Al Vè Informe del Panell
Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC) de 2.014, s’afirmava que
l’escalfament global del sistema climàtic és inequívoc: que el periode
1983-2.012 ha sigut el mes càlid dels darrers 1.400 anys amb un augument de
0,85º C durant el mateix periode; que el ritme d’elevació del nivel del mar ha
estat superior a la mitja dels dos mil·lenis anteriors; que l’últim periode
interglacial (129.000-116.000 bp.) amb una temperatura de +2º C mes càlida
que l’actual, el nivel del mar era com a
mínim de 5 m. per sobre de l’actual; que els nivells dels gasos d’efecte hivernacle
(diòxid de carboni, metà i diòxid nitròs), han assolit unes concentracions
sense precedents en els darrers 800.000 anys. I advertia sobre els efectes del
canvi climàtic amb un escalfament de +2º C determinarà l’augment de les
sequeres, l’augment de les inundacions, la destrucció d’ecosistemes, l’extinció
20% d’espècies, la caiguda de la producción d’aliments, les inundacions zones
baixes, la pèrdua capa de gel àrtic i antàrtic, i els que mes patiran això
serán els més pobres que son els que menys han contribuit al canvi climàtic.
Davant aquestes advertiments
sobre les dramàtiques conseqüències del canvi climàtic, la Conferència de
les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides Sobre Canvi Climàtic
(COP21) celebrada a París el passat desembre de 2015, va ser una gran
ocasió perduda. Va reconèixer la necessitat de que les emissions globals toquin
sostre “el mes aviat possible”, però sorprenentment van postposar l’acord
universal vinculant al 2.020, per limitar l’escalfament de + 2º C en comparació
a l’era preindustrial i reduir un 50% les emissions el 2.050! I tot això sense
quantificar ni posar calendari a la reducció d’emissions. Que cada país faci el
que volgui, quan volgui i com volgui! No hi ha res jurídicament obligatori per
reduir les emissions, nomes la revisió periódica voluntària de cada país. Els
científics del IPCC consideren que les
emissions s’haurien de reduir en un 80% fins al 2.030, cosa que els països del
nord es neguen a cumplir. Es reconeix la
injustícia ambiental del nord cap al sud i els danys i perjudicis que patiran
els països del sud però s’oposa al reconeixement del deute ecològic. És a dir,
el COP21 de París és poc més que paper mullat. 
Tots sabem que el nostre model
energètic de producció i consum fonamentat en la crema de combustibles fòssils,
és el principal responsable de tot aquest desgavell climàtic. I a l’estat
espanyol, la mà negra de l’oligopoli energètic està darrera del bloqueig de les
energies renovables i del decret contra l’autoconsum, més conegut com impost al
sol. Recentment i mitjançant un procès participatiu, el nou Ajuntament de Badalona presidit per Dolors Sabater de Guayem Badalona en Comú, va aprovar la
creació d’una Agència Municipal de l’Energia per potenciar les energies
renovables i combatre la pobresa energética
a la nostra ciutat. Esperem que la posta en marxa d’aquesta agència sigui la
peça clau per avançar cap a un nou model energètic distribuit, de proximitat, d’estalvi,
d’eficiència i d’autoconsum fonamentat en energies renovables 100%. Apostar per
la transició energètica del segle XXI, per substituir les energies fòssils i nuclears per les energies renovables 100%,
és l’únic camí per lluitar amb garanties d’èxit contra el canvi climàtic. A
més, la generació d’energia renovable es el sector econòmic i estratègic
de futur amb mes potencial de creació
d’ocupació amb milers de llocs de treballs, ja sigui mitjançant empreses
públiques o cooperatives de treball associat com Som Energia, que
garanteixin la qualitat i la quantitat del servei públic de subministrament
elèctric. Renovables 100% ja!
