dimecres, 21 de novembre de 2018

L'energia cosa dels mercats o cosa nostra?



Les ciutats, paradigma d’insostenibilitat

Les ciutats són insostenibles per definició. Des del 1995, més del 50% de la població mundial viu a grans metròpolis o a megalòpolis que són l’extrem de la insostenibilitat social i ecològica. El metabolisme urbà es comporta com un tumor maligne que xucla energia i recursos de la biosfera, dissipa l’energia i exporta residus tòxics i contaminants. Els ecosistemes tenen una capacitat de càrrega limitada. No podem abocar més contaminants del que aquells són capaços de processar, però malauradament, ja fa temps, que això és exactament el que estem fent.

 
L’energia: cosa dels mercats o cosa nostra? 

Segons el Col·lectiu per un nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES), Catalunya és el país de l’UE que viu una situació energètica més crítica en el context internacional. Paguem una factura de 8.000 milions d’€ cada any per la nostra gairebé absoluta dependència de les importacions de combustibles fòssils i radioactius.

Totes les qüestions ambientals importants tenen una relació directa amb l’energia. El nivell de degradació del medi conserva una relació estreta amb la quantitat d’energia externa que injectem en el sistema. A més energia més pol·lució. El principal consumidor energètic és el sistema de transport fonamentat en el vehicle privat a motor, que majoritàriament utilitza combustibles fòssils. El segon gran consumidor energètic és la construcció i climatització dels edificis, amb un 40% de la despesa energètica. En darrer terme el consum domèstic i industrial és un 20%. Hem d’avançar cap a un nou model de sobirania energètica sostenible fonamentat en l’estalvi, l’eficiència i l’autoproducció d’energies distribuïdes 100% renovables. En Pep Puig, Doctor enginyer industrial expert en renovables ens aclarirà punt per punt tot això. Abans però Enrique Elejalde del grup local de la cooperativa d'energia verda Som Energia ens farà cinc cèntims sobre el funcionament i el desenvolupament d'aquesta cooperativa.
 

dilluns, 5 de novembre de 2018

Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font!


De l’activisme ecologista a la indignació popular
Francesc Alfambra

Un creixent nombre de persones s’està adonant que, per assegurar-se fruir
de l’aire net, de l’aigua neta i dels aliments que necessitem per sobreviure de
forma saludable, cal convertir-se en guardians del lloc on es viu. La gent
nota la pèrdua quan s’adona que ha deixat de conèixer els seus veïns i que ha
deixat de conèixer el mateix entorn natural i està descobrint que la millor
manera de tenir-ne cura i de fer-ho conèixer als veïns és protegir i restaurar
el lloc on es viu.
Congrés Bioregional Continental
Blue Ridge Mountains, Carolina del Nord (EUA), 2.005


Un dels principals patrimonis de Badalona és el seu territori, definit per una plana deltaica litoral, una
plana intermèdia i la serralada de Marina. El que articula i dóna singularitat a aquest territori són els
seus torrents i sobretot les seves rieres. Malgrat la intensa ocupació urbanística de l’estreta franja
litoral del municipi, les rieres que antigament havien estat el camí natural de l’aigua i vies per conduir
els ramats cap a la serralada, per anar a les masies, als conreus i a les vinyes, ara convertides en els
grans eixos urbans que connecten el mar amb la muntanya, continuen vertebrant la ciutat.

 
Panoràmica de Badalona des del turó de l'Enric amb el torrent de la Font en segon terme

Però vet aquí que el turó de l’Enric i el torrent de la Font situats entre els barris de Morera i de Bufalà, ocupant un lloc prou cèntric a la ciutat, miraculosament s’han mantingut al marge de les grans
operacions d’especulació immobiliàries de creixement sobtat típiques del franquisme i de la
«democràcia». La toponímia del torrent de la Font ens informa de l’existència d’una font desapareguda que ja feien servir els ibers de Baitolo (segles IV-I aC.) i els romans de Baetulo (segles I aC.-IV dC.), i el turó de l’Enric, originàriament turó d’en Riquer (J. Estruch, 2018)*. Durant segles
ambdós indrets van estar ocupats per vinyes, i més modernament per la bòbila d’en Quatre Hores, fins que van ser abandonades fa uns cinquanta anys.
 


L’altra singularitat d’aquest indret és la seva extraordinària raresa geològica, amb materials calcaris, gresos i margues del Triàsic, amb uns 300 milions d'anys d'antiguitat, originats a platges someres sotmeses a transgressions i regressions de l’antic mar de Tethys, situats al mig del gran batòlit granític paleozoic de la serralada de Marina (F. Carceller, 2018)**. Aquest patrimoni geològic és un recurs natural no renovable de gran valor científic, cultural i educatiu, que conforma un espai verd natural, geològicament primigeni únic dins la trama urbana del municipi de Badalona. Segurament el fort pendent dels talussos d’aquest torrent i d’aquest turó, originats a una falla accentuada per l’erosió pluvial, va dificultar tot impedint la destrucció immobiliària d’aquest tresor deixat, oblidat, maltractat i menystingut durant molts anys, però tresor, que un cop recuperat esdevindrà un gran parc
metropolità.
 

A partir del 2015, la mobilització veïnal i ecologista ha estat una vegada més el factor determinant per salvar un espai verd de la voracitat especulativa. El col·lectiu «Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font», impulsat pel moviment veïnal i ecologista badaloní, sobretot dels barris de Bufalà, de Morera, de Bonavista, de Canyet, més propers a aquest emblemàtic turó, ha posat sobre la taula allò que les administracions públiques obliden sistemàticament: la preservació i defensa del patrimoni natural. És el darrer capítol d’un llarg procés de presa de consciència i de mobilitzacions ciutadanes en defensa d’espais verds urbans i periurbans, com van ser les campanyes del parc del Gran Sol, de «Montigalà per al Poble», de «Sant Jeroni Parc Públic», de «Ca l’Arnús Parc Públic» a Badalona, de «Can Zam Parc Verd i Frondós» i la Bastida a Santa Coloma de Gramenet, i la font i el torrent de l’Alba a  Tiana, que el túnel de la B-500 pretenia carregar-se. Els projectes de noves urbanitzacions a Can Colomer (Pomar de Dalt), a Can Ferrater, al coll de Miravitges i a Can Móra (Canyet), que tampoc gaudien del suport popular, van fracassar feliçment a mercè de l’esclat de la bombolla immobiliària.Malauradament, un cop sanejada la banca privada amb generoses fonts públiques, aquesta està reprenent amb força la vella política del creixement urbanístic i de l’especulació immobiliària de sempre.


 
Vistes des del cim del turó de l'Enric amb el plafó que va instal·lar la Plataforma «Salvem el turó de l'Enric i i el torrent de la Font» i manifestació a la plaça de la vila de Badalona en defensa del Turó davant la pretensió d'ubicar un centre comercial
  
La metxa es va encendre a la primera festa del torrent de la Font del 2015 on diferents entitats del
districte, i sobretot l’A. VV. de Bufalà, van conèixer en Fernando Carceller, geòleg autor de les fitxes
dels punts d’interès geològic de l’Escola de Natura de Badalona i professor de l’Institut Pompeu Fabra que des de fa molts anys organitza sortides de geologia al turó de l’Enric amb els alumnes de l’institut.


Li va seguir la mobilització de la «Plataforma No al Mercadona» integrada per la Federació del Petit
Comerç de Badalona i sobretot pels comerços dels barris afectats de Bufalà i de Morera. Des d’un
començament «Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font» va comptar amb el suport dels
grups ecologistes Aloc Natura i Els Verds de Badalona, als que poc després s´hi va afegir DEPANA, el grup conservacionista més veterà de Catalunya.


Però la força principal d’aquest moviment rau en l’empenta de l’A.VV. de Bufalà i de les Ampes de les escoles Salvador Espriu (Morera), Planas i Casals, i Escola Bufalà, i dels instituts Isaac Albéniz i
Pompeu Fabra, per una banda, i de l’altra en una nombrosa ciutadania indignada, conscienciada i
mobilitzada per preservar aquest espai natural. Cal destacar també que a «Salvem» s’ha donat una
confluència de biòlegs, geòlegs, ornitòlegs, arquitectes, mestres jardiners, enginyers, professors/es
d’institut, tècnics de l’administració, lingüistes, il·lustradors, fotògrafs, artistes plàstics, escriptors,
músics i un llarg etcètera, que han fet possible una potent comunicació mediàtica del moviment i un
munt d’iniciatives en el front legal, presentant nombroses instàncies i promovent reunions amb
regidors municipals, càrrecs metropolitans i diputats del parlament de Catalunya.




Entre les nombroses activitats reivindicatives cal destacar les campanyes de neteja, de reforestació,
d’instal·lació de plafons informatius de la singularitat geològica, botànica i faunística i de bancs, de jornades científiques d’anellament d’ocells, de nit de papallones i de Bioblitz, de passejades
geològiques i poètiques, de festes infantils com el Tió i l’enterrament de la sardina, de vermuts
populars, de concerts, així com la publicació a les xarxes de declaracions dels ambientòlegs Martí
Boada i Josep Lascurain, del geòleg Fernando Carceller, del biòleg Jordi Bordanove i de l’advocat
de DEPANA Lluís Toldrà i d’altres defensant el turó de l’Enric des del punt de vista dels seus valors
socials i naturals amb el màxim rigor professional. 



Amb la sorprenent destrossa d’una part de la vegetació del turó de l’Enric a mans d’una
retroexcavadora per fer un estudi geotècnic per tal d’implantar un tanatori, l’alarma social i la
indignació encara ha pujat més, tant que s’ha constituït una altra plataforma ciutadana en defensa del
Turó i en oposició al tanatori. Aquesta plataforma ha tingut tanta força que els dos primers actes que
han organitzat —la presentació de l’informe ambiental de l’AMB i el Carnestoltes a Morera— han estat multitudinaris i força aplaudits pel nombrós públic assistent.


 Presentació de nombroses instàncies a l'Ajuntament de Badalona per part de «Salvem el turó de l'Enric i el torrent de la Font»

«Salvem» reivindica la preservació d’aquest espai natural davant la pretensió d’implantar un centre
comercial Mercadona. Saltant-se-les a la torera, l’anterior govern municipal del PP no va presentar cap estudi d’impacte ambiental que les normatives urbanístiques vigents exigeixen. I tot falsejant la
realitat dient, per una banda, que no calia fer-ho per «la inexistència de valors ambientals significatius» i, per l’altra, instrumentalitzant la Fundació Badalona Capaç de coartada «social» per maquillar una descarada operació d’especulació immobiliària. «Salvem» defensa també un model de comerç de proximitat i dóna suport a la Fundació però ho fa desvinculant-la d’aquest projecte especulatiu.


Després de vuit dècades de desenvolupisme franquista i «democràtic», el liberalisme econòmic i la
corrupció política generalitzada traspassada d’un règim a l’altre sense solució de continuïtat
mantenen el creixement permanent i l’especulació urbanística com a prioritat absoluta per davant
dels béns comunitaris, democràtics, socials, culturals, arqueològics o ecològics. Vist el garbuix
d’interessos econòmics i les estretes connexions familiars i polítiques en joc, aquest afer tan fosc
s’assembla més a L’Escopeta Nacional de Berlanga, que al que hauria de ser una gestió ordinària de
l’urbanisme en un ajuntament democràtic.
 
És un gran dèficit democràtic i una vergonya, que a despit de tantes normatives urbanístiques i lleis de protecció del patrimoni natural, hagi de ser la mobilització ciutadana i ecologista qui exigeixi el seu compliment, davant el desistiment general de les administracions públiques a fer-les efectives. 

Estem davant d’una administració reactiva que «reacciona» en sentit positiu davant la mobilització
ciutadana, perquè en absència d’aquesta als despatxos sempre s’imposen els interessos privats dels
agents econòmics, de les immobiliàries i dels bancs. El canal del port és una prova sagnant d’això: el
xantatge i la imposició antidemocràtica dels negocis immobiliaris per sobre del benestar
mediambiental, econòmic i social de la ciutadania de Badalona.



 
 Participants a una jornada científica (Bioblitz) de recerca botànica i faunística al Turó, amb un resultat extraordinari pel que fa la biodiversitat d’aquest espai natural


Sortosament, des del juny del 2015, ens trobem davant d’un govern municipal del canvi que va decidir no portar al Ple Municipal del 26 de juliol de 2016 l’aprovació provisional del Pla de Modificació Puntual del PGM del sector del turó de l’Enric. Esperem que el govern es mantingui ferm ja que la preservació del turó de l’Enric, la defensa del comerç de proximitat i la cerca d’una solució institucional per fer realitat un nou centre ocupacional per a la Fundació Badalona Capaç al marge de Mercadona així ho exigeix.
 
 El 12 de gener de 2017 es va presentar en un acte multitudinari l’Informe dels valors Ambientals
del turó de l’Enric realitzat per l’AMB. Tot i que no és vinculant una de les conclusions va ser que,
tenint present el seus valors socioambientals, aquest espai natural té grans potencialitats de futur
com a infraestructura verda per a la ciutat, i que un equipament com el supermercat que es volia fer o
el tanatori de Mèmora que volen fer ara, malmetrien de manera dràstica i irreversible el futur parc
metropolità. Aquest informe ha estat, i encara és, una eina fonamental en suport de la mobilització
ciutadana en defensa del Turó. Seguint les recomanacions d'aquest informe i la reivindicació de la
Plataforma «Salvem el turó de l'Enric i el torrent de la Font», l'1 de gener del 2018, tot el Turó
menys les tres finques privades en litigi s'han convertit ja en parc metropolità.
 
Concert de Blues

Malauradament el passat dia 9 de gener de 2018, una retroexcavadora amb llicència per fer sis cates,
va ocupar il·legalment un finca municipal, per accedir a les finques privades tot fent una destrossa
també il·legal d’una màquia mediterrània. La ràpida actuació del veïnat i membres de la plataforma
«Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font» van impedir que la destrossa continués. Després
que membres de la Plataforma posessin una denúncia a Disciplina Urbanística de l’Ajuntament de
Badalona, aquest va ordenar aturar les obres, retirar la maquinària i obrir un expedient a l’empresa
infractora.

Concert de Piano

Sorprenentment, el 24 de gener 2018, una gran grua i nova maquinària van intentar reprendre l’estudi
geotècnic amb l’objectiu d’ubicar un tanatori al Turó. Per segona vegada l'oposició veïnal va fer
fracassar el nou intent de Mèmora d'entrar al turó de l'Enric per continuar la destrossa que van
perpetrar el 9 de gener. A més de l’interès especulatiu dels promotors, el principal responsable
d'aquesta situació d’indefensió del Turó és el dèficit democràtic endèmic de l'Àrea d'Urbanisme de
Badalona, que mai ha posat en marxa un procés participatiu previ a l'aprovació dels projectes
urbanístics, més enllà de cobrir l’expedient decimonònic de publicar un anunci a algun diari i al
butlletí oficial corresponent, que ningú no llegeix.

 

Davant aquest desgavell institucional, novament va ser la mobilització veïnal la que va aturar la
maquinària, tot impedint una nova agressió al Turó al crit de «Ni Mercadona, ni tanatori, el Turó no
es toca!» Òbviament la ciutadania volem un parc metropolità del turó de l'Enric i el torrent de la
Font sencer, no mutilat.
 
 Veïns, veïnes i membres de «Salvem», impedint el pas de la maquinària de Mèmora al Turó (24-1-2018)


Ara, només resta que l'Ajuntament assumeixi les seves obligacions en matèria de protecció medi
ambiental, suspenent la llicència, permutant o comprant aquestes tres finques per integrar-les al parc
metropolità i, així, acabar definitivament amb l’amenaça especulativa.
«Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font» ha obert el debat sobre la necessitat d’un projecte
democràtic de ciutat, envers un nou model de ciutat sostenible que harmonitzi els tres eixos en
conflicte: salvar el turó de l’Enric, defensar el petit comerç de proximitat i garantir el dret les persones amb diversitat funcional a la formació i a la inserció laboral. A més, conèixer i estimar l’entorn històric i natural periurbà, juga un paper molt important en els processos la identificació amb el territori, d’integració i de cohesió social a ciutats intensament urbanitzades i densament habitades per una nombrosa població immigrant com és Badalona.

 
Manifestació a la Plaça de la Vila de Badalona
 
«Ni Mercadona, ni tanatori: el Turó no és toca!» És un crit d’alerta inequívoc que ens indica per on
hauran d’anar els camins d’una nova cultura de la sostenibilitat, d’una planificació democràtica del
territori, d’un nou paradigma socioeconòmic de la futura societat postindustrial, que indiscutiblement
haurà de ser justa, equitativa, social, econòmica i ecològicament sostenible. Les generacions futures

 ens ho agrairan.

 

 (*): ESTRUCH, J. (2018): Què en sabem del nom de lloc «turó de l’Enric»? Les mines de la serralada de Marina (Vol. III). Grup d’Espeleologia de Badalona (en edició).
(**): CARCELLER, F.(2018): El turó de l’Enric: Un punt d’interès geològic de Badalona. Les mines de la serralada de Marina (Vol. III). Grup d’Espeleologia de Badalona (en edició).