Al·legacions
al Projecte d’Urbanització del
Pla Parcial del Sector «El Canyet»
Consideracions prèvies:
Segons consta a la Memòria, el present projecte es una revisió i actualització del projecte d’Urbanització del Pla Parcial El Canyet de març del 2007, aprovat definitivament per l’Ajuntament de Badalona en Junta de Govern Local el 5-2-2008. I que es desenvolupa seguint els següents planejaments vigents:
Pla General Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Pla Parcial d’ordenació del Polígon C de Canyet
Estudi de Detall d’Ordenació de Volums, Alineacions i rasants de l’àmbit del polígon C de Canyet, Badalona. Sector Sud. BO P.23-11-2006
Pla Especial del Patrimoni de Badalona fitxa C-6 de Can Ferrater
Sembla que la revisió del 2021 del projecte del Pla Parcial de Canyet es un simple retalla i enganxa del projecte de març del 2007, aprovat el febrer del 2008. Les determinacions i els planejaments vigents en que es fonamenta son clarament insuficients. I fonamentar-ho en PGM del 76, un Pla obsolet es més que discutible. Aquest planejament franquista tenia i segueix tenint per objectiu un creixement urbanístic desproporcionat i la implantació d’una xarxa viaria sobredimensionada.
És sorprenent que mentre el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDU-M) a punt de ser aprovat, es fonamenta en l’articulació del territori donant el màxim protagonisme a les infraestructures verdes, a les infraestructures blaves, preservant els espais verds intersticials i perseguint la sostenibilitat ambiental, etcètera, de l’àmbit metropolità, es continuï tramitant projectes anacrònics i insostenibles típics de la vella política del totxo i del gran formigó franquista, que ens ha portat a l’actual desgavell urbanístic i viari pel creixement en taca d’oli dins l’àrea metropolitana absolutament insostenible.
Des del 2008 ençà la sensibilitat ciutadana i també les normes jurídiques de protecció ambiental, patrimonial i de lluita contra el canvi climàtic han avançat molt, sobretot arran de la declaració de consens de la COP-21 de Paris del 2015. D’entre aquestes normes jurídiques de protecció ambiental vinculants d’obligat compliment que no s’han tingut en compte en aquest planejament cal ressaltar la Llei 16/2017 d’1 d’agost de Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya, que té per objectiu reduir les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) i d’afavorir la transició cap a una economia baixa en carboni. Així doncs a qualsevol planificació sectorial com és aquest Projecte d’Urbanització de Canyet, és obligatori incorporar tots els objectius d’aquest nou marc legal jurídic Internacional, Comunitari, Estatal, Nacional i Local, cosa que aquí es passen absolutament per alt.
L’Exposició de Motius del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre de mesures urgents per a l’emergència climàtica i impuls a les energies renovables del Govern de la Generalitat, entre d’altres coses diu el següent:
“Els instruments ordinaris que ofereix la legislació en matèria de medi ambient, d’energia i d’urbanisme es mostren insuficients per resoldre la situació extrema a la qual hem arribat. Aquests instruments s’han de reforçar, redefinir o ampliar de manera urgent per tal d’encarar l’emergència climàtica amb diversos elements que permetin en conjunt incrementar de manera efectiva la producció d’energia mitjançant energies renovables i altres mesures que permetin reduir les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle”
No consta a la Memòria l’existència de vàries mines d’aigua, un important patrimoni històric, arqueològic hidràulic subterrani de Canyet. Donat que els seus traçats subterranis intersecten les urbanitzacions i el vial, es veuran severament afectades o fins i tot destruïdes si no es prenen totes les mesures correctores de protecció pertinents.
Tenint en compte la proximitat del traçat del vial projectat al poblat iber Baitolo del turó d’en Boscà, sorprèn que no hi consti a la Memòria la realització de prospeccions arqueològiques prèvies ni l’informe prescriptiu del Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat a tota l’àrea per l’alta expectació arqueològica per on hauria de passar l’esmentat vial.
El vial projectat fins a la carretera de can Ruti al coll de Miravitges no es justifica de cap manera la seva necessitat, més tenint en compte el sever impacte ambiental i ecològic que significaria destruir una important massa forestal existent al torrent de la Carbassa, de pins, roures, alzines i garrofers a l’obaga dels turons d’en Folc i d’en Boscà.
No hi consta l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’òrgan competent de la gestió i regulació dels usos de les riberes de les conques fluvials internes de Catalunya
No consta l’informe prescriptiu del Parc de la Serralada de Marina sobre l’afectació botànica i faunística del vial a dins l’espai natural del torrent de la Carbassa
No hi consta cap previsió de reserva de l’espai viari necessari per fer viable el Pla d’Homologació i Ampliació de les pistes d’atletisme de Can Ferrater.
Per tant des d’aquesta perspectiva, l’incompliment del marc legal i jurídic vigent de les normatives internacionals, nacionals i locals vinculants en la governança de projectes d’afectació ambiental i de lluita contra el canvi climàtic fa obsolet i invalida aquest projecte d’urbanització.
Per tot això presentem les següents
Al·legacions
1. Incompliment del marc legal i jurídic vigent de les normatives internacionals, comunitàries, nacionals i locals vinculants en la governança de projectes d’afectació ambiental i de lluita contra el canvi climàtic
1a.- Cal incorporar els requeriments de la Llei 16/2017 d’1 d’agost de Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya
2a.- Cal incorporar del Decret Llei 16/2019 de 26 de novembre de mesures urgents per a l’emergència climàtica i impuls a les energies renovables del Govern de la Generalitat,
3a.-Cal incorporar els acords i compromisos internacionals i locals sobre responsabilitat compartida entre l’administració pública i la ciutadania en la governança de la gestió de projectes d’afectació ambiental i ecològica:
Capítol 28 de l’Agenda 21 de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de 1992
Carta d’Aalborg(Dinamarca) de Ciutats i Pobles Europeus cap a la Sostenibilitat de 1994
De la Carta a l’Acció de Lisboa de 1996
5è Programa de Medi Ambient de la Unió Europea
Declaració de la Xarxa de Ciutats i Pobles de la Diputació de Barcelona
Estatuts del Fòrum del Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona
4a.-Cal assumir la Declaració de Consens de la Conferència de les Parts de la Convenció de Canvi Climàtic de L’ONU de París (COP-21) del 2015
5a.-Cal incorporar el Pacte Nacional per a la Transició Energètica (PNTE)
Aprovat per acord de Govern de la Generalitat de 31 de gener de 2017, diu el següent:
(...). “És un marc de desenvolupament de la política energètica catalana per fer front als reptes de l’emergència climàtica, amb el tancament i abandonament dels combustibles fòssils i nuclears i assolir un sistema energètic 100% renovable de proximitat neutre enemissions de GEH EN 2020.” (...). “La planificació territorial i els requeriments ambientals han de ser coherents amb l’aprofitament energètic dels recursos renovables.”
Reducció d’un 40% el 2030
Reducció d’un 65% el 2040
Reducció d’un 100% el 2050
Els objectius del PNTE en matèria de reducció d’emissió de GEH son:
6a.- Cal incorporar la Directiva Marc Europea de Residus Urbans 2018/851/CE
Tot i que encara no s’ha transposat a la normativa espanyola ni catalana és d’obligat compliment. Representa un canvi en la prioritat de la gestió pública dels residus a tota la UE, en la que la incineració, la metanització i la crema de biomassa deixen de ser considerats com a valorització dels residus, pel que la prevenció, la recuperació i el reciclatge dels materials passa a ser la jerarquia d’actuació. Per aquest motiu s’ha de planificar el tancament de les incineradores i els abocadors.
En base a aquesta mateixa directiva, la Unió Europea obliga als seus membres a assolir una taxa de reciclatge del:
50% pel 2020
55% pel 2025
60% pel 2030
Sota l’amenaça de sancions en cas d’incompliment. Malauradament a Badalona estem molt lluny d’aquestes ràtios de reciclatge ja que segons dades del 2018, Badalona, amb un reciclatge del 26,80%, ocupa el quart pitjor resultat de Catalunya, només per davant de Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet (21,50%) i L’Hospitalet (24,40%), tots quatre molt lluny dels objectius fixats per la UE.
2. Incompliments de la normativa de protecció del patrimoni natural, paisatgístic, històric i arqueològic i de lluita contra el canvi climàtic
7a.-Cal fer l’estudi i aixecament topogràfic del traçat subterrani de 6 mines d’aigua afectades per la urbanització i el vial, per tal de respectar la servitud de pas i prendre les mesures correctores necessàries per a la seva preservació:
La mina del Moli de la Torre Vella de Badalona (segle XVIII)
La mina dels horts de can Ferrater (segle XVIII)
La mina tributaria de l’aqüeducte i la bassa de can Ferrater
La dues mines de can Campmany
La mina del torrent de la Carbassa
Detall del traçat de la mina del Molí de la Torre al seu pas per la zona afectada per la urbanització projectada a Canyet facilitat per Josep Estruch
8a.-Cal recavar l’informe prescriptiu i l’autorització del Departament de Cultura, segons el Decret 78/2002 del Govern, que regula la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic d’aquells indrets susceptibles de protecció com es la proximitat al jaciment arqueològic del poblat iber del turó d’en Boscà (s. IV-I aC.), prèviament a la concessió de llicència d’obres.
9a.-Per ser innecessari i totalment injustificat, cal eliminar el vial des de del carrer de can Campmany fins a la carretera de can Ruti. En l’escenari d’emergència climàtica en el que ens trobem, en el que segons l’IPCC* i l’IPBES**, la conca mediterrània serà una de les regions que més patirà els efectes devastadors de sequeres persistents, cops de calor i pluges torrencials la tala d’arbres i de la màquia mediterrània contravé totes les recomanacions d’aquests dos panells d’experts governamentals de l’ONU. Segons els quals la millor estratègia de mitigació, d’adaptació i resiliència de les nostres ciutats al canvi climàtic es la renaturalització de les nostres ciutats protegint i augmentant al màxim la massa forestal com a refugis climàtics. Les conclusions de l’informe de l’IPBES son alarmants:
La destrucció dels ecosistemes es tant greu com el canvi climàtic i van estretament relacionats. Reclama canvis transformadors del models de producció i consum per poder salvar la vida natural i també la humana, que depèn enormement dels ecosistemes que estem destruint, amb els canvis dràstics dels usos del sòl, la sobreexplotació dels recursos naturals, l’emissió de GEH i els alt nivells de consum.
Tanmateix, contravenint totes aquestes recomanacions, aquí es projecta una infraestructura viària obsoleta pròpia d’un model de mobilitat insostenible de promoció del vehicle privat a motor, que es la primera font d’emissió de GEH a l’entorn metropolità i directament responsables del canvi climàtic, que impacta molt severament o destrueix:
Una Zona d’Interès Paisatgístic pendent d’excavació arqueològica junt al camí d’accés del poblat iber
Una roureda declarada Zona d’Interès Natural, Històric i Antropològic en el torrent de la Carbassa
El camí tradicional entre antigues feixes de l’obaga del turó d’en Boscà, un pas natural per anar des de la vall de Canyet a la de Pomar de Dalt, passant pel coll de Miravitges
El traçat d’algunes mines d’aigua
IPCC*: Panell Intergovernamental d’Expert en Canvi Climàtic de l’ONU
IPBES**: Panell Internacional d’Especialistes en Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics de l’ONU
10a.-Cal recavar l’informe prescriptiu del Parc de la Serralada de Marina
3.-Planificació de la mobilitat a les pistes d’Atletisme de Can Ferrater
11a.-Cal fer la reserva de l’espai viari necessari per poder executar correctament el futur Pla d’Ampliació i Homologació de les pistes d’atletisme de can Ferrater
4.-Plec de condicions il·legible
12a.- Cal reeditar i publicar correctament el Plec de Condicions, ja que des de la pàgina 27 a la 32 d’aquest Plec apareixen tots els paràmetres erronis amb la notació: ¡Error! Marcador no definido!
Per tot això
Sol·licitem
1r. Siguin tingudes en compte les nostres al·legacions.
2n. La suspensió de l’Aprovació Inicial d’aquest Projecte d’Urbanització del Pla Parcial del sector de Canyet pel seu flagrant incompliment de la normativa jurídica de protecció del patrimoni natural, ecològic, històric, arqueològic i cultural de Canyet.
3r. Es redacti un nou projecte que tingui en compte totes les mesures correctores pertinents per fer efectiva la protecció i preservació integral de tot l’extraordinari patrimoni comunitari greument amenaçat.
Associació Els Verds de Badalona
Badalona, 17 de desembre de 2022