Per l'esquerra: Enric López, Jordi Bigues i Francesc Alfambra
Portada del díptic informatiu de les jornades
Programa de les jornades
Amb una sala plena de gom a gom, ahir a la sala d'actes de la casa de la
Vila va tenir lloc la conferència inaugural de les Primeres Jornades
d'Ecologia Urbana de Badalona organitzada per l'Associació Els Verds de
Badalona, que compta amb la col·laboració de la regidoria de Via Pública
de l'Ajuntament, del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius, del
grup local de Som Energia, de l'Associació de Veïns del Centre de
Badalona i del col·lectiu Salvem el turó de l'Enric i el torrent de la
Font.
A la presentació de les jornades, i darrera els agraïments als assistents i als ponents, Francesc Alfambra, en la introducció a la problemàtica dels residus urbans, va fer un breu repàs històric del perquè hem arribat a la situació actual d'infart dels residus urbans.
Va començar dient que cada dia n'hi ha més ciutadans preocupats per la problemàtica dels residus però que també es veritat que la majoria de ciutadans es limiten a dipositar cada dia la bosa de les escombraries, esperant que durant la nit, per art d'encanteri es produeixi el miracle de la desaparició de les escombraries per tal que l'endemà tornin a trobar els contenidors buits a la seva disposició. Va afegir que cal saber on van a parar i com es paga la gestió dels nostres residus.
Va denunciar el divorci entre els discursos institucionals i les polítiques governamentals en flagrant contradicció amb aquells. Va denunciar el fracàs planificat dels programes de recollida selectiva de les fraccions dels residus urbans. Fa 21 anys que es va aprovar la Llei 11/97 d'Envasos i Residus d'Envasos (LERE) que es fonamenta en polítiques preventives dels residus i en la posta en marxa de Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), que descarregava en les empreses productores i comercialitzadores la responsabilitat en la gestió dels envasos i els residus d'envasos, però malauradament i com a resultat de les pressions del lobby dels fabricants, envasadors i expositors del plàstic d'un sol ús, Ecoembes (Embalajes de España SA), va tenir com a resultat incloure l'article 7è a la llei que la convertia en virtual, en paper mullat, que diu així:
Va començar dient que cada dia n'hi ha més ciutadans preocupats per la problemàtica dels residus però que també es veritat que la majoria de ciutadans es limiten a dipositar cada dia la bosa de les escombraries, esperant que durant la nit, per art d'encanteri es produeixi el miracle de la desaparició de les escombraries per tal que l'endemà tornin a trobar els contenidors buits a la seva disposició. Va afegir que cal saber on van a parar i com es paga la gestió dels nostres residus.
Va denunciar el divorci entre els discursos institucionals i les polítiques governamentals en flagrant contradicció amb aquells. Va denunciar el fracàs planificat dels programes de recollida selectiva de les fraccions dels residus urbans. Fa 21 anys que es va aprovar la Llei 11/97 d'Envasos i Residus d'Envasos (LERE) que es fonamenta en polítiques preventives dels residus i en la posta en marxa de Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), que descarregava en les empreses productores i comercialitzadores la responsabilitat en la gestió dels envasos i els residus d'envasos, però malauradament i com a resultat de les pressions del lobby dels fabricants, envasadors i expositors del plàstic d'un sol ús, Ecoembes (Embalajes de España SA), va tenir com a resultat incloure l'article 7è a la llei que la convertia en virtual, en paper mullat, que diu així:
Article 7è:
"Los agentes económicos indicados en el art. 6, podran eximirse de las obligaciones reguladas en dicho articulo cuando participen en un sistema integrado de gestión de residus de envases y envases usados derivados de los productos por ellos comercializados"
Aquesta modificació va ser aprovada pels vots del PP i de CiU al Congrès dels Diputats, contra l'opinió de la resta de forces polítiques i socials rellevants.
Per acavar va denunciar també el paper pervers del cinquè contenidor gris del "Rebuig" i de la incineradora Tersa de Sant Adrià del Besós. Del contenidor gris va dir que dóna l'oportunitat a la ciutadania a actuar incívicament abocant indiscriminadament totes les fraccions dels residus barrejades en comptes d'incentivar la tria selectiva en origen de cada fracció i la seva disposició als contenidors corresponents. Afegint que el contenidor gris del rebuig garanteix un flux permanent per alimentar les incineradores. I de la incineració va dir que es tractava d'una tecnologia bruta, obsoleta i altament contaminant, que a més d'afectar greument la salut pública amb les seves emisions de dioxines i furans (compostos orgànics persisitents tòxics i cancerìgens), desincentiva la reducció i el reciclatge dels residus. Està demostrat que allà on n'hi ha incineradores, fracasen sistemàticament els programes de recollida selectiva. També va denunciar la pretensió de l'Ajuntament de Barcelona en fer pasar la valorització energètica (eufemisme d'incineració) dels residus com a energia verda, quan és pura i simplement energia negra!
Finalment va donar a conèixer el resultat de la recollida selectiva del 2017 a l'entorn metropolità en el que maluradament, d'entre les grans ciutats metropolitanes, Hospitalet i Badalona apareixen a la cua del reciclatge, és a dir, ells llocs on el fracàs planificat del Pla Matropolità de Gestió de Residus Municipals és més evident:
Sabadell: 32,08%
Barcelona: 29,8%
Terrassa: 28,73%
Badalona: 26,47%
Hospitalet: 23,23%
Va cloure la seva intervenció proposant que a més de practicar un consum responsable, reduint, reutilitzant i reciclant, hem d'exigir la derogació de l'article setè de la LERE, el tancament de la incineradora del Besós, la prohibició dels envasos d'un sol ús i la generalització dels SDDR, ja que allà on funcionen es recull el 90% dels residus.
Tot seguit va passar la paraula a Enric López
Enric López va fer un repàs de les diferents tipologies de contenidors que s'havien desplegat al llarg del temps a Badalona fins a arribar a l'actualitat en la que s'han unificat el disseny i les característiques tècniques d'aquests, com per exemple que tots són de càrrega lateral per la dreta en el sentit dels carrers, igual que els aparcaments i els autobusus. També va fer especials èmfasi en les dificultats que comporta la seva gestió com per exemple alguns episodis d'incivisme extrem que han arribat a calar-los foc. En el cas dels contenidors soterrats acostumen a tenir problemes per inundació en cas de pluja.
Al començament del desplegament dels contenidors s'havien trobat amb dificultats amb la ubicació d'aquests contenidors. Però que finalment s'ha arribar a un equilibri i ja no reben tantes queixes per part del veinat.
Les majoria de les fraccions les recullen de nit tret del vidre, ja que aquest al ser descarregat als camions fa tant de soroll que perturba el descans dels veïns, motiu pel qual es fa de dia. Hi ha d'altres motius per fer-ho de nit ja que les rondes de Barcelona tenen prohibit la circulació diurna dels camions pel que els resdus que trasnsporten a la planta de triatge de Gava, estàn obligats a fer-ho de nit. Una part va a parar a la planta de triatge de Montcada i d'altres a la incineradora de Sant Adrià del Besós.
També va informar que tenim dues deixalleries fixes i dues mòbils. Els tipus de residus que recullen i gestinen les deixalleries son els voluminosos, les runes, pintures, olis, tòxics, explosius i perillosos en general. Però també es recullen els residus comercials, com cartrò, piles, etc pels que tenen diferents sistemes de recollida.
El cost anual del serevei de la recollida selectiva és de 10 milions d'euros.
Al seu torn, Jordi Bigues va començar agraint als presents la seva presència ja que considerà que eren ells la garantia de que governi qui governi a la propera legislatura els governs hauràn d'adoptar per força l'estratègia del Residu Zero i la recollida porta a porta perquè es la única estratègia que ens pot portar a acabar amb aquesta xacra altament contaminant pròpia del segle passat com és la incineració i l'abocament dels residus urbans. Va afegir que els residus plàstics no són residus municipals. les persones nomès generem residus orgànics, els no orgànics els generen les empreses productores d'envasos i embolcalls. Presenta el cas del seu barri de Sarrià de Barcelona en el que l'Associació de Veïns ha reivindicat un projecte de fer la recollida porta a porta al seu barri que topa amb la resistència dels estaments municipals. La mateixa associació ha fet una guia de residus Fem +net Sarrià per reduir i ordenar els residus domèstics de la llar i treurel's de casa en bones condicions.
Fonamenta el seu discurs en una visió metabòlica de les ciutats.
Bigues va dir que n'hi ha veritats incòmodes, com per exemple que Catalunya és el país que menys es recicla de l'estat espanyol i del conjunt de la UE! Tot seguit va afegir literalment que els catalans som uns porcs! Per sort els àngels fan un un miracle diari: ens recullen i ens netegen els carrers d'escombraries. Sabem que la recollida i neteja costa anualment 224 euros per barceloní, però el cost de la neteja de Sarrià es multiplica. A Sarrià Antic, els escombriaires passen diverses vegades perquè les bosses es deixen encara a qualsevol hora. Aquests diners surten del pressupost municipal i potser per aquesta anomalia, es parla de "residus municipals" quan són de les sarrianenques i sarrianencs, de les seves llars i de les seves compres.
La meitat d'aquest residus de casa són orgànics. Són els nostres residus, realment. L'altre meitat són els embolcalls, les ampolles i els recipients d'un sol ús que la indústria fa servir i dels quals se n'hauria de fer càrrec. De fet al comprar-los paguem anticipadament part del seu cost de tractament (tenen un "punt verd circular amb dues fletxes").
l'Ajuntament de Barcelona recull els residus, però l'Area Metropolitana de Barcelona és l'encarregada del seu tractament. Una part dels costos de tractament els paguem amb la TMTR a la factura de l'aigua. Finalment una part d'aquests (la resta i la part orgànica) es cremen a la incineradora de Barcelona situada a Sant Adrià del Besós, el punt del terme municipal de Barcelona més allunyat de Sarrià. Una altre bona part va a parar a diferrents abocadors que s'anomenen dipòsits controlats. El paper, en primer lloc i el vidre en segon lloc es recicla. Part dels envasos també.
Va dir que les pràctiques de la incineradora de Sant Adrrià del Besós poden ser considerades criminals per la greu afectació a la salut de les persones dels seus voltants al Fòrum, a Sant Adrià o a Badalona ja que el règim de vents és majoritariament en aquesta direcció. Va dir que això era possible gràcies a l'aferrisada lluita que la plataforma Aire Net de Sant Adrià porta des de fa uns anys contra la incineració de residus per la producció de dioxinas i furans altament tòxics i cancerìgens. Que no ens enganyi el senyor Eloi Badia volent-nos vendre la valorització energètica de la incineradora com a energia verda!
Dàltra banda el profit del reciclatge de les plantes de triatge arriba a un escaig 8% , la resta se'n va als dipòsits controlats o a les incineradores. Les incineradores per molt que parlin d'eliminació dels residus és una altre engany, ja que l'únic que fan és eliminar l'aigua, obtenint les escòries que son un altre residu amb un volum important que s'ha de portar als "dipòsits controlats".
Per acavar va apostar per la recollida porta a porta com ja es fa a grans ciutats com Milà i pel Residu Zero o Residu Mínim que ja s'està planificant a Ripollet malgrat l'oposició i la resistència de la mateixa Entitat Metropolitana.
Fianlment al torn obert de paraules, els ponents van poder aclarir molts dubtes expressats per un bon nombre d'assistents que van fer ús de la paraula.
