RESIDU ZERO=INCINERACIÓ ZERO!

Consideracions prèvies

L'actual sistema de valors productivista i consumista és el responsable d'aquesta greu problemàtica ambiental i ecològica global que representa la generació diària de de milers de tones d'escombreries que aboquem, incinerem i en darrer terme reciclem: A l'entorn metropolità, cada dia omplim una plaça de Sant Jaume, cada setmana una illa de l'eixample i cada mes un Nou Camp.Cada dia son més els ciutadans que prenen consciència d'aquesta problemàtica, però també és cert  que la majoria però, un cop dipositada la bossa de les escombreries cada vespre als contenidors, ja en tenen prou, sabent que durant la nit, per art d'encanteri , la màgia nocturna  farà desaparèixer les escombreries , i els contenidors a l'endemà tornaran a estar buits a la seva disposició.N'hi ha una desinformació gairebé absoluta sobre el destí de la nostra bossa de les escombreries, fins i tot poca gent en sap com es financia el seu tractament ! Algú sap que és la TAMGREM? i com es paga la Taxa Metropolitana  de Gestió de Residus Municipals?

No n'hi ha prou a saber que la majoria dels residus s'aboquen o s'incineren i que nomes una tercera part les reciclem. Hem de saber que passa amb l'abocament i on van a parar les cendres, les escòries i els gasos de la incineració.  Hem de saber que contaminen el sòl, l'aire i l'aigua dels aqüífers.Els ecosistemes naturals tenen una capacitat de càrrega limitada. No podem abocar més residus al sòl, o lixiviats als aqüífers o gasos contaminants al medi ambient del que aquest medi és capaç de processar.Doncs bé, aixó és exactament el que estem fent des de fa molts anys, trasnpassant els límits  de la capacitat de càrrega dels ecosistemes  natural, contaminat els sòls, contaminant els aqüífers i contaminant l'atmòsfera.
 

 

Perquè hem arribat fins aquí?

Durant els darrers 50 anys, el món occidental ha experimentat  un procès de creixement econòmic inèdit i desconegut  a tota la història de la humanitat. Fonamentat en els principis del productivisme i del consuminsme, el nostre model social i econòmic capitalista  ha adoptat un criteri erroni d'entendre el benestar com aquell que es fonamenta en l'augment permanent del consum.

El nostre estil de vida, la societat de l'opulència ha assumit el principi " d'usar i llençar" com a signe de progrès. Fins i tot Vinçon,  una coneguda botiga de disseny ja desapareguda del passeig de Gràcia de Barcelona, va lluir durant una temporada unes bosses on es podia llegir:  I buy therefore I am  (Compro per tant existeixo).

 

La política del creixement permanent postulada per neoliberals i socialdemòcrates, a més d'utòpica es la responsable no solament de la degradació ecològica global, sinó també i sobretot de les grans desigualtats socials, injusticícies, aramamentisme, guerres, etcètera.

A mesura que la renda per càpita augmenta, la qualitat de l'entorn es deteriora. Els païssos que més residus generen no són només els que tenen el PIB per càpita més alt , també acostumen a ser els païssos amb més desigualtats socials.

Manca d'informació ambiental

  

Hi ha una manca gairebé absoluta d'informació ambiental rigurosa i contrastada sobre la problemàtica ambiental en general i sobre la que generen les escombreries en particular. I la poca que es difón acostuma a ser parcial, esbiaixada, falsejada, manipulada.

Una informació ambiental rigurosa sobre els reptes i perills ambientals estimularia l'interès i la consciència ciutadana, i per tant la seva participació en els afers públics i en les decisions polítiques a prendre per afrontar-les. Però això no interesa perque qüestiona  l'opacitat i l'estatus quo dels grans interessos econòmics privats de les èlits polítiques, econòmiques i financeres.

 

Antecedents al Pla Metropolità de Gestió dels Residus Municipal: la Llei d'Envassos i Residus d'Envasos

La corba de creixement explosiu dels residus es produeix a mitjan dels anys 80. Abans èrem una societat molt estalviadora, reciclàvem, els sistemes de dipòsit i devolució funcionàven. A mitjans dels anys 80 ens comencem a comportar com a nous rics. La sortida al mercat d'envasos d'un sol ús es el factor determinant  d'aquesta explosió en la generació dels residus.

 

L'any 1986, amb l'entrada a l'UE, s'introdueixen un allau de normatives sanitàries que moltes vegades no queda clar si només responen a interessos del fabricants d'embolcalls. Ens perdem en el maquillatge i no controlem prou el procès d'elaboració dels aliments que s'embolcallen! Pensem en les vaques boges! Tot plegat suposa una augment de residus impressionant. No és casual que un dels sectors  més rendibles i puixant d'Europa sigui els dels embaladors i empaquetadors. Una de les principals fortunes europees són els propietaris de tetrabrik

l'any 1991-92, com a conseqüència del daltabaix del Pla dels Residus industrials de Catalunya, es crea el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. A conseqüència d'això es fa possible una proposta progressita en la gestió del residus : Llei 6/93.

Es posen en marxa algunes instal·lacions en el territori, sobretot abocadors comarcals però no s'avança prou en la recollida selectiva  ni el reciclatge, tal i com explicitava la llei. 

La competència per desenvolupar instal·lacions de tractament i disposició correspon a la Generalitat de Catalunya ( i a tots els governs autònoms). En l'àmbit de l'Àrea Metropolitana de Barcelona correspón a l'EMMA. La llei de Bases del Règim Local atribueix als municipis les competències de recollir els residus urbans. Molts problemes s'expliquen per aquesta separació de funcions. El problema d'arrel es la penúria econòmica dels Ajuntaments, que s'han de vendre el sòl que és el seu patrimoni per generar plusvàlues construint a tort i a dret.

 

Els impostos que provenen de l'estat suposen menys del 15% (a Dinamarca els municipis reben el 60% dels impostos). En el programa del residus municipals hi havia una figura econòmica que era un fons per als municipis que havia de concedir la Generalitat, que no s'ha fet mai. potser no h'hi ha hagut mai voluntat política per resoldre el problema. Tenim una de les lleis mes progresistes d'Europa, està ben lligada a la idea de sostenibilitat , es va aprovar jus desprès de la cimera de la terra de Rio de Janeiro del 1992, però amb molts entrebancs sense resoldre.

 

Pla Metropolità de Gestió de Residus Municipals (PMGRM, 17-7-97)

Les Directives europees i la seva trasposició a la llei espanyola i catalana de residus son correctes i progresistes perquè es fonamenten en la priorització de les polítiques preventives, en la reducció i el reciclatge, però perquè no acaben de funcionar?

Doncs perquè a l'hora de la veritat es potencien els tractaments finalistes de final de canonada  (vessat final) com son l'abocament i la incineració! El PMGRM s'aprova el 17-7-97 al bell mig d'un procès d'nfart deles deixalles. Entre 1993 i 1999 la bossa de les escombreries va passar d'un  1,25kg/persona/dia a 1,5 kg/persona /dia.

El 1996, el contingent de la bossa de les escombreries era el següent:

Matèria orgànica:           39%

Paper/cartró:                   27%

Plàstics:                          11%

Vidre:                             7%

 Metalls:                         4%

Textil:                             2,6%

Voluminosos:                 2,5%

Runes:                            1,4%

Especials:                       0,2%

Altres:                            5%

El total denvassos i embolcalls:

Paper/cartró:                  27,01%

Plàstic:                          11%

Vidre:                             7%       

Total:                             45,01%

La inversió prevista de 54.072 M. Pts, estaven distribuits de la seguent manera:

Contenidors                      1/500 Hab.

Plantes de triatge              1

Deixalleries                      40

Plantes de biometan.        3

Plantes compostatge        4

Dipòsits controlats           2

Restauració de l'abocador de la vall d'en Joan del Garraf

Campanyes d'informació: 3.063 M Pts (2%)

 Total:                               24.402 M. Pts (40%)

Una macroincineradora en la zona Franca 24700 M. Pts

Inversió millora incineradora de Sant Adrià i Montcada i Reixac:  2.000 M. Pts

Adeqüació instal·lades: 2.970

Total incineració:   29.670 M. Pts (60%)

Incineradora de Sant Adrià del Besós

Com es pot veure, s'observa una contradicció flagrant entre els discursos, les grans declaracions  institucionals i els fets i accions de govern!!!

 

El Pla Metropolità de Gestió de Residus Municipals prevèia:

• Una reducció del 10% de la fabricació d'envassos que no s'ha complert mai
• El tancament de l'abocador del Garraf el 2001, però es va prorrogar fins al 2006
• la recollida selectiva del 60% dels residus  per al 2006, que no s'ha complert mai
• el desplegament de 500 contenidors de les fraccions orgàniques, paper/cartró, vidre i plàstic que no es va cumplir fins a començaments del 2000
• El contenidor groc no es va  desplegar fins al 1999
• La reducció paulatina del volum dels residus no es va cumplir mai en el primer decenni.
• Es parla de polítiques preventives però en realitat es destinen inversions públiques multimilionàries a l'equipament d'incineradores i una quantitat ridícula a campanyes d'educació ambiental
• Venuda com a valorització energètica, la propaganda institucionals intenta colar la incineració com a tractament  respectuós amb el medi ambient dintre de l'ecoparc de Sant Adrià, intentant convèncer també que amb aquests tractament  finalista s'eliminen els residus
• La incineradora del Besós (300.000 TM/any) es gestionada per TERSA (Tractament i Eliminació de Residus,S.A.)
• On s'ha imposat la incineració en massa, els precentatges de reciclatge i compostatge son mínims. (Tarragonés, Gironès, Maresme son paradigmàtics d'un gestió comarcal  que només gira al voltant  d'una planta incineradora)
• Les protestes i les mobilitzacions veinals i ecologistes van aturar el 1997, a darrera hora i contra tot pronòstic la pretensió de l'Entitat Metropolitana de Barcelona, d'una macroincineradora a la zona Franca de 750.000 TM/any, on estava previst  que anès a cremar  més de la meitat dels residus desl trenta tres municipis que la integren
• A canvi es van incrementar d'una a 4 les plantes de triatge prevists.

 

 Llei  d'Envasos i Residus d'Envasos (LERE)

La Llei d'Envasos i Residus d'Envasos (LERE, 1997), reconeix retòricament, al seu article 6è "L'obligatorietat d'un sistema de dipòsit devolució i retorn dels envasos:

"Los envasadores y los comerciantes de productos embasados, o cuando no sea posible identificar a los anteriores, los responsables de la primera puesta en el mercado de los productos envasados estan obligados a:

• "Cobrar a sus clientes hasta el consumidor final, una cantidad individualizada por cada envase que sea objeto de transacción. Esta cantidad no tendrá la consideración de precio ni estará sujeta por tanto a tributacions ninguna" 
• "Aceptar la devolución o retorno de los residuos de envases y envases usados cuyo tipo, formato o marca comercializen, devolviendo la misma cantidad que haya correspondido cobrar de acuerdo con lo establecido en el guión anterior"

La mentablement i com a resultat de les pressions exercides per el lobby de fabricant i d'envasadors de plàtic d'un sol ús, la LERE afegeix un article setè que converteix en virtual l'anterior principi, que de moment no té cap altra funció que cumplir retòricament amb l'espèrit de la Directiva Comunitaria  94/62/CE, I INDUIR A LES EMPRESES A FER EL CONTRARI:

• "Los agentes económicos indicados en el apartado 1 del artículo 6 podràn eximirse de las obligaciones reguladas en dicho artículo, cuando participen en un sistema inegrado de gestión de residuos en envases i envases usados derivados de los productos por ellos comercializados"

Aquesta imposició del lobby del plàstic es va aprovar a les corts amb els vots del PP i CiU, contra l'opinió de moltes altres forces polítiques i socials rellevants, i també contra la resolució del Plenari de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient de Barcelona que gestiona els residus de la meitat dela població de Catalunya.

 

 

La LERE va obrir la porta a la generalització de l'anomenat "Sistema Integral de Gestió"  que obliga als consumidors al pagament d'una taxa per cada envàs o embalatge que comprèn, limitant l'obligatorietat real del sistema de dipòsit i retorn a casos molt especials:

• "Los sistemas integrados de gestión tendran como finalidad la recogida periódica de envases usados y residuos de envases en el domicilio del consumidor o en sus proximidades, se constituiran en virtud de acuerdos adoptados entre los agentes económicos que operen en los sectores interesados, con excepción de los consumidores y usuarios y de las administraciones públicas, y deberán ser autorizados por el órgano competente de cada una de las comunidades autónomas en los que se mimplanten territorialmente, previa audiencia de los consumidores y usuarios" 

Revisió bianual del PMGRM

• Malgrat la manca de campanyes sistemàtiques d'informació i d'educació ambiental, en la primera revisió bianual feta a l'acavament del periode 1998-99, es van obtenir molt bons resultats en la recollida selectiva.
• Però el volum de residus generats no va parar d'incrementar-se fins al punt de l'infart: el 2000 amb 550kg/hab./any era superior a Alemaya, amb una mitjana d'1,50kg/hab./dia, amb comarques com l'Alt i Baix Empordà, La Selva, El Garraf, Baix Penedès, Tarragonès, Cerdanya, Pallars Sobirà, i Vall d'Arán que assolien els 2kg/hab./dia.
• Es reciclava o es compostava només l'11%, mentre que el 68% s'abocava en massa  directament sense cap tractament  tractament i el 21% s'abocava en forma d'escoria  i cendres d'incineradores.
• Fins al 2007 la generació de residus  va continuar augmentant  fins que amb l'esclat de la bombolla immobiliària i posterior crisis econòmica del 2008 ençà  fins el 2013 va anar minvant fins 1kg/per./dia. i del 2013 ençà torna a crèixer fins a 1,2kg/per./dia (2016). 
• Però el percentatge del reciclatge està estancat al 30%

Qui hi ha darrera de Ecoembalages de España S.A. (Ecoembes)?

El lobby econòmic que ha imposat els SIG és Ecoembes, un grup de pressió o lobby del plàstic integrat pels grans productors d'envasos de plàstic i embolcalls:

• Repsol, Solvay, Hoetch

Pels grans envasadors:

• Tetrapack, Tetrabrik, Cocacola, Pepsicola

I per les grans superfícies:

• Pryca, Continente, Makro, Mercadona, ETC. 

 

 Conclusions

• Segons la Fundació Terra , el SIG és un atemptat a les arques municipals i per tant a la ciutadania
• El SIG vulnera l'espèrit comunitari de que la indústria contaminant paga
• En el reglament no es contempla la sensibilització ambiental
• En definitiva el SIG es una estafa social i ecològica
• Un altre inconvenient es que posa un límit al reciclatge
• No es planteja la reducció del consum ni la reducció de la producció d'envasos i embalatges
• Consagra la producció massiva dels envasos de plàstic i embolcalls
• La gestió sostenible desl residus no es un problema exclusivament tècnic o polític, és sobretot un gran repte social i cultural
• Sense la complicitat i la participació de la ciutadania en els programes de recollida selectiva , tot el que fem a partir d'aquí sense aquesta col·laboració ciutadana es inútil
• El pas de la cultura de "l'eliminació de residus" a la cultura de la recuperació necessita desenvolupar noves eines  en tres àmbits diferents:   

1. Tecnologies i sistemes de gestió orientats a la recuperació
2. Pautes culturals  coherents amb la reducció, la reutilització i el reciclatge
3. Instruments econòmics incentivadors

 

• Quan la incineració i l'abocament en massa s'han volgut compaginar amb una mica de reciclatge, els resultats han sigut decebedors
• La incineració a cel obert o a plantes incineradores va despertar l'alerta ambiental (USA, 1960 60%)  per l'emissió de subproductes tòxics, especialment els nous contaminants orgànics persistents (COP's), derivats de la combustió incomplerta de materials orgànics en presència de clor com son les Dioxines i els Furans (anells aromàtics), que són substàncies liposolubles i bioacumulables que provoquen efectes cancerígens i inmunodresores a dosis molt petites i a conscentracions encara menors actuen com a falses hormones que distorsionen el funcionament del sistema reproductor i endocrí, amb càncers de mama (més d'un 2% d'aquests tenen aquest origen)
• La clau es establir una complicitat ciutadana amb un misatge entenedor, motivador, congruent amb els sistemes de recollida selectiva  i tractament que es fan servir
• Hi ha tecnologies  com la incineració que actuen com una aspiradora  de residus  i propicien la cultura insostenible de "l'eliminació".
• N'hi ha d'altres com el compostatge i la metanització de la fracció orgànica i el reciclatge de la inorgànica que estimulen la cultura de la reducció, la selecció acurada i la màxima recuperació de les deixalles
• Les plantes incineradores necessiten alimentar-se del "Rebuig"
• Cal prohibir la producció d'envasos no reciclables
• Cal Eliminar els Sistemes Integras de Gestió (SIG) i retornar al Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR).
• Cal erradicar els envasos d'un sol ús.