El passat dilluns dia 21 de gener es va celebrar la sessió de retorn del procès participatiu del Pla Director d'Urbanisme (PDU) de les 3 Xemeneies. Aquesta sessió informativa tenia per objecte que l'Administració donés resposta a les aportacions de les entitats i de la ciutadania participants en els seminaris d'aquest procès participatiu dut a terme durant el darrer trimestre de 2018
Taula de la sessió de retorn: Carme Riba, Gerent del Consorci del Besòs, Àlex Pastor, Alcalde de Badalona, Joan Callau, Alcalde de Sant Adrià de Besòs i Josep Armengol Sub-Director General d'Acció Territorial i d'Hàbitat Urbà del Departament de Territori i Sostenibilitat (21-1-19)
Resum de les intervencions:
Els alcaldes Àlex Pastor i Joan Callau destaquen la importància d'aquest PDU per les actuacions amb importants repercusions socials, econòmiques, urbanístiques i ambientals previstes. També van agrair la participació de les entitats, dels tècnics, de la ciutadania i de la Generalitat en el procès participatiu. Joan Callau va afegir "que n'hi havia hagut molta documentació i que ha estat un procès participatiu modèlic"
Carme Riba: va agrair la participació, tot afegint que "No es fàcil fer un procès participatiu, tractant temes abstractes, que tornaran a presentar un document urbanístic i que avui donem directrius de com continuar treballant"
Josep Armengol: també va agrair el treball dels equips tècnics, afegint que: "Encara que estem a la sessió de retorn no serà la ultima; que la Generalitat fa una valoració molt positiva del procès participatiu; que el Pla Director sortirà enriquit d'aquest proces participatiu; que el Pla Director té un rang superior i és d'interès supramunicipal, que respon a una estratègia de país dins l'ambit metropolità i que sortirà una aprovació inicial amb periode de presentació d'alegacions i esmenes.
La sessió de retorn del dia 21 de gener
La sessió de retorn del dia 21 de gener
Resum Executiu
Finalment Carme Riba i Josep Armengol, van resumir els aspectes mes destacats recollits dels diferents seminaris temàtics realitzats:
1. El futur de les 3 Xemeneies:
Assumeixen que cal decidir prèviament el futur de les 3 Xemeneies com a motor de la resta del projecte. Hi ha un compromís per part de l'administració a trobar inversors. Es prioritzaran aspectes de transició energètica, de canvi climàtic, amb barreja d'usos, tret de l'oci nocturn, de caire culturals i de recerca, amb altres usos complementaris. Un equip de treball fará el seguiment.
2.Caracterització de l'espai públic:
Es planteja un espai naturalitzat però compatible amb la urbanització de l'espai públic, amb equipaments al parc i ús social de l'espai públic. Manteniment dels equipament esportius, reubicant el camp de fútbol a algun lloc proper. Equipaments docents i sociosanitaris.
3. Mobilitat:
Cal desplaçar i soterrar el ferrocarril , però el PDU no incideix sobre el Pla Metropolità d'Infraestructures de la Generalitat!. Només poden gestionar el "mentrestant" i anar on sigui per posar calendari. De moment es faran els passos subterranis. Desplegament del tramvia. La connectivitat amb el port de Badalona. No fer passera per la desenbocadura del Besós. Prioritzar els vianants i la bicicleta.
4. Front edificat:
Es un model intermig orgnitzat en franges, d'usos residencial en la primera franja, d'equipaments en la segona, de parc la tercera i finalment la platja. Quan a densitat d'edificació i alçades -diuen- que no es sobrepassarà la de l'edifici de turbines, tret d'algun edifici singular. S'intentarà esponjar la densitat perquè respiri més que els que hi ha al document inicial -Esponjar quant? els vam preguntar, tot demanant que concretesin aquest punt, però malauradament van contestar que Això no ho podien decidir allà!- També els vam preguntar si és que s'havien de reunir amb ENDESA i el Banc de Santander per conretar-ho? sense resposta. Però que posarien en marxa una figura de Planejament Derivat per concretar la volumetria dels edificis a construir. Els usos seran residencials i d'activitats econòmiques de petits tallers i comerços. Es buscaran maneres de desdensificar el barri amb noves propostes.
Tot seguit es va fer un torn obert de paraules en el que van intervenir representants de diferents entitats i d'altres a titol individual, com la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies, Des del Besòs para el Besòs, Kaos Pilot, Ar-Coworking i l'Associació de Veïns Sant Joan Baptista de Sant Adrià del Besòs i l'Associació Els Verds de Badalona.
Tots vam coincidir a valorar positivament alguns avenços recollits des de la taula de diferents propostes i crítiques fetes al llarg dels seminaris del procès participatiu, com per exemple la necessitat de definir els usos de les Tres Xemeneies prèviament al desenvolupament del PDU, o l'esponjament (sense concretar) de l'excessiu nombre de pisos prevists a edificar. Malgrat això la posició dels intervinents va ser crítica ja que valoràvem la proposta de l'Administració clarament insuficient.
Intervenció d'en Francesc Alfambra d'Els Verds de Badalona
Valoració del procès participatiu i del PDU
1. Procediments del procès participatiu
Tot i que a la documentació distribuida durant les jornades del procès participatiu es diu:
"El PDU ordena urbanísticament un territori litoral de 32 ha,(...). Per tal que l'ordenació d'aquesta important peça de sòl respongui a les necessitats i aspiracions de la ciutadania, les administracions implicades obren un ampli procès participatiu"
I Joan Callau, Alcalde de Sant Adrià de Besòs va més enllà quan diu:
"El sector de les Tres Xemeneies ha de permetre que la ciutadania adrianenca millori la seva vida, que la ciutat prosperi. Ha d'oferir oportunitats laborals dins d'un àmbit de l'excelència i innovació, alhora que recuperem espais públics com la platja. Això ho hem de fer amb el major consens ciutadà i polític possible".
Perquè diem aixo?
Perquè hi ha una sèrie d'elements que apunten en sentit contrari:
Algunes conclusions del procès participatiu:
Tot i que a la documentació distribuida durant les jornades del procès participatiu es diu:
"El PDU ordena urbanísticament un territori litoral de 32 ha,(...). Per tal que l'ordenació d'aquesta important peça de sòl respongui a les necessitats i aspiracions de la ciutadania, les administracions implicades obren un ampli procès participatiu"
I Joan Callau, Alcalde de Sant Adrià de Besòs va més enllà quan diu:
"El sector de les Tres Xemeneies ha de permetre que la ciutadania adrianenca millori la seva vida, que la ciutat prosperi. Ha d'oferir oportunitats laborals dins d'un àmbit de l'excelència i innovació, alhora que recuperem espais públics com la platja. Això ho hem de fer amb el major consens ciutadà i polític possible".
Taula de la darrera sessió transversal del 2018
Tant de bo que fos realment així! Desprès d'assistir a les diferents sessions d'aquest procès participatiu, incloent aquesta darrera de retorn, hem de dir que malauradament la realitat dels fets no s'ajusten a aquesta retòrica típica de les grans declaracions institucionals. La magnificació exagerada del procès participatiu com a "Model" per part de la taula en aquest darrer acte venen a sumarse a la retòrica abans esmentada.
Tant de bo que fos realment així! Desprès d'assistir a les diferents sessions d'aquest procès participatiu, incloent aquesta darrera de retorn, hem de dir que malauradament la realitat dels fets no s'ajusten a aquesta retòrica típica de les grans declaracions institucionals. La magnificació exagerada del procès participatiu com a "Model" per part de la taula en aquest darrer acte venen a sumarse a la retòrica abans esmentada.
Perquè diem aixo?
Perquè hi ha una sèrie d'elements que apunten en sentit contrari:
- En tot moment el procès participatiu ha sigut merament consultiu, en cap moment vinculant, extrem aquest, que l'organització s'encarregava d'aclarir-ho sistemàticament als participants de cada sessió, no fos cas que ningú "s'autoenganyès"
- S'ha imposat un marc de debat totalment condicionat per decisions prèviament establertes i inquestionables
- Les propostes de debat es centraven en aspectes totalment secundaris i irrellevants (passera de vianants o carril bici per sobre la desembocadura si o no, alçaria del blocs d'habitatges, passos subterranis o ponts elevats per superar el ferrocarril, etc.
- Plantejament de falsos dilemes o falàcies directament, com contraposar els escenaris 1 (tot parc) amb l'escenari 2 (tot construit) com a "extrems inviables" i per tant s'elimina l'opció parc i s'imposa l'escenari tres, que és la seva proposta inquestionable
- Menysteniment de les ponències i propostes de les entitats participants anomenant-les píndoles
- Limitació d'aquestes ponències a quatre escasos minuts totalment insuficients que no dubtaven en tallar s'haguès acavat o no la ponència, mentrestant l'organització es prenia tot el temps del mon per fer-nos combregar amb les rodes de molí de les propostes oficial
- Els arguments tècnics de l'organització com la manca de temps per tallar les intervencions amaguen interessos polítics
- L'actitud de responsables polítics com el Sub-Director de Territori i Habitatge ignorant o menyspreant intervencins crítiques o discrepants
- En el Resum d'aportacions dels 5 seminaris no s'ha recollit cap, ni una sola de les intervencions d'Els Verds de Badalona
- Als procès participatiu del 2016 es va crear un consell consultiu sobre el litoral que havia d'incloure a totes les entitats participanta a la que no es va convidar Els Verds de Badalona que haviem participat en aquell procès
- Tampoc no van distribuir el document de conclusions d'aquelles jornades del 2016
Intervenció del col·lectiu danès Kaos Pilot
Algunes conclusions del procès participatiu:
- Que no sigui vinculant aquest procès participatiu només respón de la manca de voluntat política que impideix una gestió democràtica del litoral amb participació efectiva i vinculant.
- D'aquesta manera el procès participatiu es redueix a una mera coartada social per cubrir l'expedient participatiu com un altre tràmit burocràtic més
- Donar gat per llebre i amagar el veritable objectiu del PDU: Una atacada d'especulació immobiliària del front litoral, posant l'administració pública al servei dels interessos dels agents econòmics privats com son ENDESA i el Banc de Santander
- Incompliment dels acords i compromisos internacionals i locals sobre la responsabilitat compartida entre l'administració pública i la ciutadania en la governança de la gestió de projectes d'afectació ambiental i ecològica:
- Capítol 28 de l'Agenda 21 de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de 1992
- Carta d'Aalborg de Ciutats i Pobles Europeus cap a la Sostenibilitat de 1994
- De la Carta a l'Acció de Lisboa de 1996
- El Vè Programa de Medi Ambient de la UE
- La Xarxa de Ciutats i Pobles de la Diputació de Barcelona
- El Reglament Intern del Fòrum del Medi Ambient de l'Ajuntament de Badalona
Els PDU són una figura de planejament urbanístic de rang superior, per la qual cosa, la competència per formular-los i tramitar-los es de la Generalitat. El Departament de Territori i Sostenibilitat és l'encarregat de redactar el PDU, però sempre amb la col·laboració i implicació dels municipis i entitats administratives fectades, en aquest cas el Consorci del Besòs i els Ajuntaments de Sant Adrià del Besòs i Badalona.
Àmbit del planejament del PDU de les 3 Xemeneies
Estructura de la propietat del sòl:
1. Consell Comarcal del Barcelonès Nord- Ajuntament de Sant Adrià de Besòs: 68.644 m2 (30,70%)
2. Banc de Santander: 72.039 m2 (26,83%)
3. ENDESA: 116.897 m2 (41,47%)
4. Altres: 1%
Al mateix redactat s'afegeix: També pretén transformar mitjançant directrius urbanístiques, un àmbit més gran, d'aproximadament 92 ha on es troben actualment magatzems i àrees insustrials. En aquest àmbit es preveu establir criteris de millora per a desenvolupar en posteriors instruments de planejament o projecte. A aquests criteris han de fer possible la vialitat del conjunt.
Es plantegen tres possibles esecenaris:
1. Tot parc
2. Tot edificat
3. Proposta del PDU
Es descarten els escenaris 1 i 2 qualificats com "extrems inviables" i s'adjudica al tercer com a escenari únic a tenir en compte! Qui ha decidit descartar l'opció tot parc i perquè? Se li adjudica el terme "extrem inviable" arbitràriament contraposant-lo demagògicament amb l'altre "extrem inviable" tot construit. La conclusió d'quest fals dilema és una falàcia!
I a aquest escenari tres es fa una barroera manipulació de dades: La superfície del sistema viari es suma a la superfície dels parcs i jardins (60%), fent-la pasar com a espai verd, quan el sistema viari és amb tot rigor espai urbanístic destinat bàsicament a la circulació dels vehicles privats a motor!
El PDU proposa una conversió del sòl industrial d'activitat econòmica i residencial que complementi el gran parc equipat edificant un total de 1719 pisos amb edificis de fins a 15 plantes a tocar les vies del tren. L’ús residencial tindrà un 47% de l’edificabilitat, i l’econòmic, un 53%
(inclou oficines, comerç i hotels). I un gran edifici de 19.000 metres quadrats en tres
plantes –l’únic que se situa al terme municipal de Badalona– per a ús comercial
Edificabilitat bruta:
1 m2 de sostre edificable/1 m2 de sòl
En aquest cas fa referència a la superfície total de l'ambit d'ordenació
Edificabilitat neta:
5,7 m2 de sostre edificable /1 m2 de sòl
En aquest cas es fa referència només a fragments dedicats a nova edificació per a nous usos
En qualsevol cas l'edificabilitat és excessiva, una autèntica barrabasada! Habitatges que acullirien més de 4.500 nous residents a Sant Adrià, amb un increment superior al 10% en relació als actuals.
Un condicionament previ del PDU inqüestionable és que les seves 32 ha es converteixen automàticament i de manera arbitrària en 300.000 m2 de sostre edificable!
El PDU preveu una inversió de zero euros per part de la Generalitat, pel que l'únic criteri per establir la viabilitat econòmica del projecte es fonamenta en la maximització de les plusvàlues de l'especulació immobiliària! hi ha un altre possible criteri de desenvolupament d'aquest PDU com és l'expropiació i el pagament del preu de sòl industrial als propietaris, que amb un valor de 38 milions d'euros es planteja també com econòmicament inviable!
Per tant l'estudi preliminar realitzat avala un sostre edificable plantejat al PDU serà d'uns 300.000 m2 de sostre edificable, pel que les càrregues que s'imputaran al desenvolupament del sector (valoració provisional) serà de 68.835.098 €, necessaris per afrontar les despeses d'inversió previstes en vialitat, parcs i jardins, col·lectors transversals, consolidació de les Tres Xemeneies, connexions amb passos inferiors i superiors, etc.
Escullera de protecció del col·lector de Lllevant al barri de la Mora de Badalona
Cl·lector de Llevant i escullera de protecció a Sant Adrià de Besòs
3. Imposicions del PDU:
- Extrapola artificialment les 32 ha de sòl de l'àmbit de les tres xemeneies a 300.000 m2 de sostre edificable!
- Descarta l'opció d'expropiar el sòl industrial
- No contempla altres alternatives (pública, pública-privada o fons europeus) de finançament per reduir la densitat d'edificacions previstes al front litoral
- 0 euros d'inversió pública: Aixó és un projecte de país?
- 1.719 habitatges: maximització de les plusvàlues de l'especulació immobiliària com a única alternativa per finançar les actuacions urbanístiques previstes
- Descarta arbitràriament l'escenari "tot parc"
- No descarta l'ús hoteler de les tres xemeneies
- No es descarta grans superfícies
- Preveu del desplaçament d'un equipament esportiu ben consolidat a la ciutat
- Inclourà recomanacions i "Directrius Urbanístiques" sense especificar pel desenvolupament de les 92 ha del sector nord del ferrocarril, però que molt probablement obriràn la porta a noves operacions d'especulació immobiliària
Vista de l'edifici de les turbines i les tres xemeneies des de l'escullera del col·lector de Llevant
A més a més:
- No actua sobre la descontaminació del sòl
- No actua sobre el desplaçament del col·lector de llevant
- No actua sobre la mobilitat sostenible ni el desplaçament i el soterrament del ferrocarril tal i com preveu el Pla metropolità d'Infraestructures del Govern de la Generalitat
- No actua sobre la contaminació de la incineradora TERSA
- No actua sobre la contaminació dels cicles combinats
- No actua sobre la resilència de la ciutat davant el canvi climàtic i la més que probable previsió de pujada del nivell del mar
- No respón a les necessitats socials de la ciutadania adrianenca
- No respón a una visió metabòlica metropolitana d'afavorir els cicles naturals ni de satisfer les necesitats socials, ambientals i ecològiques del conjunt de l'Àrea Metropolitana
- La construcció de nous pasos subterranis per salvar el ferrocarril hipotecarà el seu desplaçament i soterrament
- Es planifica un barri autista que no dialoga amb el seu entorn
Imatge dels arquitectes Ernest Blanch i Julien Hureau
És cert que a la sessió de retorn del passat dia 21 de gener, els responsables tècnics van introduir algunes millores ja esmentades al començament, però que malauradament, o no es concretan amb precisió o són clarament insuficients. El marc del debat merament consultiu imposat i els condicionaments previs del PDU, impedeixen el més ampli consens social i polític proclamat retòricament, deixant prou palès que l'objectiu del PDU i del procès participatiu no vinculant, lluny de respondre a les necesitats i aspiracions de la comunitat, respón clarament als interessos econòmics i financers dels agents privats, és a dir d'ENDESA i del Banc de Santander.
L'alta densitat de la població metropolitana i les mancances ecològiques del nostre entorn intnesament urbanitzat, contràriament a la construcció de 1719 nous habitatges, aconsella fer un gran parc litoral metropolità.
Avui, en ple segle XXI, per gestionar (dissenyar, desenvolupar i executar) un projecte tan important com aquest, la única opció possible a considerar és la de la responsabilitat compartida en la que l'Administració juntament amb la ciutadania i els tècnics vagin de la mà i en peu d'igualtat en tots els procesos de presa de decisió.
L'alta densitat de la població metropolitana i les mancances ecològiques del nostre entorn intnesament urbanitzat, contràriament a la construcció de 1719 nous habitatges, aconsella fer un gran parc litoral metropolità.
Avui, en ple segle XXI, per gestionar (dissenyar, desenvolupar i executar) un projecte tan important com aquest, la única opció possible a considerar és la de la responsabilitat compartida en la que l'Administració juntament amb la ciutadania i els tècnics vagin de la mà i en peu d'igualtat en tots els procesos de presa de decisió.
Imatge dels arquitectes Ernest Blanch i Julien Hureau
- Demanem sigui retirat aquest PDU i s'enceti un nou procès participatiu que sigui efectiu i vinculant.
- Compartim plenament amb la Plataforma de Conservació de les Tres Xemeneies en la necessitat de prioritzar un pla d'usos del conjunt Tres Xemeneies i sala de turbines abans d'encetar les actuacions urbanístiques
- Destinar aquests espais a usos culturals, de recerca científica i de promoció d'activitats econòmiques compatibles amb el respecte al patrimoni natural com les energies renovables, les industries netes, la formació professional, les cooperatives de treball associat, etc.
- Donar molt mes protagonisme al medi natural litoral no com una mera franja final, sinó ampliant el seu abast i àrea d'influència més enllà del que marca estrictament la Llei de Costes, per afavorir les formacions dunars i els aiguamolls fluvials com a reservoris de sorra i com a mecanismes naturals de protecció de la costa i de les platges, propis del transport de sediments de la dinàmica litoral
- Dissenyar un gran parc metropolità litoral
- Fer un estudi de les necessitats i mancances d'equipaments socials, culturals, esportives, i lúdiques de Sant Adrià i el seu entorn metrropolità més immediat per preveure els nous equipaments a encabir
- Instar urgentment al govern de la Generalitat de Catalunya a encetar l'estudi de desplaçament i soterrament del ferrocarril cap a l'interrior, amb una nova estació a la plaça de la vila de Sant Adrià de Besòs i una altra a la estació de la L2 de <M>(intermodal) Pompeu Fabra de Badalona fins a sortir en superficie a Montgat.
- Instar a l'Agència Catalana de l'Aigua a prioritzar l'estudi i finançament del desplaçament de col·lector de Llevant
- Instar a les empreses propietàries de sòl contaminat a procedir a la seva descontaminació.
- Instar al govern de la Generalitat a liderar i finançar un gran projecte de país de transformació d'aquest front litoral defugint la vella fórmula de maximitzar l'especulació immobiliària com única alternativa de finaçament.
- Suprimir les indicacions i directrius urbanistiques sobre el sector nord del ferrocarril per innecessàries.
- Millorar la connectivitat amb el barri del front litoral badaloní.
- La construcció d'habitatges al front litoral dependrà de les conclusions de l'estudi de necessitats socials de Sant Adrià de Besòs, avalat del procès participatiu.
- El disseny del nou barri resultant hauria de respondre a les caracteístiques pròpies d'un ecobarri
Imatge dels arquitectes Ernest Blanch i Julien Hureau
Aquest PDU ha obert el debat ciutadà sobre la necessitat d’un projecte democràtic pel front litoral envers un nou model de ciutats sostenibles que harmonitzin les necessitats socials i econòmiques amb la preservació del medi natural litoral i el respecte pel patrimoni arquitectònic i cultural com son les tres xemeneies i la sala de turbines, un Be Cultural d'Interès Local (BCIL). L'oposició majoritària al PDU tal i com es presenta, és un crit d’alerta inequívoc que ens indica per on han d’anar els camins d’una nova cultura de la sostenibilitat, d’un nou paradigma socioeconòmic de la futura societat postindustrial, que indiscutiblement haurà de ser justa, equitativa, social, econòmica i ecològicament sostenible.
El desenvolupament sostenible no es un dogma de fé ni una recepta màgica. El desenvolupament sostenible es un procès social creatiu i innovador que depèn de l'empenta, de l'originalitat i de la intel.ligència dels moviments socials i d'una ciutadania crítica i ben informada que a contra corrent dels tòpics establerts, son capaços d'obrir nous camins envers aquesta nova cultura de la sostenibilitat que haurà de vetllar per la planificació democràtica del territori, per l'equilibri paisatgístic, per a un model de producció i consum respectuós amb l'entorn històric i natural que eviti tot tipus d'especulació. Un model que aposti per les energies renovables, per l'ecomobilitat, per l'agricultura ecològica de proximitat. Un model que vetlli pel benestar mediambiental i la salut de les persones, que estableixi una frontera de sostenibilitat en l'ocupació humana del territori i aturi definitivament el creixement urbanístic de les ciutats metropolitanes.
Després de 150 anys d'haver estat el pati traster del industrialisme català, amb indústries químiques i energètiques altament contaminants, Sant Adrià de Besòs i Badalona, haurien d'exigir reparar aquest greuge històric i deute ecològic i social que han patit i pateixen amb una forta inversió pública, amb un veritable projecte de país. Tot el que no sigui així es un menyspreu (una vegada més) a un territori metropolità que continua sent el traster la política catalana, víctima de la marginació, de la pobresa i de la delinqüència a la que encara se'l sotmet per part de les elits polítiques, mediàtiques i financeres del cap i casal Barceloní!
Si l'estudi previ i el procés participatiu aconsellen que s'han de fer alguns pisos per satisfer necessitats socials de Sant Adrià de Besòs, s'ha de dissenyar un ecobarri del que ens sentim orgullosos, eliminant la barrera arquitectònica del ferrocarril que bloqueja la connectivitat de l'entramat urbà amb el seu front litoral lliure de contaminacions i barreres arquitectòniques amb un transport públic de qualitat i una mobilitat sostenible, amb edificis d'arquitectura bioclimàtica, aprofitament d'energies renovables i balanç net, amb Residu Zero, etc. Un ecobarri que millori els que ja existeixen a Vauban de Friburg (Alemanya), a BedZED de Londres (Regne Unit), Hammarby Sjostad d'Estocolm (Suecia).
El PDU de les 3 Xemeneies ha de ser un projecte de regeneració ambiental i ecològica, de recuperació de la memòria històrica de l'energia i la indústria a Catalunya, amb un gran equipament cultural de país, i un centre internacional de recerca científica i de formació professional, de promoció del cooperativisme i del treball associat, d'aprofitament sostenible dels recursos naturals i de gaudi lúdic i esportiu del nostre front litoral, etcètera, no un nou episodi d'especulació immobiliària del nostre litoral com el que s'està planificant, pretenent instrumentalitzar el procès participatiu com a mera coartada social per maquillar aquest nefast model.
Algunes valoracions crítiques d'altres entitats:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada