dilluns, 18 de febrer de 2019

Visita Guiada al Parc de can Solei i ca l'Arnús


BREU HISTÒRIA DE CA L'ARNÚS

Francesc Alfambra

El Parc Metropolità de ca l’Arnús i can Solei és el gran parc central de Badalona. Inserit al bell mig de la ciutat, ca l’Arnús és un espai emblemàtic únic a Badalona pel patrimoni natural, històric i arquitectònic noucentista de la ciutat, que va estar a punt de ser destruit per fer un impresentable centre de convencions que es carregava el castellet, el llac navegable i una important masa forestal del jardí romàntic. Però el moviment ciutadà i ecologista el vam aturar a temps. 

 La torre Arnús a l'actualitat, en lamentable estat d'abandonament

El conjunt del Parc de ca l'Arnús-can Solei és únic a la ciutat pels seus edificis singulars, i per la seva riquesa vegetal i faunística, testimonis vivents de com estava estructurada la vida i el lleure de les famílies benestants del segle XIX. La part més antiga dels jardins data de 1870-1880.

 La cova

Té un disseny romàntic propi dels jardins de l'època, amb una vegetació frondosa on predominen els còculs, palmeres, pins, eucaliptus, plàtans, margallons, xiprers, bambús, casuarines, bellaombres, entre altres espècies, molts d'aquests arbres són centenaris i de grans dimensions; diferents camins i recorreguts sinuosos recorren el jardí, combinats amb elements romàntics com el gran llac navegable, les fonts ornamentals, escultures, grutes i zones de cascada o glorietes. Destaquen els edificis relacionats amb el jardí: la torre Arnús, el castell del llac, la torre de l'aigua i la torre del rellotge.

 El llac romàntic navegable

Els camins són els eixos principals de la finca, des del carrer Sant Bru i des de la riera de Canyadó, dos passeigs de plàtans a banda i banda entren al jardí.El parc ocupa una àrea d'unes 11 ha, de les quals 3 pertanyen al parc de Can Solei i 8 al parc de Ca l'Arnús.

 El passeig dels xiprers

Indiscutiblement, el parc de ca l'Arnús és el darrer reducte de la Badalona noucentista, representativa de l'ascens econòmic, social i polític del patriciat burgésbarceloní sobre una aristocràcia i noblesa catalana en declivi. Evarist Arnús i Ferrerés l'exemple paradigmàtic d'això. Banquer i fundador de multitut de Societats Anònimes. 


La solvència i la credibilitat de les seves operacions financeres es recolzaven en el seu caràcter de gran propietari i important patrimoni immobiliari, dins el qual la finca de Badalona era una peça important. Malgrat ser un gran mecenes i filàntrop, com a influent polític de l'època, s'hi oposava a l'abolició de l'esclavatge a les colònies (va ser senador monàrquic per Badalona), aconseguint que durant l'exposició universal de Barcelona de 1888, Dña Ma Cristina, reina regent i la família reial es desplacesin fins a Badalona per allotjar-se a la seva finca.


 El passeig dels plàtans, l'entrada d'accès més emblemàtica del parc

El 1851, Evarist Arnús comprà la finca a Ignasi Llobet i a Josefa Oriol i Romà.
El castell de ca l'Arnús i la capella de Santa Bàrbara son obra de l'arquitecte Salvador Viñals i Sabater (Cuyás Tolosa, 1977). El palauet residència familiar consta de planta i pis, la torre quadrada d'ús lúdic envoltada d'un llac navegable alimentat per una mina d'aigua i el jardí romàntic amb escultures neoclàsitques i la torre-estació metereològica, conformen un conjunt històric, artístic, monumental i vegetal amb arbres centenaris del segle XIX únic a Badalona.

La glorieta
La vocació de parc públic, li ve de lluny a ca l'Arnús, doncs, ja va estar obert durant la IIª República i en part durant el primer ajuntament democràtic, el qual va comprar per 50 milions de pessetes d'aleshores un significatiu 30% (821.712,48 m2) de la finca amb el clar propòsit de convertir-la en un parc públic per fer efectiva la seva protecció i pel gaudiment social de l'únic recó artístic i monumental i espai verd emblemàtic amb personalitat pròpia inserit en el nucli urbà de Badalona.

L'entrada al parc pel carrer Sant Bru

A l'octubre de 1980 un equip composat pels arquitectes Francesc Lladó i Joan Antoni Padrós, van confeccionar una proposta de protecció del conjunt mitjançant la seva inclusió en el catàleg municipal normatiu d'edificis, conjunts urbans i construccions d'interès públic a protegir, la qual, sota la fitxa C-20, va ser aprovada el 27 de setembre de 1984 per part de la Corporació metropolitana de Barcelona. A l'esmentada fitxa C-20 del Pla Especials de Protecció del Patrimoni Municipal, els arquitectes autors de la mateixa van fer constar que: " El Parc de Ca l'Arnús, junt amb el de Can Soley, constituiràn el futur gran parc central que Badalona necessita."



Fitxa C-20 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Badalona

DESINTERÈS MUNICIPAL PEL PATRIMONI HISTÒRIC I NATURAL DE LA CIUTAT

El que hauria d'haver estat una preocupació permanent per part del consistori de seguir  treballant per fer efectiu aquest gran parc públic, en part per rendibilitzar la inversió realitzada i sobretot per mitigar l'enorme dèficit d'espais públics que pateix la nostra ciutat, va caure totalment en l'oblit per part dels governants municipals (del PSC) dels seguents 15 anys.

Així com en d'altres ocasions, aquí també es va donar la paradoxa de que  van ser les entitats cíviques  i els moviments veïnal i ecologista, qui van exigir a l'administració municipal el cumpliment de la seva responsabilitat de gestionar i vetllar per a la salvaguarda dels bens patrimonials comunitaris com és el conjunt del Parc de ca l'Arnús. com també ho són can Bofí Vell, ca l'Alemany (en ruïnes), Sant Jeroni de la Murtra, les ermites, ca l'Endal, can Casacuberta (mutilada per fer-hi pisos), l'estació de mercaderies de RENFE i les casetes murcianes (enderrocades per fer el canal del port) la Torre Codina, etcètera.

Veïns enderrocant el mur que barrava el pas al jardí romàntic. 
Foto: portada de la revista Alhora, núm. 72 de novembre de 1996

Si era greu l'oblit municipal de recuperar aquests elements del patrimoni, més greu era encara consentir i aprovar un projecte que perjudicava els interessos públics, autoritzant  la seva pèrdua o destrucció: contravenint l'informe negatiu emès per la Comissió Tècnica Assessora del Patrimoni Arquitectònic i Cultural de Badalona, en sessió celebrada el 27 de març de 1996, l'Ajuntament en Ple de Badalona, amb els vots favorables del PSC, de CiU i del PP, es va acordar l'aprovació inicial del Pla Especial de la finca de ca l'Arnús. El Pla proposava la construcció de dos nous edificis. El primer era la una ampliació en planta baixa de l'edifici principal actual per ubicar un menjador-sala de petites convencions, i el segon era un gran edifici de convencions amb usos recreatius i de restauració.

Donat que le Pla Especial implicava la destrucció de bona part del jardí romàntic, de la torre quadrada i del llac navegable que l'envolta, elements tots ells protegits, la reacció ciutadana i ecologista no es va fer esperar. Primer es va crear la Plataforma ca l'Arnús Parc Públic, redactant un manifest i organitzant actes reivindicatius multitudinaris a l'interior  de la mateixa finca, un terç de la qual ja era de propietat pública, etcètera. Paral·lelament, durant el priode d'exposició pública, es van presentar nombroses al·legacions al Pla per part de particulars, propietaris, entitats cíviques, veinals, polítiques i ecologistes, que s'oposaven a tal disbarat.


A partir d'aquí ens vam trobar amb una autèntica cerimonia de la confussió. Mentre que la ciutadania representada per la FAVB aixecava amb força la seva veu i exigia voluntat política per evitar l'especulació immobiliària d'aquell indret, totalment contrària a les demandes mediambientals de la majoria, l'alcalde Joan Blanch, màxim responsable de la gestió d'aquest patrimoni comú, autoritzava mitjançant decret la construcció d'un mur il·legal per impedir el pas del públic des del jardí romàntic fins al llac. Mur il·legal que evidentment els veïns vam enderrocar en una de les moltes concentracions reivindicatives.

Acte reivindicatiu a la plaça de la vila de Badalona escenificant un ple popular de la campanya Ca l'Arnús Parc Public! Foto: Revista Alhora núm. 72 de novembre de 1996

Durant tres anys més, el govern municipal va mantenir un silenci cómplice i patètic en aquest conflicte entre interessos públics i privats en favor dels especuladors. Fins i tot, i malgrat rebre una subvenció de 900 milions dels fons europeus per projectes verds, es van negar a negociar amb els propietaris la compra del jardí qualificat com a verd privat protegit (8a). Sí es va expropiar part dels camps de conreu qualificats com a parcs i jardins urbans metropolitans (6c) però sense rectificar ni impedir el disbarat de malmetre la zona de més valor històric i natural, ocupada per la torres, el llac i el jardí romàntic que justament va motiva el seu dia una protecció especial.

La Plataforma va iniciar els tràmits legals d'un contenciós administratiu  per impedir aquesta especulació, mentre parlava amb tots els grups municipals per impedir-ho totproposant que la única  alternativa acceptable era la de seure a negociar amb els propietaris i declarar ca l'Arnús un Bé Cultural de la ciutat per convertir-lo en urgentment en el parc públic metropolità tan anhelat i reclamat per la ciutadania de Badalona per millorar la qualitat de vida i el benestar mediambiental. Finalment  i feliçment, va ser comprat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Quatre anys desprès de brindis i inauguracions electoralistes malgrat que tanques de ferro impedien el pas, encara i durant un temps, fins que no es va dignificar i garantir la seguretat no es va poder obrir definitivament fins l'any 2003.

















dilluns, 28 de gener de 2019

Valoració del procès participatiu i del Pla Director d'Urbanisme de les 3 Xemeneies



El passat dilluns dia 21 de gener es va celebrar la sessió de retorn del procès participatiu del Pla Director d'Urbanisme (PDU) de les 3 Xemeneies. Aquesta sessió informativa tenia per objecte que l'Administració donés resposta a les aportacions de les entitats i de la ciutadania participants en els seminaris d'aquest procès participatiu dut a terme durant el darrer trimestre de 2018

Taula de la sessió de retorn: Carme Riba, Gerent del Consorci del Besòs, Àlex Pastor, Alcalde de Badalona, Joan Callau, Alcalde de Sant Adrià de Besòs i Josep Armengol Sub-Director General d'Acció Territorial i d'Hàbitat Urbà del Departament de Territori i Sostenibilitat (21-1-19)

Resum de les intervencions:


Els alcaldes Àlex Pastor i Joan Callau destaquen la importància d'aquest PDU per les actuacions amb importants repercusions socials, econòmiques, urbanístiques i ambientals previstes. També van agrair la participació de les entitats, dels tècnics, de la ciutadania i de la Generalitat en el procès participatiu. Joan Callau va afegir "que n'hi havia hagut molta documentació i que ha estat un procès participatiu modèlic"

Carme Riba: va agrair la participació, tot afegint que "No es fàcil fer un procès participatiu, tractant temes abstractes, que tornaran a presentar un document urbanístic i que avui donem  directrius de com continuar treballant"

Josep Armengol: també va agrair el treball dels equips tècnics, afegint que: "Encara que estem a la sessió de retorn no serà la ultima; que la Generalitat fa una valoració molt positiva del procès participatiu; que el Pla Director sortirà enriquit d'aquest proces participatiu; que el Pla Director té un rang superior i és d'interès supramunicipal, que respon a una estratègia de país dins l'ambit metropolità i que sortirà una aprovació inicial amb periode de presentació d'alegacions i esmenes.



                                                 La sessió de retorn del dia 21 de gener 

Resum Executiu

Finalment Carme Riba i Josep Armengol, van resumir els aspectes mes destacats recollits dels diferents seminaris temàtics realitzats: 

1. El futur de les 3 Xemeneies:
Assumeixen que cal decidir prèviament el futur de les 3 Xemeneies com a motor de la resta del projecte. Hi ha un compromís per part de l'administració a trobar inversors. Es prioritzaran aspectes  de transició energètica, de canvi climàtic, amb barreja d'usos, tret de l'oci nocturn, de caire culturals i de recerca, amb altres usos complementaris. Un equip de treball fará el seguiment.

2.Caracterització de l'espai públic:
Es planteja un espai naturalitzat però compatible amb la urbanització de l'espai públic, amb equipaments al parc i ús social de l'espai públic. Manteniment dels  equipament esportius, reubicant el camp de fútbol a algun lloc proper. Equipaments docents i sociosanitaris.

3. Mobilitat:
Cal desplaçar i soterrar el ferrocarril , però el PDU no incideix sobre el Pla Metropolità d'Infraestructures de la Generalitat!. Només poden gestionar el "mentrestant" i anar on sigui per posar calendari. De moment es faran els passos subterranis. Desplegament del tramvia. La connectivitat amb el port de Badalona. No fer passera per la desenbocadura del Besós. Prioritzar els vianants i la bicicleta. 

4. Front edificat:
Es un model intermig orgnitzat en franges, d'usos residencial en la primera franja, d'equipaments en la segona, de parc la tercera i finalment la platja. Quan a densitat d'edificació i alçades -diuen- que no es sobrepassarà la de l'edifici de turbines, tret d'algun edifici singular. S'intentarà esponjar la densitat perquè respiri més que els que hi ha al document inicial -Esponjar quant? els vam preguntar, tot demanant que concretesin aquest punt, però malauradament van contestar que Això no ho podien decidir allà!- També els vam preguntar si és que s'havien de reunir amb ENDESA i el Banc de Santander per conretar-ho? sense resposta. Però que posarien en marxa una figura de Planejament Derivat per concretar la volumetria dels edificis a construir. Els usos seran residencials i d'activitats econòmiques de petits tallers i comerços. Es buscaran maneres de desdensificar el barri amb noves propostes.

Tot seguit es va fer un torn obert de paraules en el que van intervenir representants de diferents entitats i d'altres a titol individual, com la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies, Des del Besòs para el Besòs, Kaos Pilot, Ar-Coworking i l'Associació de Veïns Sant Joan Baptista de Sant Adrià del Besòs i l'Associació Els Verds de Badalona.

Tots vam coincidir a valorar positivament alguns avenços recollits des de la taula de diferents propostes i crítiques fetes al llarg dels seminaris del procès participatiu, com per exemple la necessitat de definir els usos de les Tres Xemeneies prèviament al desenvolupament del PDU, o l'esponjament (sense concretar) de l'excessiu nombre de pisos prevists a edificar. Malgrat això la posició dels intervinents va ser crítica ja que valoràvem la proposta de l'Administració clarament insuficient.



Intervenció d'en Francesc Alfambra d'Els Verds de Badalona

Valoració del procès participatiu i del PDU

1. Procediments del procès participatiu

Tot i que a la documentació distribuida durant les jornades del procès participatiu es diu:   

"El PDU ordena urbanísticament un territori litoral de 32 ha,(...). Per tal que l'ordenació d'aquesta important peça de sòl respongui a les necessitats i aspiracions de la ciutadania, les administracions implicades obren un ampli procès participatiu"

I Joan Callau, Alcalde de Sant Adrià de Besòs va més enllà quan diu:

"El sector de les Tres Xemeneies ha de permetre que la ciutadania  adrianenca millori la seva vida, que la ciutat prosperi. Ha d'oferir oportunitats laborals dins d'un àmbit de l'excelència i innovació, alhora que recuperem espais públics com la platja. Això ho hem de fer amb el major consens ciutadà i polític possible".


                                    Taula de la darrera sessió transversal del 2018

Tant de bo que fos realment així! Desprès d'assistir a les diferents sessions d'aquest procès participatiu, incloent aquesta darrera de retorn, hem de dir que malauradament la realitat dels fets no s'ajusten a aquesta retòrica típica de les grans declaracions institucionals. La magnificació exagerada del procès participatiu com a "Model" per part de la taula en aquest darrer acte venen a sumarse a la retòrica abans esmentada.

Perquè diem aixo?


Perquè hi ha una sèrie d'elements que apunten en sentit contrari:

  • En tot moment el procès participatiu ha sigut merament consultiu, en cap moment vinculant, extrem aquest, que l'organització s'encarregava d'aclarir-ho sistemàticament als participants de  cada sessió, no fos cas que ningú "s'autoenganyès"
  • S'ha imposat un marc de debat totalment condicionat per decisions prèviament establertes i inquestionables
  • Les propostes de debat es centraven en aspectes totalment secundaris i irrellevants (passera de vianants o carril bici per sobre la desembocadura  si o no, alçaria del blocs d'habitatges, passos subterranis o ponts elevats per superar el ferrocarril, etc.
  • Plantejament de falsos dilemes o falàcies directament, com contraposar els escenaris 1 (tot parc) amb l'escenari 2 (tot construit) com a "extrems inviables" i per tant s'elimina l'opció parc i s'imposa l'escenari tres, que és la seva proposta inquestionable
  • Menysteniment de les ponències i propostes de les entitats participants anomenant-les píndoles
  • Limitació d'aquestes ponències a quatre escasos minuts totalment insuficients que no dubtaven en tallar s'haguès acavat o no la ponència, mentrestant l'organització es prenia tot el temps del mon per fer-nos combregar amb les rodes de molí de les propostes oficial
  • Els arguments tècnics de l'organització com la manca de temps per tallar les intervencions amaguen interessos polítics
  • L'actitud de responsables polítics com el Sub-Director de Territori i Habitatge ignorant o menyspreant intervencins crítiques o discrepants
  • En el Resum d'aportacions dels 5 seminaris no s'ha recollit cap, ni una sola de les intervencions d'Els Verds de Badalona
  • Als procès participatiu del 2016 es va crear un consell consultiu sobre el litoral que havia d'incloure a totes les entitats participanta a la que no es va convidar Els Verds de Badalona que haviem participat en aquell procès
  • Tampoc no van distribuir el document de conclusions d'aquelles jornades del 2016
Intervenció del col·lectiu danès Kaos Pilot

Algunes conclusions del procès participatiu:
  1. Que no sigui vinculant aquest procès participatiu només respón de la manca de voluntat política que impideix una gestió democràtica del litoral amb participació efectiva i vinculant.
  2. D'aquesta manera el procès participatiu es redueix a una mera coartada social per cubrir l'expedient participatiu com un altre tràmit burocràtic més
  3. Donar gat per llebre i amagar el veritable objectiu del PDU: Una atacada d'especulació immobiliària del front litoral, posant l'administració pública al servei dels interessos dels agents econòmics privats com son ENDESA i el Banc de Santander
  4. Incompliment dels acords i compromisos internacionals i locals sobre la responsabilitat compartida entre l'administració pública i la ciutadania en la governança de la gestió de projectes d'afectació ambiental i ecològica:
    • Capítol 28 de l'Agenda 21 de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de 1992
    • Carta d'Aalborg de Ciutats i Pobles Europeus cap a la Sostenibilitat de 1994
    • De la Carta a l'Acció de Lisboa de 1996
    • El Vè Programa de Medi Ambient de la UE
    • La Xarxa de Ciutats i Pobles de la Diputació de Barcelona
    • El Reglament Intern del Fòrum del Medi Ambient de l'Ajuntament de Badalona

2. Continguts del PDU

Els PDU són una figura  de planejament urbanístic de rang superior, per la qual cosa, la competència per formular-los i tramitar-los es de la Generalitat. El Departament de Territori i Sostenibilitat és l'encarregat de redactar el PDU, però sempre amb la col·laboració i implicació dels municipis i entitats administratives fectades, en aquest cas el Consorci del Besòs i els Ajuntaments de Sant Adrià del Besòs i Badalona.



Àmbit del planejament del PDU de les 3 Xemeneies


El PDU ordena urbanísticament un territori litoral de 32 ha, delimitat entre la via ferroviaria i el mar i des de la desembocadura del Besòs a Sant Adrià del Besòs fins al final de les Tres Xemeneies al límit del barri de la Mora de Badalona.

Estructura de la propietat del sòl:

1. Consell Comarcal del Barcelonès Nord- Ajuntament de Sant Adrià de Besòs: 68.644 m2 (30,70%)
2. Banc de Santander: 72.039 m2 (26,83%)
3. ENDESA: 116.897 m2 (41,47%)
4. Altres: 1%

Al mateix redactat s'afegeix: També pretén transformar  mitjançant directrius  urbanístiques, un àmbit més gran, d'aproximadament  92 ha on es troben actualment magatzems i àrees insustrials. En aquest àmbit es preveu establir criteris de millora per a desenvolupar en posteriors  instruments  de planejament  o projecte. A aquests criteris  han de fer possible la vialitat del conjunt. 


Es plantegen tres possibles esecenaris:


1. Tot parc

2. Tot edificat
3. Proposta del PDU



Es descarten els escenaris 1 i 2 qualificats com "extrems inviables" i s'adjudica al tercer com a escenari únic a tenir en compte! Qui ha decidit descartar l'opció tot parc i perquè? Se li adjudica el terme "extrem inviable" arbitràriament contraposant-lo demagògicament amb l'altre "extrem inviable" tot construit. La conclusió d'quest fals dilema és una falàcia! 




I a aquest escenari tres es fa una barroera manipulació de dades: La superfície del sistema viari es suma a la superfície dels parcs i jardins (60%), fent-la pasar com a espai verd,  quan el sistema viari és amb tot rigor espai urbanístic destinat bàsicament a la circulació dels vehicles privats a motor! 


El PDU proposa una conversió del sòl industrial d'activitat econòmica i residencial que complementi el gran parc equipat edificant un total de 1719 pisos amb edificis de fins a 15 plantes a tocar les vies del tren. L’ús residencial tindrà un 47% de l’edificabilitat, i l’econòmic, un 53% (inclou oficines, comerç i hotels). I un gran edifici de 19.000 metres quadrats en tres plantes –l’únic que se situa al terme municipal de Badalona– per a ús comercial

Edificabilitat bruta: 
1 m2 de sostre edificable/1 m2 de sòl
En aquest cas fa referència a la superfície total de l'ambit d'ordenació

Edificabilitat neta:
5,7 m2 de sostre edificable /1 m2 de sòl
En aquest cas es fa referència només a fragments dedicats a nova edificació per a nous usos

En qualsevol cas l'edificabilitat és excessiva, una autèntica barrabasada! Habitatges que acullirien més de 4.500 nous residents a Sant Adrià, amb un increment superior al 10% en relació als actuals.


Un condicionament previ del PDU inqüestionable és que les seves 32 ha es converteixen automàticament i de manera arbitrària en 300.000 m2 de sostre edificable!


El PDU preveu una inversió de zero euros per part de la Generalitat, pel que l'únic criteri per establir la viabilitat econòmica del projecte es fonamenta en la maximització de les plusvàlues de l'especulació immobiliària! hi ha un altre possible criteri de desenvolupament d'aquest PDU com és l'expropiació i el pagament del preu de sòl industrial als propietaris, que amb un valor de 38 milions d'euros es planteja també com econòmicament inviable!


Per tant l'estudi preliminar realitzat avala un sostre edificable plantejat al PDU serà d'uns 300.000 m2 de sostre edificable, pel que les càrregues que s'imputaran al desenvolupament del sector (valoració provisional) serà de 68.835.098 €, necessaris per afrontar les despeses d'inversió previstes en vialitat, parcs i jardins, col·lectors transversals, consolidació de les Tres Xemeneies,  connexions  amb passos inferiors i superiors, etc.



Escullera de protecció del col·lector de Lllevant al barri de la Mora de Badalona

Cl·lector  de Llevant i escullera de protecció a Sant Adrià de Besòs


3. Imposicions del PDU:
  • Extrapola artificialment les 32 ha de sòl de l'àmbit de les tres xemeneies a 300.000 m2 de sostre edificable!
  • Descarta l'opció d'expropiar el sòl industrial
  • No contempla altres alternatives (pública, pública-privada o fons europeus) de finançament per reduir la densitat d'edificacions previstes al front litoral
  • 0 euros d'inversió pública: Aixó és un projecte de país?
  • 1.719 habitatges: maximització de les plusvàlues de l'especulació immobiliària com a única alternativa per finançar les actuacions urbanístiques previstes
  • Descarta arbitràriament l'escenari "tot parc"
  • No descarta l'ús hoteler de les  tres xemeneies
  • No es descarta grans superfícies
  • Preveu del desplaçament d'un equipament esportiu ben consolidat a la ciutat
  • Inclourà recomanacions i "Directrius Urbanístiques" sense especificar pel desenvolupament de les 92 ha del sector nord del ferrocarril, però que molt probablement obriràn la porta a noves operacions d'especulació immobiliària
Vista de l'edifici de les turbines i les tres xemeneies des de l'escullera del col·lector de Llevant

A més a més:
  • No actua sobre la descontaminació del sòl
  • No actua sobre el desplaçament del col·lector de llevant
  • No actua sobre la mobilitat sostenible ni el desplaçament i el soterrament del ferrocarril tal i com preveu el Pla metropolità d'Infraestructures del Govern de la Generalitat
  • No actua sobre la contaminació de la incineradora TERSA
  • No actua sobre la contaminació dels cicles combinats
  • No actua sobre la resilència de la ciutat davant el canvi climàtic i la més que probable previsió de pujada del nivell del mar
  • No respón a les necessitats socials de la ciutadania adrianenca
  • No respón a una visió metabòlica metropolitana d'afavorir els cicles naturals ni de satisfer les necesitats socials, ambientals i ecològiques del conjunt de l'Àrea Metropolitana
  • La construcció de nous pasos subterranis per salvar el ferrocarril hipotecarà el seu desplaçament i soterrament
  • Es planifica un barri autista que no dialoga amb el seu entorn   
Imatge dels arquitectes Ernest Blanch i Julien Hureau


  4. Propostes al PDU

És cert que a la sessió de retorn del passat dia 21 de gener, els responsables tècnics van introduir algunes millores ja esmentades al començament, però que malauradament, o no es concretan amb  precisió o són clarament insuficients. El marc del debat merament consultiu imposat i els condicionaments previs del PDU, impedeixen el més ampli consens social i polític proclamat retòricament, deixant prou palès que l'objectiu del PDU i del procès participatiu no vinculant, lluny de respondre a les necesitats i aspiracions de la comunitat, respón clarament als interessos econòmics i financers dels agents privats, és a dir d'ENDESA i del Banc de Santander.

L'alta densitat de la població metropolitana i les mancances ecològiques del nostre entorn intnesament urbanitzat, contràriament a la construcció de 1719 nous habitatges, aconsella fer un gran parc litoral metropolità.

Avui, en ple segle XXI, per gestionar (dissenyar, desenvolupar i executar) un projecte tan important com aquest, la única opció possible a considerar és la de la responsabilitat compartida en la que l'Administració juntament amb la ciutadania i els tècnics vagin de la mà i en peu d'igualtat en tots els procesos de presa de decisió.
Imatge dels arquitectes Ernest Blanch i Julien Hureau

  Per tot això proposem:
  • Demanem sigui retirat aquest PDU i s'enceti un nou procès participatiu que sigui efectiu i vinculant.
  • Compartim plenament amb la Plataforma de Conservació de les Tres Xemeneies en la necessitat de prioritzar un pla d'usos del conjunt Tres Xemeneies i sala de turbines abans d'encetar les actuacions urbanístiques 
  • Destinar aquests espais a usos culturals, de recerca científica i de promoció d'activitats econòmiques compatibles amb el respecte al patrimoni natural com les energies renovables, les industries netes, la formació professional, les cooperatives de treball associat, etc.
  • Donar molt mes protagonisme al medi natural litoral no com una mera franja final, sinó ampliant el seu abast i àrea d'influència més enllà del que marca estrictament la Llei de Costes, per afavorir les formacions dunars i els aiguamolls fluvials com a reservoris de sorra i com a mecanismes naturals de protecció de la costa i de les platges, propis del transport de sediments de la dinàmica litoral 
  • Dissenyar un gran parc metropolità litoral 
  • Fer un estudi de les necessitats i mancances d'equipaments socials, culturals, esportives, i lúdiques  de Sant Adrià i el seu entorn metrropolità més immediat per preveure els nous equipaments a encabir
  • Instar urgentment al govern de la Generalitat de Catalunya a encetar l'estudi de desplaçament i soterrament del ferrocarril cap a l'interrior, amb una nova estació a la plaça de la vila de Sant Adrià de Besòs i una altra a la estació de la L2 de <M>(intermodal) Pompeu Fabra de Badalona fins a sortir en superficie a Montgat.
  • Instar a l'Agència Catalana de l'Aigua a prioritzar l'estudi i finançament del desplaçament de col·lector de Llevant
  • Instar a les empreses propietàries de sòl contaminat a procedir a la seva descontaminació.
  • Instar al govern de la Generalitat a liderar i finançar un gran projecte de país de transformació d'aquest front litoral defugint la vella fórmula de maximitzar l'especulació immobiliària com única alternativa de finaçament.
  • Suprimir les indicacions i directrius urbanistiques sobre el sector nord del ferrocarril per innecessàries.
  • Millorar la connectivitat amb el barri del front litoral badaloní.
  • La construcció d'habitatges al front litoral dependrà de les conclusions de l'estudi de necessitats socials de Sant Adrià de Besòs, avalat del procès participatiu. 
  • El disseny del nou barri resultant hauria de respondre a les caracteístiques pròpies d'un ecobarri
Imatge dels arquitectes Ernest Blanch i Julien Hureau

5. Per a una planificació democràtica del territori i la reparació del deute ecològic i del greuge històric comès amb Sant Adrià de Besòs

Aquest PDU ha obert el debat ciutadà sobre la necessitat d’un projecte democràtic pel front litoral envers un nou model de ciutats sostenibles que harmonitzin  les necessitats socials i econòmiques amb la preservació del medi natural litoral i el respecte pel patrimoni arquitectònic i cultural com son les tres xemeneies i la sala de turbines, un Be Cultural d'Interès Local (BCIL).  L'oposició majoritària al PDU tal i com es presenta, és un crit d’alerta inequívoc que ens indica per on han d’anar els camins d’una nova cultura de la sostenibilitat, d’un nou paradigma socioeconòmic de la futura societat postindustrial, que indiscutiblement haurà de ser justa, equitativa, social, econòmica i ecològicament sostenible. 

El desenvolupament sostenible no es un dogma de fé ni una recepta màgica. El desenvolupament sostenible es un procès social creatiu i innovador que depèn de l'empenta, de l'originalitat i de la intel.ligència dels moviments socials i d'una ciutadania crítica i ben informada que a contra corrent dels tòpics establerts, son capaços d'obrir nous camins envers aquesta nova cultura de la sostenibilitat que haurà de vetllar per la planificació democràtica del territori, per l'equilibri paisatgístic, per a un model de producció i consum respectuós amb l'entorn històric i natural que eviti tot tipus d'especulació. Un model que aposti per les energies renovables, per l'ecomobilitat, per l'agricultura ecològica de proximitat.  Un model que vetlli pel benestar mediambiental i la salut de les persones, que estableixi una frontera de sostenibilitat en l'ocupació humana del territori i aturi definitivament  el creixement urbanístic de les ciutats metropolitanes. 

Després de 150 anys d'haver estat el pati traster del industrialisme català, amb indústries químiques i energètiques altament contaminants, Sant Adrià de Besòs i Badalona, haurien d'exigir reparar aquest greuge històric i deute ecològic i social que han patit i pateixen amb una forta inversió pública, amb un veritable projecte de país. Tot el que no sigui així es un menyspreu (una vegada més) a un territori metropolità que continua sent el traster la política catalana, víctima de la marginació, de la pobresa i de la delinqüència a la que encara se'l sotmet per part de les elits polítiques, mediàtiques i financeres del cap i casal Barceloní!

Si l'estudi previ i el procés participatiu aconsellen que s'han de fer alguns pisos per satisfer necessitats socials de Sant Adrià de Besòs, s'ha de dissenyar un ecobarri del que ens sentim orgullosos, eliminant la barrera arquitectònica del ferrocarril que bloqueja la connectivitat de l'entramat urbà amb el seu front litoral lliure de contaminacions i barreres arquitectòniques amb un transport públic de qualitat i una mobilitat sostenible, amb edificis d'arquitectura bioclimàtica, aprofitament d'energies renovables i balanç net, amb Residu Zero, etc. Un ecobarri que millori els que ja existeixen a Vauban de Friburg (Alemanya), a BedZED de  Londres (Regne Unit), Hammarby Sjostad d'Estocolm (Suecia). 

Una vergonya el paper de titella subsidiari del Departament de Territori i Sostenibilitat del Govern de la Generalitat al servei dels agents privats, que se li omple la boca parlant de projecte de país! però que no posa ni un euro, ni mostra cap voluntat política per fer-ho realitat. Copiant el model d'especulació immobiliària i abandonament del patrimoni (CACI) del port-canal de Badalona, mostra la cara més fosca de la vella política del formigó.

 El PDU de les 3 Xemeneies ha de ser un projecte de regeneració ambiental i ecològica,  de recuperació de la memòria històrica de l'energia i la indústria a Catalunya, amb un gran equipament cultural de país, i un centre internacional de recerca científica i de formació professional, de promoció del cooperativisme i del treball associat, d'aprofitament sostenible dels recursos naturals i de gaudi lúdic i esportiu del nostre front litoral, etcètera, no un nou episodi d'especulació immobiliària del nostre litoral com el que s'està planificant, pretenent instrumentalitzar el procès participatiu com a mera coartada social per maquillar aquest nefast model.


Algunes valoracions crítiques d'altres entitats: 



dimecres, 21 de novembre de 2018

L'energia cosa dels mercats o cosa nostra?



Les ciutats, paradigma d’insostenibilitat

Les ciutats són insostenibles per definició. Des del 1995, més del 50% de la població mundial viu a grans metròpolis o a megalòpolis que són l’extrem de la insostenibilitat social i ecològica. El metabolisme urbà es comporta com un tumor maligne que xucla energia i recursos de la biosfera, dissipa l’energia i exporta residus tòxics i contaminants. Els ecosistemes tenen una capacitat de càrrega limitada. No podem abocar més contaminants del que aquells són capaços de processar, però malauradament, ja fa temps, que això és exactament el que estem fent.

 
L’energia: cosa dels mercats o cosa nostra? 

Segons el Col·lectiu per un nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES), Catalunya és el país de l’UE que viu una situació energètica més crítica en el context internacional. Paguem una factura de 8.000 milions d’€ cada any per la nostra gairebé absoluta dependència de les importacions de combustibles fòssils i radioactius.

Totes les qüestions ambientals importants tenen una relació directa amb l’energia. El nivell de degradació del medi conserva una relació estreta amb la quantitat d’energia externa que injectem en el sistema. A més energia més pol·lució. El principal consumidor energètic és el sistema de transport fonamentat en el vehicle privat a motor, que majoritàriament utilitza combustibles fòssils. El segon gran consumidor energètic és la construcció i climatització dels edificis, amb un 40% de la despesa energètica. En darrer terme el consum domèstic i industrial és un 20%. Hem d’avançar cap a un nou model de sobirania energètica sostenible fonamentat en l’estalvi, l’eficiència i l’autoproducció d’energies distribuïdes 100% renovables. En Pep Puig, Doctor enginyer industrial expert en renovables ens aclarirà punt per punt tot això. Abans però Enrique Elejalde del grup local de la cooperativa d'energia verda Som Energia ens farà cinc cèntims sobre el funcionament i el desenvolupament d'aquesta cooperativa.