dilluns, 28 de gener de 2019

Valoració del procès participatiu i del Pla Director d'Urbanisme de les 3 Xemeneies



El passat dilluns dia 21 de gener es va celebrar la sessió de retorn del procès participatiu del Pla Director d'Urbanisme (PDU) de les 3 Xemeneies. Aquesta sessió informativa tenia per objecte que l'Administració donés resposta a les aportacions de les entitats i de la ciutadania participants en els seminaris d'aquest procès participatiu dut a terme durant el darrer trimestre de 2018

Taula de la sessió de retorn: Carme Riba, Gerent del Consorci del Besòs, Àlex Pastor, Alcalde de Badalona, Joan Callau, Alcalde de Sant Adrià de Besòs i Josep Armengol Sub-Director General d'Acció Territorial i d'Hàbitat Urbà del Departament de Territori i Sostenibilitat (21-1-19)

Resum de les intervencions:


Els alcaldes Àlex Pastor i Joan Callau destaquen la importància d'aquest PDU per les actuacions amb importants repercusions socials, econòmiques, urbanístiques i ambientals previstes. També van agrair la participació de les entitats, dels tècnics, de la ciutadania i de la Generalitat en el procès participatiu. Joan Callau va afegir "que n'hi havia hagut molta documentació i que ha estat un procès participatiu modèlic"

Carme Riba: va agrair la participació, tot afegint que "No es fàcil fer un procès participatiu, tractant temes abstractes, que tornaran a presentar un document urbanístic i que avui donem  directrius de com continuar treballant"

Josep Armengol: també va agrair el treball dels equips tècnics, afegint que: "Encara que estem a la sessió de retorn no serà la ultima; que la Generalitat fa una valoració molt positiva del procès participatiu; que el Pla Director sortirà enriquit d'aquest proces participatiu; que el Pla Director té un rang superior i és d'interès supramunicipal, que respon a una estratègia de país dins l'ambit metropolità i que sortirà una aprovació inicial amb periode de presentació d'alegacions i esmenes.



                                                 La sessió de retorn del dia 21 de gener 

Resum Executiu

Finalment Carme Riba i Josep Armengol, van resumir els aspectes mes destacats recollits dels diferents seminaris temàtics realitzats: 

1. El futur de les 3 Xemeneies:
Assumeixen que cal decidir prèviament el futur de les 3 Xemeneies com a motor de la resta del projecte. Hi ha un compromís per part de l'administració a trobar inversors. Es prioritzaran aspectes  de transició energètica, de canvi climàtic, amb barreja d'usos, tret de l'oci nocturn, de caire culturals i de recerca, amb altres usos complementaris. Un equip de treball fará el seguiment.

2.Caracterització de l'espai públic:
Es planteja un espai naturalitzat però compatible amb la urbanització de l'espai públic, amb equipaments al parc i ús social de l'espai públic. Manteniment dels  equipament esportius, reubicant el camp de fútbol a algun lloc proper. Equipaments docents i sociosanitaris.

3. Mobilitat:
Cal desplaçar i soterrar el ferrocarril , però el PDU no incideix sobre el Pla Metropolità d'Infraestructures de la Generalitat!. Només poden gestionar el "mentrestant" i anar on sigui per posar calendari. De moment es faran els passos subterranis. Desplegament del tramvia. La connectivitat amb el port de Badalona. No fer passera per la desenbocadura del Besós. Prioritzar els vianants i la bicicleta. 

4. Front edificat:
Es un model intermig orgnitzat en franges, d'usos residencial en la primera franja, d'equipaments en la segona, de parc la tercera i finalment la platja. Quan a densitat d'edificació i alçades -diuen- que no es sobrepassarà la de l'edifici de turbines, tret d'algun edifici singular. S'intentarà esponjar la densitat perquè respiri més que els que hi ha al document inicial -Esponjar quant? els vam preguntar, tot demanant que concretesin aquest punt, però malauradament van contestar que Això no ho podien decidir allà!- També els vam preguntar si és que s'havien de reunir amb ENDESA i el Banc de Santander per conretar-ho? sense resposta. Però que posarien en marxa una figura de Planejament Derivat per concretar la volumetria dels edificis a construir. Els usos seran residencials i d'activitats econòmiques de petits tallers i comerços. Es buscaran maneres de desdensificar el barri amb noves propostes.

Tot seguit es va fer un torn obert de paraules en el que van intervenir representants de diferents entitats i d'altres a titol individual, com la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies, Des del Besòs para el Besòs, Kaos Pilot, Ar-Coworking i l'Associació de Veïns Sant Joan Baptista de Sant Adrià del Besòs i l'Associació Els Verds de Badalona.

Tots vam coincidir a valorar positivament alguns avenços recollits des de la taula de diferents propostes i crítiques fetes al llarg dels seminaris del procès participatiu, com per exemple la necessitat de definir els usos de les Tres Xemeneies prèviament al desenvolupament del PDU, o l'esponjament (sense concretar) de l'excessiu nombre de pisos prevists a edificar. Malgrat això la posició dels intervinents va ser crítica ja que valoràvem la proposta de l'Administració clarament insuficient.



Intervenció d'en Francesc Alfambra d'Els Verds de Badalona

Valoració del procès participatiu i del PDU

1. Procediments del procès participatiu

Tot i que a la documentació distribuida durant les jornades del procès participatiu es diu:   

"El PDU ordena urbanísticament un territori litoral de 32 ha,(...). Per tal que l'ordenació d'aquesta important peça de sòl respongui a les necessitats i aspiracions de la ciutadania, les administracions implicades obren un ampli procès participatiu"

I Joan Callau, Alcalde de Sant Adrià de Besòs va més enllà quan diu:

"El sector de les Tres Xemeneies ha de permetre que la ciutadania  adrianenca millori la seva vida, que la ciutat prosperi. Ha d'oferir oportunitats laborals dins d'un àmbit de l'excelència i innovació, alhora que recuperem espais públics com la platja. Això ho hem de fer amb el major consens ciutadà i polític possible".


                                    Taula de la darrera sessió transversal del 2018

Tant de bo que fos realment així! Desprès d'assistir a les diferents sessions d'aquest procès participatiu, incloent aquesta darrera de retorn, hem de dir que malauradament la realitat dels fets no s'ajusten a aquesta retòrica típica de les grans declaracions institucionals. La magnificació exagerada del procès participatiu com a "Model" per part de la taula en aquest darrer acte venen a sumarse a la retòrica abans esmentada.

Perquè diem aixo?


Perquè hi ha una sèrie d'elements que apunten en sentit contrari:

  • En tot moment el procès participatiu ha sigut merament consultiu, en cap moment vinculant, extrem aquest, que l'organització s'encarregava d'aclarir-ho sistemàticament als participants de  cada sessió, no fos cas que ningú "s'autoenganyès"
  • S'ha imposat un marc de debat totalment condicionat per decisions prèviament establertes i inquestionables
  • Les propostes de debat es centraven en aspectes totalment secundaris i irrellevants (passera de vianants o carril bici per sobre la desembocadura  si o no, alçaria del blocs d'habitatges, passos subterranis o ponts elevats per superar el ferrocarril, etc.
  • Plantejament de falsos dilemes o falàcies directament, com contraposar els escenaris 1 (tot parc) amb l'escenari 2 (tot construit) com a "extrems inviables" i per tant s'elimina l'opció parc i s'imposa l'escenari tres, que és la seva proposta inquestionable
  • Menysteniment de les ponències i propostes de les entitats participants anomenant-les píndoles
  • Limitació d'aquestes ponències a quatre escasos minuts totalment insuficients que no dubtaven en tallar s'haguès acavat o no la ponència, mentrestant l'organització es prenia tot el temps del mon per fer-nos combregar amb les rodes de molí de les propostes oficial
  • Els arguments tècnics de l'organització com la manca de temps per tallar les intervencions amaguen interessos polítics
  • L'actitud de responsables polítics com el Sub-Director de Territori i Habitatge ignorant o menyspreant intervencins crítiques o discrepants
  • En el Resum d'aportacions dels 5 seminaris no s'ha recollit cap, ni una sola de les intervencions d'Els Verds de Badalona
  • Als procès participatiu del 2016 es va crear un consell consultiu sobre el litoral que havia d'incloure a totes les entitats participanta a la que no es va convidar Els Verds de Badalona que haviem participat en aquell procès
  • Tampoc no van distribuir el document de conclusions d'aquelles jornades del 2016
Intervenció del col·lectiu danès Kaos Pilot

Algunes conclusions del procès participatiu:
  1. Que no sigui vinculant aquest procès participatiu només respón de la manca de voluntat política que impideix una gestió democràtica del litoral amb participació efectiva i vinculant.
  2. D'aquesta manera el procès participatiu es redueix a una mera coartada social per cubrir l'expedient participatiu com un altre tràmit burocràtic més
  3. Donar gat per llebre i amagar el veritable objectiu del PDU: Una atacada d'especulació immobiliària del front litoral, posant l'administració pública al servei dels interessos dels agents econòmics privats com son ENDESA i el Banc de Santander
  4. Incompliment dels acords i compromisos internacionals i locals sobre la responsabilitat compartida entre l'administració pública i la ciutadania en la governança de la gestió de projectes d'afectació ambiental i ecològica:
    • Capítol 28 de l'Agenda 21 de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de 1992
    • Carta d'Aalborg de Ciutats i Pobles Europeus cap a la Sostenibilitat de 1994
    • De la Carta a l'Acció de Lisboa de 1996
    • El Vè Programa de Medi Ambient de la UE
    • La Xarxa de Ciutats i Pobles de la Diputació de Barcelona
    • El Reglament Intern del Fòrum del Medi Ambient de l'Ajuntament de Badalona

2. Continguts del PDU

Els PDU són una figura  de planejament urbanístic de rang superior, per la qual cosa, la competència per formular-los i tramitar-los es de la Generalitat. El Departament de Territori i Sostenibilitat és l'encarregat de redactar el PDU, però sempre amb la col·laboració i implicació dels municipis i entitats administratives fectades, en aquest cas el Consorci del Besòs i els Ajuntaments de Sant Adrià del Besòs i Badalona.



Àmbit del planejament del PDU de les 3 Xemeneies


El PDU ordena urbanísticament un territori litoral de 32 ha, delimitat entre la via ferroviaria i el mar i des de la desembocadura del Besòs a Sant Adrià del Besòs fins al final de les Tres Xemeneies al límit del barri de la Mora de Badalona.

Estructura de la propietat del sòl:

1. Consell Comarcal del Barcelonès Nord- Ajuntament de Sant Adrià de Besòs: 68.644 m2 (30,70%)
2. Banc de Santander: 72.039 m2 (26,83%)
3. ENDESA: 116.897 m2 (41,47%)
4. Altres: 1%

Al mateix redactat s'afegeix: També pretén transformar  mitjançant directrius  urbanístiques, un àmbit més gran, d'aproximadament  92 ha on es troben actualment magatzems i àrees insustrials. En aquest àmbit es preveu establir criteris de millora per a desenvolupar en posteriors  instruments  de planejament  o projecte. A aquests criteris  han de fer possible la vialitat del conjunt. 


Es plantegen tres possibles esecenaris:


1. Tot parc

2. Tot edificat
3. Proposta del PDU



Es descarten els escenaris 1 i 2 qualificats com "extrems inviables" i s'adjudica al tercer com a escenari únic a tenir en compte! Qui ha decidit descartar l'opció tot parc i perquè? Se li adjudica el terme "extrem inviable" arbitràriament contraposant-lo demagògicament amb l'altre "extrem inviable" tot construit. La conclusió d'quest fals dilema és una falàcia! 




I a aquest escenari tres es fa una barroera manipulació de dades: La superfície del sistema viari es suma a la superfície dels parcs i jardins (60%), fent-la pasar com a espai verd,  quan el sistema viari és amb tot rigor espai urbanístic destinat bàsicament a la circulació dels vehicles privats a motor! 


El PDU proposa una conversió del sòl industrial d'activitat econòmica i residencial que complementi el gran parc equipat edificant un total de 1719 pisos amb edificis de fins a 15 plantes a tocar les vies del tren. L’ús residencial tindrà un 47% de l’edificabilitat, i l’econòmic, un 53% (inclou oficines, comerç i hotels). I un gran edifici de 19.000 metres quadrats en tres plantes –l’únic que se situa al terme municipal de Badalona– per a ús comercial

Edificabilitat bruta: 
1 m2 de sostre edificable/1 m2 de sòl
En aquest cas fa referència a la superfície total de l'ambit d'ordenació

Edificabilitat neta:
5,7 m2 de sostre edificable /1 m2 de sòl
En aquest cas es fa referència només a fragments dedicats a nova edificació per a nous usos

En qualsevol cas l'edificabilitat és excessiva, una autèntica barrabasada! Habitatges que acullirien més de 4.500 nous residents a Sant Adrià, amb un increment superior al 10% en relació als actuals.


Un condicionament previ del PDU inqüestionable és que les seves 32 ha es converteixen automàticament i de manera arbitrària en 300.000 m2 de sostre edificable!


El PDU preveu una inversió de zero euros per part de la Generalitat, pel que l'únic criteri per establir la viabilitat econòmica del projecte es fonamenta en la maximització de les plusvàlues de l'especulació immobiliària! hi ha un altre possible criteri de desenvolupament d'aquest PDU com és l'expropiació i el pagament del preu de sòl industrial als propietaris, que amb un valor de 38 milions d'euros es planteja també com econòmicament inviable!


Per tant l'estudi preliminar realitzat avala un sostre edificable plantejat al PDU serà d'uns 300.000 m2 de sostre edificable, pel que les càrregues que s'imputaran al desenvolupament del sector (valoració provisional) serà de 68.835.098 €, necessaris per afrontar les despeses d'inversió previstes en vialitat, parcs i jardins, col·lectors transversals, consolidació de les Tres Xemeneies,  connexions  amb passos inferiors i superiors, etc.



Escullera de protecció del col·lector de Lllevant al barri de la Mora de Badalona

Cl·lector  de Llevant i escullera de protecció a Sant Adrià de Besòs


3. Imposicions del PDU:
  • Extrapola artificialment les 32 ha de sòl de l'àmbit de les tres xemeneies a 300.000 m2 de sostre edificable!
  • Descarta l'opció d'expropiar el sòl industrial
  • No contempla altres alternatives (pública, pública-privada o fons europeus) de finançament per reduir la densitat d'edificacions previstes al front litoral
  • 0 euros d'inversió pública: Aixó és un projecte de país?
  • 1.719 habitatges: maximització de les plusvàlues de l'especulació immobiliària com a única alternativa per finançar les actuacions urbanístiques previstes
  • Descarta arbitràriament l'escenari "tot parc"
  • No descarta l'ús hoteler de les  tres xemeneies
  • No es descarta grans superfícies
  • Preveu del desplaçament d'un equipament esportiu ben consolidat a la ciutat
  • Inclourà recomanacions i "Directrius Urbanístiques" sense especificar pel desenvolupament de les 92 ha del sector nord del ferrocarril, però que molt probablement obriràn la porta a noves operacions d'especulació immobiliària
Vista de l'edifici de les turbines i les tres xemeneies des de l'escullera del col·lector de Llevant

A més a més:
  • No actua sobre la descontaminació del sòl
  • No actua sobre el desplaçament del col·lector de llevant
  • No actua sobre la mobilitat sostenible ni el desplaçament i el soterrament del ferrocarril tal i com preveu el Pla metropolità d'Infraestructures del Govern de la Generalitat
  • No actua sobre la contaminació de la incineradora TERSA
  • No actua sobre la contaminació dels cicles combinats
  • No actua sobre la resilència de la ciutat davant el canvi climàtic i la més que probable previsió de pujada del nivell del mar
  • No respón a les necessitats socials de la ciutadania adrianenca
  • No respón a una visió metabòlica metropolitana d'afavorir els cicles naturals ni de satisfer les necesitats socials, ambientals i ecològiques del conjunt de l'Àrea Metropolitana
  • La construcció de nous pasos subterranis per salvar el ferrocarril hipotecarà el seu desplaçament i soterrament
  • Es planifica un barri autista que no dialoga amb el seu entorn   
Imatge dels arquitectes Ernest Blanch i Julien Hureau


  4. Propostes al PDU

És cert que a la sessió de retorn del passat dia 21 de gener, els responsables tècnics van introduir algunes millores ja esmentades al començament, però que malauradament, o no es concretan amb  precisió o són clarament insuficients. El marc del debat merament consultiu imposat i els condicionaments previs del PDU, impedeixen el més ampli consens social i polític proclamat retòricament, deixant prou palès que l'objectiu del PDU i del procès participatiu no vinculant, lluny de respondre a les necesitats i aspiracions de la comunitat, respón clarament als interessos econòmics i financers dels agents privats, és a dir d'ENDESA i del Banc de Santander.

L'alta densitat de la població metropolitana i les mancances ecològiques del nostre entorn intnesament urbanitzat, contràriament a la construcció de 1719 nous habitatges, aconsella fer un gran parc litoral metropolità.

Avui, en ple segle XXI, per gestionar (dissenyar, desenvolupar i executar) un projecte tan important com aquest, la única opció possible a considerar és la de la responsabilitat compartida en la que l'Administració juntament amb la ciutadania i els tècnics vagin de la mà i en peu d'igualtat en tots els procesos de presa de decisió.
Imatge dels arquitectes Ernest Blanch i Julien Hureau

  Per tot això proposem:
  • Demanem sigui retirat aquest PDU i s'enceti un nou procès participatiu que sigui efectiu i vinculant.
  • Compartim plenament amb la Plataforma de Conservació de les Tres Xemeneies en la necessitat de prioritzar un pla d'usos del conjunt Tres Xemeneies i sala de turbines abans d'encetar les actuacions urbanístiques 
  • Destinar aquests espais a usos culturals, de recerca científica i de promoció d'activitats econòmiques compatibles amb el respecte al patrimoni natural com les energies renovables, les industries netes, la formació professional, les cooperatives de treball associat, etc.
  • Donar molt mes protagonisme al medi natural litoral no com una mera franja final, sinó ampliant el seu abast i àrea d'influència més enllà del que marca estrictament la Llei de Costes, per afavorir les formacions dunars i els aiguamolls fluvials com a reservoris de sorra i com a mecanismes naturals de protecció de la costa i de les platges, propis del transport de sediments de la dinàmica litoral 
  • Dissenyar un gran parc metropolità litoral 
  • Fer un estudi de les necessitats i mancances d'equipaments socials, culturals, esportives, i lúdiques  de Sant Adrià i el seu entorn metrropolità més immediat per preveure els nous equipaments a encabir
  • Instar urgentment al govern de la Generalitat de Catalunya a encetar l'estudi de desplaçament i soterrament del ferrocarril cap a l'interrior, amb una nova estació a la plaça de la vila de Sant Adrià de Besòs i una altra a la estació de la L2 de <M>(intermodal) Pompeu Fabra de Badalona fins a sortir en superficie a Montgat.
  • Instar a l'Agència Catalana de l'Aigua a prioritzar l'estudi i finançament del desplaçament de col·lector de Llevant
  • Instar a les empreses propietàries de sòl contaminat a procedir a la seva descontaminació.
  • Instar al govern de la Generalitat a liderar i finançar un gran projecte de país de transformació d'aquest front litoral defugint la vella fórmula de maximitzar l'especulació immobiliària com única alternativa de finaçament.
  • Suprimir les indicacions i directrius urbanistiques sobre el sector nord del ferrocarril per innecessàries.
  • Millorar la connectivitat amb el barri del front litoral badaloní.
  • La construcció d'habitatges al front litoral dependrà de les conclusions de l'estudi de necessitats socials de Sant Adrià de Besòs, avalat del procès participatiu. 
  • El disseny del nou barri resultant hauria de respondre a les caracteístiques pròpies d'un ecobarri
Imatge dels arquitectes Ernest Blanch i Julien Hureau

5. Per a una planificació democràtica del territori i la reparació del deute ecològic i del greuge històric comès amb Sant Adrià de Besòs

Aquest PDU ha obert el debat ciutadà sobre la necessitat d’un projecte democràtic pel front litoral envers un nou model de ciutats sostenibles que harmonitzin  les necessitats socials i econòmiques amb la preservació del medi natural litoral i el respecte pel patrimoni arquitectònic i cultural com son les tres xemeneies i la sala de turbines, un Be Cultural d'Interès Local (BCIL).  L'oposició majoritària al PDU tal i com es presenta, és un crit d’alerta inequívoc que ens indica per on han d’anar els camins d’una nova cultura de la sostenibilitat, d’un nou paradigma socioeconòmic de la futura societat postindustrial, que indiscutiblement haurà de ser justa, equitativa, social, econòmica i ecològicament sostenible. 

El desenvolupament sostenible no es un dogma de fé ni una recepta màgica. El desenvolupament sostenible es un procès social creatiu i innovador que depèn de l'empenta, de l'originalitat i de la intel.ligència dels moviments socials i d'una ciutadania crítica i ben informada que a contra corrent dels tòpics establerts, son capaços d'obrir nous camins envers aquesta nova cultura de la sostenibilitat que haurà de vetllar per la planificació democràtica del territori, per l'equilibri paisatgístic, per a un model de producció i consum respectuós amb l'entorn històric i natural que eviti tot tipus d'especulació. Un model que aposti per les energies renovables, per l'ecomobilitat, per l'agricultura ecològica de proximitat.  Un model que vetlli pel benestar mediambiental i la salut de les persones, que estableixi una frontera de sostenibilitat en l'ocupació humana del territori i aturi definitivament  el creixement urbanístic de les ciutats metropolitanes. 

Després de 150 anys d'haver estat el pati traster del industrialisme català, amb indústries químiques i energètiques altament contaminants, Sant Adrià de Besòs i Badalona, haurien d'exigir reparar aquest greuge històric i deute ecològic i social que han patit i pateixen amb una forta inversió pública, amb un veritable projecte de país. Tot el que no sigui així es un menyspreu (una vegada més) a un territori metropolità que continua sent el traster la política catalana, víctima de la marginació, de la pobresa i de la delinqüència a la que encara se'l sotmet per part de les elits polítiques, mediàtiques i financeres del cap i casal Barceloní!

Si l'estudi previ i el procés participatiu aconsellen que s'han de fer alguns pisos per satisfer necessitats socials de Sant Adrià de Besòs, s'ha de dissenyar un ecobarri del que ens sentim orgullosos, eliminant la barrera arquitectònica del ferrocarril que bloqueja la connectivitat de l'entramat urbà amb el seu front litoral lliure de contaminacions i barreres arquitectòniques amb un transport públic de qualitat i una mobilitat sostenible, amb edificis d'arquitectura bioclimàtica, aprofitament d'energies renovables i balanç net, amb Residu Zero, etc. Un ecobarri que millori els que ja existeixen a Vauban de Friburg (Alemanya), a BedZED de  Londres (Regne Unit), Hammarby Sjostad d'Estocolm (Suecia). 

Una vergonya el paper de titella subsidiari del Departament de Territori i Sostenibilitat del Govern de la Generalitat al servei dels agents privats, que se li omple la boca parlant de projecte de país! però que no posa ni un euro, ni mostra cap voluntat política per fer-ho realitat. Copiant el model d'especulació immobiliària i abandonament del patrimoni (CACI) del port-canal de Badalona, mostra la cara més fosca de la vella política del formigó.

 El PDU de les 3 Xemeneies ha de ser un projecte de regeneració ambiental i ecològica,  de recuperació de la memòria històrica de l'energia i la indústria a Catalunya, amb un gran equipament cultural de país, i un centre internacional de recerca científica i de formació professional, de promoció del cooperativisme i del treball associat, d'aprofitament sostenible dels recursos naturals i de gaudi lúdic i esportiu del nostre front litoral, etcètera, no un nou episodi d'especulació immobiliària del nostre litoral com el que s'està planificant, pretenent instrumentalitzar el procès participatiu com a mera coartada social per maquillar aquest nefast model.


Algunes valoracions crítiques d'altres entitats: 



dimecres, 21 de novembre de 2018

L'energia cosa dels mercats o cosa nostra?



Les ciutats, paradigma d’insostenibilitat

Les ciutats són insostenibles per definició. Des del 1995, més del 50% de la població mundial viu a grans metròpolis o a megalòpolis que són l’extrem de la insostenibilitat social i ecològica. El metabolisme urbà es comporta com un tumor maligne que xucla energia i recursos de la biosfera, dissipa l’energia i exporta residus tòxics i contaminants. Els ecosistemes tenen una capacitat de càrrega limitada. No podem abocar més contaminants del que aquells són capaços de processar, però malauradament, ja fa temps, que això és exactament el que estem fent.

 
L’energia: cosa dels mercats o cosa nostra? 

Segons el Col·lectiu per un nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES), Catalunya és el país de l’UE que viu una situació energètica més crítica en el context internacional. Paguem una factura de 8.000 milions d’€ cada any per la nostra gairebé absoluta dependència de les importacions de combustibles fòssils i radioactius.

Totes les qüestions ambientals importants tenen una relació directa amb l’energia. El nivell de degradació del medi conserva una relació estreta amb la quantitat d’energia externa que injectem en el sistema. A més energia més pol·lució. El principal consumidor energètic és el sistema de transport fonamentat en el vehicle privat a motor, que majoritàriament utilitza combustibles fòssils. El segon gran consumidor energètic és la construcció i climatització dels edificis, amb un 40% de la despesa energètica. En darrer terme el consum domèstic i industrial és un 20%. Hem d’avançar cap a un nou model de sobirania energètica sostenible fonamentat en l’estalvi, l’eficiència i l’autoproducció d’energies distribuïdes 100% renovables. En Pep Puig, Doctor enginyer industrial expert en renovables ens aclarirà punt per punt tot això. Abans però Enrique Elejalde del grup local de la cooperativa d'energia verda Som Energia ens farà cinc cèntims sobre el funcionament i el desenvolupament d'aquesta cooperativa.
 

dilluns, 5 de novembre de 2018

Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font!


De l’activisme ecologista a la indignació popular
Francesc Alfambra

Un creixent nombre de persones s’està adonant que, per assegurar-se fruir
de l’aire net, de l’aigua neta i dels aliments que necessitem per sobreviure de
forma saludable, cal convertir-se en guardians del lloc on es viu. La gent
nota la pèrdua quan s’adona que ha deixat de conèixer els seus veïns i que ha
deixat de conèixer el mateix entorn natural i està descobrint que la millor
manera de tenir-ne cura i de fer-ho conèixer als veïns és protegir i restaurar
el lloc on es viu.
Congrés Bioregional Continental
Blue Ridge Mountains, Carolina del Nord (EUA), 2.005


Un dels principals patrimonis de Badalona és el seu territori, definit per una plana deltaica litoral, una
plana intermèdia i la serralada de Marina. El que articula i dóna singularitat a aquest territori són els
seus torrents i sobretot les seves rieres. Malgrat la intensa ocupació urbanística de l’estreta franja
litoral del municipi, les rieres que antigament havien estat el camí natural de l’aigua i vies per conduir
els ramats cap a la serralada, per anar a les masies, als conreus i a les vinyes, ara convertides en els
grans eixos urbans que connecten el mar amb la muntanya, continuen vertebrant la ciutat.

 
Panoràmica de Badalona des del turó de l'Enric amb el torrent de la Font en segon terme

Però vet aquí que el turó de l’Enric i el torrent de la Font situats entre els barris de Morera i de Bufalà, ocupant un lloc prou cèntric a la ciutat, miraculosament s’han mantingut al marge de les grans
operacions d’especulació immobiliàries de creixement sobtat típiques del franquisme i de la
«democràcia». La toponímia del torrent de la Font ens informa de l’existència d’una font desapareguda que ja feien servir els ibers de Baitolo (segles IV-I aC.) i els romans de Baetulo (segles I aC.-IV dC.), i el turó de l’Enric, originàriament turó d’en Riquer (J. Estruch, 2018)*. Durant segles
ambdós indrets van estar ocupats per vinyes, i més modernament per la bòbila d’en Quatre Hores, fins que van ser abandonades fa uns cinquanta anys.
 


L’altra singularitat d’aquest indret és la seva extraordinària raresa geològica, amb materials calcaris, gresos i margues del Triàsic, amb uns 300 milions d'anys d'antiguitat, originats a platges someres sotmeses a transgressions i regressions de l’antic mar de Tethys, situats al mig del gran batòlit granític paleozoic de la serralada de Marina (F. Carceller, 2018)**. Aquest patrimoni geològic és un recurs natural no renovable de gran valor científic, cultural i educatiu, que conforma un espai verd natural, geològicament primigeni únic dins la trama urbana del municipi de Badalona. Segurament el fort pendent dels talussos d’aquest torrent i d’aquest turó, originats a una falla accentuada per l’erosió pluvial, va dificultar tot impedint la destrucció immobiliària d’aquest tresor deixat, oblidat, maltractat i menystingut durant molts anys, però tresor, que un cop recuperat esdevindrà un gran parc
metropolità.
 

A partir del 2015, la mobilització veïnal i ecologista ha estat una vegada més el factor determinant per salvar un espai verd de la voracitat especulativa. El col·lectiu «Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font», impulsat pel moviment veïnal i ecologista badaloní, sobretot dels barris de Bufalà, de Morera, de Bonavista, de Canyet, més propers a aquest emblemàtic turó, ha posat sobre la taula allò que les administracions públiques obliden sistemàticament: la preservació i defensa del patrimoni natural. És el darrer capítol d’un llarg procés de presa de consciència i de mobilitzacions ciutadanes en defensa d’espais verds urbans i periurbans, com van ser les campanyes del parc del Gran Sol, de «Montigalà per al Poble», de «Sant Jeroni Parc Públic», de «Ca l’Arnús Parc Públic» a Badalona, de «Can Zam Parc Verd i Frondós» i la Bastida a Santa Coloma de Gramenet, i la font i el torrent de l’Alba a  Tiana, que el túnel de la B-500 pretenia carregar-se. Els projectes de noves urbanitzacions a Can Colomer (Pomar de Dalt), a Can Ferrater, al coll de Miravitges i a Can Móra (Canyet), que tampoc gaudien del suport popular, van fracassar feliçment a mercè de l’esclat de la bombolla immobiliària.Malauradament, un cop sanejada la banca privada amb generoses fonts públiques, aquesta està reprenent amb força la vella política del creixement urbanístic i de l’especulació immobiliària de sempre.


 
Vistes des del cim del turó de l'Enric amb el plafó que va instal·lar la Plataforma «Salvem el turó de l'Enric i i el torrent de la Font» i manifestació a la plaça de la vila de Badalona en defensa del Turó davant la pretensió d'ubicar un centre comercial
  
La metxa es va encendre a la primera festa del torrent de la Font del 2015 on diferents entitats del
districte, i sobretot l’A. VV. de Bufalà, van conèixer en Fernando Carceller, geòleg autor de les fitxes
dels punts d’interès geològic de l’Escola de Natura de Badalona i professor de l’Institut Pompeu Fabra que des de fa molts anys organitza sortides de geologia al turó de l’Enric amb els alumnes de l’institut.


Li va seguir la mobilització de la «Plataforma No al Mercadona» integrada per la Federació del Petit
Comerç de Badalona i sobretot pels comerços dels barris afectats de Bufalà i de Morera. Des d’un
començament «Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font» va comptar amb el suport dels
grups ecologistes Aloc Natura i Els Verds de Badalona, als que poc després s´hi va afegir DEPANA, el grup conservacionista més veterà de Catalunya.


Però la força principal d’aquest moviment rau en l’empenta de l’A.VV. de Bufalà i de les Ampes de les escoles Salvador Espriu (Morera), Planas i Casals, i Escola Bufalà, i dels instituts Isaac Albéniz i
Pompeu Fabra, per una banda, i de l’altra en una nombrosa ciutadania indignada, conscienciada i
mobilitzada per preservar aquest espai natural. Cal destacar també que a «Salvem» s’ha donat una
confluència de biòlegs, geòlegs, ornitòlegs, arquitectes, mestres jardiners, enginyers, professors/es
d’institut, tècnics de l’administració, lingüistes, il·lustradors, fotògrafs, artistes plàstics, escriptors,
músics i un llarg etcètera, que han fet possible una potent comunicació mediàtica del moviment i un
munt d’iniciatives en el front legal, presentant nombroses instàncies i promovent reunions amb
regidors municipals, càrrecs metropolitans i diputats del parlament de Catalunya.




Entre les nombroses activitats reivindicatives cal destacar les campanyes de neteja, de reforestació,
d’instal·lació de plafons informatius de la singularitat geològica, botànica i faunística i de bancs, de jornades científiques d’anellament d’ocells, de nit de papallones i de Bioblitz, de passejades
geològiques i poètiques, de festes infantils com el Tió i l’enterrament de la sardina, de vermuts
populars, de concerts, així com la publicació a les xarxes de declaracions dels ambientòlegs Martí
Boada i Josep Lascurain, del geòleg Fernando Carceller, del biòleg Jordi Bordanove i de l’advocat
de DEPANA Lluís Toldrà i d’altres defensant el turó de l’Enric des del punt de vista dels seus valors
socials i naturals amb el màxim rigor professional. 



Amb la sorprenent destrossa d’una part de la vegetació del turó de l’Enric a mans d’una
retroexcavadora per fer un estudi geotècnic per tal d’implantar un tanatori, l’alarma social i la
indignació encara ha pujat més, tant que s’ha constituït una altra plataforma ciutadana en defensa del
Turó i en oposició al tanatori. Aquesta plataforma ha tingut tanta força que els dos primers actes que
han organitzat —la presentació de l’informe ambiental de l’AMB i el Carnestoltes a Morera— han estat multitudinaris i força aplaudits pel nombrós públic assistent.


 Presentació de nombroses instàncies a l'Ajuntament de Badalona per part de «Salvem el turó de l'Enric i el torrent de la Font»

«Salvem» reivindica la preservació d’aquest espai natural davant la pretensió d’implantar un centre
comercial Mercadona. Saltant-se-les a la torera, l’anterior govern municipal del PP no va presentar cap estudi d’impacte ambiental que les normatives urbanístiques vigents exigeixen. I tot falsejant la
realitat dient, per una banda, que no calia fer-ho per «la inexistència de valors ambientals significatius» i, per l’altra, instrumentalitzant la Fundació Badalona Capaç de coartada «social» per maquillar una descarada operació d’especulació immobiliària. «Salvem» defensa també un model de comerç de proximitat i dóna suport a la Fundació però ho fa desvinculant-la d’aquest projecte especulatiu.


Després de vuit dècades de desenvolupisme franquista i «democràtic», el liberalisme econòmic i la
corrupció política generalitzada traspassada d’un règim a l’altre sense solució de continuïtat
mantenen el creixement permanent i l’especulació urbanística com a prioritat absoluta per davant
dels béns comunitaris, democràtics, socials, culturals, arqueològics o ecològics. Vist el garbuix
d’interessos econòmics i les estretes connexions familiars i polítiques en joc, aquest afer tan fosc
s’assembla més a L’Escopeta Nacional de Berlanga, que al que hauria de ser una gestió ordinària de
l’urbanisme en un ajuntament democràtic.
 
És un gran dèficit democràtic i una vergonya, que a despit de tantes normatives urbanístiques i lleis de protecció del patrimoni natural, hagi de ser la mobilització ciutadana i ecologista qui exigeixi el seu compliment, davant el desistiment general de les administracions públiques a fer-les efectives. 

Estem davant d’una administració reactiva que «reacciona» en sentit positiu davant la mobilització
ciutadana, perquè en absència d’aquesta als despatxos sempre s’imposen els interessos privats dels
agents econòmics, de les immobiliàries i dels bancs. El canal del port és una prova sagnant d’això: el
xantatge i la imposició antidemocràtica dels negocis immobiliaris per sobre del benestar
mediambiental, econòmic i social de la ciutadania de Badalona.



 
 Participants a una jornada científica (Bioblitz) de recerca botànica i faunística al Turó, amb un resultat extraordinari pel que fa la biodiversitat d’aquest espai natural


Sortosament, des del juny del 2015, ens trobem davant d’un govern municipal del canvi que va decidir no portar al Ple Municipal del 26 de juliol de 2016 l’aprovació provisional del Pla de Modificació Puntual del PGM del sector del turó de l’Enric. Esperem que el govern es mantingui ferm ja que la preservació del turó de l’Enric, la defensa del comerç de proximitat i la cerca d’una solució institucional per fer realitat un nou centre ocupacional per a la Fundació Badalona Capaç al marge de Mercadona així ho exigeix.
 
 El 12 de gener de 2017 es va presentar en un acte multitudinari l’Informe dels valors Ambientals
del turó de l’Enric realitzat per l’AMB. Tot i que no és vinculant una de les conclusions va ser que,
tenint present el seus valors socioambientals, aquest espai natural té grans potencialitats de futur
com a infraestructura verda per a la ciutat, i que un equipament com el supermercat que es volia fer o
el tanatori de Mèmora que volen fer ara, malmetrien de manera dràstica i irreversible el futur parc
metropolità. Aquest informe ha estat, i encara és, una eina fonamental en suport de la mobilització
ciutadana en defensa del Turó. Seguint les recomanacions d'aquest informe i la reivindicació de la
Plataforma «Salvem el turó de l'Enric i el torrent de la Font», l'1 de gener del 2018, tot el Turó
menys les tres finques privades en litigi s'han convertit ja en parc metropolità.
 
Concert de Blues

Malauradament el passat dia 9 de gener de 2018, una retroexcavadora amb llicència per fer sis cates,
va ocupar il·legalment un finca municipal, per accedir a les finques privades tot fent una destrossa
també il·legal d’una màquia mediterrània. La ràpida actuació del veïnat i membres de la plataforma
«Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font» van impedir que la destrossa continués. Després
que membres de la Plataforma posessin una denúncia a Disciplina Urbanística de l’Ajuntament de
Badalona, aquest va ordenar aturar les obres, retirar la maquinària i obrir un expedient a l’empresa
infractora.

Concert de Piano

Sorprenentment, el 24 de gener 2018, una gran grua i nova maquinària van intentar reprendre l’estudi
geotècnic amb l’objectiu d’ubicar un tanatori al Turó. Per segona vegada l'oposició veïnal va fer
fracassar el nou intent de Mèmora d'entrar al turó de l'Enric per continuar la destrossa que van
perpetrar el 9 de gener. A més de l’interès especulatiu dels promotors, el principal responsable
d'aquesta situació d’indefensió del Turó és el dèficit democràtic endèmic de l'Àrea d'Urbanisme de
Badalona, que mai ha posat en marxa un procés participatiu previ a l'aprovació dels projectes
urbanístics, més enllà de cobrir l’expedient decimonònic de publicar un anunci a algun diari i al
butlletí oficial corresponent, que ningú no llegeix.

 

Davant aquest desgavell institucional, novament va ser la mobilització veïnal la que va aturar la
maquinària, tot impedint una nova agressió al Turó al crit de «Ni Mercadona, ni tanatori, el Turó no
es toca!» Òbviament la ciutadania volem un parc metropolità del turó de l'Enric i el torrent de la
Font sencer, no mutilat.
 
 Veïns, veïnes i membres de «Salvem», impedint el pas de la maquinària de Mèmora al Turó (24-1-2018)


Ara, només resta que l'Ajuntament assumeixi les seves obligacions en matèria de protecció medi
ambiental, suspenent la llicència, permutant o comprant aquestes tres finques per integrar-les al parc
metropolità i, així, acabar definitivament amb l’amenaça especulativa.
«Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font» ha obert el debat sobre la necessitat d’un projecte
democràtic de ciutat, envers un nou model de ciutat sostenible que harmonitzi els tres eixos en
conflicte: salvar el turó de l’Enric, defensar el petit comerç de proximitat i garantir el dret les persones amb diversitat funcional a la formació i a la inserció laboral. A més, conèixer i estimar l’entorn històric i natural periurbà, juga un paper molt important en els processos la identificació amb el territori, d’integració i de cohesió social a ciutats intensament urbanitzades i densament habitades per una nombrosa població immigrant com és Badalona.

 
Manifestació a la Plaça de la Vila de Badalona
 
«Ni Mercadona, ni tanatori: el Turó no és toca!» És un crit d’alerta inequívoc que ens indica per on
hauran d’anar els camins d’una nova cultura de la sostenibilitat, d’una planificació democràtica del
territori, d’un nou paradigma socioeconòmic de la futura societat postindustrial, que indiscutiblement
haurà de ser justa, equitativa, social, econòmica i ecològicament sostenible. Les generacions futures

 ens ho agrairan.

 

 (*): ESTRUCH, J. (2018): Què en sabem del nom de lloc «turó de l’Enric»? Les mines de la serralada de Marina (Vol. III). Grup d’Espeleologia de Badalona (en edició).
(**): CARCELLER, F.(2018): El turó de l’Enric: Un punt d’interès geològic de Badalona. Les mines de la serralada de Marina (Vol. III). Grup d’Espeleologia de Badalona (en edició).