divendres, 30 de setembre de 2016

Salvem el turó de l’Enric! Defensem el petit Comerç!



 Crònica de l'acte informatiu

El passat dijous 29 de setembre, diferents col·lectius (Salvem el turó de l’Enric, Associació de Veïns de Bufalà, Federació de Comerciants, Els Verds de Badalona i Alfons Nadal familiar de Cointegra), vam convocar un acte públic al Centre Cívic Can Pepus per informar i denunciar públicament les irregularitats administratives i les greus afectacions socials, ambientals i democràtiques del projecte Mercadona al turó de l’Enric.


Eduard Costa de Salvem el turó de l’Enric, va presentar l’acte i als ponents de la xerrada, emmarcant la problemàtica urbanística i comentant alguns punts foscos del projecte, com els publicats dimarts 26 passat a La Directa (https://directa.cat/clausules-confidencials-dun-polemic-projecte-mercadona-badalona).



Jordi Bordanove, biòleg i membre de Salvem el turó:
Va fer un repàs exhaustiu del procés de requalificacions del sòl de les quatre finques privades afectades (20%) i del mateix turó de propietat pública (80%). El PERI (Pla Especial de Reforma Interior) establia la qualificació del sòl del turó com a zona verda i les finques privades com a equipament públic docent. Al 2.002 un nou projecte de requalificació condicionat pel conflicte de la caserna dels Mossos d’Esquadra, on havia d’anar una residència  d’avis del barri, les finques de la discòrdia es requalifiquen de docents  a sanitari assistencial. 

Al 2.012, deu anys més tard, l’Ajuntament fa l’aprovació inicial. Al 2.008 amb la fallida de COINRE es crea la Fundació Badalona Capaç. Al 2.011 el PP guanya les eleccions i el 2.012 s’aprova el geriàtric. Aleshores es perd la possibilitat de fer-los públics. Al 2.012 mitjançant un conveni secret Mercadona dona 70.000€ per a la promoció del comerç local. El 2.015, el govern del PP amb el suport de CDC i ICV, i l’abstenció del PSC, fa l’aprovació inicial del projecte Mercadona al turó de l’Enric. 
 


La Fundació treu els usuaris al carrer per pressionar els polítics. A Morera que és un cul de sac no hi ha transport públic. S’ha de fer un nou vial des de la deixalleria. Encara s’han de fer els tràmits d’aprovació provisional (Ajuntament) i definitiva (Generalitat) de requalificació a comercial. El Protectorat, òrgan de la Generalitat que vetlla per la bona administració de les fundacions no ha donat encara el seu vist i plau al conveni que s’adjunta al projecte. L’informe d’impacte ambiental no es va fer en l’aprovació inicial. Tot plegat és impresentable i farcit d’irregularitats. Es presenten instàncies per aturar l’aprovació inicial per tal de fer l’estudi d’impacte ambiental. No s’informa al barri afectat. I les al·legacions estan per contestar.


Al setembre del 2.015, l’AMB presenta un informe assenyalant 6.000 espais intersticials urbans d’interès ecològic a protegir, entre els que apareix el turó de l’Enric, formant part de la xarxa bàsica i el torrent de la Font de la secundària. Al 2.016, l’AMPA de l’Albèniz enceta accions de protesta per dignificar aquells espais. A l’abril es fa la primera festa del torrent de la Font amb caixes niu i batucades. 


Es recupera el treball de Fernando Carceller on es defineix el turó de l’Enric com un punt d’interès geològic a protegir. Al juny es convoca el veïnat al Centre Cívic de Morera donant per fet i beneït el projecte Mercadona. Els veïns i comerciants es rebel·len contra aquesta pretensió. 

Podem fa un comunicat de premsa manifestant-se en contra d’aquesta especulació urbanística. Al juliol l’assemblea de Guanyem Badalona en Comú també es posiciona en contra, emplaçant al govern a fer una moratòria a la requalificació retirant de l’ordre  l’aprovació inicial prevista en el ple de juliol.


El proper dia 2 d’octubre, amb la nova llei de fundacions, les que tinguin fons públics, com és la Fundació Badalona Capaç, seran de gestió pública (Ajuntament o Generalitat) i per tant els seus comptes seran auditats i transparents. L’AMB ha presentat a l’Ajuntament un informe molt potent sobre els valors naturals del turó de l’Enric que caldrà fer públic.


Alba Álvarez, Vicepresidenta de l’ AVV de Bufalà:
La frontera entre els barris de Morera i Bufalà anava per la llera del torrent de la Font, ara ho és tot de Morera. La mobilització ha anat per tres camins:

  •  Els comerciants

  •   Les AMPA

  • L’ AVV de Bufalà.

Els comerciants ja  havien començat a mobilitzar-se abans del 2.015. La reivindicació compartida era dignificar el torrent de la Font per convertir-lo en un parc. A una reunió del Pla Comunitari del Districte ens trobem diferents entitats, Associacions, AMPA Albèniz, etc, demanant la dignificació del torrent de la Font, de Morera i de la bòbila: A partir d’aquí s’organitzen les 1es jornades de neteja del torrent de la Font.


Fernando Carceller, geòleg i biòleg de l’Institut Pompeu Fabra, fa una excursió pel turó de l’Enric per mostrar els seus valors geològics. D’aquesta manera descobrim el turó de l’Enric i els seus valors geològics i naturals. Fins i tot,  desconeixíem el seu nom.


Quan els veïns es van assabentar del projecte Mercadona al turó, es van rebel·lar i aquest fet ha estat el que ha enterrat el projecte Mercadona. Sigui el que sigui si no coneixes l’entorn no pots estimar-lo. Està clar que aquest projecte s’ha aturat per la mobilització veïnal. L’ Associació de Veïns de Bufalà volem protegir els nostres espais naturals, ja que l’administració està molt allunyada del veïnat. Els espais naturals més immediats als barris tenen un gran valor social. Cal donar-los a conèixer perquè són uns grans desconeguts.




Francesc Alfambra, biòleg i membre d’Els Verds de Badalona:
A hores d’ara i, gràcies a la mobilització dels col·lectius Salvem el turó de l’Enric, de l’AVV de Bufalà, de les AMPA, etcètera, molta gent sap que el projecte Mercadona al turó de l’Enric és un desastre des del punt de vista ambiental, social i democràtic. I és així per molt que es presenti acollint un nou centre de treball de Cointegra, i tot voltat d’un escàndol d’interessos econòmics privats amb connexions familiars i clàusules secretes.


Per què és un desastre ambiental?
Per què malmet els valors naturals del turó. Tot en conjunt és un tresor, començant  per què es tracta d’un punt d’interès geològic susceptible a ser protegit tal i com va ser definit per Fernando Carceller, el geòleg que va estudiar i publicar l’estudi geològic d’aquest indret a l’Escola de Natura de Badalona.

La seva raresa i singularitat geològica rau en els seus materials calcaris, gresos i margues procedents de transgressions marines de l’antic mar de Tethys, situats al bell mig del batòlit granític del que està composat la serralada de Marina. Materials que daten del Triàsic (Era Secundària) amb una antigor de mes de 200 milions d’anys.


Juntament amb el torrent de la Font, el turó funciona com a passera biològica i corredor ecològic que facilita el trànsit de la fauna entre la serralada i la ciutat. Facilita i col·labora amb la recàrrega de l’aqüífer de la plana deltaica badalonina impedint la seva salinització, ja que aquesta, al estar tota urbanitzada, necessita de l’aportació d’aigües subterrànies de les rieres. Com es sap l’aiguabarreig d’aigües carbonatades i salabroses és molt corrosiu i afecta greument als fonaments dels edificis. Donada la seva alçària (90,5 metres), es converteix en un extraordinari observatori ornitològic i mirador panoràmic sobre la serralada i la ciutat.
 

Per què és un desastre social?
Els importants valors naturals del Turó encara és fan més valuosos per la seva situació, al bell mig de la ciutat. Una ciutat, Badalona, sobreconstruïda, sobredimensionada, desvertebrada, superpoblada i tant infradotada d’espais verds públics, que desprès de L’Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet és la més deficitària en espais verds de tota Catalunya.


Per la seva proximitat a tres instituts, a quatre escoles i dues llars d’infants, el turó de l’Enric pot satisfer les demandes didàctiques, de formació i d’educació ambiental, i sobretot, pot satisfer les demandes ciutadanes d’esbarjo i lleure per gaudir d’aquest extraordinari espai natural.




Per què es un desastre democràtic?
O millor dit, és un desastre antidemocràtic per què no ha superat dos requeriments fonamentals i imprescindibles d'un país democràtic que la mateixa normativa urbanística exigeix i que el govern del PP es va saltar a la torera:
  •  No s’ha fet l’informe d’impacte ambiental

  • No s’ha fet cap procés de presa de decisió participatiu ni vinculant, per tant no compta amb el consentiment del veïnat directament afectat


Envers un nou model democràtic de ciutat:
Ens trobem davant d’un xoc frontal de dos models de ciutat. Desprès de dècades de liberalisme econòmic i corrupció política generalitzada, el projecte Mercadona al turó representa un model caduc fonamentat en els negocis i els beneficis privats en detriment de la comunitat. Aquest vell model ha de donar pas a un nou model de ciutat fonamentat en la planificació democràtica del territori que contempli la preservació del patrimoni natural, la protecció de les persones, el benestar mediambiental i la protecció del petit comerç de proximitat i el cooperativisme de treball associat com a eixos transversals i principis informadors de totes les polítiques municipals. Un model de desenvolupament que estableixi una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana del territori.

Conclou dient que  se li ha demanat a l'Alcaldessa que presenti, en un acte públic i solemne, l'informe que ha fet l'AMB sobre els valors naturals del turó de l'Enric.



Alfons Nadal, familiar de Cointegra:
Des de la creació de la Fundació Badalona Capaç, on Pere Sió ja hi era, s’ha construït un dogma que consisteix en fer creure que tenim necessitat d’un macro taller. Que hem de lluitar perquè necessitem grans tallers. El que necessitem són empreses que es comprometin a la formació. Ningú defensa un macro taller, el més gran de Catalunya. Unes famílies s’han queixat de que no cal grans espais si no, en tot cas, dos petits. La Generalitat i l’Ajuntament han de tutelar i auditar la gestió econòmica que es fa, per saber on van a parar els diners. Hi ha moltes coses que no les entenem.


La crisi econòmica, les retallades de la llei de la dependència i la manca de transparència han estat els tres factors que ens ha imposat unes condicions molt i molt dures. Calen centres ocupacionals. Portem molts anys sofrint assemblees manipulades. Dels convenis del sector, els treballadors de Cointegra són els que tenen el sou més baix.




Quim Nocete, President de la Federació de Comerciants de Badalona:
La Federació de Comerciants denunciem que una marca vulgui acaparar i monopolitzar tot el mercat de l’alimentació i de la drogueria. Ara ja tenim cinc Mercadonas i en volen fer cinc més. De veritat que no acabo d’entendre aquesta estrategia de Mercadona d’implantar un supermercat per cada 20.000 habitants, quan la ciutat ja està farcida de supermercats. Aquest model està perjudicant la ciutat, el petit comerç i la vida als carrers dels barris.


Aquí, s’arregla tot, ampliant la superfície comercial. Al Màgic, hi havia metres destinats a l’oci que es van requalificar a comercials per tal d’afavorir La Penya. A Pomar, uns terrenys qualificats com a esportius es van requalificar a comercials per tal d’ubicar un altre Mercadona. Es van emportar els metres comercials de Mas Ram, on no van poder fer el Mercadona, a Pomar, perjudicant el mercat municipal. I els metres destinats a terrenys esportius de Pomar van anar a parar a Mas Ram on no es necessiten perquè les cases ja tenen moltíssims metres i moltes piscines. On està l’interès públic d’aquestes requalificacions? Hem posat un contenciós a la Generalitat. 


Ja tenim bastants problemes com perquè l’Ajuntament faciliti la implantació de més Mercadonas. El col·lectiu del comerç ens comprometem a ajudar a Badalona Capaç comercialitzant un producte seu sense cobrar cap marge comercial. Mercadona fa un "pilotaso" impressionant, amb molts diners al darrera. Mercadona no fa cap favor a ningú, sinó que s’aprofita de la Fundació per fer un negoci fabulós. Si hi haguessin cinc Carrefours més projectats a Badalona també estaríem en contra. 


Desprès d’aquestes intervencions inicials es va obrir un torn obert de paraules en el que es van aclarir alguns dubtes dels assistents.



Badalona, 29 de setembre de 2.016


divendres, 23 de setembre de 2016

Acte informatiu per donar a conèixer la mobilització del col·lectiu Salvem el Turó de l'Enric


Acte informatiu per donar a conèixer la mobilització del col·lectiu Salvem el Turó de l'Enric, davant el projecte especulatiu de Mercadona a aquest turó de Morera, on molts veïns i veïnes dels barris de Bufalà i Morera es van mobilitzar en defensa d'aquest indret pels seus extraordinaris valors naturals (geològic, ambiental, ecològic, paissatgístic), d'esbarjo, de lleure, didàctics, històrics i socials i en defensa del comerç de proximitat. 



El projecte, -una descarada operació d'especulació immobiliària-, que persegueix implantar un altre centre comercial a Sant Roc, instrumentalitza les necessitats d'un col·lectiu de persones amb dificultats (BDN Capaç) com a coartada social per maquillar l'operació. 


Cal donar una solució digna a les necessitats de formació i d'inserció laboral a totes les personas amb dificultats, pero això no pot passar de cap manera per fer malbé el patrimoni natural ni arruinar el petit comerç local de proximitat com son els mercats municipals de Sant Roc i Pomar o els eixos comercials del carrer Independència/ Av. Martí Pujol de Bufalà o de l'Av. Morera. 

 
Està en joc el nostre model de começ de proximitat, d'economia circular, que dóna vida als barris i beneficia econòmicament la nostra ciutat.  
Salvem del turó de l'Enric! 
 No hi falteu!

divendres, 16 de setembre de 2016

Salvem el turó de l'Enric!

Valors naturals, històrics i socials a protegir del turó de l’Enric i del torrent de la Font de Badalona
 Francesc Alfambra


Introducció

Enmascarat en part per l’ocupació urbanística, un dels principals patrimonis naturals de Badalona és el seu territori, i el que li dóna singularitat és indiscutiblement la seva estructura fonamentada en una plana deltaica litoral, una plana intermitja delimitada per una alineació de turons paral.lela al mar i la mateixa serralada des dels seus primers contraforts fins a la carena.

I els eixos vertebradors d’aquest territori en tots els sentits han estat històricament  i són els torrents i les rieres. Des de la fundació de la ciutat romana de Baetulo al segle I aC., les rieres son els camins naturals per accedir als conreus, a les hortes, a les vinyes i a les masies des del nucli antic del Dalt de la Vila. També expliquen la distribució d’un important patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic de la ciutat com son les masies, les vil·les romanes i els monestirs. Amb el desenvolupisme franquista i “democràtic” de les darreres dàcades, les rieres també han estat els eixos del creixement urbanístic de la ciutat cap a la muntanya, quan no uns espais indefinits, marginats i maltractats, sovint convertits en avocadors d’escombreries, runes i deixalles de tota mena.


El conjunt turó de l’Enric-torrent de la Font és un exemple viu, ben visible i a cel obert d’aquesta singularitat del territori badaloní. Sorprenentment desprès de 25 segles d’ocupació humana ininterrompuda (el poblat iber del turó d’en Boscà data del segles V-II aC) i d’intensa activitat de transformació del sòl, ens trobem que aquest turó i aquest torrent, ocupant un lloc prou cèntric a la ciutat i al bell mig d’aquesta ocupació territorial,  geològicament parlant, estan intactes, nus.  Això es una gran oportunitat didàctica que ens permet veure i posar sobre la taula els valors naturals i molts altres elements patrimonials tangibles i intangibles que reuneixen aquests dos indrets.

Arqueologia del territori*

S’hauria de fer un estudi des d’una perspectiva de l’arqueologia del territori, entenen aquí arqueología no con l’estudi puntual ni aïllat d’un jaciment determinat, sinó com a un instrument d’anàlisi multidisciplinar i diacrònic dels valors naturals i elements patrimonials (històrics, arqueològics, documentals, culturals, de memòria històrica, de fonts orals, etcètera) procedents de totes les etapes històriques que han deixat petjada en aquest territori.  Òbviament aixó requereix un treball de recerca rigurós i en profunditat per part d’especialistes de les diferents disciplines que puguin aportar informació i documentació d’aquests indrets i la seva relació amb la ciutat. Quins son aquests  valors naturals i elements patrimonials? Tot seguit exposo alguns d’aquests valors i elements a tenir en compte:

1.-Singularitat del patrimoni geològic

L’indiscutible interès i raresa geològica del turó de l’Enric rau en els seus materials calcaris, margues i gresos procedents de transgressions marines de l’Era Secundària  (Mesozoic) de fa uns 200 milions d’anys d’antiguitat, formant un klip sedimentari al bell mig del gran batòlit granític hercinià de l’Era Primària (Paleozoic) amb uns 300 milions d’anys.
Per a una millor informació cal consultar les publicacions de Fernando Carceller i d’altres** definint aquest turó com a Punt d’Interès Geològic susceptible de ser protegit com qualsevol altre patrimoni natural. Al seu torn, el torrent de la Font, aprofitant una falla preexistent, està profundament excavat en materials calcaris porosos i margues impermeables.  
 

2.-Topografia del turó i del torrent

Els talús tan escarpats a banda i banda del torrent i del mateix turó es deuen precisament a la naturalesa sedimentària dels seus materials ja que aquests -contràriament a l’erosió homogènia dels materials granítics majoritaris de la serralada- experimenten una erosió diferencial que determina paisatges característics de pedra nua amb superfícies anguloses irregulars, rasclers  i  solcs profunds. Desconec l’estructura de la propietat i l’evolució del parcel·lari, però molt probablement els pendents tan pronunciats d’aquest sector hagin dificultat l’agricultura i impedit l’ocupació urbanística, cosa que explicaria la seva persistència fins als nostres dies.

3.-Serveis ambientals i ecològics

Passera Ecològica: Molt proper al turó d’en Boscà i situat entre la riera de Pomar i el torrent de la Font, el turó de l’Enric és una falca de natura inserit dins l’entramat urbà que el converteix en una plataforma i passera biològica que facilita la connectivitat ecològica i el trànsit de la fauna entre els espais naturals de la serralada de Marina i la ciutat. Aquesta ubicació entre el torrent i la riera, que son corredors ecològics en si mateixos, reforça  aquesta funció de passera ecològica del turó. 

Recàrrega de l’aqüífer: Malgrat la desafortunada actuació d’impermeabilització del torrent de la Font amb un vas de formigó, en no haver estat urbanitzat, una altra funció ecològica i servei ambiental important d’aquest conjunt es la recàrrega de l’aqüífer carbonatat de la plana deltaica de Badalona, cosa que impedeix la infiltració d’aigua marina i la seva salinització. Com es sabut l’aiguabarreig d’aigües salobroses marines amb les carbonatades de l’aqüífer confereixen a aquestes aigües una capacitat  corrosiva molt negativa sobre els fonaments dels edificis.



Excel·lent observatori natural: També cal valorar molt positivament les potencialitats del turó de l’Enric com a observatori ornitològic i paisatgístic.  La seva privilegiada ubicació periurbana, alçària i proximitat al Parc de la Serralada de Marina el converteixen en un excel·lent mirador panoràmic d’un valor extraordinari.

Benestar mediambiental: El turó de l’Enric pot satisfer necessitats socials de formació i d’educació ambiental, i sobretot de satisfer la demanda ciutadana de serveis ambientals de lleure, d’esbarjo, esportius, a un lloc com aquest tant proper, al cor d’una ciutat sobre construïda, desvertebrada, superpoblada (segons l’Eurostat, la tercera ciutat de l’UE, en densitat de població amb més de 50.000 h/km2, només per darrera d’un districte de Paris i d’Hospitalet del Llobregat) i mal desenvolupada com és Badalona.

4.-Arqueomorfologia de la xarxa viària:
  
Basant-se en cartografies antigues, J. M. Palet i Martínez* ha documentat que el camí dels Contrabandistes o dels Francesos (actual B-20),  el camí de la vall Carcerenya  (mas Carcerenya (1.012), convertit en Torre Pallaresa a partir del segle XV)–La Conreria i el camí de la Carrerada (camí carener) son preromans, és a dir d’època ibèrica o neolítica. Amb la fundació de la ciutat romana de Baetulo (Badalona) a dalt d’un turó arran de mar, a començaments del segle I aC, apareixen nous itineraris que comuniquen els tres eixos preromans de l’interior amb la costa, configurant una estructura triangular centrada en la ciutat de Baetulo i la Via Augusta que vorejava el front litoral.  Aquests nous camins i vies de comunicació que aquí ens interessen son el Camí del torrent de la Font,  el camí del Molí i de Canyet, el camí de la riera de Canyet,  el camí de Pomar,  i d’altres. O sigui que el camí del torrent de la Font i el del Molí i de Canyet daten d’època romana.

 5.-Arqueologia hidràulica

Aqüeducte Romà***: Al carrer Pujol de Badalona tenim un accés museïtzat de l’aqüeducte romà que abastia d’aigua la ciutat de Baetulo. Els 92 metres que es conserven del seu traçat subterrani, és paral·lel a la riera d’en Matamoros (= torrent de la Font de l’autopista avall) i orientat al torrent de la Font, d’on captaria l’aigua procedent de “la Font” avui desapareguda que dóna nom al torrent, i que molt probablement afloraria a superfície a nivell de les margues impermeables subjacents al materials calcaris del Turó i del mateix torrent. Donades les dimensions del conducte subterrani (150x130cm) el cabal d’aigua no seria gens menyspreable. A més s’ha de tenir en compte que a part de les fonts públiques abastia també els banys termals.  L’existència d’aquesta “Font” a la capçalera del torrent i l’abundant disponibilitat d’aigua, molt probablement va ser decisiva en la ubicació del poblat iber de Baitolo dalt el turó d’en Boscà aigües amunt i de la fundació ex novo de la ciutat romana de Baetulo aigües avall.

Aqüeducte del carrer Fluvià-Plaça de la Medicina***: fins no fa pas masses anys, encara es podia veure travessant al carrer Fluvià del Dalt la Vila de Badalona i encara avui dia es pot veure al final del carrer Pujol, a la Plaça de la Medicina incrustat a les parets mitgers. D’època indeterminada però, posterior al segle XV (PADRÓS, 2.000). Amb un traçat Nord-Sud, al vessant est de la ciutat i paral·lel a la riera d’en Matamoros i la mateixa orientació de l’aqüeducte romà, abastava d’aigua el camps de conreus de la Torre Vella i probablement l’hort de les Monges, procedent d’un molí inexistent a l’actualitat situat a l’actual carrer Molí de la Torre, topònim que ha fossilitzat l’existència històrica de l’esmentat molí desaparegut. Al seu torn l’aigua del molí tindrien el seu origen a alguna font o mina del torrent de la Font  que corre paral·lel a l’esmentat carrer.

Mina del carrer Molí de la Torre****: Davant la residència d’avis del carrer Molí de la Torre, durant  uns treballs de terraplenament per fer un bloc de pisos (Dr. Robert-Av. Bufalà-Molí de la Torre), a l’actual jardí d’oliveres va quedar al descobert la galeria d’una mina d’aigua. Una ràpida incursió d’emergència ens va permetre documentar un traçat poligonal de dos segments perfectament rectilinis en direcció Nord i Nord-oest de 73 metres de recorregut total. La seva galeria espaiosa (180x80) i voltes perfectament ben bancades de totxos de bòbila, és la construcció més sòlida i fàcilment transitable de totes les mines que hem recorregut pel subsòl de Badalona, ens fan pensar que es una mina molt moderna.  Donada la seva orientació i ubicació a una cota molt per sobre del torrent de la Font, aquesta mina no captaria l’aigua d’aquest torrent,  sinó d’algun altre aqüífer més alt a peu del turó d’en Folch o del d’en Boscà.  Per tractar-se d’una  mina situada en la cota mes alta de totes les que coneixem d’aquest sector i de trajectòria gairebé superposada a l’antic rec, podria tractar-se  de la mina que fa dos-cents anys abastava amb un gran cabal d’aigua el gran safareig de la Torre Vella del marquès de Pinós o Barberà, tal i com observa el baró de Maldà al seu famós Calaix de Sastre?

Mina de l’institut Pompeu Fabra: Als voltants del 2.004, durant unes obres d’arranjament del jardí que voreja el camp d’esport de l’Institut Pompeu Fabra, situat al carrer Molí de la Torre,  es va descobrir accidentalment la boca d’ un pou d’accés a una mina d’aigua que circula per sota del camp d’esports  en direcció a la llar d’avis del mateix carrer. L’esmentat pati d’esports està a una cota 4 o cinc metres per sota del carrer pel que òbviament es tracta d’una altra mina diferent i segurament molt mes antiga que la que hem comentat anteriorment. Malauradament, davant l’evident risc i perill que un pou obert podia comportar pels alumnes, la directora del centre va ordenar tapar immediatament el pou, pel que dos dies desprès quan vam anar a baixar el pou per a “explorar” la mina, el pou ja estava tapat. Per la seva localització i fondària, podria tractar-se de la mina romana? O  la dels horts de la Torre Vella? Sortosament, aquesta està ben protegida a sota terra i un dia o altre si n’hi ha interès per part de l’Ajuntament, -només cal una mica de voluntat política-, els espeleòlegs estarem encantats de col·laborar en el seu estudi.

Documents sobre arqueologia hidràulica:****

Del calaix de sastre del baró de Maldà: L’any 1.801, a una visita al Dalt la Vila de Badalona, el baró de Maldà escrivia al seu Del Calaix de sastre del Baró de Maldà:
En fi, hem continuat lo passeig, prou ameno y plausible, amunt del caseria y Iglesia de Badalona, fins passat lo gran zafareig del Marquès de Pinós o de Barberà y vist antes la ràpida correguda de aigua de sa mina, ab tal soroll que feya, com saltant de un molí y pobre del qui hagués caigut dintre, puix que la corrent de l’aigua sel ne hauria dut a mar y a caurer al gran zafareig velaverunt.

Aquest document històric ens informa de l’existència d’un important cabal d’aigua procedent de la "Font" o d’una mina del torrent de la Font, que, no solament abastia d’aigua el Dalt la Vila de Badalona i els conreus de la Torre Vella, sinó que també era capaç d’accionar un molí fariner.

Plànol de Badalona de Josep M. Riera i Milà: És còpia de l’original fet l’any 1797 per l’arquitecte Francesc Renart Closes, on es pot veure que el rec de la Torre Vella procedia de Canyet, passant pels camps de Pere Seriol, per la bassa i el molí fariner propietat de la Torre Vella, situats entre boscos i vinyes o ara hi ha el carrer Molí de la Torre, denominació que com es pot comprovar manté fossilitzada la toponímia original malgrat la desaparició fa molt de temps dels elements arquitectònics que l’originaren. Desprès travessava camps de regadiu ara ocupats pels carrers Doctor Robert i de Sant Felip i de Rosés; continuava per la plaça de l’Oli, el carreró de Barberà i finalment la Torre Vella. El sobrant de la qual, tal i com explica Mn. Antoni Montserrat, l’any 1789, vessava com a font a l’entrada de la casa i era usada per la gent de Badalona. L’aigua continuava fins al safareig i dues grans basses superposades situades entre l’actual plaça Font i Cussó i el carrer del Temple, i d’aquí als horts que hi havia des del carrer de la Costa fins més enllà de l’actual carrer del Temple.

6.-Arqueologia industrial i agrícola

Bòbila d’en Quatre Hores: Encara podem veure la xemeneia d’aquesta bòbila, un recordatori del passat industrial d’aquest torrent i de l’aprofitament de dos recursos naturals: argiles i aigües freàtiques per a la fabricació de maons, totxos i peces ceràmiques de tota mena per a la construcció,  que ara s’ha convertit en una senya d’identitat que li dóna personalitat al barri de Morera.

Terrasses, murs i feixes: Encara es poden veure perfectament murs de pedra i estructures d’aquesta mena que servien de contenció de l’erosió dels vessants del turó i del torrent per al conreu de les vinyes.
 

7.-Toponímia*****

Com ja ha quedat prou palès quan he parlat de les mines,  la toponímia son petits retalls de la nostra història que han fossilitzat sobre el territori aquells elements naturals o arquitectònics desapareguts.

Torrent de la Font: En aquest cas la toponímia del lloc ens informa de l’existència d’una font important a la capçalera del torrent avui desapareguda però que ha quedat fixada en la memòria amb el nom que avui la coneixem: Torrent de la Font.  Abans, aquest torrent també es coneixia con torrent de les Quatre Hores, avui obsolet, degut a l’existència de la bòbila del mateix nom situada al torrent. Un cop travessa l’autopista, aquest mateix torrent pren el nom de riera d’en Matamoros, degut a l’existència d’una masia d’aquest mateix nom, també desapareguda.

Carrer Molí de la Torre: Amb aquest topònim hi ha un doble recordatori, en aquest cas d’estructures arquitectòniques desaparegudes. No sabem quan va desaparèixer el molí però l’enderrocament de la Torre Vella va ser durant l’últim Ajuntament franquista, o sigui que alguns encara la vam conèixer. Avui el topònim informa a les noves generacions de l’existència d’un molí fariner accionat per l’energia hidràulica de l’aigua procedent de la “Font” que pertanyia al senyor de la Torre Vella.

Identificació amb el territori i cohesió social

Conèixer l’entorn urbà, històric i natural i identificar-se amb el territori  juga un paper molt important en els processos d’integració i cohesió social de les nostres ciutats.
La protecció social i ambiental han de ser principis informadors de totes les polítiques municipals, principis reconeguts a totes les grans declaracions institucionals, signats solemnement  i ràpidament   oblidats  a un calaix. És per això que una vegada mes, la presa de consciència, la mobilització veïnal i ecologista d’una ciutadania crítica i ben informada,  ha estat el factor determinant per salvar un espai natural con és el turó de l’Enric de la voracitat especulativa. 
 

Salvar el turó de l’Enric, defensar el comerç de proximitat i garantir els dret les persones amb dificultats a la formació i a la inserció laboral, son crits d’alerta que ens indiquen inequívocament el camí d’una nova cultura de la sostenibilitat de la futura societat post industriali, que haurà de vetllar per la planificació territorial, per l'equilibri pasatgístic, per un model de producció i consum respectuós envers l'entorn històric i natural que eviti tot tipus d'especulació, que estableixi una frontera de sostenibilitat en l'ocupació del territori i aturi definitivament el creixement urbanístic de la ciutat.

Un creixent nombre de persones s’està adonant que per assegurar-se fruir de l’aire net, de l’aigua neta i dels aliments que necessitem per sobreviure de  forma saludable, cal convertir-se en guardians del lloc on es viu. La gent nota la pèrdua quan s’adona que ha deixat de conèixer els seus veïns i que ha deixat de conèixer el mateix entorn natural i està descobrint que la millor manera de tenir-ne cura i de fer-ho conèixer als veïns, és protegir i restaurar  el lloc on es viu. 

Congrès Bioregional Continental
Blue Ridge Mountains, Carolina del Nord (EUA), 2.005



(*) PALET I MARTÍNEZ, J.M.: (1.994): Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l’època íbero-romana i l’altmedieval segles II-I aC-X-XI dC. Centre d’Arqueologia de la Ciutat. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.

(**) ANDREU A., CARCELLER F. I PARÉS J.M.: (1996): Puntos de interés geológico en un espacio periurbano (Badalona). Una herramienta para la enseñanza de la geologia. Geogaceta 20(6)p. 1453-1457.

(**) PARÉS J.M, ANDREU A. I CARCELLER F. (1996): Geologia dels voltants de Badalona. Fitxes de camp per al professor. Ajuntament de Badalona.

(***) PADRÓS I MARTÍ, P. :(2.000): El subministrament d’aigua a la ciutat romana de Baetulo. Les mines de la serralada de Marina (vol. 1). Pàg. 33-41. Grup d’Espeleologia de Badalona.

(****) ALFAMBRA DOMÍNGUEZ, F. :(2.004): La mina del carrer Molí de la Torre de Badalona. Les mines d’aigua de la serralada de Marina  (Vol. II). Pàg. 263-267. Grup d’Espeleologia de Badalona.

(*****) ESTRUCH I TRAITÉ, J.:(2.004): El nom de les rieres de Badalona i la seva rodalia. Les mines d’aigua de la serralada de Marina  (Vol. II). Pàg.149-177.  Grup d’Espeleologia de Badalona.