dilluns, 7 de desembre de 2015

5è aniversari de la Cooperativa Som Energia


Celebració del cinquè aniversari de la cooperativa d'energia verda SomEnergia. Està previst celebrar-ho amb la projecció del documental "Esto lo cambia todo" de la Naomi Klein, que qüestiona l'actual model social, econòmic i energètic capitalista, responsable de les emissions de gassos contaminats d'efecte hivernacle que enverinen l'atmòsfera i ens aboquen al canvi climàtic que ja estem patint i que ens portarà -si no fem res- a dramàtiques conseqúències socials i ecològiques.
Div. 11 a les 19 h. al Centre Cívic Can Pepus
Av. Francesc Macià, 104. Pep Ventura <M> L2

T'apuntes? No hi faltis, El canvi climàtic és cosa de tots i totes!

dimarts, 24 de novembre de 2015

Cors verds front el canvi climàtic

Per l'estalvi, l'eficiència, l'autoconsum i les energies renovables 100%. 
https://www.facebook.com/350BCN/videos/1636179456653989/?theater



El 30 de novembre líders mundials es reuneixen a la Cimera del Clima de París i volem que es comprometin fermament a acabar amb el canvi climàtic i que accelerin la transició cap a un model energètic 100% renovable. El 29 de novembre milers de ciutadans de tot el món sortirem al carrer per demanar-ho, el 28 necessitem que siguin els Ajuntaments de les nostres ciutats els que ens recolzin. Diga-li a Dolors Sabater‪#‎Apagalabombilla‬ el 28 de Novembre ¡i comparteix!


dilluns, 26 d’octubre de 2015

Taula rodona: divulgació i defensa del patrimoni natural de la serralada de Marina



Independentment de les figures de protecció administrativa dels espais naturals, s’observa un procés de burocratització i estancament de les seves tasques de protecció, divulgació i recerca científica, tant importants o més que la merament lúdica. Cal transmetre els valors naturals del paisatge en mosaic agro-forestal i la importància de la fauna de la serralada. Per assolir aquests objectius, l’educació ambiental, la recerca científica i la divulgació d’aquests valors i són tasques imprescindibles..Per tot això hem volgut conèixer de primera mà quines activitats fan en aquests sentits l’Escola de Natura, el Parc de Collserola i entitats com ACER de Montcada i Reixac, el CENBN de Santa Coloma de Gramenet i ALOC de Badalona
Ha estat per nosaltres una gran satisfacció encetar aquestes jornades amb una conferència inaugural sobre el 35è aniversari de l’Escola de Natura amb la participació de Montserrat Bert i Jordi Pujol, continuant amb una segona conferència sobre la gestió de la fauna als espais naturals metropolitans a càrrec de Francesc Llimona, biòleg del  Parc de Collserola i dues sortides de camp per la història i la toponímia de la vall de Poià i Sant Jeroni de la Murtra amb el lingüista Josep Estruch, i una segona sortida naturalística pels ambients naturals de la Conreria a càrrec de la biòloga Montserrat López.Acabarem el proper dijous 29 d'octubre amb una taula rodona amb Montserrat López, cap de Projectes de l'Associació per a la Conservació de l'Entorn i la Recerca (ACER) de Montcada i Reixac, amb Joan Devis, vicepresident del Centre d'Estudis de Natura de la Natura del Barcelonès Nord (CENBN) de Santa Coloma de Gramenet,  amb Fernando Carceller president d’ALOC de Badalona i Francesc Alfambrapresident de l'Associació Els Verds (AEV) de Badalona.
Aquest acte es obert i d'accés lliure, al final del qual gaudirem d'un pica-pica de cloenda d'aquestes IX Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina.
Esteu convidats/des, no hi falteu! .





divendres, 16 d’octubre de 2015

Segona Conferència de les IX Jornades Ecologistes (2.015)

Les jornades de l’any passat van tractar els valors i beneficis intangibles dels espais naturals, centrant-nos especialment en els boscos. Aquest any volem anar una mica mes enllà, introduint la biodiversitat faunística com a indicador de la qualitat ecològica, i alhora també com eina de gestió d’espais naturals sotmesos a tanta pressió com la que pateixen els nostres parcs metropolitans.
Segons dades de la Unió Internacional  per a la Conservació de la Natura (UICN), la península Ibèrica és l’àrea geogràfica amb major índex de biodiversitat de tota Europa.  Degut a la seva situació geogràfica i diversitat del seu relleu recull els ecosistemes de tot el continent, des dels alts cims a les estepes, passant pels frondosos boscos atlàntics a la muntanya mediterrània. Per acabar-ho d’adobar, segons la fundació Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, el 74% de l’avifauna europea es concentra a la península Ibèrica, assolint el 79% en el cas dels mamífers.
La península Ibèrica és la gran reserva de la biodiversitat Europea, però tanmateix a ningú se li escapa que arran de la industrialització dels darrers cent anys els seus ecosistemes originals han estat greument perjudicats, i actualment un 40% d’espècies de vertebrats ibèrics estan amenaçats i el 7% d’elles en greu perill d’extinció a conseqüència de l’acció humana directa. A més a més ens trobem davant el gran repte del canvi climàtic que ja està tenint conseqüències dramàtiques sobre el medi natural i nombroses poblacions humanes.      
D’altra banda, cal aturar els processos erosius, la fragmentació i pèrdua d’hàbitats naturals, afavorint corredors ecològics per a la connectivitat biològica entre els diferents espais naturals avui aïllats.  Independentment de les figures de protecció administrativa dels espais naturals, s’observa un procés de burocratització i estancament de les seves tasques de protecció i recerca científica, tant importants o més que la merament lúdica. Cal transmetre els valors naturals del paisatge en mosaic agro-forestal i la fauna de la serralada. Per assolir aquests objectius, l’educació ambiental, la divulgació d’aquests valors i la recerca científica són tasques imprescindibles.





dilluns, 5 d’octubre de 2015

IX Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina



Que l’Escola de Natura Angeleta Ferrer de Badalona compleixi enguany el seu 35è aniversari impartint educació ambiental a la nostra ciutat és una efemèride prou important que no podíem passar per alt. Aquesta veterana institució pedagògica municipal va ser pionera a Catalunya, i junt al desaparegut Institut Municipal d’Educació, encarna la renovació pedagògica i la política transformadora envers el medi ambient del primer Ajuntament democràtic. Reivindiquem aquell esperit emprenedor i l’extraordinària tasca educativa dels/les tècnics/es municipals que la fan possible malgrat la manca de mitjans i limitacions amb les que es troben sovint.  Al capdavall l’educació ambiental és una eina fonamental de la gestió ambiental.
Les jornades de l’any passat van tractar els valors i beneficis intangibles dels espais naturals, centrant-nos especialment en els boscos. Aquest any volem anar una mica mes enllà, introduint la biodiversitat faunística com a indicador de la qualitat ecològica, i alhora també com eina de gestió d’espais naturals sotmesos a tanta pressió com la que pateixen els nostres parcs metropolitans.
Segons dades de la Unió Internacional  per a la Conservació de la Natura (UICN), la península Ibèrica és l’àrea geogràfica amb major índex de biodiversitat de tota Europa.  Degut a la seva situació geogràfica i diversitat del seu relleu recull els ecosistemes de tot el continent, des dels alts cims a les estepes, passant pels frondosos boscos atlàntics a la muntanya mediterrània. Per acabar-ho d’adobar, segons la fundació Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, el 74% de l’avifauna europea es concentra a la península Ibèrica, assolint el 79% en el cas dels mamífers.
La península Ibèrica és la gran reserva de la biodiversitat europea, però tanmateix a ningú se li escapa que arran de la industrialització dels darrers cent anys els seus ecosistemes originals han estat greument perjudicats, i actualment un 40% d’espècies de vertebrats ibèrics estan amenaçats i el 7% d’elles en greu perill d’extinció a conseqüència de l’acció humana directa. A més a més ens trobem davant el gran repte del canvi climàtic que ja està tenint conseqüències dramàtiques sobre el medi natural i nombroses poblacions humanes.      
D’altra banda, cal aturar  els processos erosius, la fragmentació i pèrdua d’hàbitats naturals, afavorint corredors ecològics per a la connectivitat biològica entre els diferents espais naturals avui aïllats.  Independentment de les figures de protecció administrativa dels espais naturals, s’observa un procés de burocratització i estancament de les seves tasques de protecció i recerca científica, tant importants o més que la merament lúdica. Cal transmetre els valors naturals del paisatge en mosaic agro-forestal i la importància de la fauna de la serralada. Per assolir aquests objectius, l’educació ambiental, la divulgació d’aquests valors i la recerca científica són tasques imprescindibles..Per tot això volem conèixer de primera mà quines activitats fan en aquests sentits l’Escola de Natura, el Parc de Collserola i entitats com ACER de Montcada i Reixac, el CENBN de Santa Coloma de Gramenet i ALOC de Badalona. 
És per nosaltres una gran satisfacció encetar aquestes jornades amb una conferència sobre el 35è aniversari de l’Escola de Natura amb la participació de Montserrat Bert i Jordi Pujol;  Continuarem amb una segona conferència sobre la gestió de la fauna als espais naturals metropolitans a càrrec de Francesc Llimona, biòleg del  Parc de Collserola i amb una taula rodona amb Montserrat López d’ACER, Joan Devis del CENBN i Fernando Carceller d’ALOC. Complementarem les jornades amb una sortida de camp per la història i la toponímia de la vall de Poià i Sant Jeroni de la Murtra amb el lingüista Josep Estruch, i una segona sortida naturalística  pels ambients naturals de la Conreria a càrrec de la biòloga Montserrat López.
Els Verds de Badalona donem les gràcies als ponents, al Consorci del Parc de la Serralada de Marina, a l’Ajuntament de Badalona, al Centre Cívic Can Pepus, a l’Escola del Mar  i a lAssociació de Veïns del Centre per fer possible la realització d’aquestes IX Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina 
Esperem que siguin del vostre interès. No us ho perdeu,  esteu convidats/des!                            
Badalona, octubre de 2015

Programa de les jornades:

dijous, 24 de setembre de 2015

Documental de la Plataforma per un Nou Model Energètic


#OligopolyOFF presenta una anàlisi de la realitat energètica i les alternatives ciutadanes per a un nou model democràticciutadà i sostenible.

Es va estrenar el 6 de maig de 2015 a més de 60 ciutats, incloent-hi Badalona. Pel seu indubtable interès, l'associació Els Verds de Badalona, d'acord amb el grup local de la cooperativa SomEnergia hem cregut convenient tornar-la a projectar. L'entrada és lliure i gratuïta, no hi falteu, esteu convidats!


Ficha técnica
Título: #OligopolyOFF: Empieza la revolución energética ciudadana.
Dirección y guión: Alba del Campo.
Producción: Plataforma por un Nuevo Modelo Energético.
Duración: 90' (aprox.)

Sinopsis: Preocupada por tremendo aumento de la pobreza energética en España, las continuas subidas de las facturas de la luz y el gas y los recortes a las renovables, la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético plantea en este documental una mirada de la situación de la energía que mueve este país y de una política energética hoy hipotecada bajo los intereses de las empresas del oligopolio energético fósil.

Conscientes de que son estas empresas las que presionan a los sucesivos gobiernos para  asegurar sus beneficios, en lugar de que se proteja el derecho a la energía de toda la población, así como de emprender una política energética sensata para evitar un cambio climático devastador, el propio título del documental es una declaración de intenciones: #OligopolyOFF. 

30 años de compromisos insuficientes contra el cambio climático han evidenciado que no estamos ante un problema ténico o tecnológico, sino ante el imperio de unas compañías que, como dice el cantante Kiko Veneno en el documental, son capaces de destruir el planeta con tal de seguir siendo dueñas de él'.
#OligopolyOFF se divide en tres capítulos. Viaja desde el problema de la pobreza energética, a través de los distintos conflictos que genera la actual política energética en el territorio español, a las alternativas ciudadanas que están trabajando por avanzar en la necesaria transición renovable y la democratización de la energía. Ambas van de la mano.

Las prospecciones de Canarias, el fracking, la construcción de un cementerio nuclear en Villar de Cañas, Cuenca, los recortes a las renovables, el proyecto Castor, en Castellón o el regalo de 3.400 millones a las eléctricas por parte del PP y del PSOE, han puesto la política energética sobre la mesa. Y allí donde las empresas de hidrocarburos ven 'oportunidades de negocio', o las eléctricas defienden sus 'beneficios legítimos' la ciudadanía ve peligrar el agua potable, la calidad de su tierra, el aire, su acceso a la energía, su empleo, la viabilidad de sus negocios. La luz sube para todxs, pero para unos más que para otros.

En #OligopolyOFF vemos como las luchas contra una política energética destructiva han convertido la defensa del territorio en luchas por la dignidad de los pueblos de España. Y la alternativa es clara, allí donde se grita petróleo NO, la apuesta ciudadana es: RENOVABLES SÍ.

Todas estas luchas confluyen en #OligopolyOFF y se enlazan con un camino no sólo deseable o posible, sino que además es más económico para los consumidores. Sí, es más económico y esto hay que repetirlo tantas veces como haga falta, porque estas empresas iniverten cantidades indecentes de dinero en hacernos creer lo contrario.

Y es que '¿cómo va a ser más eficiente calentar el agua de la ducha con gas que viene de 4.500km, que con el sol y una placa que esté a 5 metros de tu ducha?', pregunta Manel Rivero a unos alumnos de instituto. 'Se han encargado de vendernos un modelo que genera beneficios multimillonarios para unas pocas empresas. Pero hay otros modelos' añade.

Por ello, el tercer capítulo está dedicado a esos otros modelos, ejemplos de cambio, de transición energética, en los que la ciudadanía decide y es parte de cooperativas de consumidores o dueña de las empresas que generan la electricidad o el calor para la calefacción, cooperativas energéticas verdes, proyectos de autonomía energética renovable, proyectos de ahorro a nivel municipal... Proyectos limpios en los que la energía está en manos de la gente.