divendres, 30 de setembre de 2016

Salvem el turó de l’Enric! Defensem el petit Comerç!



 Crònica de l'acte informatiu

El passat dijous 29 de setembre, diferents col·lectius (Salvem el turó de l’Enric, Associació de Veïns de Bufalà, Federació de Comerciants, Els Verds de Badalona i Alfons Nadal familiar de Cointegra), vam convocar un acte públic al Centre Cívic Can Pepus per informar i denunciar públicament les irregularitats administratives i les greus afectacions socials, ambientals i democràtiques del projecte Mercadona al turó de l’Enric.


Eduard Costa de Salvem el turó de l’Enric, va presentar l’acte i als ponents de la xerrada, emmarcant la problemàtica urbanística i comentant alguns punts foscos del projecte, com els publicats dimarts 26 passat a La Directa (https://directa.cat/clausules-confidencials-dun-polemic-projecte-mercadona-badalona).



Jordi Bordanove, biòleg i membre de Salvem el turó:
Va fer un repàs exhaustiu del procés de requalificacions del sòl de les quatre finques privades afectades (20%) i del mateix turó de propietat pública (80%). El PERI (Pla Especial de Reforma Interior) establia la qualificació del sòl del turó com a zona verda i les finques privades com a equipament públic docent. Al 2.002 un nou projecte de requalificació condicionat pel conflicte de la caserna dels Mossos d’Esquadra, on havia d’anar una residència  d’avis del barri, les finques de la discòrdia es requalifiquen de docents  a sanitari assistencial. 

Al 2.012, deu anys més tard, l’Ajuntament fa l’aprovació inicial. Al 2.008 amb la fallida de COINRE es crea la Fundació Badalona Capaç. Al 2.011 el PP guanya les eleccions i el 2.012 s’aprova el geriàtric. Aleshores es perd la possibilitat de fer-los públics. Al 2.012 mitjançant un conveni secret Mercadona dona 70.000€ per a la promoció del comerç local. El 2.015, el govern del PP amb el suport de CDC i ICV, i l’abstenció del PSC, fa l’aprovació inicial del projecte Mercadona al turó de l’Enric. 
 


La Fundació treu els usuaris al carrer per pressionar els polítics. A Morera que és un cul de sac no hi ha transport públic. S’ha de fer un nou vial des de la deixalleria. Encara s’han de fer els tràmits d’aprovació provisional (Ajuntament) i definitiva (Generalitat) de requalificació a comercial. El Protectorat, òrgan de la Generalitat que vetlla per la bona administració de les fundacions no ha donat encara el seu vist i plau al conveni que s’adjunta al projecte. L’informe d’impacte ambiental no es va fer en l’aprovació inicial. Tot plegat és impresentable i farcit d’irregularitats. Es presenten instàncies per aturar l’aprovació inicial per tal de fer l’estudi d’impacte ambiental. No s’informa al barri afectat. I les al·legacions estan per contestar.


Al setembre del 2.015, l’AMB presenta un informe assenyalant 6.000 espais intersticials urbans d’interès ecològic a protegir, entre els que apareix el turó de l’Enric, formant part de la xarxa bàsica i el torrent de la Font de la secundària. Al 2.016, l’AMPA de l’Albèniz enceta accions de protesta per dignificar aquells espais. A l’abril es fa la primera festa del torrent de la Font amb caixes niu i batucades. 


Es recupera el treball de Fernando Carceller on es defineix el turó de l’Enric com un punt d’interès geològic a protegir. Al juny es convoca el veïnat al Centre Cívic de Morera donant per fet i beneït el projecte Mercadona. Els veïns i comerciants es rebel·len contra aquesta pretensió. 

Podem fa un comunicat de premsa manifestant-se en contra d’aquesta especulació urbanística. Al juliol l’assemblea de Guanyem Badalona en Comú també es posiciona en contra, emplaçant al govern a fer una moratòria a la requalificació retirant de l’ordre  l’aprovació inicial prevista en el ple de juliol.


El proper dia 2 d’octubre, amb la nova llei de fundacions, les que tinguin fons públics, com és la Fundació Badalona Capaç, seran de gestió pública (Ajuntament o Generalitat) i per tant els seus comptes seran auditats i transparents. L’AMB ha presentat a l’Ajuntament un informe molt potent sobre els valors naturals del turó de l’Enric que caldrà fer públic.


Alba Álvarez, Vicepresidenta de l’ AVV de Bufalà:
La frontera entre els barris de Morera i Bufalà anava per la llera del torrent de la Font, ara ho és tot de Morera. La mobilització ha anat per tres camins:

  •  Els comerciants

  •   Les AMPA

  • L’ AVV de Bufalà.

Els comerciants ja  havien començat a mobilitzar-se abans del 2.015. La reivindicació compartida era dignificar el torrent de la Font per convertir-lo en un parc. A una reunió del Pla Comunitari del Districte ens trobem diferents entitats, Associacions, AMPA Albèniz, etc, demanant la dignificació del torrent de la Font, de Morera i de la bòbila: A partir d’aquí s’organitzen les 1es jornades de neteja del torrent de la Font.


Fernando Carceller, geòleg i biòleg de l’Institut Pompeu Fabra, fa una excursió pel turó de l’Enric per mostrar els seus valors geològics. D’aquesta manera descobrim el turó de l’Enric i els seus valors geològics i naturals. Fins i tot,  desconeixíem el seu nom.


Quan els veïns es van assabentar del projecte Mercadona al turó, es van rebel·lar i aquest fet ha estat el que ha enterrat el projecte Mercadona. Sigui el que sigui si no coneixes l’entorn no pots estimar-lo. Està clar que aquest projecte s’ha aturat per la mobilització veïnal. L’ Associació de Veïns de Bufalà volem protegir els nostres espais naturals, ja que l’administració està molt allunyada del veïnat. Els espais naturals més immediats als barris tenen un gran valor social. Cal donar-los a conèixer perquè són uns grans desconeguts.




Francesc Alfambra, biòleg i membre d’Els Verds de Badalona:
A hores d’ara i, gràcies a la mobilització dels col·lectius Salvem el turó de l’Enric, de l’AVV de Bufalà, de les AMPA, etcètera, molta gent sap que el projecte Mercadona al turó de l’Enric és un desastre des del punt de vista ambiental, social i democràtic. I és així per molt que es presenti acollint un nou centre de treball de Cointegra, i tot voltat d’un escàndol d’interessos econòmics privats amb connexions familiars i clàusules secretes.


Per què és un desastre ambiental?
Per què malmet els valors naturals del turó. Tot en conjunt és un tresor, començant  per què es tracta d’un punt d’interès geològic susceptible a ser protegit tal i com va ser definit per Fernando Carceller, el geòleg que va estudiar i publicar l’estudi geològic d’aquest indret a l’Escola de Natura de Badalona.

La seva raresa i singularitat geològica rau en els seus materials calcaris, gresos i margues procedents de transgressions marines de l’antic mar de Tethys, situats al bell mig del batòlit granític del que està composat la serralada de Marina. Materials que daten del Triàsic (Era Secundària) amb una antigor de mes de 200 milions d’anys.


Juntament amb el torrent de la Font, el turó funciona com a passera biològica i corredor ecològic que facilita el trànsit de la fauna entre la serralada i la ciutat. Facilita i col·labora amb la recàrrega de l’aqüífer de la plana deltaica badalonina impedint la seva salinització, ja que aquesta, al estar tota urbanitzada, necessita de l’aportació d’aigües subterrànies de les rieres. Com es sap l’aiguabarreig d’aigües carbonatades i salabroses és molt corrosiu i afecta greument als fonaments dels edificis. Donada la seva alçària (90,5 metres), es converteix en un extraordinari observatori ornitològic i mirador panoràmic sobre la serralada i la ciutat.
 

Per què és un desastre social?
Els importants valors naturals del Turó encara és fan més valuosos per la seva situació, al bell mig de la ciutat. Una ciutat, Badalona, sobreconstruïda, sobredimensionada, desvertebrada, superpoblada i tant infradotada d’espais verds públics, que desprès de L’Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet és la més deficitària en espais verds de tota Catalunya.


Per la seva proximitat a tres instituts, a quatre escoles i dues llars d’infants, el turó de l’Enric pot satisfer les demandes didàctiques, de formació i d’educació ambiental, i sobretot, pot satisfer les demandes ciutadanes d’esbarjo i lleure per gaudir d’aquest extraordinari espai natural.




Per què es un desastre democràtic?
O millor dit, és un desastre antidemocràtic per què no ha superat dos requeriments fonamentals i imprescindibles d'un país democràtic que la mateixa normativa urbanística exigeix i que el govern del PP es va saltar a la torera:
  •  No s’ha fet l’informe d’impacte ambiental

  • No s’ha fet cap procés de presa de decisió participatiu ni vinculant, per tant no compta amb el consentiment del veïnat directament afectat


Envers un nou model democràtic de ciutat:
Ens trobem davant d’un xoc frontal de dos models de ciutat. Desprès de dècades de liberalisme econòmic i corrupció política generalitzada, el projecte Mercadona al turó representa un model caduc fonamentat en els negocis i els beneficis privats en detriment de la comunitat. Aquest vell model ha de donar pas a un nou model de ciutat fonamentat en la planificació democràtica del territori que contempli la preservació del patrimoni natural, la protecció de les persones, el benestar mediambiental i la protecció del petit comerç de proximitat i el cooperativisme de treball associat com a eixos transversals i principis informadors de totes les polítiques municipals. Un model de desenvolupament que estableixi una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana del territori.

Conclou dient que  se li ha demanat a l'Alcaldessa que presenti, en un acte públic i solemne, l'informe que ha fet l'AMB sobre els valors naturals del turó de l'Enric.



Alfons Nadal, familiar de Cointegra:
Des de la creació de la Fundació Badalona Capaç, on Pere Sió ja hi era, s’ha construït un dogma que consisteix en fer creure que tenim necessitat d’un macro taller. Que hem de lluitar perquè necessitem grans tallers. El que necessitem són empreses que es comprometin a la formació. Ningú defensa un macro taller, el més gran de Catalunya. Unes famílies s’han queixat de que no cal grans espais si no, en tot cas, dos petits. La Generalitat i l’Ajuntament han de tutelar i auditar la gestió econòmica que es fa, per saber on van a parar els diners. Hi ha moltes coses que no les entenem.


La crisi econòmica, les retallades de la llei de la dependència i la manca de transparència han estat els tres factors que ens ha imposat unes condicions molt i molt dures. Calen centres ocupacionals. Portem molts anys sofrint assemblees manipulades. Dels convenis del sector, els treballadors de Cointegra són els que tenen el sou més baix.




Quim Nocete, President de la Federació de Comerciants de Badalona:
La Federació de Comerciants denunciem que una marca vulgui acaparar i monopolitzar tot el mercat de l’alimentació i de la drogueria. Ara ja tenim cinc Mercadonas i en volen fer cinc més. De veritat que no acabo d’entendre aquesta estrategia de Mercadona d’implantar un supermercat per cada 20.000 habitants, quan la ciutat ja està farcida de supermercats. Aquest model està perjudicant la ciutat, el petit comerç i la vida als carrers dels barris.


Aquí, s’arregla tot, ampliant la superfície comercial. Al Màgic, hi havia metres destinats a l’oci que es van requalificar a comercials per tal d’afavorir La Penya. A Pomar, uns terrenys qualificats com a esportius es van requalificar a comercials per tal d’ubicar un altre Mercadona. Es van emportar els metres comercials de Mas Ram, on no van poder fer el Mercadona, a Pomar, perjudicant el mercat municipal. I els metres destinats a terrenys esportius de Pomar van anar a parar a Mas Ram on no es necessiten perquè les cases ja tenen moltíssims metres i moltes piscines. On està l’interès públic d’aquestes requalificacions? Hem posat un contenciós a la Generalitat. 


Ja tenim bastants problemes com perquè l’Ajuntament faciliti la implantació de més Mercadonas. El col·lectiu del comerç ens comprometem a ajudar a Badalona Capaç comercialitzant un producte seu sense cobrar cap marge comercial. Mercadona fa un "pilotaso" impressionant, amb molts diners al darrera. Mercadona no fa cap favor a ningú, sinó que s’aprofita de la Fundació per fer un negoci fabulós. Si hi haguessin cinc Carrefours més projectats a Badalona també estaríem en contra. 


Desprès d’aquestes intervencions inicials es va obrir un torn obert de paraules en el que es van aclarir alguns dubtes dels assistents.



Badalona, 29 de setembre de 2.016


Cap comentari: