dimecres, 12 d’octubre de 2016

Participació democràtica i Pla d'Usos del Parc de la Serralada de Marina



Atesa l’enorme pressió demogràfica que pateix el sector sud de la serralada de Marina, voltada per la conurbació metropolitana del Barcelonès Nord (Badalona i Santa Coloma de Gramenet), el Baix Maresme (Tiana), el Vallès Occidental (Montcada i Reixac) i l'Oriental (Sant Fost de Campsentelles), la degradació ecològica d’aquest espai natural era la seva lògica i més immediata conseqüència. Amb la posada en marxa del Consorci del Parc de la Serralada de Marina, ara fa 20 anys (juliol de 1.996), i l’aprovació del Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la Serralada de Marina, fa 14 anys (abril del 2.002), pensàvem que aquest procés de degradació ecològica tenia els dies comptats. 
 

Malauradament no ha estat així, malgrat els esforços dels Ajuntaments i del mateix Parc, la manca de civisme continua. Som testimonis de la proliferació de llaunes i plàstics, d'abocadors incontrolats de runes i deixalles, de caça furtiva, d'erms pelats, de camins aixaragallats, de conreus abandonats, de duplicitat de xarxes elèctriques, d'urbanitzacions il·legals, de patrimoni històric malmès, etcètera, que donen idea de la manca de respecte per l'entorn natural, amb paisatges suburbials lletjos i bruts aparentment impropis d'una societat i d'un país teòricament culte i avançat.
 

D'altra banda, d'un temps ençà, s'observa, cada vegada amb més freqüència, la realització de curses esportives i d’altres activitats massives sense regular.  Cal garantir el dret de la ciutadania a gaudir d'aquest espai natural, però cal fer-ho ordenadament i amb condicions. Primer de tot, regulant els usos dels diferents espais segons els seus valors ecològics, o fins i tot restringir l'accés a aquells que per la seva fragilitat requereixin una protecció especial, com poden ser les zones incloses en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2.000. I en segon lloc definint aquells itineraris concrets on es puguin practicar les diferents modalitats esportives de manera que no perjudiquin la conservació i preservació dels ecosistemes dins l'àmbit del Parc.  
 

Indiscutiblement, l'ús abusiu o indiscriminat de qualsevol àmbit del Parc col·labora en el procés de degradació. Molt probablement, les causes de la persistència d’aquests factors negatius siguin l’escàs finançament del Pla Especial,  la manca de personal suficient al Parc per eradicar l'incivisme i la manca d'una ferma voluntat política per aturar definitivament aquest procés de degradació ambiental.  


L’educació ambiental, la recerca científica i la difusió del coneixement dels valors naturals del Parc, ja els vam tractar a les IX jornades ecologistes de l’any passat. Però a més d'aquests tres factors, per gestionar satisfactòriament el Parc, és imprescindible obrir portes a la participació democràtica de la ciutadania en l'elaboració d’un Pla d’Usos i bones pràctiques dins l'àmbit del Parc.

També cal superar resistències: de les 3.032 hectàrees que integren el Consorci, només 2.086 estan compreses dins el Pla Especial, ja que les 946 restants pertanyen a Sant Fost de Campsentelles, municipi que sembla estar més interessat en el creixement urbanístic que no en la protecció dels seus boscos. 



Dels vint anys d’existència del Consorci, només s’ha convocat el Consell d’Entitats quatre vegades i, això ha estat durant els darrers anys, del 2012 al 2015. Setze anys sense convocar aquest òrgan participatiu és un indicador contundent de la manca de voluntat política mostrada històricament pels poders públics envers la participació democràtica en la gestió del Parc.  La convocatòria d’aquestes trobades, ha estat un canvi molt positiu, però òbviament insuficient. Sense la complicitat de la ciutadania i la seva coresponsabilització és impossible gestionar adequadament el patrimoni natural. 
Per assolir aquests objectius són requisits imprescindibles, d'una banda, la informació pública prèvia per incentivar la participació democràtica i vinculant en els processos de presa de decisió, en tot allò que ens afecta col·lectivament, com és el Pla d'Usos. D'una altra, la millora de la dotació financera del Pla Especial i l'augment de personal en la gestió ordinària del Parc envers la protecció i la preservació dels ecosistemes naturals de la serralada de Marina.
 
Per tot això, és una gran satisfacció encetar aquestes X jornades recuperant el concepte de democràcia ambiental amb la conferència "Ecologia i Democràcia" a càrrec de Jordi Bigues, periodista, director de la revista Integral, i activista fundador de Greenpeace, i la participació de M. Dolors Sabater, Alcaldessa de Badalona. Continuarem amb una taula rodona sobre el Pla d'Usos del Parc. Complementarem les jornades amb una sortida de camp "Poesia al Turó de l’Enric" de la mà dels poetes Jordi Pujol, Joan de la Vega, Paco Fanès i Alba Tross.  Celebrarem els 15 anys d’Els Verds de Badalona i finalment inaugurarem una exposició sobre el patrimoni natural de la serralada de Marina que ens cedirà el Parc.

Donem les gràcies als ponents, al Consorci del Parc de la Serralada de Marina, a l’Ajuntament de Badalona, al Centre Excursionista de Badalona, al col·lectiu Salvem el turó de l'Enric i a l'editorial Pont del Petroli per fer possible la realització d’aquestes X Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina. Moltes gràcies a tothom!

Esperem que siguin del vostre interès. No us ho perdeu,  esteu convidats/des!


1 comentari:

Anònim ha dit...

Activitat molt interessant, posiblement hi comptareu amb la meva assistència,