divendres, 17 de juliol de 2020

Un nou barri al PDU de les 3 Xemeneies?

Per a una planificació democràtica del PDU de les 3 Xemeneies!
 
 
Intervencions a la sessió informativa i de debat

El dimarts 14 de juliol de 2020, la Plataforma per a la Conservació de les 3 Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, va organitzar l’acte telemàtic “Un nou barri a les 3 Xemeneies?”, amb la participació d'Els Verds de Badalona. Allà es va informar, opininar i debatre sobre els documents del Pla Director Urbanístic de les 3 xemeneies de cara a la seva aprovació inicial que es preveu per a l’agost. Malauradament no es va poder enregistrar la sessió. De tota manera, s'oferereixen els documents resums de les intervencions dels ponents:

Roger Hoyos (diferències entre les versions del PDU, valoració i propostes de la Plataforma 3X)
(https://drive.google.com/file/d/1MbLiT7q9lovxEitHW4JAOUvBLxFroKRt/view)

Joaquim Perramon (Plataforma 3X) (valoració de l’estudi econòmic i financer del PDU)
(https://drive.google.com/file/d/1ZVmnDf_o6iLxyfQ3mIvFWTbKQXgfrCYe/view)

Francesc Alfambra (Per a una planficació democràtica del PDU de les 3Xemeneies! Valoració i propostes d’Els Verds de Badalona)

Per a més info:
https://3xemeneies.wordpress.com/2020/07/17/intervencions-a-la-sessio-informativa-i-de-debat-un-nou-barri-a-les-3-xemeneies/

Agraïm la bona feina de la Plataforma de Conservació de les 3 Xemeneies, la tasca de moderació d’en Jordi Ribalaygue i l’interès i les aportacions de les 42 persones que van participar en la trobada telemàtica.
 
Per a una planificació democràtica del PDU de les 3 Xemeneies!

Francesc Alfambra,  Biòleg i ecologista d'Els Verds de Badalona

Avantprojecte del 2018 i modificacions del redactat del PDU (2020)

Aquest Pla ordena urbanísticament un territori litoral de 32 ha, delimitat entre la via ferroviària i el mar i des de la desembocadura del Besòs fins al final de les 3 xemeneies de l’antiga tèrmica, al límit del barri de la Mora de Badalona.

L’estructura de la propietat del sòl es distribueix de la següent manera:

Consell Comarcal (extint)-Ajuntament de Sant Adrià del Besòs:                30,70%
Banc de Santander:                                                                                           26,83%
ENDESA Generació:                                                                                         41,47%
Altres:                                                                                                                  1%

Al redactat s’afegeix que: “També es pretén transformar, mitjançant recomanacions i directrius urbanístiques, un àmbit mes gran d’aproximadament 92 ha, on es troben actualment magatzems i àrees industrials d’El Sot (SADB) i del polígon Badalona Sud. En aquest àmbit es preveu establir criteris de millora per a desenvolupar en posteriors instruments de planejament o projectes.  Aquests criteris han de fer possible la viabilitat del conjunt”(Una misteriosa referència a un futur planejament, escamotejada durant el procés participatiu, que no s’especifica en cap moment i del que sorprenentment depèn la viabilitat del PDU!). Molt probablement es tracta d’un mecanisme  per  encabir un altra promoció immobiliària (al pàrquing d’Alcampo?) sense passar per l’enutjós “tràmit participatiu”.

 

Es descarta, unilateralment, l’escenari d’un projecte de “tot parc” i s’adjudica arbitràriament al pla que es presenta com a únic projecte viable i possible!

En aquest “únic escenari possible” es fa una barroera manipulació de les dades urbanístiques: la superfície del sistema viari es suma a la superfície dedicada a parcs i jardins donant com a resultat un 60%, que es fa passar fraudulentament com espai verd, quan amb tot rigor l’espai viari és un espai urbanístic destinat bàsicament als vehicles privats a motor, i en cap cas es pot considerar espai verd!

De les 32 ha afectades, s’extrapola arbitràriament un sostre edificable de 300.000 m2. Les càrregues que s’imputaran al desenvolupament del sector (valoració provisional) seran de 68.835.098€.

El PDU proposa la requalificació del sòl industrial actual a residencial i activitat econòmica, edificant 1.719 pisos amb edificis de fins a 15 plantes a tocar les vies del tren, i un gran edifici de 19.000 m2 en tres plantes per a ús comercial, situat a Badalona.

Es planteja arbitràriament una edificabilitat neta de 5,7m2 de sostre edificable per a cada metre de sòl dedicat a la nova edificació.

Els nous habitatges acollirien més de 4.500 nous residents, amb un increment superior al 10% dels actuals.

Preveu una inversió pública de zero euros, pel que l’únic criteri per establir la viabilitat econòmica del projecte es fonamenta en les càrregues urbanístiques resultants de la maximització de les plusvàlues de l’especulació immobiliària.

Es descarta un altre possible criteri de desenvolupament d’aquest PDU a través de l’expropiació i el pagament del preu del sòl industrial als propietaris, xifrat en 38 milions d’euros.

No actua sobre el pla d’usos de les 3 xemeneies i la sala de turbines

No descarta l’ús hoteler de les 3 Xemeneies

Preveu el desplaçament d’un equipament esportiu consolidat

Procés participatiu merament consultiu


Modificacions al redactat del PDU (2020)

Es redueix un 33% la superfície edificable destinada a activitats econòmiques

Augmenta el sostre edificable destinat a habitatges un 11%

Preveu blocs de 10, 13 i 19 plantes

Es redueix un 19% la superfície destinada al parc

Planteja un equipament a la sala de turbines

Incrementa en un 37% la valoració del sòl, bàsicament privat

Reubica el camp de futbol dins l’àmbit.

Cal tenir en compte que el nou barri està projectat a menys d’1 km de la incineradora TERSA i a 400 metres de les centrals tèrmiques de cicle combinat, ambdues instal·lacions molt contaminants, que des de fa anys generen conflictes per la forta oposició de la Coordinadora Veïnal Metropolitana AireNet.


Caràcter autista del PDU de les 3 Xemeneies

Vists els principals punts foscos d’aquest Pla Director d’Urbanisme, es podria dir que estem davant d’un Pla autista completament aliè a tots els àmbits del que hauria de ser una planificació democràtica del territori.Quins són aquests àmbits de la planificació democràtica del territori menystinguts? Bàsicament són quatre:
  •   Exclusió de la participació democràtica vinculant
  •    Insensibilitat a tota perspectiva històrica i patrimonial sobre el territori on s’ubica el Pla
  • Autisme davant la realitat social, econòmica, cultural, ambiental i ecològica que envolta el Pla
  • Incompliment del marc legal i jurídic vigent de les normatives internacionals, nacionals i locals vinculants en la governança  de projectes d’afectació ambiental i de lluita contra el canvi climàtic
1r.-Exclusió de la participació democràtica vinculant
Que el procés participatiu del PDU fos merament consultiu i no vinculant mostra una manca de voluntat política absoluta que impedeix una gestió democràtica del litoral. D’aquesta manera, el procés participatiu es redueix  a una mera coartada social per cobrir l’expedient com un enutjós tràmit burocràtic més. Una munió de fets donen fe d’aquestes afirmacions:
  •  Imposició d’un marc de debat totalment condicionat per decisions inqüestionables prèviament establertes com per exemple:
o   Descartar l’escenari “Tot Parc”
o   Descartar l’opció d’expropiar el sòl industrial
o   Descartar cap mena d’inversió pública
o  Maximitzar les plusvàlues de l’especulació immobiliària per finançar les actuacions
o  Extrapolar artificialment (i arbitràriament) les 32 ha a 300.00 m2 de sostre edificable
o  Decidir arbitràriament una edificabilitat neta de 5,7 m2  de sostre edificable /m2 de sòl
  • Contràriament, les propostes de debat es centraven en aspectes secundaris totalment irrellevants, amb plantejament de fal·làcies i falsos dilemes, com alçada dels pisos, passos subterranis o elevats sobre el ferrocarril, o sobre el Besós, etc.
  •  Impedir l’entrada dels mitjans de comunicació als seminaris per fer la seva funció informativa habitual
  •  Menysteniment de les ponències crítiques i de les propostes de les entitats anomenant-les “píndoles”
  • Limitació a quatre minuts per ponència, totalment insuficients, no dubtant a tallar-les abruptament en cas de durar més, mentre que els facilitadors i càrrecs polítics es prenien tot el temps del món per fer-nos combregar amb les seves rodes de molí.
  • L’actitud del Sots-Director d’Acció Territorial i Hàbitat de Departament de Territori i Sostenibilitat era d’ignorar i menysprear les intervencions crítiques i discrepants
  • Als resums d’aportacions  dels grups de treballs dels 5 seminaris no es recollia ni una sola de les opinions discrepants, no esmentant ni una sola vegada les intervencions o propostes d’Els Verds de Badalona, de la Plataforma o d’altres entitats crítiques.
  •  Es va rebutjar la proposta d’un gran parc metropolità
  • Es va rebutjar la proposta de prioritzar el pla d’usos de les 3 Xemeneies abans de definir el Pla
  • Es va intentar en tot moment donar gat per llebre, amagant el veritable objectiu del PDU: una gran atacada d’especulació immobiliària al front litoral, posant l’administració pública com el Consorci del Besòs i el mateix Departament de Territori i Sostenibilitat (DTiS) al  servei dels interessos dels agents econòmics privats com ENDESA i METROVACESA (Banc de Santander i BBVA).

  • I per acabar-ho d’adobar, el DTiS està pressionant i fins i tot coaccionant políticament als nostres ajuntaments per tal d’accelerar la tramitació de l’aprovació inicial del Pla. I si els plens municipals de Badalona i de Sant Adrià no van aprovar els avantprojectes presentats als respectius plens de febrer del 2019, com és que va continuar endavant la redacció del PDU que ara es pretén aprovar? Tot això deixa ben clar el caràcter autoritari i antidemocràtic de tot aquest frau participatiu que es pretén vendre  com a modèlic! On ha quedat la tan lloada democràcia municipal?

Espigó de protecció del col·lector de Llevant a la platja de la Mora de Badalona quan encara tenia sorra (febrer de 2019)
2n.- Insensibilitat a tota perspectiva històrica i patrimonial sobre el territori on s’ubica el Pla

Aquesta manca absoluta de perspectiva històrica sobre el territori implica ignorar i ser insensible al greuge històric, al deute ecològic i a la injustícia ambiental comesa per Catalunya sobre el nostre litoral i la població resident en els següents punts:
  • Durant més d’un segle el nostre litoral adrianenc, badaloní i montgatí va ser el pati traster de l’industrialisme català, per encabir tota mena d’indústries químiques i energètiques altament contaminants, imprescindibles per al desenvolupament històric i econòmic del país.
  •  Amb el Pla de Costes de 1986, semblava que aquesta situació tenia els dies comptats. Aquest Pla preveia l’alliberament de tot el front marítim d’indústries contaminants  des del Poblenou, Sant Adrià, Badalona i fins a a Montgat. El segon i tercer objectiu del Pla de Costes era descontaminar el litoral i eliminar la barrera ferroviària per connectar tot l’entramat urbà d’aquests municipis amb el front litoral lliure d’obstacles i regenerat.
  • Arran dels jocs olímpics del 92, Barcelona va assolir tots els objectius del Pla de Costes, però contràriament Sant Adrià de Besòs, Badalona i Montgat van restar relegats i sotmesos fins als nostres dies a la contaminació litoral i a la barrera ferroviària.
  •  El Pla Territorial Metropolità de Barcelona del 2010, havia previst com a actuació més destacada en infraestructures de mobilitat, el trasllat de la línia ferroviària del Maresme entre Barcelona i Mataró per l’interior (obra depenent de l’Estat). El Pla va quedar en un calaix.
  • El Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (2006-2026), també contempla el desplaçament cap a l’interior i el soterrament d’aquesta línia ferroviària per alliberar la franja litoral del tall del tren actual, cosa que també dorm en algun calaix del DTiS.
No hi ha cap metròpoli important al món que mantingui sistemes ferroviaris en superfície, desvertebrant la seva trama urbana i bloquejant la resta de modes de transport i mobilitat a les ciutats. La desídia i/o la incompetència política mostrada històricament pels nostres ajuntaments en matèria de transport públic, es pot explicar en part per la seva tendència durant dècades a prioritzar la promoció portuària, tant a Badalona com a Sant Adrià, només justificada per les grans operacions d’especulació immobiliària al rere ports i al mateix litoral.
 
Amb tot això, es posa de manifest i es confirma el greuge històric d’un gran dèficit d’inversions públiques en transport públic a la nostra comarca;  es confirma la gran injustícia ambiental en termes de contaminació marina, atmosfèrica i del sòl, i en forma de malalties respiratòries i morts prematures de moltíssimes persones a les nostres poblacions; i es confirma un gran deute ecològic en forma de degradació ambiental, forta regressió i pèrdua de platges, etcètera. Tot això agreujat encara més amb un PDU autista que  no preveu invertir ni un euro públic per recuperar, regenerar i protegir el nostre ecosistema natural deltaic de la desembocadura del Besòs, ni el patrimoni arquitectonic industrial.
 
3r.-Autisme davant la realitat social, econòmica, cultural, ambiental i ecològica que envolta el Pla

Diem que aquest pla és autista perquè no dialoga amb cap dels elements que intervenen en el context on es pretén implantar, a saber:
  •  No presenta cap estudi de les necessitats socials, econòmiques, culturals, esportives o  lúdiques reals de la població autòctona.
  •  No presenta cap compromís ferm respecte a la conservació ni un pla d’usos de les 3 Xemeneies
  • Ignora el perill d’ubicar el nou barri en zona inundable i potencialment inundable de la ribera del Besòs.
  • Ignora el perill per a la salut pública que representa ubicar un barri a menys d’un km de la incineradora TERSA, i a 400 metres de les quatre centrals tèrmiques de cicle combinat, totes elles considerades plantes altament contaminants, amb dioxines i furans, micro-partícules, compostos orgànics persistents, CO2, etcètera.
  • Ignora i no actua sobre les terres contaminades del litoral deixades per les industries preexistents
  • Ignora i no actua sobre el col·lector de llevant i el perill de saturació que comporta l’augment de residents i la contaminació marina cada vegada més recorrent.
  • Ignora, però consolida la barrera arquitectònica que representa el ferrocarril
  • No actua sobre l’adaptació i la resiliència del conjunt de la ciutat i del barri als fenòmens del canvi climàtic i a la més que probable previsió de pujada del mar.
 
 
4t.-Incompliment del marc legal i jurídic vigent de les normatives internacionals, nacionals i locals vinculants en la governança  de projectes d’afectació ambiental i de lluita contra el canvi climàtic 

A qualsevol planificació sectorial com és un Pla Director Urbanístic, és d’obligat compliment que incorpori en el seu planejament tots els objectius del marc legal jurídic vigent a tots els nivells:  internacional, Comunitari, Estatal, Nacional i local, cosa que en el cas que ens ocupa es passa absolutament per alt.

D’altra banda, en l’Exposició de Motius del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre de mesures urgents per a l’emergència climàtica i impuls a les energies renovables del Govern de la Generalitat, entre d’altres coses diu el següent:

Els instruments ordinaris que ofereix la legislació en matèria de medi ambient, d’energia i d’urbanisme es mostren insuficients per resoldre la situació extrema a la qual hem arribat. Aquests instruments s’han de reforçar, redefinir o ampliar de manera urgent per tal d’encarar l’emergència  climàtica amb diversos elements  que permetin en conjunt incrementar  de manera efectiva la producció d’energia mitjançant energies renovables i altres mesures que permetin reduir les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle” 

Contràriament, segons informa el mateix PDU, el nou barri determinarà:

·         Un augment de 12.000 tones de CO2/any en les emissions de GEH
·         Un augment de 1900 tones en la generació de residus urbans/any
·         Un augment de 0,31 hm3  en el consum d’aigua/any

Però, quins són aquests incompliments del marc legal i jurídic vigent?

1r.-Incompliment dels acords i compromisos internacionals i locals sobre responsabilitat compartida entre l’administració pública i la ciutadania en la governança de la gestió de projectes d’afectació ambiental i ecològica: 
  • Capítol 28 de l’Agenda 21 de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de 1992
  • Carta d’Aalborg (Dinamarca)de Ciutats i Pobles Europeus cap a la Sostenibilitat de 1994
  •   Carta a l’Acció de Lisboa de 1996
  •  5è Programa de Medi Ambient de la Unió Europea
  •  Declaració de la Xarxa de Ciutats i Pobles de la Diputació de Barcelona
  •   Reglament intern del Fòrum del Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona


2n.-Incompliment de la Declaració de Consens de la Conferència de les Parts de la Convenció de Canvi Climàtic de L’ONU de París(COP-21) del 2015
 

L’acord de Paris planteja no sobrepassar de cap manera el 2ºC la temperatura global del planeta respecte l’època preindustrial, tot recomanant l’esforç addicional de no sobrepassar en 1,5ºC, i reconeixent que això reduiria considerablement els riscs i els efectes del canvi climàtic (Art.2, punt 1, apartat a). I en l’apartat b) del mateix article afegeix:  

“Augmentar la capacitat d’adaptació als efectes adversos del canvi climàtic i promoure la resiliència al clima i un desenvolupament amb baixes emissions de gasos d’efecte hivernacle, de manera que no comprometi la producció d’aliments.”

3r.-Incompliment de la Llei 16/2017, d’1 d’agost de Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya

Que té per objectius reduir les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle i d’afavorir la transició cap a una economia baixa en carboni.

4t.-Incompliment del Pacte Nacional per a la Transició Energètica (PNTE) 

Aprovat per acord de Govern de la Generalitat de 31 de gener de 2017, diu el següent: 

(...)“És un marc de desenvolupament de la política energètica catalana per fer front als reptes de l’emergència climàtica, amb el tancament i abandonament dels combustibles fòssils i nuclears i assolir un sistema energètic 100% renovable de proximitat neutre en emissions de GEH EN 2050.”
“La planificació territorial i els requeriments ambientals han de ser coherents amb l’aprofitament energètic dels recursos renovables.”

Els objectius del PNTE i de la Llei de Canvi Climàtic 16/2017 en matèria de reducció d’emissió de GEH son:
  •  Reducció d’un 40% el 2030
  • Reducció d’un 65% el 2040
  • Reducció d’un 100% el 2050

5è.- Incompliment de la Directiva Marc Europea de Residus Urbans 2018/851/CE

Tot i que encara no s’ha transposat a la normativa espanyola ni catalana, és d’obligat compliment. Representa un canvi en la prioritat de la gestió pública dels residus  a tota la UE, en la que la incineració, la metanització i la crema de biomassa deixen de ser considerats com a valorització dels residus, pel que la prevenció, la recuperació i el reciclatge dels materials passa a ser la jerarquia d’actuació. Per aquest motiu s’ha de planificar el tancament de les incineradores i els abocadors.
En base a aquesta mateixa directiva, la Unió Europea obliga als seus membres a assolir una taxa de reciclatge del:
  • 50% pel 2020
  •  55% pel 2025
  • 60% pel 2030
Sota l’amenaça de sancions en cas d’incompliment.

Malauradament Sant Adrià de Besòs i Badalona estem molt lluny d’aquestes ràtio de reciclatge ja que segons dades del 2018, Sant Adrià està a la cua de tot Catalunya, només recicla el 21,20% dels seus residus. Badalona, amb un reciclatge del 26,80%, ocupa el quart pitjor resultat de Catalunya, només per davant de Sant Adrià, Santa Coloma de Gramenet (21,50%) i L’Hospitalet (24,40%), tots quatre molt lluny dels objectius fixats per la UE.

Davant de tot això què proposem?
  •   Retirar el PDU i encetar un nou procés participatiu efectiu i vinculant.
  • Prioritzar el pla d’usos del conjunt patrimonial de les 3 X i la sala de turbines.
  • Destinar aquests espais a usos culturals, formatius, de recerca científica en la transició energètica i el canvi climàtic, de promoció d’activitats econòmiques compatibles i respectuoses  amb el patrimoni natural, d’energies renovables i industries netes, de promoció de cooperatives de treball associat, etc.
  • Donar molt més protagonisme a la protecció, regeneració i millora del medi natural litoral de la desembocadura del Besòs.
  • Dissenyar un gran parc litoral metropolità compatible amb la preservació d’aquest ecosistema per al gaudi de la ciutadania.
  • Fer un estudi de les mancances i necessitats socials, culturals, esportives i lúdiques de Sant Adrià.
  • Instar urgentment al govern de la Generalitat  a estudiar  i planificar el desplaçament i soterrament del ferrocarril per eliminar aquesta barrera arquitectònica que bloqueja el lliure accés al mar.  
  • Instar a l’AMB a desplaçar i remodelar el col·lector de Llevant, per impedir nous episodis de contaminació fecal.
  • Instar a les empreses propietàries a descontaminar els seus solars.
  • Expropiar a preu de sòl industrial..
  •   Instar al govern de la Generalitat a finançar un gran projecte de país de transformació del front litoral defugint la vella fórmula de maximitzar l’especulació immobiliària.
  • Suprimir les recomanacions i les directrius urbanístiques sobre els Polígons El Sot i Badalona Sud.
  • Fer dependre la construcció d’habitatges, si cal fer-ne algun, de les conclusions de l’estudi de necessitats socials de Sant Adrià de Besòs, avalat pel procés participatiu.
  • Dissenyar el nou barri resultant responent obligatòriament a les característiques pròpies dels ecobarris que ja existeixen a Europa, com Vauban de Friburg (Alemanya), BedZed de Londres i Hammarsby Sjostad d’Estocolm (Suècia), autosuficients energèticament, d’emissions zero i generació de residu zero.

Per a una planificació democràtica del  front litoral i la reparació del deute ecològic i el greuge històric comès amb Sant Adrià de Besòs i Badalona

La necessitat d’un projecte democràtic del front litoral és més que evident, i l’oposició al PDU de les 3 Xemeneies actual és un crit d’alerta inequívoc d’una nova cultura de la sostenibilitat, envers un nou model que vetlli pel benestar mediambiental  i la salut de les persones  i estableixi una frontera  de sostenibilitat en l’ocupació humana d’aquest territori. 

Badalona i Sant Adrià de Besòs, han d’exigir reparar la injustícia ambiental, el greuge històric i el deute ecològic que hem patit i encara patim, amb una forta inversió pública per fer possible aquest gran parc litoral metropolità i el manteniment de les tres xemeneies com elements patrimonials de la memòria històrica del que havia estat la producció energètica, combinat amb un gran projecte de país, més enllà del marc metropolità.

És una vergonya el paper subsidiari i de titella del Departament de Territori i Sostenibilitat del Govern de la Generalitat al servei  dels agents privats. Mentre se’ls omple la boca parlant del gran projecte de país de les 3 Xemeneies, però sense posar ni un euro, ni mostrar cap voluntat política per fer-ho realitat. S’està copiant el model d’especulació immobiliària del port-Canal del Gorg de Badalona i d’abandonament del patrimoni industrial com és la CACI, mostrant d’aquesta manera la cara més fosca de la vella política del gran formigó.

El PDU de les 3 Xemeneies ha de ser un gran projecte de regeneració ambiental i ecològica d’aquest fràgil ecosistema de la desembocadura del Besòs, de recuperació de la memòria històrica  de l’energia que va fer possible la industrialització de Catalunya, amb un gran equipament  cultural de país, i un centre internacional de recerca científica i formació professional. O, pot ser un HUB Internacional del coneixement, la recerca i la transferència de tecnologies en la línia de la proposta de Màrius Rubiralta, d’aprofitament dels recursos naturals i de gaudi social, lúdic i esportiu d’aquest extraordinari patrimoni natural litoral. I no un nou episodi vergonyant d’especulació immobiliària en la línia del caduc PGM franquista de reproducció del capital com el que s’està planificant.  

Badalona, 16 de juliol de 2020

Cap comentari: