Valors naturals, històrics i socials a protegir del turó de l’Enric i del torrent
de la Font de Badalona
Francesc Alfambra
Introducció
Enmascarat
en part per l’ocupació urbanística, un dels principals patrimonis naturals de
Badalona és el seu territori, i el que li dóna singularitat és indiscutiblement
la seva estructura fonamentada en una plana deltaica litoral, una plana
intermitja delimitada per una alineació de turons paral.lela al mar i la mateixa
serralada des dels seus primers contraforts fins a la carena.
I
els eixos vertebradors d’aquest territori en tots els sentits han estat
històricament i són els torrents i les
rieres. Des de la fundació de la ciutat romana de Baetulo al segle I aC., les rieres son els camins naturals per accedir
als conreus, a les hortes, a les vinyes i a les masies des del nucli antic del
Dalt de la Vila. També expliquen la distribució d’un important patrimoni
històric, arquitectònic i arqueològic de la ciutat com son les masies, les
vil·les romanes i els monestirs. Amb el desenvolupisme franquista i
“democràtic” de les darreres dàcades, les rieres també han estat els eixos del
creixement urbanístic de la ciutat cap a la muntanya, quan no uns espais indefinits,
marginats i maltractats, sovint convertits en avocadors d’escombreries, runes i
deixalles de tota mena.
El
conjunt turó de l’Enric-torrent de la Font és un exemple viu, ben visible i a
cel obert d’aquesta singularitat del territori badaloní. Sorprenentment desprès
de 25 segles d’ocupació humana ininterrompuda (el poblat iber del turó d’en
Boscà data del segles V-II aC) i d’intensa activitat de transformació del sòl,
ens trobem que aquest turó i aquest torrent, ocupant un lloc prou cèntric a la
ciutat i al bell mig d’aquesta ocupació territorial, geològicament parlant, estan intactes, nus. Això es una gran oportunitat didàctica que ens
permet veure i posar sobre la taula els valors naturals i molts altres elements
patrimonials tangibles i intangibles que reuneixen aquests dos indrets.
Arqueologia del territori*
S’hauria
de fer un estudi des d’una perspectiva de l’arqueologia del territori, entenen
aquí arqueología no con l’estudi puntual ni aïllat d’un jaciment determinat,
sinó com a un instrument d’anàlisi multidisciplinar i diacrònic dels valors
naturals i elements patrimonials (històrics, arqueològics, documentals, culturals,
de memòria històrica, de fonts orals, etcètera) procedents de totes les etapes
històriques que han deixat petjada en aquest territori. Òbviament aixó requereix un treball de
recerca rigurós i en profunditat per part d’especialistes de les diferents
disciplines que puguin aportar informació i documentació d’aquests indrets i la
seva relació amb la ciutat. Quins son aquests valors naturals i elements patrimonials? Tot seguit exposo alguns d’aquests valors i elements a
tenir en compte:
1.-Singularitat del patrimoni geològic
L’indiscutible interès i raresa
geològica del turó de l’Enric rau en els seus materials calcaris, margues i
gresos procedents de transgressions marines de l’Era Secundària (Mesozoic) de fa uns 200 milions d’anys
d’antiguitat, formant un klip sedimentari al bell mig del gran batòlit granític
hercinià de l’Era Primària (Paleozoic) amb uns 300 milions d’anys.
Per a una millor informació cal
consultar les publicacions de Fernando Carceller i d’altres** definint aquest
turó com a Punt d’Interès Geològic
susceptible de ser protegit com qualsevol altre patrimoni natural. Al seu torn,
el torrent de la Font, aprofitant una falla preexistent, està profundament
excavat en materials calcaris porosos i margues impermeables.
2.-Topografia
del turó i del torrent
Els talús tan escarpats a banda
i banda del torrent i del mateix turó es deuen precisament a la naturalesa
sedimentària dels seus materials ja que aquests -contràriament a l’erosió
homogènia dels materials granítics majoritaris de la serralada- experimenten
una erosió diferencial que determina paisatges característics de pedra nua amb superfícies
anguloses irregulars, rasclers i solcs profunds. Desconec l’estructura de la
propietat i l’evolució del parcel·lari, però molt probablement els pendents tan
pronunciats d’aquest sector hagin dificultat l’agricultura i impedit l’ocupació
urbanística, cosa que explicaria la seva persistència fins als nostres dies.
3.-Serveis
ambientals i ecològics
Passera
Ecològica: Molt proper al turó d’en Boscà i situat entre la riera de
Pomar i el torrent de la Font, el turó de l’Enric és una falca de natura
inserit dins l’entramat urbà que el converteix en una plataforma i passera
biològica que facilita la connectivitat ecològica i el trànsit de la fauna
entre els espais naturals de la serralada de Marina i la ciutat. Aquesta
ubicació entre el torrent i la riera, que son corredors ecològics en si
mateixos, reforça aquesta funció de
passera ecològica del turó.
Recàrrega
de l’aqüífer: Malgrat la desafortunada actuació d’impermeabilització
del torrent de la Font amb un vas de formigó, en no haver estat urbanitzat, una
altra funció ecològica i servei ambiental important d’aquest conjunt es la
recàrrega de l’aqüífer carbonatat de la plana deltaica de Badalona, cosa que
impedeix la infiltració d’aigua marina i la seva salinització. Com es sabut
l’aiguabarreig d’aigües salobroses marines amb les carbonatades de l’aqüífer
confereixen a aquestes aigües una capacitat
corrosiva molt negativa sobre els fonaments dels edificis.
Excel·lent
observatori natural: També cal valorar molt positivament les
potencialitats del turó de l’Enric com a observatori ornitològic i paisatgístic. La seva privilegiada ubicació periurbana,
alçària i proximitat al Parc de la Serralada de Marina el converteixen en un
excel·lent mirador panoràmic d’un valor extraordinari.
Benestar
mediambiental: El turó de l’Enric pot satisfer necessitats
socials de formació i d’educació ambiental, i sobretot de satisfer la demanda
ciutadana de serveis ambientals de lleure, d’esbarjo, esportius, a un lloc com
aquest tant proper, al cor d’una ciutat sobre construïda, desvertebrada, superpoblada
(segons l’Eurostat, la tercera ciutat de l’UE, en densitat de població amb més
de 50.000 h/km2, només per darrera d’un districte de Paris i d’Hospitalet del
Llobregat) i mal desenvolupada com és Badalona.
4.-Arqueomorfologia
de la xarxa viària:
Basant-se
en cartografies antigues, J. M. Palet i
Martínez* ha documentat que el camí dels Contrabandistes o dels Francesos
(actual B-20), el camí de la vall
Carcerenya (mas Carcerenya (1.012),
convertit en Torre Pallaresa a partir del segle XV)–La Conreria i el camí de la
Carrerada (camí carener) son preromans, és a dir d’època ibèrica o neolítica.
Amb la fundació de la ciutat romana de Baetulo (Badalona) a dalt d’un turó arran de mar, a començaments del segle
I aC, apareixen nous itineraris que comuniquen els tres eixos preromans de
l’interior amb la costa, configurant una estructura triangular centrada en la
ciutat de Baetulo i la Via
Augusta que vorejava el front litoral.
Aquests nous camins i vies de comunicació que aquí ens interessen son el
Camí
del torrent de la Font, el camí
del Molí i de Canyet, el camí de la riera de Canyet, el camí de Pomar, i d’altres. O sigui que el camí del torrent
de la Font i el del Molí i de Canyet daten d’època
romana.
5.-Arqueologia
hidràulica
Aqüeducte
Romà***: Al carrer Pujol de Badalona tenim un
accés museïtzat de l’aqüeducte romà que abastia d’aigua la ciutat de Baetulo. Els 92 metres que es conserven del seu
traçat subterrani, és paral·lel a la riera d’en Matamoros (= torrent de la Font
de l’autopista avall) i orientat al torrent de la Font, d’on captaria l’aigua
procedent de “la Font” avui desapareguda que dóna nom al torrent, i que molt
probablement afloraria a superfície a nivell de les margues impermeables
subjacents al materials calcaris del Turó i del mateix torrent. Donades les
dimensions del conducte subterrani (150x130cm) el cabal d’aigua no seria gens
menyspreable. A més s’ha de tenir en compte que a part de les fonts públiques
abastia també els banys termals.
L’existència d’aquesta “Font” a la capçalera del torrent i l’abundant
disponibilitat d’aigua, molt probablement va ser decisiva en la ubicació del
poblat iber de Baitolo dalt el turó d’en Boscà aigües amunt i de la fundació ex novo de la ciutat romana de Baetulo
aigües avall.
Aqüeducte
del carrer Fluvià-Plaça de la Medicina***: fins no fa pas masses anys, encara es podia veure travessant al
carrer Fluvià del Dalt la Vila de Badalona i encara avui dia es pot veure al
final del carrer Pujol, a la Plaça de la Medicina incrustat a les parets
mitgers. D’època indeterminada però, posterior al segle XV (PADRÓS, 2.000). Amb
un traçat Nord-Sud, al vessant est de la ciutat i paral·lel a la riera d’en
Matamoros i la mateixa orientació de l’aqüeducte romà, abastava d’aigua el
camps de conreus de la Torre Vella i probablement l’hort de les Monges,
procedent d’un molí inexistent a l’actualitat situat a l’actual carrer Molí de
la Torre, topònim que ha fossilitzat l’existència històrica de l’esmentat molí
desaparegut. Al seu torn l’aigua del molí tindrien el seu origen a alguna font
o mina del torrent de la Font que corre
paral·lel a l’esmentat carrer.
Mina
del carrer Molí de la Torre****:
Davant la residència d’avis del carrer Molí de la Torre, durant uns treballs de terraplenament per fer un
bloc de pisos (Dr. Robert-Av. Bufalà-Molí de la Torre), a l’actual jardí
d’oliveres va quedar al descobert la galeria d’una mina d’aigua. Una ràpida
incursió d’emergència ens va permetre documentar un traçat poligonal de dos
segments perfectament rectilinis en direcció Nord i Nord-oest de 73 metres de
recorregut total. La seva galeria espaiosa (180x80) i voltes perfectament ben
bancades de totxos de bòbila, és la construcció més sòlida i fàcilment
transitable de totes les mines que hem recorregut pel subsòl de Badalona, ens
fan pensar que es una mina molt moderna.
Donada la seva orientació i ubicació a una cota molt per sobre del torrent
de la Font, aquesta mina no captaria l’aigua d’aquest torrent, sinó d’algun altre aqüífer més alt a peu del
turó d’en Folch o del d’en Boscà. Per
tractar-se d’una mina situada en la cota
mes alta de totes les que coneixem d’aquest sector i de trajectòria gairebé
superposada a l’antic rec, podria tractar-se
de la mina que fa dos-cents anys abastava amb un gran cabal d’aigua el
gran safareig de la Torre Vella del marquès de Pinós o Barberà, tal i com
observa el baró de Maldà al seu famós Calaix de Sastre?
Mina
de l’institut Pompeu Fabra: Als voltants del 2.004, durant
unes obres d’arranjament del jardí que voreja el camp d’esport de l’Institut
Pompeu Fabra, situat al carrer Molí de la Torre, es va descobrir accidentalment la boca d’ un
pou d’accés a una mina d’aigua que circula per sota del camp d’esports en direcció a la llar d’avis del mateix
carrer. L’esmentat pati d’esports està a una cota 4 o cinc metres per sota del
carrer pel que òbviament es tracta d’una altra mina diferent i segurament molt
mes antiga que la que hem comentat anteriorment. Malauradament, davant
l’evident risc i perill que un pou obert podia comportar pels alumnes, la
directora del centre va ordenar tapar immediatament el pou, pel que dos dies
desprès quan vam anar a baixar el pou per a “explorar” la mina, el pou ja
estava tapat. Per la seva localització i fondària, podria tractar-se de la mina
romana? O la dels horts de la Torre Vella?
Sortosament, aquesta està ben protegida a sota terra i un dia o altre si n’hi
ha interès per part de l’Ajuntament, -només cal una mica de voluntat política-,
els espeleòlegs estarem encantats de col·laborar en el seu estudi.
Documents
sobre arqueologia hidràulica:****
Del
calaix de sastre del baró de Maldà: L’any 1.801, a una visita al Dalt la Vila de
Badalona, el baró de Maldà escrivia al seu Del
Calaix de sastre del Baró de Maldà:
En
fi, hem continuat lo passeig, prou ameno y plausible, amunt del caseria y
Iglesia de Badalona, fins passat lo gran zafareig del Marquès de Pinós o de
Barberà y vist antes la ràpida correguda de aigua de sa mina, ab tal soroll que
feya, com saltant de un molí y pobre del qui hagués caigut dintre, puix que la
corrent de l’aigua sel ne hauria dut a mar y a caurer al gran zafareig
velaverunt.
Aquest document històric ens
informa de l’existència d’un important cabal d’aigua procedent de la "Font" o
d’una mina del torrent de la Font, que, no solament abastia d’aigua el Dalt la
Vila de Badalona i els conreus de la Torre Vella, sinó que també era capaç
d’accionar un molí fariner.
Plànol
de Badalona de Josep M. Riera i Milà: És còpia de l’original fet l’any
1797 per l’arquitecte Francesc Renart Closes, on es pot veure que el rec de la
Torre Vella procedia de Canyet, passant pels camps de Pere Seriol, per la bassa
i el molí fariner propietat de la Torre Vella, situats entre boscos i vinyes o
ara hi ha el carrer Molí de la Torre, denominació que com es pot comprovar
manté fossilitzada la toponímia original malgrat la desaparició fa molt de
temps dels elements arquitectònics que l’originaren. Desprès travessava camps
de regadiu ara ocupats pels carrers Doctor Robert i de Sant Felip i de Rosés;
continuava per la plaça de l’Oli, el carreró de Barberà i finalment la Torre
Vella. El sobrant de la qual, tal i com explica Mn. Antoni Montserrat, l’any
1789, vessava com a font a l’entrada de la casa i era usada per la gent de
Badalona. L’aigua continuava fins al safareig i dues grans basses superposades
situades entre l’actual plaça Font i Cussó i el carrer del Temple, i d’aquí als
horts que hi havia des del carrer de la Costa fins més enllà de l’actual carrer
del Temple.
6.-Arqueologia
industrial i agrícola
Bòbila
d’en Quatre Hores: Encara podem veure la xemeneia d’aquesta
bòbila, un recordatori del passat industrial d’aquest torrent i de
l’aprofitament de dos recursos naturals: argiles i aigües freàtiques per a la
fabricació de maons, totxos i peces ceràmiques de tota mena per a la
construcció, que ara s’ha convertit en
una senya d’identitat que li dóna personalitat al barri de Morera.
Terrasses,
murs i feixes: Encara es poden veure perfectament murs de pedra
i estructures d’aquesta mena que servien de contenció de l’erosió dels vessants
del turó i del torrent per al conreu de les vinyes.
7.-Toponímia*****
Com ja ha quedat prou palès
quan he parlat de les mines, la
toponímia son petits retalls de la nostra història que han fossilitzat sobre el
territori aquells elements naturals o arquitectònics desapareguts.
Torrent
de la Font: En aquest cas la toponímia del lloc ens
informa de l’existència d’una font important a la capçalera del torrent avui
desapareguda però que ha quedat fixada en la memòria amb el nom que avui la
coneixem: Torrent de la Font. Abans,
aquest torrent també es coneixia con torrent de les Quatre Hores, avui obsolet,
degut a l’existència de la bòbila del mateix nom situada al torrent. Un cop
travessa l’autopista, aquest mateix torrent pren el nom de riera d’en
Matamoros, degut a l’existència d’una masia d’aquest mateix nom, també
desapareguda.
Carrer
Molí de la Torre: Amb aquest topònim hi ha un doble recordatori,
en aquest cas d’estructures arquitectòniques desaparegudes. No sabem quan va
desaparèixer el molí però l’enderrocament de la Torre Vella va ser durant l’últim
Ajuntament franquista, o sigui que alguns encara la vam conèixer. Avui el
topònim informa a les noves generacions de l’existència d’un molí fariner
accionat per l’energia hidràulica de l’aigua procedent de la “Font” que
pertanyia al senyor de la Torre Vella.
Identificació
amb el territori i cohesió social
Conèixer l’entorn urbà,
històric i natural i identificar-se amb el territori juga un paper molt important en els processos
d’integració i cohesió social de les nostres ciutats.
La protecció social i ambiental
han de ser principis informadors de totes les polítiques municipals, principis
reconeguts a totes les grans declaracions institucionals, signats
solemnement i ràpidament oblidats
a un calaix. És per això que una vegada mes, la presa de consciència, la
mobilització veïnal i ecologista d’una ciutadania crítica i ben informada, ha estat el factor determinant per salvar un
espai natural con és el turó de l’Enric de la voracitat especulativa.
Salvar el
turó de l’Enric, defensar el comerç de proximitat i garantir els dret les
persones amb dificultats a la formació i a la inserció laboral, son crits d’alerta que ens indiquen
inequívocament el camí d’una nova
cultura de la sostenibilitat de la futura
societat post industriali, que haurà de vetllar per la planificació territorial, per l'equilibri pasatgístic, per un model de producció i consum respectuós envers l'entorn històric i natural que eviti tot tipus d'especulació, que estableixi una frontera de sostenibilitat en l'ocupació del territori i aturi definitivament el creixement urbanístic de la ciutat.
Un creixent nombre de persones s’està
adonant que per assegurar-se fruir de l’aire net, de l’aigua neta i dels
aliments que necessitem per sobreviure de
forma saludable, cal convertir-se en guardians del lloc on es viu. La
gent nota la pèrdua quan s’adona que ha deixat de conèixer els seus veïns i que
ha deixat de conèixer el mateix entorn natural i està descobrint que la millor
manera de tenir-ne cura i de fer-ho conèixer als veïns, és protegir i
restaurar el lloc on es viu.
Congrès
Bioregional Continental
Blue
Ridge Mountains, Carolina del Nord (EUA), 2.005
(*) PALET I MARTÍNEZ, J.M.: (1.994): Estudi territorial del Pla de
Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l’època íbero-romana i
l’altmedieval segles II-I aC-X-XI dC. Centre d’Arqueologia de la
Ciutat. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
(**) ANDREU A., CARCELLER F. I PARÉS J.M.: (1996): Puntos de interés geológico en un
espacio periurbano (Badalona). Una herramienta para la enseñanza de la
geologia. Geogaceta 20(6)p. 1453-1457.
(**) PARÉS J.M, ANDREU A. I CARCELLER F. (1996): Geologia dels voltants de
Badalona. Fitxes de camp per al professor. Ajuntament de Badalona.
(***) PADRÓS I MARTÍ, P. :(2.000): El subministrament d’aigua a la ciutat
romana de Baetulo. Les mines de la serralada de Marina (vol. 1). Pàg.
33-41. Grup d’Espeleologia de Badalona.
(****) ALFAMBRA DOMÍNGUEZ, F. :(2.004): La mina del carrer Molí de la
Torre de Badalona. Les mines d’aigua de la serralada de Marina (Vol. II). Pàg. 263-267. Grup d’Espeleologia
de Badalona.
(*****) ESTRUCH I TRAITÉ, J.:(2.004): El
nom de les rieres de Badalona i la seva rodalia. Les mines d’aigua de
la serralada de Marina (Vol. II).
Pàg.149-177. Grup d’Espeleologia de
Badalona.
