Al·legacions
al
Projecte d’Urbanització del
Pla
Parcial del Sector «El Canyet»
De
l’Associació Els
Verds de Badalona
Segons
consta a la Memòria,
el present projecte es una revisió i actualització del projecte
d’Urbanització
del Pla Parcial El Canyet
de març del 2007, aprovat definitivament per l’Ajuntament de
Badalona en Junta de Govern Local el 5-2-2008. I que es desenvolupa
seguint
els
següents
planejaments
vigents:
Pla
General Metropolità de l’Àrea
Metropolitana
de Barcelona
Pla
Parcial d’ordenació del Polígon C de Canyet
Estudi
de Detall d’Ordenació de Volums, Alineacions i rasants de l’àmbit
del polígon C de Canyet, Badalona. Sector Sud. BO P.23-11-2006
Pla
Especial del Patrimoni de Badalona fitxa C-6 de Can Ferrater
Sembla
que la revisió
del 2021
del
projecte del Pla
Parcial de Canyet
es un simple
retalla
i enganxa del
projecte de març
del 2007, aprovat el febrer del 2008. Les
determinacions i els planejaments vigents en que es fonamenta son
clarament insuficients. I
fonamentar-ho en
PGM del
76,
un
Pla
obsolet
es més
que discutible.
Aquest
planejament franquista tenia i segueix tenint
per
objectiu
un creixement
urbanístic desproporcionat
i la
implantació d’una xarxa viaria sobredimensionada.
És
sorprenent
que mentre el Pla
Director Urbanístic Metropolità
(PDU-M) a
punt de ser aprovat, es
fonamenta en l’articulació del territori donant el
màxim protagonisme
a les infraestructures verdes, a
les infraestructures blaves,
preservant els espais verds intersticials i
perseguint
la sostenibilitat ambiental, etcètera, de
l’àmbit metropolità, es
continuï tramitant projectes anacrònics i insostenibles típics de
la vella política del totxo i del gran formigó franquista, que ens
ha portat a l’actual desgavell urbanístic i
viari pel
creixement
en taca
d’oli dins
l’àrea metropolitana absolutament insostenible.
Des
del 2008 ençà la sensibilitat ciutadana i també
les
normes jurídiques de protecció ambiental, patrimonial i de lluita
contra el canvi climàtic han avançat molt,
sobretot
arran de la declaració de consens de la COP-21
de Paris del 2015.
D’entre aquestes
normes jurídiques de
protecció ambiental vinculants
d’obligat
compliment que no s’han
tingut en compte
en aquest
planejament cal
ressaltar la
Llei 16/2017 d’1 d’agost de Canvi Climàtic del Parlament de
Catalunya, que
té per objectiu reduir les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle
(GEH)
i d’afavorir la transició cap a una economia baixa en carboni.
Així
doncs a
qualsevol planificació sectorial com és aquest Projecte
d’Urbanització de Canyet,
és obligatori
incorporar
tots els objectius d’aquest
nou marc
legal jurídic Internacional, Comunitari, Estatal, Nacional i Local,
cosa que aquí es passen absolutament per alt.
L’Exposició
de Motius del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre de mesures
urgents per a l’emergència climàtica i impuls a les energies
renovables del Govern de la Generalitat, entre
d’altres coses diu el següent:
“Els
instruments ordinaris que ofereix la legislació en matèria de medi
ambient, d’energia i d’urbanisme es mostren insuficients per
resoldre la situació extrema a la qual hem arribat. Aquests
instruments s’han de reforçar, redefinir o ampliar de manera
urgent per tal d’encarar l’emergència climàtica amb diversos
elements que permetin en conjunt incrementar de manera efectiva la
producció d’energia mitjançant energies renovables i altres
mesures que permetin reduir les emissions de Gasos d’Efecte
Hivernacle”
No
consta a la Memòria l’existència
de vàries mines d’aigua, un important patrimoni històric,
arqueològic hidràulic
subterrani
de
Canyet. Donat
que els seus traçats subterranis intersecten les urbanitzacions i el
vial, es veuran
severament afectades
o fins i tot destruïdes
si no
es prenen totes
les
mesures correctores
de protecció
pertinents.
Tenint
en compte la proximitat del traçat del vial projectat al poblat iber
Baitolo
del turó d’en Boscà, sorprèn que no hi
consti
a la
Memòria la realització de prospeccions arqueològiques
prèvies
ni
l’informe prescriptiu del Servei
d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat
a tota
l’àrea per l’alta expectació arqueològica per on hauria de
passar l’esmentat
vial.
El
vial
projectat fins a la carretera de can Ruti al coll
de Miravitges
no
es justifica de cap manera la seva
necessitat,
més tenint en compte el sever impacte ambiental i
ecològic que
significaria destruir una important massa forestal existent al
torrent
de la Carbassa,
de pins,
roures, alzines i garrofers a
l’obaga dels turons d’en Folc i d’en Boscà.
No
hi consta l’informe de l’Agència
Catalana de l’Aigua,
l’òrgan competent de la gestió i regulació dels
usos de les riberes de
les conques fluvials internes de Catalunya
No
consta l’informe prescriptiu del Parc
de la Serralada de Marina
sobre l’afectació botànica i faunística del vial a dins l’espai
natural del torrent
de la Carbassa
No
hi consta cap previsió de reserva de l’espai viari necessari per
fer viable el Pla d’Homologació i Ampliació
de les pistes d’atletisme de
Can Ferrater.
Per
tant des d’aquesta perspectiva, l’incompliment del marc legal i
jurídic vigent de les normatives internacionals, nacionals i locals
vinculants en la governança de projectes d’afectació ambiental i
de lluita contra el canvi climàtic
fa
obsolet i invalida aquest projecte d’urbanització.
Per
tot això presentem les següents
Al·legacions
1.
Incompliment del marc legal i jurídic vigent de les normatives
internacionals, comunitàries, nacionals i locals vinculants en la
governança de projectes d’afectació ambiental i de lluita contra
el canvi climàtic
1a.-
Cal
incorporar els requeriments de la Llei
16/2017 d’1 d’agost de Canvi Climàtic del Parlament de
Catalunya
2a.-
Cal
incorporar del
Decret Llei 16/2019 de 26 de novembre de mesures urgents per a
l’emergència climàtica i impuls a les energies renovables del
Govern de la Generalitat,
3a.-Cal
incorporar els
acords i compromisos internacionals i locals sobre responsabilitat
compartida entre l’administració pública i la ciutadania en la
governança de la gestió de projectes d’afectació ambiental i
ecològica:
Capítol
28 de l’Agenda 21 de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de
1992
Carta
d’Aalborg(Dinamarca) de Ciutats i Pobles Europeus cap a la
Sostenibilitat de 1994
De
la Carta a l’Acció
de Lisboa de 1996
5è
Programa de Medi Ambient de la Unió Europea
Declaració
de la Xarxa de Ciutats i Pobles de la Diputació de Barcelona
Estatuts
del Fòrum del Medi
Ambient de l’Ajuntament de Badalona
4a.-Cal
assumir la Declaració de
Consens de la Conferència de les Parts de la Convenció de Canvi
Climàtic de L’ONU de París (COP-21) del 2015
5a.-Cal
incorporar el Pacte Nacional per a la Transició Energètica
(PNTE)
Aprovat
per acord de Govern de la Generalitat de 31 de gener de 2017, diu el
següent:
(...).
“És un
marc de desenvolupament de la política energètica catalana per fer
front als reptes de l’emergència climàtica, amb el tancament i
abandonament dels combustibles fòssils i nuclears i assolir un
sistema energètic 100% renovable de proximitat neutre enemissions
de GEH EN 2020.” (...).
“La
planificació territorial i els requeriments ambientals han de ser
coherents amb l’aprofitament energètic dels recursos renovables.”
6a.-
Cal incorporar
la Directiva Marc Europea de Residus Urbans 2018/851/CE
Tot
i que encara no s’ha transposat a la normativa espanyola ni
catalana és d’obligat compliment. Representa un canvi en la
prioritat de la gestió pública dels residus a tota la UE, en la
que la incineració, la metanització i la crema de biomassa deixen
de ser considerats com a valorització dels residus, pel que la
prevenció, la recuperació i el reciclatge dels materials passa a
ser la jerarquia d’actuació. Per aquest motiu s’ha de
planificar el tancament de les incineradores i els abocadors.
En
base a aquesta mateixa directiva, la Unió Europea obliga als seus
membres a assolir una taxa de reciclatge del:
50% pel 2020
55%
pel 2025
60%
pel 2030
Sota
l’amenaça de sancions en cas d’incompliment. Malauradament
a
Badalona estem molt lluny d’aquestes ràtios
de reciclatge ja que segons dades del 2018, Badalona, amb un
reciclatge del 26,80%, ocupa el quart pitjor resultat de Catalunya,
només per davant de Sant Adrià de
Besòs,
Santa Coloma de Gramenet (21,50%) i L’Hospitalet (24,40%), tots
quatre molt lluny dels objectius fixats per la UE.
2.
Incompliments
de la
normativa de protecció
del patrimoni natural, paisatgístic,
històric
i arqueològic i
de lluita contra el canvi climàtic
7a.-Cal
fer l’estudi i
aixecament topogràfic del
traçat subterrani de 6
mines d’aigua afectades per la urbanització i el vial, per
tal de respectar la servitud de pas
i
prendre les mesures correctores necessàries per a la seva
preservació:
La
mina
del Moli
de
la
Torre Vella de Badalona
(segle
XVIII)
La
mina dels horts de can Ferrater
(segle
XVIII)
La
mina tributaria de l’aqüeducte i la bassa de can Ferrater
La
dues mines de can
Campmany
La
mina del torrent
de la Carbassa
Croquis
dels traçats de les mines afectades facilitat pel Grup
d’Espeleologia de Badalona
Detall
del
traçat de
la mina del Molí de la Torre al
seu pas per la zona afectada per la urbanització projectada a Canyet
facilitat
per
Josep Estruch
8a.-Cal
recavar l’informe prescriptiu i l’autorització del Departament
de Cultura, segons el Decret 78/2002 del Govern, que regula la
protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic d’aquells
indrets susceptibles de protecció com es la proximitat al jaciment
arqueològic del poblat
iber del turó d’en Boscà (s. IV-I aC.), prèviament a la
concessió de llicència d’obres.
9a.-Per
ser
innecessari
i totalment
injustificat, cal
eliminar el vial des de del carrer de
can Campmany
fins
a la carretera de can Ruti. En
l’escenari d’emergència climàtica en el que ens trobem, en el
que segons l’IPCC*
i l’IPBES**,
la conca mediterrània serà una de les regions que més patirà
els efectes devastadors de sequeres persistents, cops de calor i
pluges torrencials la tala d’arbres i de la màquia mediterrània
contravé totes les recomanacions d’aquests dos panells d’experts
governamentals de l’ONU. Segons els quals la millor estratègia de
mitigació, d’adaptació i resiliència de les nostres ciutats al
canvi climàtic es la renaturalització de les nostres ciutats
protegint
i
augmentant al màxim la massa forestal com a refugis climàtics.
Les
conclusions de l’informe de l’IPBES
son alarmants:
La
destrucció dels ecosistemes es tant greu com el canvi climàtic i
van estretament relacionats. Reclama canvis transformadors del
models de producció i consum per poder salvar la vida natural i
també la humana, que depèn enormement dels ecosistemes que estem
destruint, amb els canvis dràstics dels usos del sòl, la
sobreexplotació dels recursos naturals,
l’emissió
de GEH i els alt nivells de consum.
Tanmateix,
contravenint
totes aquestes recomanacions, aquí
es projecta una infraestructura viària
obsoleta
pròpia
d’un model de mobilitat insostenible
de promoció del vehicle privat a motor, que
es la
primera font d’emissió
de GEH
a l’entorn metropolità i
directament responsables del
canvi climàtic, que
impacta
molt
severament
o
destrueix:
Una
Zona d’Interès Paisatgístic pendent d’excavació arqueològica
junt al camí d’accés del poblat iber
Una
roureda declarada Zona d’Interès Natural, Històric i
Antropològic en el
torrent de la Carbassa
El
camí
tradicional
entre antigues feixes de l’obaga del turó d’en Boscà,
un
pas natural per
anar
des
de la vall de Canyet a
la de Pomar de Dalt, passant pel coll de Miravitges
El
traçat d’algunes mines d’aigua
IPCC*:
Panell
Intergovernamental d’Expert en Canvi Climàtic de l’ONU
IPBES**:
Panell
Internacional d’Especialistes en Biodiversitat i Serveis
Ecosistèmics de l’ONU
10a.-Cal
recavar
l’informe prescriptiu del Parc de la Serralada
de Marina
3.-Planificació
de la mobilitat
a les pistes d’Atletisme de Can Ferrater
11a.-Cal
fer la reserva de l’espai viari necessari per poder executar
correctament el futur
Pla
d’Ampliació
i Homologació
de
les pistes d’atletisme de
can Ferrater
4.-Plec
de condicions il·legible
12a.-
Cal reeditar i publicar correctament el Plec de Condicions, ja que
des de la pàgina 27 a la 32 d’aquest Plec apareixen tots els
paràmetres erronis amb la
notació:
¡Error!
Marcador no definido!
Per
tot això
Sol·licitem
1r.
Siguin tingudes en compte les nostres al·legacions.
2n.
La suspensió de l’Aprovació Inicial d’aquest Projecte
d’Urbanització del Pla Parcial del sector de Canyet pel seu
flagrant incompliment de la normativa jurídica de protecció del
patrimoni natural, ecològic, històric, arqueològic i cultural de
Canyet.
3r.
Es redacti un nou projecte que tingui en compte totes les mesures
correctores pertinents per fer efectiva la protecció i preservació
integral de tot l’extraordinari patrimoni comunitari greument
amenaçat.
Associació
Els Verds de Badalona
Badalona,
17 de desembre de 2022
