Comunicat de denúncia a l’opinió pública:

 Comunicat de denúncia a l’opinió pública:

Col·lectiu +Verd Urbà Badalona i Associació Els Verds de Badalona

Una tala dràstica està malmetent

el parc de can Solei!

Després de rebre les queixes d’usuaris i veïns del parc per la tala que s’està fent al parc des de finals de gener, vam emplaçar a les Regidories de Medi Ambient i del Districte 1r de l’Ajuntament de Badalona a fer una visita conjunta per tal de demanar explicacions del perquè d’aquesta tala tan dràstica. Davant el panorama tan desolador a la vista de tothom, estàvem convençuts que s’avindrien a fer un manteniment adequat mantenint la fesomia de la massa vegetal. Però no va ser així, sinó tot el contrari.

Vam fer la visita però ni els seus arguments ens van convèncer en absolut, ni van acceptar cap dels nostres suggeriments de moderar la seva actuació. ja que considerem que s’està malmetent el model de parc neoclàssic ombrívol com es can Solei. Sorprenentment, poc desprès de la visita, la regidora de Medi Ambient Rosa Trenado va declarar a la TV de Badalona que ens havíem posat d’acord, en la gestió que s’està fent al parc, la qual cosa es totalment contraria a la veritat i per tant una manipulació de la informació.

 

Per tot això manifestem el següent:

1r. Constatar l'alarma social i la protesta que usuaris i veïns ens van fer arribar per la poda desproporcionada que està malmet el model tradicional de parc romàntic/neoclàssic de bosc ombrívol i fresc en galeria.

2n. Alertats pels veïns i usuaris, +Verd Urbà Badalona i Els Verds de Badalona vam fer una visita on vam constatar caire extrem de la poda que s'està duent a terme.

3r. Vam demanar a les Regidories de Districte 1r i de Medi Ambient, juntament amb tècnics responsables, per tal de rebre «in situ» les explicacions pertinents. I com el millor procediment per iniciar un procés participatiu mitjançant el qual, veïns, usuaris i grups ecologistes podem arribar a una entesa amb els responsables polítics, per millorar la gestió del verd urbà. 

4t. El dilluns 31 de gener vam fer aquesta trobada conjunta al parc. Les explicacions per part del tècnic no ens van convèncer en absolut, per ser incoherents i contradictòries. Es justifiquen dient que volen deixar entrar la llum a les heures, quan les heures prosperen perfectament en aquest ambient ombrívol des de sempre. Més que deixar entrar la llum, es pot observar que la poda feta a l'entrada al parc és una estassada en tota regla, tan salvatge que ha convertit aquell indret en un solàrium sense cap ombra, més semblant a una catàstrofe meteorològica, que a una poda de manteniment. Trigarà anys a recuperar-se la massa vegetal. Després de 13 anys sense manteniment no es pot pretendre recuperar la manca de manteniment amb una actuació tan dràstica i a ulls de tothom absolutament desproporcionada i improcedent. 

5è. Al seu torn, els nostres arguments per moderar aquesta poda tan dràstica tampoc no van ser acceptats en cap moment pels responsables municipals. Cal dir, que rebutjant els nostres arguments, s’incorre en una gran contradicció, ja que estem defensant exactament el mateix model de parc ombrívol que postula l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Malauradament, malgrat la retòrica participativa buida de contingut a la que ens tenen acostumats, la seva actitud va evidenciar clarament la manca de voluntat política per arribar a una possible entesa, posposant el suposat acord a futures actuacions. Adjuntem les descripcions de la wikipedia i de la mateixa AMB:

            Jardins i l'esplanada

Els jardins creen un espai amb un ambient ombrívol, íntim i protector, que embolcalla al passejant. A dins, els camins de sorra recorren la zona relligant elements: parterres de formes i mides variables, recoberts i vorejats d'heura, amb arbres centrals i restes de rocalles, reproduint cascades, estanyols i brolladors, recorden el seu marcat caràcter romàntic. El verd perennifoli de pins, cedres, teixos, llorers, còculs, entre altres espècies domine n el parc tot l'any, mentre que algunes taques dels arbres caducifolis són els que ressalten els canvis estacionals. Per tant, cal remarca la diversitat vegetal i una notable presència d'arbres singulars i arbusts convertits en petits arbres. Precisament, entrant pel carrer de la Seu d'Urgell hi ha una placeta envoltada de palmeres de diferents espècies que contrasta amb els voltants.

Més info:

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_Can_Solei_i_Ca_l%27Arn%C3%BAs#Can_Solei
• https://docs.amb.cat/alfresco/api/-default-/public/alfresco/versions/1/nodes/6026a420-3bbf-4cfc-84e5-ecdeba24343c/content/27_Can+Solei+i+Ca+lArnus+0512.pdf?attachment=false&mimeType=binary/octet-stream&sizeInBytes=981078

 

6è. Cal dir també que les nostres consideracions no són solament de caire estètic com a usuaris del parc, -que són importants- sinó també tècniques, ja que disposem de l'opinió de tècnics jardiners independents que discrepen i qüestionen molt seriosament aquesta actuació.

7è. A hores d’ara continuen el mateix tipus de poda, en la mateixa línia que estem denunciant, la qual cosa indica clarament que no han acceptat cap de les nostres propostes de modificar i moderar la tala. Com a evidència d'això, les paraules del tècnic de l'ajuntament demostren que no es té la mínima intenció de canviar el model de poda/tala quan se’ns contesta que es seguiran fent intervencions cada 10/13 anys per falta de pressupost.

8è. Tampoc no s'ha tingut en compte el fort impacte que una actuació tan dràstica com aquesta té sobre la biodiversitat de la parc, especialment sobre l’avifauna.

9è. Demanem que els recursos pels parcs i jardins de la ciutats siguin administrats d'una manera curosa i destinats a una poda de manteniment (anual o bianual) que no deixin el parc amb un aspecte tant desolador. En tota l'actuació es veu manca de planificació. No es té clara la idea de com es vol el parc comptant amb el pressupost de què es disposa. Caldria un full de ruta amb els objectius que es volen assolir. Si cal, ser modestos i treballar per conservar el què hi ha i que al menys això no se’n surti de mare deixant un aspecte final desolador.

10è. Per tot això exigim a l’Ajuntament que aturi la poda tan extrema que s’està fent i acceptin les nostres propostes de modificar i moderar la poda a fi efecte de respectar la fesomia tradicional i mantenir el model de parc ombrívol que la ciutadania i els grups ecologistes estem proposant.

Col·lectiu +Verd Urbà Badalona i Associació Els Verds de Badalona

Badalona, 5 de febrer de 2022

 

Crònica de la presentació del llibre:

Refugiats Climàtics, un gran repte del segle XXI

 d'en  

             Miguel Pajares               

Organitzat per 

STOP Maremortum i Els Verds de Badalona

Francesc Alfambra va encetar l'acte donant la benvinguda als assistents, agraïnt la seva presència, així com la col·laboració de l'Espai Betúlia, de la llibreria Saltamartí, d'Angelina Lecha d'STOP Maremortum i de Miguel Pajares autor del llibre. Tot seguit va introduir la problemàtica dient:

Els efectes del canvi climàtic ja els tenim aquí: inundacions, sequeres, cops de calor, desertitzacions, etcètera. La destrucció dels ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat és tan greu com el canvi climàtic i estan estretament relacionats.

Algunes dades significatives:

-El 2019 a Dubai es va registrar 63ºC, el màxim històric i rècord mundial de temperatura

-El Sàhara creix aun ritme de 9km/any

-Segons la NASA en els darrers 10 anys s'han comptabilitzat més d'11.000 fenòmens climàtics extrems cada vegada més recurrents

Aquests fenòmens climàtics extrems van produir el 2017 18,8 milions de desplaçats, dels quals 1,3 milions ho van fer per les sequeres i la manca d'aigua.

Segons l'Institut de Desplaçament Forçat, l'any passat 2020 van ser 30,7 milions de persones desplaçades per motius climàtics, i aquest fenòmen va a més. L'emergència humanitària creix cada dia.

No estem davant d'una alarma climàtica més, estem davant de l'emergència d'un col·lapse climàtic humanitari, social, econòmic i ecològic planetari, apocalíptic. No és cap alarmisme ecologista infundat.

Hipocresia de la comunitat internacional: 

Per primera vegada després de 20 anys de Conferències de les Parts de la Convenció de Canvi Climàtic de l'ONU, al novembre del 2015, a la COP-21 de París, tota la comunitat internacional sense excepció va reconèixer la gravetat del canvi climàtic i les seves dramàtiques conseqüències si no es prenien les mesures necessàries.

Però contràriamet al que s'esperava, a la gran declaració institucional de consens final, van fer el sord als advertiments i a les recomanacions del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC), no van adoptar cap mesura, cap compromís concret per reduir les emissios de gasos d'efecte hivernacle, contaminats responsables del canvi climàtic. 

Tot i reconèixer que els països pobres del sud, malgrat no tenir responsabilitat, seràn els més perjudicats de les greus conseqüències humanitàries del canvi climàtic, no van quantificar ni posar calendari al cumpliment de la reducció d'emissions. No es va establir cap obligació jurídica per reduir-les.

Es va reconèixer la injustícia ambiental del nord cap al sud i els danys i perjudicis que patiran els països del sud, però no van voler reconèixer el deute ecològic del nord cap al sud.

Van signar la declaració institucional, però forçant la inclusió de la clàusula de No Liability, és a dir de no acceptació cap responsabilitat.  

Aquesta és la mateixa hipocresia de la COP-26 de Glasgow quan no es comprometen fermament en la reducció de GEH tot mantenint la claùsula de No Liability.

Tot seguit li pasà la paraula a Angelina Lecha, que va dir el següent:

Constantment, les poblacions humanes han migrat com a conseqüència de factors climàtics, ecològics o socials. La taxa de migració s’ha accelerat dràsticament en els darrers temps amb importants conseqüències per les vides humanes. 

En aquests fets migratoris el component climàtic és clau: les persones abandonen els seus hàbitats naturals a mesura que aquests es van degradant per efecte directe o indirecte del canvi climàtic.

Les migracions climàtiques aniran creixent durant les properes dècades.

La Declaració dels Drets Humans no va preveure els greus problemes del segle XXI causats pel consumisme, per les desigualtats socials i pel canvi climàtic. Cal replantejar en termes de drets humans universals els conceptes de persona desplaçada, de persona refugiada i d'asil. 

Tot això dins el fenomen històric de les migracions, amb un incessant i creixent cost en crisis humanitàries i pèrdua de vides humanes com a conseqüència de la negació social i política de vies legals i segures. Els refugiats son persones sense drets, la gran majoria són refugiats sense refugi perquè els governs deneguen la majoria de sol·lcituds d’assil. Els que no moren pel camí són nàufrags en mig de tots nosaltres.

Miguel Pajares és biòleg i doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona; actualment president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat i membre investigador del Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Social. 

Va ser un dels responsables de SOS Racisme entre el 1991 i el 1996, i va ser responsable a Catalunya dels CITE, Centres d'Informació per a Treballadors Estrangers, entre el 1996 i el 2000. Va ser assessor extern del Comitè Econòmic i Social Europeu entre el 2000 i el 2012.

Durant els últims anys s'ha centrat en l'estudi de les migracions climàtiques.

Com a escritor és autor de diversos llibres d'assaig, així com de nombrosos articles publicats en revistes especialitzades i en mitjans de comunicació.

Els seus llibres d'assaig s'han centrat en temes com la immigració, l'asil, els drets humans o la lluita contra el racisme. També és autor de quatre novel·les de crítica social, publicades entre el 2013 i el 2018.

En el gènere de la novela negra de denúncia social ha publicat:

-Cautivas on aborda el tràfic de dones.

-La llum de l'esclat on s’endinsa aquesta vegada en el racisme més extrem.

-Aigües de venjança on aborda els crims que pateixen immigrants i refugiats a la frontera sud. 

Crims de gana és una denúncia de la desigualtat profunda, que en un extrem té els qui moren per gana i en l'altre les elits que concentren la riquesa a les seves mans.

Refugiats climàtics, un gran repte del segle XXI és el seu llibre més recent (d'assaig), publicat el novembre del 2020. 

Tot seguit Miguel Pajares va fer ús de la paraula dient:

Des de fa 11.000 anys fins l'era industrial (Holocè), la temperatura de la terra només ha pujat 0,5°C. Aquesta temperatura òptima va ser el que va permetre l'agricultura. I des de la revolució industrial fins avui, la temperatura ha pujat 1,1°C per sobre de l'óptima, i això està afectant a la producció d'aliments, al canviar el règim de pluviometria sobretot a les zones tropicals que és on resideix la gran majoria de la població mundial. Això es una seriosa amenaça. 

Quan Antonio Guterrez, secretari general de l'ONU va presentar l'informe de l'IPCC, va dir literalment que "era aterridor". 

A Glasgow s'anuncien compromisos generalistes de reducció de GEH pel 2050, però s'ignoren els advertiments de l'IPCC de que cada any, durant la present dècada s'haurien de reduir un 7%, i que durant el 2021 ja han augmentat un 5% les emisions per la crema de combustibles fossils!

Les energies renovables creixen molt però la demanda creixent fa que sigui insuficient, com a conseqüència s’està treballant paral·lelament en l’increment de l’extracció de combustibles fòssils. La clau estaria en reduir el creixement. 

105 països han signat l'acord d'aturar la deforestació el 2030, però, actualment la superficie deforestada de cada dia equival a 38.000 camps de fútbol. 

Una carta signada per 11.000 cientifics, afirma que el "patiment humà serà indecible."

A la cimera de Glasgow hi ha moltes corporacions interessades en que no baixi l’extracció de petroli . Hi ha 503 delegats lligats als lobbies de les grans petroleres.  

La destrucció d'hàbitats son responsables dels desplaçaments climàtics, la majoria interns dins els seus països. 

Així creixen els grans suburbis centroafricans i asiatics, com Lagos, Dar el Salam, Kinsasa, etcètera.

Europa ha baixat l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, és cert, però és degut a la deslocalització de la producció cap a països asiàtics, en els que aquestes emissions han crescut moltíssim.

En els països rics, les grans ciutats ja no creixen. 

En el Sahel viuen 150 milions de persones, que cada vegada es veuen forçades a migrar per l'avenç diari de 100 del desert del Sahara! Sudan i Somalia migren cap al sud. Conflicte a Sudan: els pastors baixen de les muntanyes cap a les zones de conreu donat que viure del pastoreig ja no és possible degut a la desertització i disputen les terres als agricultors.

Arriben refugiats climátics a Espanya o a Catalunya? 

No ho sabem! Diuen que venen fugint de la pobresa. 

No existex una llei de refugiats climàtics. Només el 14% de les persones que fugen dels conflictes bèl·lics venen a Europa. La gran majoria van a països veïns o a les costes. Els emigrants climàtics segueixen el mateix patró.

Molts emigrants centreamericans que migren cap al nord i EEUU a més de la violència política, migren per la pèrdua de la fertilitat dels camps a les zones rurals dels pobles on viuen. 

Hi ha un moviment de juristes que parlen d'ecocidi i acusen els governs de cometre crims quan signen acords però els incompleixen sistemàticament. 

S'han de considerar els migrants climàtics com a víctimes de l'acció política i per tant considerar-los com a refugiats causats per l'acció política dels governs i protegir-los. 

La major part dels refugiats climàtics del mon no estan reconeguts per la Convenció de Ginebra. 

No n'hi ha cap tractat que digui que els refugiats tinguin dret a l'acollida ni a l'asil. 

Encara que es reconeix el dret a emigrar a qualsevol part del mon, no hi ha el dret entrar als països.

El 95% d'aquests desplaçats migran cap als països del sud, i nomès el 5% ho fan cap a el nord i Europa. 

Nomès el 14% dels refugiats estan als països rics, mentre que als països pobres es concentren el 86%. A Europa arriba una petita  part que seria perfectament integrable a la nostra societat. Turquia té més refugiats que tota la Unió Europea i Anglaterra junts.

Desprès d'un torn obert de paraules força participatiu, es va donar per acabat l'acte amb la signatura de llibres per part de l'autor. 

PDU 3 Xemeneies: Paraula d'Els Verds de Badalona al Ple Municipal vetada per l'Alcalde Garcia Albiol (PP)

Pla Director d’Urbanisme de les 3 Xemeneies

Intervenció al Ple Municipal de Badalona del 28 de juliol de 2020

Francesc Alfambra d’Els Verds de Badalona

Senyor Alcalde, senyores i senyors Regidors:

Consideracions prèvies

El Ple Municipal del 26 de febrer del 2019 d’aquest Ajuntament no va donar una  majoria  clara  a l’Avantprojecte d’aquest PDU, fins i tot es va dir que al cap i a la fi no es tractava ni de l’aprovació inicial. Un dia abans el ple municipal de Sant Adrià tampoc no el va aprovar. I la majoria d’entitats presents en el procés participatiu previ tampoc no van donar el seu vist i plau a l’Avantprojecte, ans al contrari ens vam pronunciar clarament en contra d’una proposta que venia fortament condicionada per un determinisme economicista neoliberal de maximitzar les plusvàlues de l’especulació immobiliària i inversió publica zero com a “únic escenari possible” amb un marc inqüestionable prèvia i deliberadament imposat: 1719 pisos; 300.000 m² de sostre edificable, 5,7 m² sostre edificable/m² de superfície destinada a aquesta finalitat; blocs fins a 15 plantes; sense descartar un centre comercial, etcètera. 

Contràriament se’ns va fer perdre el temps miserablement, obrint debats sobre aspectes secundaris, falsos dilemes i fal·làcies absolutament irrellevants. 

Cap de les propostes plantejades per aquell “procés participatiu” estroncat, van ser acceptades, com per exemple fer un estudi econòmic de l’opció “tot parc” expropiant el sòl a preu industrial, o aprofitar l’oportunitat per encetar l’estudi tècnic del desplaçament i soterrament del ferrocarril, aprovat però postergat incomprensiblement, o per resoldre el problema del col·lector de Llevant, o tenir en compte l’emergència climàtica i la previsió mes que probable de la pujada del nivell del mar, i sobretot prioritzar un pla d’usos per a les 3 Xemeneies i la nau de turbines com a motor de desenvolupament econòmic per definir el PDU, la gran icona metropolitana de l’energia que històricament va fer possible el desenvolupament industrial i econòmic de Catalunya. Totes les propostes van ser rebutjades, però es van comprometre a estudiar la possibilitat d’esponjar la proposta urbanística, reduint el sostre edificable residencial.

Malgrat la manca de consens polític i la contestació social i ecologista despertada per  aquest PDU, ens trobem amb un nou redactat en el que no solament no es recull cap de les propostes d’aquell procés, sinó que el Departament de Territori i Sostenibilitat incompleix l’únic punt al que s’havia compromès com era el de reduir el sostre edificable residencial!  Un altre frau més!

I jo em pregunto: si els ajuntaments no van aprovar l’Avantprojecte, com es que el projecte va seguir endavant i a pitjor! No solament NO recull cap millora, sinó que l’empitjora notablement! Quin es el paper dels ajuntaments? Aprovar acríticament un Pla imposat per cobrir l’expedient? On és la democràcia municipal? 

Aquest PDU està viciat d’origen, perquè incompleix totes les normatives internacionals i pròpies respecte a la governança i a la corresponsabilitat entre l’administració pública i la ciutadania en l’aprovació de projectes d’afectació ambiental com aquest. 

Ja els vaig fer el llistat d’incompliments, ara només esmentaré el mes casolà de tots, i no per això els menys important: com es habitual, incompleixen sistemàticament els Estatuts del Fòrum del Medi Ambient que obliga al govern a consultar aquest òrgan municipal prèviament a l’aprovació de projectes com aquest! Democràcia Municipal Zero!

 

 Perquè ens oposem a aquest PDU?

·        S’imposa -segons els redactors- “l’únic escenari possible”, que correspon a  l’única lògica possible, la lògica del mercat, i a l’única veritat absoluta, la del neoliberalisme econòmic per a la millor reproducció del capital 

• S’imposa un nou barri segregat en zona inundable, confinat per la barrera arquitectònica del ferrocarril

• S'ignora el perill per a la salut pública que representa ubicar un barri a menys d’un km de la incineradora TERSA, i a 400 metres de les quatre centrals tèrmiques de cicle combinat, totes elles considerades plantes altament contaminants, amb dioxines i furans, micro-partícules, compostos orgànics persistents, CO₂, etcètera

• S’ignora i no actua sobre el col·lector de Llevant i els continus episodis de contaminació marina que causa per saturació o mal funcionament

• S’imposa l’augment del sostre edificable residencial un 11%,  passant dels 1719 pisos inicials a 1844

• S’imposa augmentar en 5.000 nous veïns a unes ciutats superpoblades com Sant Adrià de Besòs (36.496 hab./2016) i Badalona (215.634 hab./2016) amb unes densitats de 9.554 hab./km² i de 10.181 hab./km² respectivament

•  S’imposa reduir el sostre d’activitat econòmica un 33% i el dels equipaments un 35%

• S’imposen blocs d’habitatges d’una volumetria sobre dimensionada de fins a 19 plantes!

• S’imposa No actuar sobre l’adaptació i la resiliència al canvi climàtic del conjunt de la ciutat als fenòmens climatològics extrems i a la més que probable previsió de pujada del nivell del mar

• S’imposa traslladar la subestació de transformació elèctrica amb un cost de 19 milions d’€ a càrrec de l’administració injustificadament

• S’imposa no actuar, però consolidant, i perpetuant la barrera ferroviària, hipotecant el seu futur desplaçament cap a l’interior on donaria molt millor servei de transport públic, alliberant alhora el tall urbanístic que bloqueja la trama urbana de les nostres ciutats amb el front litoral

• S’imposa unes recomanacions i “Directrius urbanístiques” sense definir sobre els polígons El Sot i Badalona Sud, escamotejades del procés participatiu, que sorprenentment, -diuen- son la clau perquè el PDU prosperi. Un mecanisme opac per planificar mes promocions immobiliàries.

• S’imposa NO incorporar cap pla d’usos per a les 3 Xemeneies i la nau de turbines

•  Només respon a les expectatives de negoci immobiliari d’Endesa i Metrovacesa (constructora del Banc de Santander i del BBVA), que ja han constituït la seva Operadora mercantil i promotora immobiliària Front Litoral Besós S.L.

• S’incrementa en un 37% la valoració del sòl, bàsicament privat

• Es un projecte zombi, completament aliè a les necessitats reals del context social, històric, econòmic, cultural, ambiental i ecològic en el que es pretén implantar.

• Incompleix el marc legal vigent en matèria de protecció ambiental, d’adaptació, resiliència  i lluita contra l’emergència climàtica que ja tenim aquí, com la Llei de Canvi Climàtic 16/2017 del Parlament de Catalunya, per a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i la descarbonització de l’economia, o el Pacte Nacional per a la Transició Energètica (PNTE) per a l’abandonament dels combustibles fòssils i nuclears envers un model energètic renovable 100%

• Incompleix la Directiva Europea Marc dels Residus Municipals, que descarta la incineració com a valorització energètica passant la prevenció, la reutilització i el reciclatge a ser la nova jerarquia en la gestió dels residus

• La nul·la inversió pública deixa prou clar que no hi ha cap voluntat política per fer d’aquest PDU un gran projecte de país, com es proclama públicament

• Vist l’esbiaixament de preus en la valoració del sòl entre els propietaris i l’administració i l’estudi econòmic es un punt fosc quelcom mes que preocupant (804 €/m² Vs. 277€/m²!).

Per tot això us demanem retirar el PDU i encetar un nou procés de participació democràcia efectiva  i vinculant

Per què volem un gran parc litoral equipat?

•  En primer cal dissenyar un gran parc litoral metropolità, donant molt més protagonisme a la protecció i millora del medi natural de la desembocadura del Besòs envers la seva regeneració ecològica, amb la promoció d’activitats econòmiques compatibles amb aquest entorn natural

•  Cal prioritzar un pla d’usos  de les 3 Xemeneies i la sala de turbines en la línia de la proposta del HUB internacional del coneixement i la recerca del Desenvolupament Sostenible i de la Pau que proposa Màrius Rubiralta, actualment en via morta

• Destinar aquests espais a usos de formació professional, de recerca científica en la transició energètica, el canvi climàtic, les energies renovables i les industries netes, així com de promoció de cooperatives de treball associat, etcètera

• Conservar el conjunt patrimonial arquitectònic de les 3 Xemeneies dignament, una icona metropolitana, recordatori de la història de l’energia que va fer possible el desenvolupament industrial i econòmic de Catalunya

• Fer un estudi de les mancances i les necessitats, econòmiques,  socials,  culturals,  lúdiques i esportives de Sant Adrià de Besòs, per aprofitar que aquesta oportunitat  de transformació del litoral incideixi positivament en el teixit social i econòmic de la ciutat

• Instem al govern de la Generalitat a fer un estudi financer de l’opció “tot parc equipat” prioritzant un projecte funcional per a les 3 Xemeneies com a motor de reactivació econòmica com l’esmentat, apostant per  un gran projecte de país de transformació del front litoral, defugint la vella fórmula de maximitzar l’especulació immobiliària, com a “únic escenari possible”

Per a una planificació democràtica del  front litoral i la reparació del deute ecològic i el greuge històric comès amb Sant Adrià de Besòs i Badalona

La necessitat d’una planificació democràtica del front litoral és més que evident, i l’oposició al PDU de les 3 Xemeneies, és un crit d’alerta inequívoc d’una nova cultura de la sostenibilitat, envers un nou model que vetlli pel benestar mediambiental  i la salut de les persones  i estableixi una frontera  de sostenibilitat en l’ocupació humana d’aquest territori. 

Badalona i Sant Adrià de Besòs, han d’exigir reparar la injustícia ambiental, el greuge històric i el deute ecològic que hem patit i encara patim, amb una forta inversió pública per fer possible aquest gran parc litoral metropolità i el manteniment de les tres xemeneies com elements patrimonials de la memòria històrica del que havia estat la producció energètica, combinat amb un gran projecte de país, més enllà del marc metropolità.

És una vergonya el paper subsidiari i de titella del Departament de Territori i Sostenibilitat del Govern de la Generalitat al servei  dels agents privats. Mentre se’ls omple la boca parlant del gran projecte de país de les 3 Xemeneies, però sense posar ni un euro, ni mostrar cap voluntat política per fer-ho realitat. S’està copiant el model d’especulació immobiliària del port-Canal del Gorg de Badalona i d’abandonament del patrimoni industrial com és la CACI, mostrant d’aquesta manera la cara més fosca de la vella política del gran formigó.

El PDU de les 3 Xemeneies ha de ser un gran projecte de regeneració ambiental i ecològica d’aquest fràgil ecosistema de la desembocadura del Besòs, de recuperació de la memòria històrica de l’energia que va fer possible la industrialització de Catalunya, amb un gran equipament  cultural de país, i un centre internacional de recerca científica i formació professional i d’aprofitament dels recursos naturals  per al gaudi social, lúdic i esportiu d’aquest extraordinari patrimoni natural litoral. I no un nou episodi vergonyant d’especulació immobiliària en la línia del caduc PGM franquista del 76 de reproducció del capital com el que s’està planificant.  

Comentaris annexes:

Mentre que als nostres barris no paren de créixer les bosses de misèria, de pobresa, de marginació i d’exclusió social, al PDU de les 3 Xemeneies planifica una atacada d’especulació immobiliària en benefici EXCLUSIU dels grans propietaris, dels grans inversors, dels grans consumidors, dels grans tenidors i dels fons voltors.

ERC/Comuns: Amb tot el meu respecte, companys d’ERC i dels Comuns, el vostre “vot crític” i abstenció no va gaire mes enllà de la retòrica verbal per intentar encobrir inútilment una mena de submissió o complaença amb el dictat i la imposició d’un determinisme economicista descaradament neoliberal. Votant SI a aquest nyap especulatiu us llenceu en braços de l’os franquista del PGM del 1976. Negueu del dret a una planificació democràtica del litoral, impediu una ciutat pensada democràticament en benefici de tothom i col·laboreu amb la vella política del gran formigó, d’un skyland sobredimensionat. 

PSC/PP/PDCat: Tractant-se de negocis immobiliaris el PSC sempre ha anat de la mà de la dreta catalana i espanyola. On ha quedat l’optimisme progressista de la socialdemocràcia en la política econòmica keynesiana d’inversió publica i de defensa de l’estat del benestar? Fa dècades que està mort i enterrat!

Karl Marx va dir una vegada que la història es repeteix, suggerint que un esdeveniment  ocorre dues vegades al llarg del temps, primer com a tragèdia i després com a farsa. Avui estem en plena farsa, jo diria tragicòmica i vergonyant d’una esquerra i uns comuns que han perdut el guió o ignoren el paper i la funció social que els pertocaria en aquesta funció.

Badalona, 28 de juliol de 2020

Arribat el dia del Ple Municipal de l'Ajuntament de Badalona on s'havia de votar l'aprovació inicial del PDU de les 3 Xemeneies, vam ser vetats per l'Alcalde Garcia Albiol amb l'auxili de David Torrents, únic regidor de JxCat. Per aquest motiu vam procedir a fer lectura del text a la plaça de la vila de Badalona

 

Un cop llegida la intervenció, el nostre company va ser abordat per una parella de mossos d'esquadra de paisà requerint-li la documentació, en negar-se a facilitar-la el van amenaçar que el detindrien per identificar-lo en comisaria! Una clara acció de repressió policial combinada amb represió política de la discrepancia socials i ecologista, inaugurada pel govern municipal del PP, presidit per l'Alcalde Garcia Albiol, conegut per les seves campanyes xenòfobes i racistes, a les que ara afegeix el vet politic a la paraula al ple del nostre company d'Els Verds de Badalona Francesc Alfambra.