Amb la cloenda d'aquestes X Jornades ecologistes, també tanquem un cicle de deu anys de jornades dedicades als valors ecològics, històrics, socials i culturals de la de la serralada. Hem parlat de patrimoni arqueològic i natural, d'història, d'evolució del paisatge, de reptes de futur i d'oportunitats de desenvolupament econòmic compatible amb la preservació dels ecosistemes naturals; de geologia, de flora i fauna, de rieres, d'aqüífers i mines d'aigua, de climatologia, d'agricultura ecològica, cooperatives de consum i horts urbans; de la gestió dels boscos que feien els monestirs, dels mites, les tradicions populars i l'evolució del paisatge; de la campanya contra el camp de golf i la posta en marxa del Consorci del Parc i del Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la Serralada de Marina; d'abocadors als espais naturals; de lluites contra les amenaces que planen sobre aquest espai natural: El túnel de la B-500 i la MAT; de les energies renovables i dels valors intangibles dels espais naturals; d'educació ambiental, de toponímia, de recerca científica i de difusió del coneixement. I finalment com no podia ser d'altre manera, en aquestes X jornades d'enguany hem parlat d'ecologia i democràcia, d'elaboració d'un pla d'usus participatiu i bones pràctiques del Parc. També hem celebrat els 15 anys de la història de l'Associació Els Verds de Badalona.
I per acabar, amb aquesta cloenda inaugurem una exposició sobre el Parc de la serralada i fem un recital poètic reivindicatiu en defensa del turó de l'Enric per impedir una operació d'especulació immobiliària de Mercadona, que manipulant i fent servir de coartada social les necessitats d'un col·lectiu de persones amb dificultats, només cerca el benefici de foscs interessos privats.
Avaluats
els efectes de més de tres dècades de programes d'educació ambiental
als espais naturals de molts països europeus basats en models
racionalistes, s'ha revelat que la seva incidència per canviar actituds
en profunditat ha estat menor que la que s'esperava. S'ha constatat que
donat a conèixer la gea, la flora, la fauna o els paisatges d'un espai
natural, encara que sigui d'una manera atractiva i participativa, tot i
ser agradable i profitós, ajuda poc a promoure canvis personals
profunds, uns canvis d'estil de vida, de sistemes de producció i consum,
que son indispensables si volem canviar les tendències insostenibles
actuals (J.M. Mallarach, 2.014).
Potser
aquest es el motiu pel que els boscos millor conservats del món no son
ni parcs nacionals ni reserves integrals ni tinguin cap reglament ni
llei que els protegeixi, sinó aquells que son considerats sagrats per
les poblacions que els acullen. La cultura ancestral de reverència i de
respecte dels pobles als boscos ha permès la seva conservació i
preservació, no els coneixements acadèmics o científics.
Deixant
de banda el rendiment econòmic, els bens i serveis ecosistèmics o
els usos recreatius, esportius o turístics dels espais naturals,
cada vegada es major el nombre de persones que s’acosten a la
natura per cercar l’harmonia i la bellesa, el silenci i la pau, la
soledat i la contemplació dels paisatges, la llum i els colors, per
satisfer sensibilitats de consciència pura, sensorials,
emocionals, existencials, culturals, estètiques, religioses o
espirituals, tan humanes com la purament racionals.
Ecologia vs. Poesia
L'ecologia i la poesia parteixen d'eixos inversos, contraposats i alhora complementaris per explicar-nos el món. Allà on la ciència no arriba està la poesia per poder fer-ho. Mentre que l'ecologia, com totes les ciències, es concentrada, objectiva i està subjecta a la demostració d'equacions físiques i matemàtiques, la poesia es expansiva, inapel·lable i no necessita demostració, alhora que apel·la als sentiments, a les emocions i als somnis de l'ànima primitiva de la humanitat. La paraula, la poesia, els contes i els mites van ser inventats per captivar la imaginació, per al cant i per a la seducció, proporcionant models culturals de conducta humana i conferint significat i valor a la nostra fràgil existència.
Els pobles germànics consideraven indigne de la majestat dels Déus construir-los temples. Per això els consagraven boscos, on només podien ser vists per l'ull de la reverència.
"Annals" de Tàcit
Segle I aC.
Tenim un mes per gaudir de l'exposició, però ara deixem de banda la ciència, l'ecologia i els seus teoremes i gaudim de la poesia i dels poemes del recital Suite del turó de l'Enric, que els nostres amics poetes han preparat especialment per a l'ocasió!
Poetes, teniu la paraula!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada