dijous, 9 de maig del 2019

MANIFEST: SALVEM CATALUNYA DE SER UN FEMER


Ahir dia 8 de maig, tretze entitats ecologistes de Catalunya lligades al territori ens vam concentratr davant la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya per denunciar que la ramaderia intensiva de Catalunya ha esdevingut un problema ambiental i social de primera magnitud. 

Més del 41% dels aqüífers catalans estan contaminats per nitrats i més del 34% de tots els sòls de Catalunya estan contaminats de pesticides i fertilitzants, amb presència d'excés de fòsfor, potassi i altres minerals pesants com el coure i el zenc procedents de les dejeccions ramaderes. Les 10 comarques  catalanes en les que es produeix el 75% dels porcs, ha arribat a 614 porcs/Km2, superant la densitat mitjana de qualsevol indret del planeta (Espanya: 57 porcs/Km2; Alemanya: 76 porcs/Km2; França: 26 porcs/Km2). 

Les emissions d'amoníac de les dejeccions ramaderes són un dels gasos d'efecte hivernacle que més incidència tenen en el canvi climàtic. També per exigir l'adopció de mesures per part de la Generalitat de Catalunya: Una moratòria urbanística i la suspensió de noves instal·lacions i ampliacions de granges de porcs. La redacció d'un pla de descontaminació dels aqüífers contaminats per nitrats. Elaboració d'un pla de reducció de dejeccions ramaderes amb la reducció  20.000 tones de nitrogen, entre molts d'altres.




NOTA DE PREMSA DE

IAEDEN-SALVEM L’EMPORDÀ-EdC

Barcelona, 8 de maig de 2019

Totes les entitats ecologistes de Catalunya, davant la greu situació ambiental deguda a l’elevada densitat de cabana porcina a Catalunya, fan una acció reivindicativa davant la Conselleria del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i reclamen una moratòria de noves granges de porcs i les ampliacions de les existents a Catalunya.
 L’excepcional increment de la ramaderia intensiva a Catalunya ha esdevingut un problema ambiental i social de primera magnitud que cal abordar d’immediat. La proliferació de projectes de noves granges o d’ampliació de les explotacions ramaderes porcines preexistents afecta la pràctica totalitat dels municipis de Catalunya.
 Les conseqüències d’aquesta activitat provoca la contaminació de les aigües per nitrats de més del 41% dels aqüífers de tot Catalunya i la contaminació del sòl per excés de fertilitzants agrícoles del 34% de tots els sòls de Catalunya, amb presència d’excés de fòsfor, potassi i altres minerals pesants com el coure i el zenc procedents de dejeccions ramaderes.
La densitat del nombre de granges de porcs, en 10 comarques catalanes en les que es produeix el 75% de porcs, ha arribat a 614 porcs/Km2, extrem que supera la densitat mitjana de qualsevol altre indret del planeta (Espanya, com a primer productor europeu: 57 porcs/Km2, Alemanya 76 porcs/Km2, França 26 porcs/Km2).
 Les emissions d’amoníac de les dejeccions ramaderes són un dels gasos d’efectes hivernacle que més incidència tenen en el canvi climàtic i representen el 94% de les emissions, superant en més del 30% el sostre compromès des de l’any 2010 d’aquestes emissions.

139 municipis de tot Catalunya tenen concentracions de nitrats en la xarxa d’abastament d’aigua per sobre del límit permès.

Per això, denunciem l’incompliment generalitzat del règim de distàncies mínimes establertes per motius de sanitat animal per a les explotacions ramaderes porcines quan són objecte d’ampliació. Amb la inaplicació d’aquestes distàncies per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i amb infracció de la Llei estatal de sanitat animal.

-     El 72% de les explotacions ramaderes porcines es situen a menor distància sanitària de la requerida en la reglamentació estatal bàsica.

-     L’excés d’antibiòtics en l’alimentació de bestiar causa l’aparició i propagació de resistència als antimicrobians que s’ha convertit en un problema de salut pública.

-     El patiment animal i les condicions d’engreix i estabulació són inadmissibles i esfereïdors.

-     Incompliment generalitzat de les condicions d’aplicació de les dejeccions i de fertilització adob dels camps.

-     Manca d’anàlisi periòdic de l’estat i condicions del sòl i de les revisions i controls efectius de les basses de purins.

-     Incompliment generalitzat dels objectius i requeriments de les Directives Europees de protecció i millora de la qualitat de les masses d’aigua subterrànies

-     La confirmació d’aquesta gravíssima situació pel que fa a la contaminació del sòl i dels aqüífers conseqüència de l’increment de les explotacions ramaderes porcines, de la mala gestió del sector i de la manca de control per part de l’Administració Pública s’ha produït amb l’emissió de l’Informe del Síndic de Greuges de Desembre de 2016 que porta per títol “Informe sobre la contaminació provocada per purins a Catalunya” i en l’Informe preliminar del  Projecte de nou Decret regulador de les dejeccions ramaderes del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Per tot això i davant l’excepcional gravetat del cas, les Entitats signants del present Manifest instem, a les Administracions Públiques amb competències en la matèria, a reaccionar de forma urgent, a modificar les polítiques agrícoles, ramaderes i de gestió de l’aigua i dels recursos naturals, a aturar les autoritzacions de noves explotacions ramaderes porcines i ampliacions de les preexistents i a realitzar les següents actuacions:

1. Adopció immediata d’una Moratòria urbanística i acordar la suspensió de llicències relatives a noves sol·licituds d’instal·lació de granges de porcs o sol·licituds d’ampliacions, incloent llicències d’obres, llicències i autoritzacions ambientals, tramitació i aprovació de Plans especials i Projectes d’actuació específica per l’autorització d’implantació en SNU, a totes les comarques catalanes

2. Redactar i implementar un Pla de descontaminació dels aqüífers declarats vulnerables per contaminació de les aigües per nitrats.

3. Informar desfavorablement de qualsevol nova instal·lació de granges porcines i qualsevol petició d’ampliació en zones vulnerables i que no respecti el règim de distàncies del Reial Decret 324/2000 de 3 de Març.

4. Elaboració d’un Pla de reducció de dejeccions ramaderes que comporti la reducció de 20.000 tones de nitrogen.

5. Creació i implementació d’un cànon ramader que repercuteixi sobre els titulars de les explotacions porcines responsables de la contaminació del sòl i de l’aigua els costos dels processos de recuperació dels aqüífers i descontaminació gradual del sòl i compensi els costos que no s’internalitzen.

6. Revisar la situació de les explotacions ramaderes existents verificant el compliment o no del règim de distàncies i incoar procediments de revisió d’ofici i de declaració de nul·litat de les autoritzacions ambientals atorgades sense respectar el règim de distàncies.  Tot aplicant un Pla de tancament de les explotacions en situacions irregulars.

7. Exigir l’obligatorietat d’analitzar els sòls que configuren la base agrícola per aplicar les dejeccions i l’estat de l’aqüífer, amb periodicitat anual per empreses de control ambiental a càrrec dels titulars de les explotacions.

Adjuntem alhora el manifest amb totes les mesures que hem demanat al govern de la Generalitat que està sotasignat per les següents entitats:

-      ADENC (Vallès)
-      Associació Naturalistes de Girona (comarques gironines)
-      CEPA (Barcelonès)
-      GEPEC (comarques tarragonines)
-      Grup de Defensa del Ter (Osona)
-      IAEDEN-Salvem l’Empordà (Empordà)
-      IPCENA (comarques lleidatanes)
-      Justícia Alimentària (Barcelona)
-      Limnos (Pla de l’Estany)
-      Salvem els Plans de Conill (Urgell)
-      Salvem l’Empordà de purins (Empordà)
-      Vall del GES (Osona)
-      Els Verds de Badalona (Badalona)

Reportatge fotogràfic de la jornada:

Vam encetar la jornada amb un café, per ultimar els detalls de l'acció prevista davant la Conselleria d'Agricultura Ramaderia i Pesca 

Marta Ball-llosera, portaveu de Salvem l'Empordà-EdC, va ser la primera a fer declaracions davant els mitjans de comunicació convocats a la porta de la mateixa Conselleria


Marta Ball-llosera al  telenoticies de TV3

Joan Vàzquez d'IPCENA (comarques lleidatanes)

Josep Ll. Moner del CEPA (Barcelonès)



Immaculada Tubau del Grup de Defensa del Ter (Osona)


Un cop fetes les declaracions als mitjans,va començar l'acció prevista: una performance de set activistes emmascarats de porquets amb plafons on es podia llegir: 

ELS PORCS CATALANS NO SABEN ON ANAR A CAGAR:









 




Finalment els representants legals de cada grup vam anar passant pel registre general de la Conselleria per entregar l'escrit dirigit a la consellera, denunciant la situació insostenible de contaminació dels aqüifers, del sòl i de l'aire que esta comportant el desgavell administratiu i descontrol del sector per incumpliment sistemàtic de l'administració catalana de les directives europees i de la mateixa normativa catalana, emplaçant al govern de la Generalitat a que prengui una serie de mesures urgents en aquest sentit.






Tot seguit reproduim el text integre que totes les entitats vam passar pel registre:







MANIFEST SALVEM CATALUNYA DE SER UN GRAN FEMER

De l’Associació Els Verds de Badalona

A l’atenció del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

Davant els nombrosos Projectes d’instal·lació de noves explotacions ramaderes porcines i d’ampliació de granges preexistents que es troben actualment en tràmit a Catalunya, i que han estat aprovats els darrers anys, DENUNCIEM PÚBLICAMENT els següents fets:

1.    L’excepcional increment de la ramaderia intensiva a Catalunya ha esdevingut un problema ambiental i social de primera magnitud que cal abordar d’immediat.

La proliferació de Projectes de noves granges o d’ampliació de les explotacions ramaderes porcines preexistents afecta la pràctica totalitat dels municipis de Catalunya.

2.    La contaminació de les aigües per nitrats afecta ja més del 41% dels aqüífers de tot Catalunya.

3.    La contaminació del sòl per excés de fertilitzants agrícoles comporta l’afectació del 34% de tots els sòls de Catalunya, amb presència d’excés de fòsfor, potassi i altres minerals pesants com el coure i el zenc procedents de dejeccions ramaderes.

4.    La densitat del nombre de granges de porcs, en 10 comarques catalanes en les que es produeix el 75% de porcs, ha arribat a 614 porcs/Km2, extrem que supera la densitat mitjana de qualsevol altre indret del planeta (Espanya primer productor europeu: 57 porcs/Km2, Alemanya 76 porcs/Km2, França 26 porcs/Km2).

5.    Les emissions d’amoníac de les dejeccions ramaderes són un dels gasos d’efectes hivernacle que més incidència tenen en el canvi climàtic i representen el 94% de les emissions, superant en més del 30% el sostre compromès des de l’any 2010 d’aquestes emissions.

6.    Els riscos per la salut són inadmissibles.  La presència de nitrats a l’aigua comporta alteracions greus a la sang i està relacionat amb certes formes de càncer, segons alerten recents estudis científics.

7.    139 municipis de tot Catalunya tenen concentracions de nitrats en la xarxa d’abastament d’aigua per sobre del límit permès.
8.    Cal denunciar l’incompliment generalitzat del règim de distàncies mínimes establertes per motius de sanitat animal per a les explotacions ramaderes porcines quan són objecte d’ampliació.  Amb la inaplicació d’aquestes distàncies per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i amb infracció de la Llei estatal de sanitat animal.

9.    El 72% de les explotacions ramaderes porcines es situen a menor distància sanitària de la requerida en la reglamentació estatal bàsica per la instal·lació de granges porcines, pel que fa a distància a nuclis de població, distància entre explotacions i a punts de captació d’aigua pel subministrament.

10. L’excés d’antibiòtics en l’alimentació de bestiar causa l’aparició i propagació de resistència als antimicrobians que s’ha convertit en un problema de salut pública i s’evidencia amb el fet de que el 35% del total de la venda d’aquests antimicrobians es destina a Espanya, percentatge que supera 16’35 vegades per sobre la mitjana dels 30 països europeus estudiats.

11. El patiment animal i les condicions d’engreix i estabulació són inadmissibles i esfereïdors.  (Un porc adult de 110Kg només disposa de 0’65m2 per moure’s, i les truges reproductores no es poden ni tan sols donar la volta).  Condicions d’estrès i causa de malalties i d’autolesions indignes de qualsevol societat sensible i avançada.

12. La manca de realització de controls suficients i adequats per part de l’Administració Pública pel que fa a l’aplicació de purins i la resta d’adobs inorgànics i del compliment de les previsions dels Plans de Gestió de les dejeccions ramaderes que s’infringeixen de manera generalitzada davant la inactivitat del conjunt de l’Administració de la Generalitat és inqüestionable i facilita l’incompliment generalitzat de les condicions d’aplicació de les dejeccions i de fertilització adob dels camps.

13. Procedeix denunciar també la manca d’anàlisi periòdic de l’estat i condicions del sòl i de les revisions i controls efectius de les basses de purins.

14. Catalunya presenta un incompliment generalitzat dels objectius i requeriments de les Directives Europees de protecció i millora de la qualitat de les masses d’aigua subterrànies i de la Directiva 91/676/CE havent-se produït l’empitjorament continuat de l’estat dels aqüífers davant la insuficiència de les mesures adoptades fins la data.

15. La confirmació d’aquesta gravíssima situació pel que fa a la contaminació del sòl i dels aqüífers conseqüència de l’increment de les explotacions ramaderes porcines, de la mala gestió del sector i de la manca de control per part de l’Administració Pública s’ha produït amb l’emissió de l’Informe del Síndic de Greuges de Desembre de 2016 que porta per títol “Informe sobre la contaminació provocada per purins a Catalunya” i en l’Informe preliminar del  Projecte de nou Decret regulador de les dejeccions ramaderes del Govern de la Generalitat de Catalunya.


Per tot això i davant l’excepcional gravetat del cas, les Entitats signants del present Manifest instem, a les Administracions Públiques amb competències en la matèria, a reaccionar de forma urgent, a modificar les polítiques agrícoles, ramaderes i de gestió de l’aigua i dels recursos naturals, a aturar les autoritzacions de noves explotacions ramaderes porcines i ampliacions de les preexistents i a realitzar les següents actuacions:

I.-      MESURES A ADOPTAR PER PART DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

A/.       Departament de Territori i Sostenibilitat.

1.    Adopció immediata d’una Moratòria urbanística i acordar la suspensió de llicències relatives a noves sol·licituds d’instal·lació de granges de porcs o sol·licituds d’ampliacions, incloent llicències d’obres, llicències i autoritzacions ambientals, tramitació i aprovació de Plans especials i Projectes d’actuació específica per l’autorització d’implantació en SNU, a totes les comarques catalanes, a l’empara d’allò establert a l’article 73 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost.

2.    Redacció, tramitació i aprovació d’un Pla Director Urbanístic per la regulació de la instal·lació de noves explotacions ramaderes porcines i per l’ampliació de les preexistents, amb establiment de paràmetres mínims, regulació de condicions, limitacions i prohibicions, pel que fa a:

§  Distàncies mínimes entre explotacions porcines i a altres explotacions ramaderes, a nuclis urbans i habitatges, a cursos d’aigua i a pous de subministrament d’aigua, més restrictives que les previstes al Reial Decret 324/2000 de 3 de Març.

§  Imposició del compliment d’una superfície mínima de parcel·la no inferior al doble de la Unitat Mínima de Conreu.

§  Prohibició d’explotacions ramaderes de dimensions i naturalesa industrial.

§  Prohibició de noves granges o ampliacions en zones declarades vulnerables.

§  Establiment d’una ocupació màxima de finca no superior al 10%.

§  Regulació d’una edificabilitat màxima per nau no superior a 500m2.

§  Establiment d’una façana màxima no superior a 50 metres de longitud.

§  Regular i establir una densitat màxima de granges per municipi.

§  Establir una distància mínima no inferior a 100m en relació a zones humides, pous, cursos d’aigua i zona de recàrrega  d’aqüífers.

§  Exigència d’un Programa de vigilància i control ambiental.


B/.       Govern de la Generalitat de Catalunya.

3.    En desenvolupament de la competència per dictar normes addicionals en matèria de protecció del medi ambient, incorporar a la Normativa sectorial aplicable i en particular al Decret 40/2014 de 25 de Març d’ordenació de les explotacions ramaderes, una Disposició que ordeni l’aplicació del règim de distàncies mínimes fixat al Reial Decret 324/2000 de 3 de Març sobre normativa bàsica aplicable a les explotacions ramaderes, no tan sols als supòsits de noves instal·lacions de granges porcines, sinó també als supòsits d’ampliacions tot establint a l’article 5 i als Annexes del Decret 40/2014 reguladors de la ubicació de les explotacions ramaderes un règim estricte regulador de les distàncies mínimes de totes les explotacions aplicables també en cas d’ampliacions.  Amb fixació de distàncies mínimes de seguretat a punts de captació d’aigües, zones humides, cursos d’aigua i zona de recàrrega  d’aqüífers, no inferior a 100m.

Mesura addicional protectora motivada per:

§  La Llei estatal 8/2003 de 24 d’abril de de Sanitat animal, que habilita per aplicar el règim de distàncies també a les ampliacions.

§  El risc sanitari de propagació i difusió de malalties.

§  La situació d’especial gravetat dels aqüífers contaminats per purins i nitrats d’origen agrari.

§  El nivell de concentració de nitrats als sòls agrícoles.

§  L’aplicació del principi de prevenció, precaució i cautela que ha d’informar tota actuació en matèria de medi ambient.

4.    Incorporar en el Decret regulador de les zones vulnerables i de la protecció d’aqüífers i al Decret d’aprovació del Programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables (Decret 136/2009 d’1 de Setembre) un article que prohibeixi l’autorització de noves explotacions porcines o d’ampliacions de les preexistents, en zones declarades vulnerables.

5.    Fixar la prohibició d’incrementar la càrrega de dejeccions ramaderes en sòls que presenten excés del nivell de nitrats, i impedir que s’incorporin als Plans de granges o d’ampliacions la cessió de finques amb sòls amb excés de nivell de nitrats.  Tot modificant el Decret 136/2009 d’1 de Setembre.

C/.       Agència Catalana de d’Aigua.

6.    Redactar i implementar un Pla de descontaminació dels aqüífers declarats vulnerables per contaminació de les aigües per nitrats.

7.    Informar desfavorablement qualsevol nova instal·lació de granges porcines i qualsevol petició d’ampliació en zones vulnerables i que no respecti el règim de distàncies del Reial Decret 324/2000 de 3 de Març.


D/.       Departament d’Agricultura i Ramaderia.

8.    Elaboració d’un Pla de reducció de dejeccions ramaderes que comporti la reducció de 20.000 tones de nitrogen.

9.    Creació i implementació d’un cànon ramader que repercuteixi sobre els titulars de les explotacions porcines responsables de la contaminació del sòl i de l’aigua els costos dels processos de recuperació dels aqüífers i descontaminació gradual del sòl i compensi els costos que no s’internalitzen.

10. Revisar la situació de les explotacions ramaderes existents verificant el compliment o no del règim de distàncies i incoar procediments de revisió d’ofici i de declaració de nul·litat de les autoritzacions ambientals atorgades sense respectar el règim de distàncies.  Tot aplicant un Pla de tancament de les explotacions en situacions irregulars.

11. Exigir l’obligatorietat d’analitzar els sòls que configuren la base agrícola per aplicar les dejeccions i l’estat de l’aqüífer, amb periodicitat anual per empreses de control ambiental a càrrec dels titulars de les explotacions.

12. Requerir l’aportació de garanties per a les activitats de l’Annex III de la Llei 26/2007 de 23 d’octubre de responsabilitat mediambiental.

13. Crear una base de dades consultable i pública de les parcel·les autoritzades per rebre aplicacions de dejeccions ramaderes amb informació sobre l’estat de les terres i concentració de nitrats, accessible telemàticament per qualsevol ciutadà sense costos ni restriccions.


II.-     MESURES A ADOPTAR PELS AJUNTAMENTS

14. Modificar puntualment els planejaments urbanístics municipals amb la finalitat d’incorporar una regulació completa del sòl no urbanitzable i de les instal·lacions i construccions ramaderes, així com de la seva ampliació on s’incorporin els següents extrems:

-       Règim de distàncies mínimes per implantar explotacions ramaderes.

-       Exigència d’una superfície mínima no inferior a dos UMC.

-       Prohibició d’instal·lació de noves granges en SNU d’especial protecció i en terrenys declarats zona vulnerable.

-       Establiment de paràmetres màxims en relació a ocupació, edificabilitat, volum i longitud de façana.

-       Prohibir limitar la instal·lació de granges de dimensions industrials.

-       Establir densitats màximes.

Mesures que són necessàries introduir en la totalitat dels planejaments urbanístics de la comarca, davant la manca de regulació expressa de tots els paràmetres aplicables en gran nombre dels Plans urbanístics vigents.


III.-    MESURES  A ADOPTAR PER L’ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L’ESTAT

15. Modificar el Reial Decret 324/2000 de 3 de Març sobre normativa bàsica aplicable a les explotacions ramaderes, a fi i efecte d’incorporar, de forma clara i expressa, que el règim de distàncies mínimes de l’article 5 és aplicable també als supòsits d’ampliacions de granges preexistents.

De tal manera que, en supòsits de granges antigues, que s’implantaren en el seu moment sense respectar les distàncies mínimes a nucli de població, entre explotacions ramaderes porcines, a camí públic, a Plantes de residus i a pous d’abastament d’aigua, aquestes no es puguin ampliar, per fer efectives les mesures de sanitat animal i de bioseguretat per tal d’evitar incrementar el risc de propagació de malalties, en execució de les disposicions de la Llei de sanitat animal.

Que en base a  les lleis 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, i els drets que concedeix a les parts interessades, com a Garanties del procediment, així com la llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

 Us demanem que ens  tingueu com a part interessada, considereu les peticions fetes i ens informeu de forma motivada.



Signat

Francesc Alfambra
President de l’Associació Els Verds de Badalona



Catalunya, a vuit de Maig de dos mil dinou




1 comentari:

pvnam ha dit...

[manifiesto en divulgación, ayuda a revelar]



I.
El SEPARATISMO-50-50 ES UNA ROTURA CON EL MODELO ECONÓMICO NEO-ESCLAVAGISTA.
.
.
-» Los constructores de carabelas esclavistas, para monetizar sus inversiones, necesitaban mano-de-obra barata, servil ... y más: fueron indicando odio/intolerancia hacia las Intenciones Identitarias [pueblos autóctonos de América del Sur, del Norte, etc, fueron víctimas de holocaustos masivos]
-» Hoy en día pululan por ahí inversores neo-esclavajistas: necesitan mano-de-obra barata, servil... y van indicando odio/intolerancia hacia las Intenciones Identitarias.
.
.
.
El MOVIMIENTO-50-50:
1- defiende la inversión en tecnología que permita aumentar la productividad, para que sea posible aumentar los rendimiento a las personas;
2- defiende respeto por la diversidad;
3- defiende respeto por la justicia social;
4- defiende respeto por los Pueblos de Menos Huella-Ecológica;
5- defiende un planeta donde pueblos autóctonos puedan vivir y prosperar a su ritmo;
6- defiende una sociedad que recompensas quien se esfuerce más (socialismo, no gracias)... pero que, sin embargo, sea una sociedad que respete los derechos de la mano-de-obra servil.
- Todos los diferentes, todos iguales; o sea: todas las identidades autóctonas deben poseer el derecho de tener su espacio en el planeta -»» INCLUIDAS las de rendimiento demográfico más bajo, INCLUIDAS las económicamente menos rentables.
.
.
Nota 1: Los 'globalization-lovers', UE-lovers. smartphone-lovers (i.e., los indiferentes a las cuestiones políticas), etc., que queden en su... siempre que respeten los Derechos de los demás ... y viceversa.
---»»» blog http://separatismo--50--50.blogspot.com/
.
Nota 2: Los Separatistas-50-50 no son fundamentalistas: lea, para los separatistas-50-50 deben ser considerados nativos todas las personas que valoran más su condición 'nativa', que su condición 'globalization-lover '.
.
Nota 3: Hay que decir NO a la democracia-nazi! O sea hay que decir no a aquellos... que pretenden democráticamente determinar el Derecho (o no) a la Supervivencia de otros! [nota: no fue por casualidad que la élite del sistema adulteró la ley de las naturalizaciones]
.
Nota 4: En pleno siglo XXI tribus de la Amazonia han estado siendo masacradas por madereros, mineros, hacendados con el fin de robarles las tierras ... muchas de las cuales para ser después vendidas a multinacionales: la elite del sistema habla en estos holocaustos? No!
.
.
.
.
II.
LA ELITE FINANCIERA, Y SUS MERCENARIOS, SON EL NUEVO KGB,
.
.
-» Los Partidos del Sistema (y los Media del Sistema) son financiados por personal que ... posee inversiones codiciosos de mano-de-obra barata, servil.
.
-» En consecuencia, los Partidos del Sistema (y los Media del Sistema) indican odio/intolerancia hacia Intenciones Identitarias:
- no se limitan a ser globalistas, no soportan la existencia de pueblos autóctonos a sobrevivir pacíficamente en el planeta; o sea: ellos no respetan NI la diversidad, NI la justicia social, NI los pueblos de menos huella-ecológica.
.
-» Las personas de los partidos del sistema en colusión con las altas finanzas, y en colusión con migrantes que se consideran seres superiores en el caos ... no hablan en la introducción de la Tasa-Tobin para ayudar a los más pobres ... quieren que la ayuda a los más pobres se haga a través de la degradación de las condiciones de trabajo de la mano-de-obra servil.
.
-» Más: migrantes naturalizados están contra el separatismo-50-50... o sea: su problema no es la integración ... con su demografía imparable en relación a los nativos, su problema es ser Donos-de-Todo .