Al·legacions al Projecte d’Urbanització del Pla Parcial del Sector «El Canyet»

 Al·legacions

al Projecte d’Urbanització del

Pla Parcial del Sector «El Canyet»

De l’Associació Els Verds de Badalona

Consideracions prèvies:

Segons consta a la Memòria, el present projecte es una revisió i actualització del projecte d’Urbanització del Pla Parcial El Canyet de març del 2007, aprovat definitivament per l’Ajuntament de Badalona en Junta de Govern Local el 5-2-2008. I que es desenvolupa seguint els següents planejaments vigents:

• Pla General Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

• Pla Parcial d’ordenació del Polígon C de Canyet

• Estudi de Detall d’Ordenació de Volums, Alineacions i rasants de l’àmbit del polígon C de Canyet, Badalona. Sector Sud. BO P.23-11-2006

• Pla Especial del Patrimoni de Badalona fitxa C-6 de Can Ferrater

Sembla que la revisió del 2021 del projecte del Pla Parcial de Canyet es un simple retalla i enganxa del projecte de març del 2007, aprovat el febrer del 2008. Les determinacions i els planejaments vigents en que es fonamenta son clarament insuficients. I fonamentar-ho en PGM del 76, un Pla obsolet es més que discutible. Aquest planejament franquista tenia i segueix tenint per objectiu un creixement urbanístic desproporcionat i la implantació d’una xarxa viaria sobredimensionada.

És sorprenent que mentre el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDU-M) a punt de ser aprovat, es fonamenta en l’articulació del territori donant el màxim protagonisme a les infraestructures verdes, a les infraestructures blaves, preservant els espais verds intersticials i perseguint la sostenibilitat ambiental, etcètera, de l’àmbit metropolità, es continuï tramitant projectes anacrònics i insostenibles típics de la vella política del totxo i del gran formigó franquista, que ens ha portat a l’actual desgavell urbanístic i viari pel creixement en taca d’oli dins l’àrea metropolitana absolutament insostenible.

Des del 2008 ençà la sensibilitat ciutadana i també les normes jurídiques de protecció ambiental, patrimonial i de lluita contra el canvi climàtic han avançat molt, sobretot arran de la declaració de consens de la COP-21 de Paris del 2015. D’entre aquestes normes jurídiques de protecció ambiental vinculants d’obligat compliment que no s’han tingut en compte en aquest planejament cal ressaltar la Llei 16/2017 d’1 d’agost de Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya, que té per objectiu reduir les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) i d’afavorir la transició cap a una economia baixa en carboni. Així doncs a qualsevol planificació sectorial com és aquest Projecte d’Urbanització de Canyet, és obligatori incorporar tots els objectius d’aquest nou marc legal jurídic Internacional, Comunitari, Estatal, Nacional i Local, cosa que aquí es passen absolutament per alt.

L’Exposició de Motius del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre de mesures urgents per a l’emergència climàtica i impuls a les energies renovables del Govern de la Generalitat, entre d’altres coses diu el següent:

“Els instruments ordinaris que ofereix la legislació en matèria de medi ambient, d’energia i d’urbanisme es mostren insuficients per resoldre la situació extrema a la qual hem arribat. Aquests instruments s’han de reforçar, redefinir o ampliar de manera urgent per tal d’encarar l’emergència climàtica amb diversos elements que permetin en conjunt incrementar de manera efectiva la producció d’energia mitjançant energies renovables i altres mesures que permetin reduir les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle”

No consta a la Memòria l’existència de vàries mines d’aigua, un important patrimoni històric, arqueològic hidràulic subterrani de Canyet. Donat que els seus traçats subterranis intersecten les urbanitzacions i el vial, es veuran severament afectades o fins i tot destruïdes si no es prenen totes les mesures correctores de protecció pertinents.

Tenint en compte la proximitat del traçat del vial projectat al poblat iber Baitolo del turó d’en Boscà, sorprèn que no hi consti a la Memòria la realització de prospeccions arqueològiques prèvies ni l’informe prescriptiu del Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat a tota l’àrea per l’alta expectació arqueològica per on hauria de passar l’esmentat vial.

El vial projectat fins a la carretera de can Ruti al coll de Miravitges no es justifica de cap manera la seva necessitat, més tenint en compte el sever impacte ambiental i ecològic que significaria destruir una important massa forestal existent al torrent de la Carbassa, de pins, roures, alzines i garrofers a l’obaga dels turons d’en Folc i d’en Boscà.

No hi consta l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’òrgan competent de la gestió i regulació dels usos de les riberes de les conques fluvials internes de Catalunya

No consta l’informe prescriptiu del Parc de la Serralada de Marina sobre l’afectació botànica i faunística del vial a dins l’espai natural del torrent de la Carbassa

No hi consta cap previsió de reserva de l’espai viari necessari per fer viable el Pla d’Homologació i Ampliació de les pistes d’atletisme de Can Ferrater.

Per tant des d’aquesta perspectiva, l’incompliment del marc legal i jurídic vigent de les normatives internacionals, nacionals i locals vinculants en la governança de projectes d’afectació ambiental i de lluita contra el canvi climàtic fa obsolet i invalida aquest projecte d’urbanització.

Per tot això presentem les següents

Al·legacions

1. Incompliment del marc legal i jurídic vigent de les normatives internacionals, comunitàries, nacionals i locals vinculants en la governança de projectes d’afectació ambiental i de lluita contra el canvi climàtic

1a.- Cal incorporar els requeriments de la Llei 16/2017 d’1 d’agost de Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya

2a.- Cal incorporar del Decret Llei 16/2019 de 26 de novembre de mesures urgents per a l’emergència climàtica i impuls a les energies renovables del Govern de la Generalitat,

3a.-Cal incorporar els acords i compromisos internacionals i locals sobre responsabilitat compartida entre l’administració pública i la ciutadania en la governança de la gestió de projectes d’afectació ambiental i ecològica:

• Capítol 28 de l’Agenda 21 de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de 1992

• Carta d’Aalborg(Dinamarca) de Ciutats i Pobles Europeus cap a la Sostenibilitat de 1994

• De la Carta a l’Acció de Lisboa de 1996

• 5è Programa de Medi Ambient de la Unió Europea

• Declaració de la Xarxa de Ciutats i Pobles de la Diputació de Barcelona

• Estatuts del Fòrum del Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona

4a.-Cal assumir la Declaració de Consens de la Conferència de les Parts de la Convenció de Canvi Climàtic de L’ONU de París (COP-21) del 2015

5a.-Cal incorporar el Pacte Nacional per a la Transició Energètica (PNTE)

Aprovat per acord de Govern de la Generalitat de 31 de gener de 2017, diu el següent:

(...). “És un marc de desenvolupament de la política energètica catalana per fer front als reptes de l’emergència climàtica, amb el tancament i abandonament dels combustibles fòssils i nuclears i assolir un sistema energètic 100% renovable de proximitat neutre enemissions de GEH EN 2020.” (...). “La planificació territorial i els requeriments ambientals han de ser coherents amb l’aprofitament energètic dels recursos renovables.”

Els objectius del PNTE en matèria de reducció d’emissió de GEH son:

• Reducció d’un 40% el 2030

• Reducció d’un 65% el 2040

• Reducció d’un 100% el 2050

6a.- Cal incorporar la Directiva Marc Europea de Residus Urbans 2018/851/CE

Tot i que encara no s’ha transposat a la normativa espanyola ni catalana és d’obligat compliment. Representa un canvi en la prioritat de la gestió pública dels residus a tota la UE, en la que la incineració, la metanització i la crema de biomassa deixen de ser considerats com a valorització dels residus, pel que la prevenció, la recuperació i el reciclatge dels materials passa a ser la jerarquia d’actuació. Per aquest motiu s’ha de planificar el tancament de les incineradores i els abocadors.

En base a aquesta mateixa directiva, la Unió Europea obliga als seus membres a assolir una taxa de reciclatge del:

• 50% pel 2020

• 55% pel 2025

• 60% pel 2030

Sota l’amenaça de sancions en cas d’incompliment. Malauradament a Badalona estem molt lluny d’aquestes ràtios de reciclatge ja que segons dades del 2018, Badalona, amb un reciclatge del 26,80%, ocupa el quart pitjor resultat de Catalunya, només per davant de Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet (21,50%) i L’Hospitalet (24,40%), tots quatre molt lluny dels objectius fixats per la UE.

2. Incompliments de la normativa de protecció del patrimoni natural, paisatgístic, històric i arqueològic i de lluita contra el canvi climàtic

    7a.-Cal fer l’estudi i aixecament topogràfic del traçat subterrani de 6 mines d’aigua afectades per la       urbanització i el vial, per tal de respectar la servitud de pas i prendre les mesures correctores             necessàries per a la seva preservació:

• La mina del Moli de la Torre Vella de Badalona (segle XVIII)

• La mina dels horts de can Ferrater (segle XVIII)

• La mina tributaria de l’aqüeducte i la bassa de can Ferrater

• La dues mines de can Campmany

• La mina del torrent de la Carbassa

Croquis dels traçats de les mines afectades facilitat pel Grup d’Espeleologia de Badalona

Detall del traçat de la mina del Molí de la Torre al seu pas per la zona afectada per la urbanització projectada a Canyet facilitat per Josep Estruch

8^a.-Cal recavar l’informe prescriptiu i l’autorització del Departament de Cultura, segons el Decret 78/2002 del Govern, que regula la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic d’aquells indrets susceptibles de protecció com es la proximitat al jaciment arqueològic del poblat iber del turó d’en Boscà (s. IV-I aC.), prèviament a la concessió de llicència d’obres.

9a.-Per ser innecessari i totalment injustificat, cal eliminar el vial des de del carrer de can Campmany fins a la carretera de can Ruti. En l’escenari d’emergència climàtica en el que ens trobem, en el que segons l’IPCC* i l’IPBES**, la conca mediterrània serà una de les regions que més patirà els efectes devastadors de sequeres persistents, cops de calor i pluges torrencials la tala d’arbres i de la màquia mediterrània contravé totes les recomanacions d’aquests dos panells d’experts governamentals de l’ONU. Segons els quals la millor estratègia de mitigació, d’adaptació i resiliència de les nostres ciutats al canvi climàtic es la renaturalització de les nostres ciutats protegint i augmentant al màxim la massa forestal com a refugis climàtics. Les conclusions de l’informe de l’IPBES son alarmants:

 La destrucció dels ecosistemes es tant greu com el canvi climàtic i van estretament relacionats. Reclama canvis transformadors del models de producció i consum per poder salvar la vida natural i  també la humana, que depèn enormement dels ecosistemes que estem destruint, amb els canvis dràstics dels usos del sòl, la sobreexplotació dels recursos naturals, l’emissió de GEH i els alt nivells de consum.

Tanmateix, contravenint totes aquestes recomanacions, aquí es projecta una infraestructura viària obsoleta pròpia d’un model de mobilitat insostenible de promoció del vehicle privat a motor, que es la primera font d’emissió de GEH a l’entorn metropolità i directament responsables del canvi climàtic, que impacta molt severament o destrueix:

• Una Zona d’Interès Paisatgístic pendent d’excavació arqueològica junt al camí d’accés del poblat iber

• Una roureda declarada Zona d’Interès Natural, Històric i Antropològic en el torrent de la Carbassa

• El camí tradicional entre antigues feixes de l’obaga del turó d’en Boscà, un pas natural per anar des de la vall de Canyet a la de Pomar de Dalt, passant pel coll de Miravitges

• El traçat d’algunes mines d’aigua

        IPCC*: Panell Intergovernamental d’Expert en Canvi Climàtic de l’ONU

       IPBES**: Panell Internacional d’Especialistes en Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics de                         l’ONU

        10a.-Cal recavar l’informe prescriptiu del Parc de la Serralada de Marina

3.-Planificació de la mobilitat a les pistes d’Atletisme de Can Ferrater

    11a.-Cal fer la reserva de l’espai viari necessari per poder executar correctament el futur Pla d’Ampliació i Homologació de les pistes d’atletisme de can Ferrater

4.-Plec de condicions il·legible

    12a.- Cal reeditar i publicar correctament el Plec de Condicions, ja que des de la pàgina 27 a la 32 d’aquest Plec apareixen tots els paràmetres erronis amb la notació: ¡Error! Marcador no definido!

Per tot això

Sol·licitem

1r. Siguin tingudes en compte les nostres al·legacions.

2n. La suspensió de l’Aprovació Inicial d’aquest Projecte d’Urbanització del Pla Parcial del sector de Canyet pel seu flagrant incompliment de la normativa jurídica de protecció del patrimoni natural, ecològic, històric, arqueològic i cultural de Canyet.

3r. Es redacti un nou projecte que tingui en compte totes les mesures correctores pertinents per fer efectiva la protecció i preservació integral de tot l’extraordinari patrimoni comunitari greument amenaçat.

Associació Els Verds de Badalona

Badalona, 17 de desembre de 2022

Davant la convocatòria del Fòrum del Medi Ambient

 

>Comunicat<

Davant la convocatòria del Fòrum del Medi Ambient de 

l’Ajuntament de Badalona (9-11-22)

Benvolguts/es:

Com recordareu arran de la tempesta Glòria de gener del 2020, Els Verds de Badalona vam demanar a Rosa Trenado, Regidora de Medi Ambient la convocatòria urgent del Fòrum del Medi Ambient* més tenint en compte que la darrera reunió d’aquest òrgan municipal de participació ciutadana s’havia fet el 16 de gener del 2019, és a dir feia un any que no es reunia. Donada la gravetat d’aquests dos fets, com són l’emergència del canvi climàtic i l’incompliment flagrant del reglament intern del Fòrum per part de l’Ajuntament, us vam convidar a assistir al següent plenari que l’Ajuntament va convocar pel 13 de febrer del 2020, 13 mesos després de l’anterior plenari.

En aquella ocasió, davant les nostres crítiques d’incompliment de les convocatòries trimestrals del Fòrum, la regidora va dir: Demano disculpes per la demora en començar el Fòrum i per no complir amb els estatuts de fer les convocatòries cada tres mesos. Assumeixo la meva responsabilitat, però la voluntat és fer-ho bé.

Ara, ens ha convocat:

Ens complau convocar-los a la propera sessió del Fòrum de Medi Ambient, que tindrà lloc, en forma presencial, el pròxim dia 9 de novembre de 2022, a les 18 hores,

a la Sala de Premsa de l'Edifici del Viver(Plaça Assemblea Catalunya 9-12 planta baixa 08911-Badalona).

Amb un any i nou mesos de retard, gairebé dos anys! Saltant-se sense miraments set convocatòries ordinàries i amb el següent

ORDRE DEL DIA:

1.Presentació de la Diagnosi del Pla de Mitigació del PAESC (Pacte d'alcaldes/esses per a l'energia i el clima) de Badalona.

Inici del procés de recollida de propostes a incloure al pla d'acció. Treball presentat per la consultora ERF (Estudi Ramon Folch)

2.Presentació del Pla d'Adaptació al Canvi climàtic de Badalona (PLACC). 

   Proposta de pla d'acció, discussió i recollida de propostes a incorporar al pla. Treball presentat per la consultora MCRIT.

3.Precs i preguntes.

Dos temes dels que no teníem cap notícia! Que no dubtem que poden ser molt interessants però que en cap cas es poden fer servir per saltar-se com es salten novament altres normes del Fòrum, com són revisar l’acta de la sessió anterior, revisar els acords presos i donar explicacions dels incompliments, etcètera. Malgrat les paraules de la regidora, aquesta ha incorregut en un incompliment encara pitjor que el d’aleshores. Cada vegada són més irresponsables en no fer les convocatòries trimestrals i obviar/ocultar o segrestar el debat ciutadà imprescindible en aquest òrgan sobre temes d’afectació ambiental tan greus com:

• Declaració d’emergència climàtica pendent

• El trasllat del col·lector interceptor de Llevant/Visita al dipòsit pluvial de l’Estrella

• La pèrdua de platges/ Descontaminació del sòls de La Mora

• Situació de la Serralada de Marina

• Recuperació de camps de conreu abandonats

• Foment de l’agricultura ecològica o de proximitat local

• Reactivació dels horts municipals totalment deixats i abandonats

• Aprofitament de l’aigua potable del regueró de Canyet, procedent de les conques del Ter que es llença a la claveguera

• La temporada de platges i contaminació marina

• El PDU de les Tres Xemeneies

• EL Projecte de construcció de dos blocs de pisos a ca L’Arnús

• La contaminació de lixiviats del Torrent de la Font del camions de la recollida selectiva del carrer Cerdanya

• La brutícia del barri del Remei/ Plecs de Condicions de Manteniment del Verd Urbà

• Campanya de plantació d'arbrat feta i explicació de tales que s'estan fent

• El fracàs històric dels plans metropolitans de la recollida selectiva dels residus sòlids urbans a Badalona

• La contaminació acústica i atmosfèrica de la C-31. Proposta de la Plataforma Transformació de la C-31 de creació d’una Comissió Municipal oberta de la C-31

• Carrils BiciVia Nord BDN-SADB i BDN-SCDG

• Zona de Baixes Emissions

• Reforma del Reglament Intern del Fòrum pendent des de fa varis mandats

• Etcètera, etcètera

És especialment greu que després de tants incompliments, de tanta desídia i de tanta irresponsabilitat política, ara ens presentin dos temes (sense cap prejudici del seu interès) completament aliens al procès participatiu del Fòrum, segurament més propers a la propaganda política, per instrumentalitzar el Fòrum amb finalitats partidistes i electoralistes.

Temes informatius con aquests, precuinats en absència del procès participatiu, monogràfics o no s’han de tractar en convocatòries addicionals extraordinàries, no suplantant les convocatòries ordinàries d’aquest òrgan participatiu. Considerem que aquest irresponsable comportament, a més d’una manca de respecte envers als membres del Fòrum, és molt contraproduent, ja que dificulta greument el necessari i imprescindible consens social i polític entre la ciutadania i l’Ajuntament en l’adopció de projectes i de programes compartits per fer front a les múltiples emergències socials, polítiques, econòmiques i ecològiques que ja estem patint.

Per tot això, per si no heu rebut la convocatòria, us tornem a convidar i us animem a assistir al Fòrum del Medi Ambient del proper dimecres dia 9 de novembre a la sala de premsa del Viver a les 18 h.

Salut i ecologia!

Associació Els Verds de Badalona

(*):http://ecobloc.blogspot.com/2020/02/emergencia-climatica-i-incompliment-del.html?m=1

Badalona, 7 de novembre de 2022

Manifest Transformem la C-31 JA!

 Transformem la C-31 ja!

>Manifest<

L’any 1969 s’inaugurà l’autopista de Barcelona a Mataró, ara C-31. Aquesta gran infraestructura viària destinada als vehicles privats a motor travessa tota la ciutat de Badalona i ocupa una superfície d'uns 200.000 metres quadrats. L'objectiu d'aquest eix viari va ser facilitar als barcelonins els desplaçaments de forma ràpida a les seves segones residències del Maresme o de la Costa Brava sense tenir en compte les necessitats de mobilitat dels badalonins i badalonines.

Aquesta infraestructura viària interurbana, imposada fa 53 anys, és una via segregada de gran capacitat, que actua com a barrera arquitectònica que desvertebra social, psicològica i urbanísticament la ciutat. Així trobem que al voltant d'aquesta barrera es concentren les rendes més baixes econòmicament, generant-se una segregació que acaba afectant a una bona part de la ciutat. Per tant, depenent de si vius per sota o per sobre de l'autopista pots tenir millors o pitjors perspectives educatives. Una de les mancances de la nostra ciutat és la construcció d'un mapa escolar que doni resposta real a les necessitats educatives, però la presència inamovible de l'autopista ha fet fracassar qualsevol iniciativa en aquest sentit.

Per aquesta enorme barrera arquitectònica passen diàriament més de 70.000 cotxes que provoquen un greu problema de contaminació ambiental y acústica. Una de les conseqüències de la contaminació ambiental per la nostra salut, amb patologies respiratòries, cardiovasculars i fins i tot morts sobtades, entre d'altres. Però els contaminants atmosfèrics no afecten a tothom per igual, els infants, les embarassades, la gent gran i les persones amb problemes de salut poden tenir una afectació més important. Els infants de les escoles que han estat més en contacte amb aquests contaminants fins i tot presenten un pitjor desenvolupament cognitiu. Quant a la contaminació acústica, també provoca greu problemes de salut com les cardiopaties, l'insomni o l'estrès.

Així quant més a prop estiguem d'aquest focus contaminant, més risc tenim de contraure greus malalties. Mentre que si prioritzem mantenir-nos en contacte amb espais verds trobarem grans beneficis per la nostra salut.

La regeneració urbanística i la renaturalització de la ciutat resultants de l’eliminació de la C-31 han de tenir per objectiu millorar la vida i la salut de la ciutadania i de reduir el consum de combustibles fòssils i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Què volem?

Eliminar aquesta barrera arquitectònica que bloqueja la connectivitat de gairebé 40 carrers de la ciutat i aïlla física i psicològicament la Badalona de dalt de la de baix.

Volem transformar la seva traça en un gran bulevard verd que articuli els grans equipaments de ciutat que ja existeixen, sobretot els centres docents i els esportius.

Donar un protagonisme absolut al verd urbà per trencar l'illa de calor que es l’autopista sobretot als barris mes deficitaris com Sant Roc, Llefià, la Salut, Sant Crist, Dalt la Vila, etcètera.

Donar prioritat absoluta en aquest nou eix verd als modes de mobilitat interna no motoritzats com son l’anar a peu i en bici i al transport públic col·lectiu electrificat com el tramvia, així com al metro i el ferrocarril en l’externa.

El gran repte de la futura ciutat sostenible, ecològica, justa i democràtica, rau en un urbanisme que prioritzi la salut de les persones per sobre dels vehicles privats a motor, així com la justícia socioambiental i l’adaptació i la resiliència de la ciutat als fenòmens climatològics cada vegada mes extrems i recurrents del canvi climàtic i de les emergències climàtiques que ja tenim aquí.

Cal aplegar voluntats i esforços de totes les entitats ciutadanes i les administracions públiques per tal d’eliminar aquesta ferida urbanística, aquest mur de la vergonya d’injustícia socioambiental que des de fa 53 anys trenca en dues parts la ciutat.

Per raons tan importants com els impactes tan severs i perjudicials de l’autopista sobre la salut pública i com barrera arquitectònica que desvertebra social i urbanísticament la ciutat, les entitats sotasignants EXIGIM la TRANSFORMACIÓ de la C-31 en un gran eix verd, vertebrador, permeable i equipat de la nostra ciutat.

Transformem la C-31 ja!

Entitats promotores:

Transformem la C-31, Massa Crítica, Fampas, Els Verds de Badalona, +VerdUrbàBadalona, Badalona pel Clima, Taula de la Mobilitat, Deixem de ser invisibles, Som Mobilitat, Salvem ca l’Andal, Defensem ca l’Arnús, Fridays for Futur Badalona, Inspirem Badalona i Òmnium Cultural Badalona.

Donen suport:

Associacions Veïnals de Bufalà, Canyadó, Can Solei, Centre, Coll i Pujol, Dalt la Vila, Iris-Sol-Casagemas, Juan Valera, Montigalà-La Batllòria, La Morera, Nova Lloreda Nord, Nova Lloreda Sud, Raval, Sant Antoni de Llefià, Sant Crist de Can Cabanyes, Sant Roc i Sistrells.


Badalona, 18 de setembre de 2022

Instància-queixa i propostes a l’Alcaldia de Badalona relacionada amb la creació d’una Comissió assessora del Parc de Ca l’Arnús-Can Solei

Instància-queixa i propostes a l’Alcaldia de Badalona relacionada amb la creació d’una Comissió assessora del Parc de Ca l’Arnús-Can Solei

A l’Atenció del Sr. Rubén Guijarro

Alcalde de Badalona

D’en Francesc Alfambra

President de l’Associació Els Verds de Badalona

En relació a l'Expedient: 2022/00031732T Ref. Addic.: UO Responsable: D. Jurídic i Adm. Gral. de Govern i Territori Assumpte: Comissió tècnico assessora del Parc de Ca l'Arnús- Can Solei Procediment: Expedients de Comissions, Juntes i Consells

Volem manifestar el següent:

En primer lloc, considerem que la creació d'aquesta comissió assessora del parc de Ca l'Arnús-Can Solei es una iniciativa molt positiva per a impedir el despropòsit municipal d'edificar dos blocs de pisos dintre el perímetre històric del parc.

Ara bé discrepem de la composició d'aquesta comissió, ja que s'ha exclòs la presencia dels grups ecologistes que estem mobilitzats per a la preservació integra del parc.

Es per això que Sol·licitem:

• Incloure l'Associació Els Verds de Badalona en l'esmentada comissió assessora del Parc.

• Suspendre el planejament previst dins el Parc ja que els treballs d'aquesta comissió assessora no tindrien cap sentit si se segueix la tramitació administrativa d’aquest planejament . De no fer-se així només es pot interpretar aquesta comissió com a una comissió fantasma per cobrir l'expedient i allargar el conflicte innecessàriament.

Rebeu una cordial salutació

Atentament

Francesc Alfambra

President d'Els Verds de Badalona

Badalona, 13 de setembre de 2022

Comunicat a l’opinió pública de Defensem ca l'Arnús

 

Comunicat a l’opinió pública

En relació a la creació d’una Comissió tècnica de treball del Parc de Ca l’Arnús- Can Solei per part de l’Ajuntament de Badalona

El dia 9 de setembre de 2022, la Plataforma Defensem Ca l’Arnús, hem tingut accés al document de creació d’aquesta comissió, datat el 25/7/2022. En relació a la creació de l’esmentada comissió volem manifestar el següent:

En primer lloc, trobem molt favorable la creació d’aquest grup de treball, tan necessari per poder tractar diferents temes relacionats amb el parc de Ca l’Arnús-Can Solei.

D’altra banda, i atenent-nos a la part del document on diu que «Aquestes comssions són instruments de treball, tenen caràcter mixt, i han d’estar constituïdes per membres de la Corporació que ostentin responsabilitats de decisió en matèries que afectin les comissions mateixes», manifestem el nostre desacord quant a la forma que ha pres aquesta comissió.

Sent el parc de Ca l’Arnús-Can Solei un espai natural, d’una banda i de l’altre un element del patrimoni, ens sembla poc adient que la comissió estigui presidida per la Regidoria d’Urbanisme en solitari. En aquest sentit, entenem que hauria d’estar presidida o copresidida per la Regidoria de Medi Ambient i la de Cultura. A qualsevol ciutadà li semblaria un autèntic disbarat que una comissió sobre temes de salut pública fos presidida per la Regidoria de Cultura. Entenem que una comissió sobre el parc necessita ser presidida per professionals del medi ambient i del patrimoni, amb una sensibilitat especial envers aquests assumptes.

Sobre la resta de vocals de la comissió, manifestem el nostre desacord en que no s’hagi inclòs cap entitat ecologista. El darrer any, entitats ecologistes com +VerdUrbàBadalona, ElsVerds de Badalona i la mateixa Plataforma Defensem Ca l’Arnús, hem mostrat una gran preocupació per diferents aspectes del parc com la poda excessiva o la imminent construcció de pisos prevista dintre del parc, així també com la defensa del perímetre de la fitxa H-3 del Catàleg Municipal Municipal de Patrimoni.

Per tot això, i per tal que es reconfiguri aquesta comissió d’una manera més adient, Proposem:

• Que aquest grup de treball sigui copresidit per la Regidoria de Medi Ambient i la de Cultura (Patrimoni)

• Incloure alguna de les esmentades entitats ecologistes a aquest grup de treball

• Que la resta de vocals siguin principalment persones vinculades al Medi Ambient i a la Cultura no a l’Urbanisme

• La suspensió del planejament previst, ja que sinó, la creació d’aquesta comissió de treball per obrir debat sobre el parc de Ca l’Arnús-Can Solei no tindria cap sentit

Entitats signants: 

Plataforma Defensem Ca l’Arnús

A.VV. Iris-Sol-Casagemas

 Els Verds de Badalona

+VerdUrbàBadalona

Contacte: defensemcalarnus@gmail.com

Badalona, 12 de setembre de 2022

Acta de la reunió Defensem ca l'Arnús-Ajuntament

 

Acta de la reunió de la Plataforma de Defensa del parc de 

ca l’Arnús amb Teresa González, Regidora de Territori

 i cinc tècnics d’Urbanisme i de Medi Ambient

(Sala de premsa d’El Viver)

Francesc Alfambra

De la Plataforma de Defensa del parc de ca l’Arnús

Assistència:

Per la Plataforma:

Víctor Àvila, Francesc Alfambra, Eva Ruiz, Joan Pujol, Maria del Valle Castellano i Manolo Pacheco. Excusen assistència: Montserrat Rectoret i Maria Alejandra Fernández.

                                                Fotos: Maria del Valle Castellano

Per l’Ajuntament:

Teresa González, Pere Baguè, Xavier Codes, Rafael Argelich, Ramón Díaz i Gregori Muñoz-Ramos.

Prèvia:

1. A proposta nostre, fem una roda de presentació dels assistents/es

2. Proposem aixecar acta de la reunió. Al·leguen que ho tenien que haver dit amb temps per portar una secretària. Contestem que ja la farem nosaltres mateixos.

La Regidora:

Comença la regidora dient que «estan d’acord a parlar de la protecció del parc i d’obrir un procès participatiu sobre un pla d’usos del parc» (un tema de la reunió posterior que la regidora tenia amb la coordinadora veïnal del Dte 1^r, un tema que òbviament compartim, però que no era l’objectiu de la nostra reunió).

I afegeix: «...que s’han modificat uns drets adquirits i que dins el marge que tenim estem disposats a treballar tot el que sigui viable».

Acaba dient que «els tècnics ens explicaran com està la part afectada, que per cert són 40 pisos no 55»

Introducció Plataforma:

Vam demanar una reunió urgent amb l’alcalde, però ens sembla perfecte fer-ho amb la regidora de Territori per delegació.

Estem alarmats perquè el projecte de construcció de dos blocs de pisos previstos es absolutament incompatible amb la protecció íntegra del parc. Com tots sabem a la fitxa del catàleg de patrimoni municipal protegit elaborada l’any 1980 pels arquitectes Joan Antoni Padròs i Francesc Lladò, plenament vigent, inclou el mur perimetral, la font de Roca i Pi i el barri de l’entrada emblemàtica al passeig dels Plàtans des del carrer de Sant Bru. La seva execució malmetria aquest patrimoni arquitectònic i significaria talar plàtans i còculs centenaris.

És per això que us oferim tot el nostre suport al ple municipal i al govern a trobar una solució que impedeixi aquesta afectació tan negativa al patrimoni del parc com podrien ser una permuta, un expropiació o la suspensió de l’expedient o en el seu cas la suspensió de la llicència d’obres arran de la proposta de la Generalitat de declarar com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) tot el conjunt del parc. Amb voluntat política, la declaració de BCIN facilitaria la suspensió del projecte i per tant la protecció integra del parc. Aquest sentiment de rebuig està molt arrelat al barri i a tota la ciutat, aquest projecte es absolutament impopular, per això us demanem que doneu una solució a aquest nyap urbanístic.

En aquest moment, apareix TV3 demanant autorització per prendre imatges de la reunió, a la que accedim tant la Regidora com la Plataforma.

Tècnic:

Hi ha una sèrie de processos que la Generalitat ha fiscalitzat i que els Plens Municipals van validar. Aquest projecte no va néixer ahir. Tothom té dret a queixar-se, a presentar al·legacions en l’aprovació inicial per modificar coses, però quan han acabat dos processos la cosa és més complicada. Hi ha uns drets adquirits d’uns tercers que ho fa tot molt més complicat. Hi ha un Pla General Metropolità vigent. Hi ha una cosa que no entenc, i és que hi va haver consens.....

Hi ha informes favorables de la Comissió del Patrimoni Municipal de Badalona, del Departament de Cultura de la Generalitat, de la Direcció d’Energia, etcètera..

Respostes Plataforma:

La gent, ara està molt més conscienciada que abans, no estem d’acord en absolut, perquè totes aquestes bestieses són inadmissibles. Canviem de paradigma! Hem parlat amb moltíssima gent que no estan gens ni mica d’acord amb tot això.

L’Associació Els Verds de Badalona vam fer un plec d’al·legacions recollint la necessitat de protecció de tots els elements del catàleg del patrimoni inclosos dins el perímetre del parc i les vau rebutjar totes!

El suposat consens veïnal no va ser tal: les AA. de VV. d’Iris-Sol-Casagemas i Manresà van estar en contra i els/les assistents/es a les assemblees veïnals que es van fer per informar d’aquest projecte, no van estar a favor d’aquest projecte! Tothom o si més no una immensa majoria ho vam rebutjar.

Tècnic:

Per fer una cronologia, hauríem de començar parlant del Pla General Metropolità (PGM) del 1976. Des d’aleshores hi havia previst prolongar la Via Augusta amb un vial de 20 metres fins a la riera de Canyadó. Al anys 90’s es va plantejar un vial per a vianants i de serveis de 8 o 9 metres des del carrer Seu d’Urgell fins a la riera, però un particular va presentar un contenciós i el va guanyar pel que vam tornar al PGM anterior, del vial de 20 m d’amplada, molt pitjor!

També als anys 90’s es va plantejar un centre de convencions a la part alta de ca l’Arnús, algunes modificacions de la Covesa/Ford i un nou intent de reconduir el vial de 8 o 9 metres d’amplada aprofitant el que hi ha entre el mur dels badius i els parc, estrictament de serveis, que s’aprovà definitivament al 2007. El 2009 es torna a aprovar minimitzant l’afectació als badius. Es planteja un vial de vianants només transitable per la a Guàrdia Urbana, Protecció Civil, etcètera. Juan Alberto Arnús es va negar a vendre la seva part del parc, pel que l’Ajuntament el va expropiar!

Amb la crisi immobiliària del 2008 es paralitzà tot. L’Ajuntament planteja 3 polígons d’actuació. Vam inscriure com a pública l’entrada monumental del passeig dels plàtans al parc per poder-ne fer ús de l’entrada i dues privades, a ambdues bandes de l’entrada. El 2018, els propietaris, li venen a la constructora Metropolitan House, amb drets privats, amb una compactació a la de l’esquerra. El 2018 es fa l’aprovació provisional (al·legacions rebutjades ja comentades abans) i al 2020 l’aprovació definitiva (En plena pandèmia).

Respostes i pregunta de la Plataforma:

Els terrenys eren de Joan March i de Vila Remisa propietaris de la Covesa. Va sorprendre molt que l’entrada fos també propietat dels amos de Covesa!

Juan Alberto Arnús va posar una única condició per vendre i era que l’Ajuntament li havia de garantir que tot el parc seria públic! Com l’Ajuntament no li va garantir, es va negar a vendre i és per això que se’l va expropiar forçosament!

A l’aprovació definitiva del novembre de 2020 consta l’eliminació de 200 metres quadrats del vial: Segueix programat el vial?

Resposta tècnic:

Sí, el vial segueix programat!

Hi ha tres nivells en els projectes abans de donar la Llicència d’obres:

    1. Planejament

    2. Projecte d’Urbanització

    3. Projecte de Reparcel·lació

    4. Atorgament de Llicència d’obres

El planejament ja està aprovat definitivament, ara falten els projectes d’Urbanització i el de reparcel·lació, i a partir d’aquí es donarà la llicència d’obres. Ara mateix, a Urbanisme estem supervisant l’expedient d’urbanització dels propietaris. Els propietaris anteriors de Metropolitan House ja tenien llicència d’obres, però arran del procès participatiu que es va obrir el 2018, els propietaris es van avenir a modificar i compactar la ubicació de l’edifici de l’esquerra enganxat al mur de l’entrada.

Preguntes de la Plataforma:

1. Es va indemnitzar els propietaris per modificar i compactar la construcció si ja tenien Llicència d’obres?

2. Quan es van reqüalificar les tres finques de verd privat protegit a urbanitzable?

3. Per què es fa servir el parc com a aparcament de vehicles d’empreses contractistes, de dipòsit de maquinària, de cabines de la platja i de contenidors de la recollida selectiva? És un parc metropolità per al gaudi de la ciutadania no un magatzem de materials i maquinària!

L’any 2000, a la preinaüguració i obertura del parc al públic, Maite Arqué, aleshores Alcaldessa de Badalona va declarar a la revista municipal Bétulo:

«La ciutat ha rebut el seu regal de reis, encara que és cert que encara manca un tros molt petit per a que tot ca l’Arnús sigui públic»

4. Si l’Ajuntament havia comprat i/o expropiat mes de 10 ha als propietaris de la família Arnús, i se sabia que restava mitja ha en mans privades (Joan March i Vila Remisa, propietaris de Covesa), per què no es van comprar o expropiar aleshores també?

5. Què va passar entre el 2000 que l’Alcaldessa reconeixia aquesta mancança per assolir un parc de ca l’Arnús públic 100% i el 2004-7 en que es van començar a tramitar modificacions i requalificacions d’aquesta mitja ha privada?

Però no busquem culpables, volem solucions!

6. Heu fet un càlcul del que costaria expropiar?

Resposta dels tècnics:

1. No es va indemnitzar res als propietaris malgrat tenir la llicència d’obres

2. Mai es van requalificar de verd privat protegit a urbanitzable, perquè sempre havien estat urbanitzables

3. És normal que hi hagi aquest dipòsit de maquinària i contenidors de la poda (?), a tots els parcs es fa (?), però en els material de la platja teniu raó, estem reduint l’espai ocupat!

4. Callada per resposta!

5. Callada per resposta!

6. Callada per resposta!

Plataforma:

Molt agraïts per tota la informació facilitada pels tècnics, però els tècnics treballen en funció dels acords del Ple Municipal, per tant no estem davant d’un problema tècnic sinó polític.

I dirigint-nos a la regidora:

El que us estem demanant al govern, a tots els grups municipals i a l’Ajuntament en Ple és una solució política per anul·lar aquest nyap urbanístic que malmet i destrueix l’entrada més emblemàtica del parc més històric la ciutat i de tota l’Àrea Metropolitana Barcelona.

No volem ni un sol pis a ca l’Arnús perquè ca l’Arnús no es toca!

Hi ha més de 150 milions de superàvit a l’Ajuntament.

L’aprovació definitiva del centre de convencions a la part alta del parc, de les germanes Maria del Mar i Clara Arnús, no va impedir que s’anul·lés mitjançant la permuta de tres finques municipals i un pagament (98% del parc) en metàl·lic de 280 milions de pessetes.

Perquè ara no es pot fer el mateix?

Pregunta a la regidora:

No ens dónes cap esperança ni prens cap compromís en aquest sentit?

Resposta de la Regidora:

Ens hem de cenyir a la legalitat i no podem fer res en contra.

Resposta de la Plataforma:

Amb la legalitat a la mà es pot fer una cosa i la contrària, només cal voluntat política per fer-ho!

-Sense haver acabat la nostra intervenció, la regidora s’aixeca de la cadira donant per acabada la reunió, però això no ens impedeix acabar dient-li:

Hem vingut a oferir tot el nostre suport i col·laboració en cercar una solució per protegir íntegrament el parc, però si el que voleu es confrontació, la tindreu!

A les 18:30 h es dóna per acabada la reunió.

Plataforma de Defensa del parc de ca l’Arnús

Badalona, 11 de juliol de 2022