diumenge, 18 de setembre del 2022

Manifest Transformem la C-31 JA!

 Transformem la C-31 ja!

>Manifest<

L’any 1969 s’inaugurà l’autopista de Barcelona a Mataró, ara C-31. Aquesta gran infraestructura viària destinada als vehicles privats a motor travessa tota la ciutat de Badalona i ocupa una superfície d'uns 200.000 metres quadrats. L'objectiu d'aquest eix viari va ser facilitar als barcelonins els desplaçaments de forma ràpida a les seves segones residències del Maresme o de la Costa Brava sense tenir en compte les necessitats de mobilitat dels badalonins i badalonines.

Aquesta infraestructura viària interurbana, imposada fa 53 anys, és una via segregada de gran capacitat, que actua com a barrera arquitectònica que desvertebra social, psicològica i urbanísticament la ciutat. Així trobem que al voltant d'aquesta barrera es concentren les rendes més baixes econòmicament, generant-se una segregació que acaba afectant a una bona part de la ciutat. Per tant, depenent de si vius per sota o per sobre de l'autopista pots tenir millors o pitjors perspectives educatives. Una de les mancances de la nostra ciutat és la construcció d'un mapa escolar que doni resposta real a les necessitats educatives, però la presència inamovible de l'autopista ha fet fracassar qualsevol iniciativa en aquest sentit.

Per aquesta enorme barrera arquitectònica passen diàriament més de 70.000 cotxes que provoquen un greu problema de contaminació ambiental y acústica. Una de les conseqüències de la contaminació ambiental per la nostra salut, amb patologies respiratòries, cardiovasculars i fins i tot morts sobtades, entre d'altres. Però els contaminants atmosfèrics no afecten a tothom per igual, els infants, les embarassades, la gent gran i les persones amb problemes de salut poden tenir una afectació més important. Els infants de les escoles que han estat més en contacte amb aquests contaminants fins i tot presenten un pitjor desenvolupament cognitiu. Quant a la contaminació acústica, també provoca greu problemes de salut com les cardiopaties, l'insomni o l'estrès.

Així quant més a prop estiguem d'aquest focus contaminant, més risc tenim de contraure greus malalties. Mentre que si prioritzem mantenir-nos en contacte amb espais verds trobarem grans beneficis per la nostra salut.

La regeneració urbanística i la renaturalització de la ciutat resultants de l’eliminació de la C-31 han de tenir per objectiu millorar la vida i la salut de la ciutadania i de reduir el consum de combustibles fòssils i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.


Què volem?

Eliminar aquesta barrera arquitectònica que bloqueja la connectivitat de gairebé 40 carrers de la ciutat i aïlla física i psicològicament la Badalona de dalt de la de baix.

Volem transformar la seva traça en un gran bulevard verd que articuli els grans equipaments de ciutat que ja existeixen, sobretot els centres docents i els esportius.

Donar un protagonisme absolut al verd urbà per trencar l'illa de calor que es l’autopista sobretot als barris mes deficitaris com Sant Roc, Llefià, la Salut, Sant Crist, Dalt la Vila, etcètera.

Donar prioritat absoluta en aquest nou eix verd als modes de mobilitat interna no motoritzats com son l’anar a peu i en bici i al transport públic col·lectiu electrificat com el tramvia, així com al metro i el ferrocarril en l’externa.

El gran repte de la futura ciutat sostenible, ecològica, justa i democràtica, rau en un urbanisme que prioritzi la salut de les persones per sobre dels vehicles privats a motor, així com la justícia socioambiental i l’adaptació i la resiliència de la ciutat als fenòmens climatològics cada vegada mes extrems i recurrents del canvi climàtic i de les emergències climàtiques que ja tenim aquí.

Cal aplegar voluntats i esforços de totes les entitats ciutadanes i les administracions públiques per tal d’eliminar aquesta ferida urbanística, aquest mur de la vergonya d’injustícia socioambiental que des de fa 53 anys trenca en dues parts la ciutat.

Per raons tan importants com els impactes tan severs i perjudicials de l’autopista sobre la salut pública i com barrera arquitectònica que desvertebra social i urbanísticament la ciutat, les entitats sotasignants EXIGIM la TRANSFORMACIÓ de la C-31 en un gran eix verd, vertebrador, permeable i equipat de la nostra ciutat.


Transformem la C-31 ja!


Entitats promotores:

Transformem la C-31, Massa Crítica, Fampas, Els Verds de Badalona, +VerdUrbàBadalona, Badalona pel Clima, Taula de la Mobilitat, Deixem de ser invisibles, Som Mobilitat, Salvem ca l’Andal, Defensem ca l’Arnús, Fridays for Futur Badalona, Inspirem Badalona i Òmnium Cultural Badalona.

Donen suport:

Associacions Veïnals de Bufalà, Canyadó, Can Solei, Centre, Coll i Pujol, Dalt la Vila, Iris-Sol-Casagemas, Juan Valera, Montigalà-La Batllòria, La Morera, Nova Lloreda Nord, Nova Lloreda Sud, Raval, Sant Antoni de Llefià, Sant Crist de Can Cabanyes, Sant Roc i Sistrells.


Badalona, 18 de setembre de 2022

dimarts, 13 de setembre del 2022

Instància-queixa i propostes a l’Alcaldia de Badalona relacionada amb la creació d’una Comissió assessora del Parc de Ca l’Arnús-Can Solei

Instància-queixa i propostes a l’Alcaldia de Badalona relacionada amb la creació d’una Comissió assessora del Parc de Ca l’Arnús-Can Solei


A l’Atenció del Sr. Rubén Guijarro

Alcalde de Badalona


D’en Francesc Alfambra

President de l’Associació Els Verds de Badalona


En relació a l'Expedient: 2022/00031732T Ref. Addic.: UO Responsable: D. Jurídic i Adm. Gral. de Govern i Territori Assumpte: Comissió tècnico assessora del Parc de Ca l'Arnús- Can Solei Procediment: Expedients de Comissions, Juntes i Consells


Volem manifestar el següent:

En primer lloc, considerem que la creació d'aquesta comissió assessora del parc de Ca l'Arnús-Can Solei es una iniciativa molt positiva per a impedir el despropòsit municipal d'edificar dos blocs de pisos dintre el perímetre històric del parc.

Ara bé discrepem de la composició d'aquesta comissió, ja que s'ha exclòs la presencia dels grups ecologistes que estem mobilitzats per a la preservació integra del parc.

Es per això que Sol·licitem:

  • Incloure l'Associació Els Verds de Badalona en l'esmentada comissió assessora del Parc.

  • Suspendre el planejament previst dins el Parc ja que els treballs d'aquesta comissió assessora no tindrien cap sentit si se segueix la tramitació administrativa d’aquest planejament . De no fer-se així només es pot interpretar aquesta comissió com a una comissió fantasma per cobrir l'expedient i allargar el conflicte innecessàriament.

Rebeu una cordial salutació

Atentament

Francesc Alfambra

President d'Els Verds de Badalona


Badalona, 13 de setembre de 2022

Comunicat a l’opinió pública de Defensem ca l'Arnús

 

Comunicat a l’opinió pública

En relació a la creació d’una Comissió tècnica de treball del Parc de Ca l’Arnús- Can Solei per part de l’Ajuntament de Badalona


El dia 9 de setembre de 2022, la Plataforma Defensem Ca l’Arnús, hem tingut accés al document de creació d’aquesta comissió, datat el 25/7/2022. En relació a la creació de l’esmentada comissió volem manifestar el següent:

En primer lloc, trobem molt favorable la creació d’aquest grup de treball, tan necessari per poder tractar diferents temes relacionats amb el parc de Ca l’Arnús-Can Solei.

D’altra banda, i atenent-nos a la part del document on diu que «Aquestes comssions són instruments de treball, tenen caràcter mixt, i han d’estar constituïdes per membres de la Corporació que ostentin responsabilitats de decisió en matèries que afectin les comissions mateixes», manifestem el nostre desacord quant a la forma que ha pres aquesta comissió.


Sent el parc de Ca l’Arnús-Can Solei un espai natural, d’una banda i de l’altre un element del patrimoni, ens sembla poc adient que la comissió estigui presidida per la Regidoria d’Urbanisme en solitari. En aquest sentit, entenem que hauria d’estar presidida o copresidida per la Regidoria de Medi Ambient i la de Cultura. A qualsevol ciutadà li semblaria un autèntic disbarat que una comissió sobre temes de salut pública fos presidida per la Regidoria de Cultura. Entenem que una comissió sobre el parc necessita ser presidida per professionals del medi ambient i del patrimoni, amb una sensibilitat especial envers aquests assumptes.


Sobre la resta de vocals de la comissió, manifestem el nostre desacord en que no s’hagi inclòs cap entitat ecologista. El darrer any, entitats ecologistes com +VerdUrbàBadalona, ElsVerds de Badalona i la mateixa Plataforma Defensem Ca l’Arnús, hem mostrat una gran preocupació per diferents aspectes del parc com la poda excessiva o la imminent construcció de pisos prevista dintre del parc, així també com la defensa del perímetre de la fitxa H-3 del Catàleg Municipal Municipal de Patrimoni.


Per tot això, i per tal que es reconfiguri aquesta comissió d’una manera més adient, Proposem:

  • Que aquest grup de treball sigui copresidit per la Regidoria de Medi Ambient i la de Cultura (Patrimoni)

  • Incloure alguna de les esmentades entitats ecologistes a aquest grup de treball

  • Que la resta de vocals siguin principalment persones vinculades al Medi Ambient i a la Cultura no a l’Urbanisme

  • La suspensió del planejament previst, ja que sinó, la creació d’aquesta comissió de treball per obrir debat sobre el parc de Ca l’Arnús-Can Solei no tindria cap sentit


Entitats signants: 

Plataforma Defensem Ca l’Arnús

A.VV. Iris-Sol-Casagemas

 Els Verds de Badalona

+VerdUrbàBadalona


Contacte: defensemcalarnus@gmail.com


Badalona, 12 de setembre de 2022

dimarts, 12 de juliol del 2022

Acta de la reunió Defensem ca l'Arnús-Ajuntament

 

Acta de la reunió de la Plataforma de Defensa del parc de 

ca l’Arnús amb Teresa González, Regidora de Territori

 i cinc tècnics d’Urbanisme i de Medi Ambient

(Sala de premsa d’El Viver)

Francesc Alfambra

De la Plataforma de Defensa del parc de ca l’Arnús

Assistència:

Per la Plataforma:

Víctor Àvila, Francesc Alfambra, Eva Ruiz, Joan Pujol, Maria del Valle Castellano i Manolo Pacheco. Excusen assistència: Montserrat Rectoret i Maria Alejandra Fernández.

                                                Fotos: Maria del Valle Castellano

Per l’Ajuntament:

Teresa González, Pere Baguè, Xavier Codes, Rafael Argelich, Ramón Díaz i Gregori Muñoz-Ramos.



Prèvia:

1. A proposta nostre, fem una roda de presentació dels assistents/es

2. Proposem aixecar acta de la reunió. Al·leguen que ho tenien que haver dit amb temps per portar una secretària. Contestem que ja la farem nosaltres mateixos.

La Regidora:

Comença la regidora dient que «estan d’acord a parlar de la protecció del parc i d’obrir un procès participatiu sobre un pla d’usos del parc» (un tema de la reunió posterior que la regidora tenia amb la coordinadora veïnal del Dte 1r, un tema que òbviament compartim, però que no era l’objectiu de la nostra reunió).

I afegeix: «...que s’han modificat uns drets adquirits i que dins el marge que tenim estem disposats a treballar tot el que sigui viable».

Acaba dient que «els tècnics ens explicaran com està la part afectada, que per cert són 40 pisos no 55»

Introducció Plataforma:

Vam demanar una reunió urgent amb l’alcalde, però ens sembla perfecte fer-ho amb la regidora de Territori per delegació.

Estem alarmats perquè el projecte de construcció de dos blocs de pisos previstos es absolutament incompatible amb la protecció íntegra del parc. Com tots sabem a la fitxa del catàleg de patrimoni municipal protegit elaborada l’any 1980 pels arquitectes Joan Antoni Padròs i Francesc Lladò, plenament vigent, inclou el mur perimetral, la font de Roca i Pi i el barri de l’entrada emblemàtica al passeig dels Plàtans des del carrer de Sant Bru. La seva execució malmetria aquest patrimoni arquitectònic i significaria talar plàtans i còculs centenaris.

És per això que us oferim tot el nostre suport al ple municipal i al govern a trobar una solució que impedeixi aquesta afectació tan negativa al patrimoni del parc com podrien ser una permuta, un expropiació o la suspensió de l’expedient o en el seu cas la suspensió de la llicència d’obres arran de la proposta de la Generalitat de declarar com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) tot el conjunt del parc. Amb voluntat política, la declaració de BCIN facilitaria la suspensió del projecte i per tant la protecció integra del parc. Aquest sentiment de rebuig està molt arrelat al barri i a tota la ciutat, aquest projecte es absolutament impopular, per això us demanem que doneu una solució a aquest nyap urbanístic.

En aquest moment, apareix TV3 demanant autorització per prendre imatges de la reunió, a la que accedim tant la Regidora com la Plataforma.

Tècnic:

Hi ha una sèrie de processos que la Generalitat ha fiscalitzat i que els Plens Municipals van validar. Aquest projecte no va néixer ahir. Tothom té dret a queixar-se, a presentar al·legacions en l’aprovació inicial per modificar coses, però quan han acabat dos processos la cosa és més complicada. Hi ha uns drets adquirits d’uns tercers que ho fa tot molt més complicat. Hi ha un Pla General Metropolità vigent. Hi ha una cosa que no entenc, i és que hi va haver consens.....

Hi ha informes favorables de la Comissió del Patrimoni Municipal de Badalona, del Departament de Cultura de la Generalitat, de la Direcció d’Energia, etcètera..

Respostes Plataforma:

La gent, ara està molt més conscienciada que abans, no estem d’acord en absolut, perquè totes aquestes bestieses són inadmissibles. Canviem de paradigma! Hem parlat amb moltíssima gent que no estan gens ni mica d’acord amb tot això.

L’Associació Els Verds de Badalona vam fer un plec d’al·legacions recollint la necessitat de protecció de tots els elements del catàleg del patrimoni inclosos dins el perímetre del parc i les vau rebutjar totes!

El suposat consens veïnal no va ser tal: les AA. de VV. d’Iris-Sol-Casagemas i Manresà van estar en contra i els/les assistents/es a les assemblees veïnals que es van fer per informar d’aquest projecte, no van estar a favor d’aquest projecte! Tothom o si més no una immensa majoria ho vam rebutjar.

Tècnic:

Per fer una cronologia, hauríem de començar parlant del Pla General Metropolità (PGM) del 1976. Des d’aleshores hi havia previst prolongar la Via Augusta amb un vial de 20 metres fins a la riera de Canyadó. Al anys 90’s es va plantejar un vial per a vianants i de serveis de 8 o 9 metres des del carrer Seu d’Urgell fins a la riera, però un particular va presentar un contenciós i el va guanyar pel que vam tornar al PGM anterior, del vial de 20 m d’amplada, molt pitjor!

També als anys 90’s es va plantejar un centre de convencions a la part alta de ca l’Arnús, algunes modificacions de la Covesa/Ford i un nou intent de reconduir el vial de 8 o 9 metres d’amplada aprofitant el que hi ha entre el mur dels badius i els parc, estrictament de serveis, que s’aprovà definitivament al 2007. El 2009 es torna a aprovar minimitzant l’afectació als badius. Es planteja un vial de vianants només transitable per la a Guàrdia Urbana, Protecció Civil, etcètera. Juan Alberto Arnús es va negar a vendre la seva part del parc, pel que l’Ajuntament el va expropiar!

Amb la crisi immobiliària del 2008 es paralitzà tot. L’Ajuntament planteja 3 polígons d’actuació. Vam inscriure com a pública l’entrada monumental del passeig dels plàtans al parc per poder-ne fer ús de l’entrada i dues privades, a ambdues bandes de l’entrada. El 2018, els propietaris, li venen a la constructora Metropolitan House, amb drets privats, amb una compactació a la de l’esquerra. El 2018 es fa l’aprovació provisional (al·legacions rebutjades ja comentades abans) i al 2020 l’aprovació definitiva (En plena pandèmia).

Respostes i pregunta de la Plataforma:

Els terrenys eren de Joan March i de Vila Remisa propietaris de la Covesa. Va sorprendre molt que l’entrada fos també propietat dels amos de Covesa!

Juan Alberto Arnús va posar una única condició per vendre i era que l’Ajuntament li havia de garantir que tot el parc seria públic! Com l’Ajuntament no li va garantir, es va negar a vendre i és per això que se’l va expropiar forçosament!

A l’aprovació definitiva del novembre de 2020 consta l’eliminació de 200 metres quadrats del vial: Segueix programat el vial?

Resposta tècnic:

Sí, el vial segueix programat!

Hi ha tres nivells en els projectes abans de donar la Llicència d’obres:

    1. Planejament

    2. Projecte d’Urbanització

    3. Projecte de Reparcel·lació

    4. Atorgament de Llicència d’obres

El planejament ja està aprovat definitivament, ara falten els projectes d’Urbanització i el de reparcel·lació, i a partir d’aquí es donarà la llicència d’obres. Ara mateix, a Urbanisme estem supervisant l’expedient d’urbanització dels propietaris. Els propietaris anteriors de Metropolitan House ja tenien llicència d’obres, però arran del procès participatiu que es va obrir el 2018, els propietaris es van avenir a modificar i compactar la ubicació de l’edifici de l’esquerra enganxat al mur de l’entrada.

Preguntes de la Plataforma:

1. Es va indemnitzar els propietaris per modificar i compactar la construcció si ja tenien Llicència d’obres?

2. Quan es van reqüalificar les tres finques de verd privat protegit a urbanitzable?

3. Per què es fa servir el parc com a aparcament de vehicles d’empreses contractistes, de dipòsit de maquinària, de cabines de la platja i de contenidors de la recollida selectiva? És un parc metropolità per al gaudi de la ciutadania no un magatzem de materials i maquinària!

L’any 2000, a la preinaüguració i obertura del parc al públic, Maite Arqué, aleshores Alcaldessa de Badalona va declarar a la revista municipal Bétulo:

«La ciutat ha rebut el seu regal de reis, encara que és cert que encara manca un tros molt petit per a que tot ca l’Arnús sigui públic»

4. Si l’Ajuntament havia comprat i/o expropiat mes de 10 ha als propietaris de la família Arnús, i se sabia que restava mitja ha en mans privades (Joan March i Vila Remisa, propietaris de Covesa), per què no es van comprar o expropiar aleshores també?

5. Què va passar entre el 2000 que l’Alcaldessa reconeixia aquesta mancança per assolir un parc de ca l’Arnús públic 100% i el 2004-7 en que es van començar a tramitar modificacions i requalificacions d’aquesta mitja ha privada?

Però no busquem culpables, volem solucions!

6. Heu fet un càlcul del que costaria expropiar?

Resposta dels tècnics:

1. No es va indemnitzar res als propietaris malgrat tenir la llicència d’obres

2. Mai es van requalificar de verd privat protegit a urbanitzable, perquè sempre havien estat urbanitzables

3. És normal que hi hagi aquest dipòsit de maquinària i contenidors de la poda (?), a tots els parcs es fa (?), però en els material de la platja teniu raó, estem reduint l’espai ocupat!

4. Callada per resposta!

5. Callada per resposta!

6. Callada per resposta!

Plataforma:

Molt agraïts per tota la informació facilitada pels tècnics, però els tècnics treballen en funció dels acords del Ple Municipal, per tant no estem davant d’un problema tècnic sinó polític.

I dirigint-nos a la regidora:

El que us estem demanant al govern, a tots els grups municipals i a l’Ajuntament en Ple és una solució política per anul·lar aquest nyap urbanístic que malmet i destrueix l’entrada més emblemàtica del parc més històric la ciutat i de tota l’Àrea Metropolitana Barcelona.

No volem ni un sol pis a ca l’Arnús perquè ca l’Arnús no es toca!

Hi ha més de 150 milions de superàvit a l’Ajuntament.

L’aprovació definitiva del centre de convencions a la part alta del parc, de les germanes Maria del Mar i Clara Arnús, no va impedir que s’anul·lés mitjançant la permuta de tres finques municipals i un pagament (98% del parc) en metàl·lic de 280 milions de pessetes.

Perquè ara no es pot fer el mateix?

Pregunta a la regidora:

No ens dónes cap esperança ni prens cap compromís en aquest sentit?

Resposta de la Regidora:

Ens hem de cenyir a la legalitat i no podem fer res en contra.

Resposta de la Plataforma:

Amb la legalitat a la mà es pot fer una cosa i la contrària, només cal voluntat política per fer-ho!

-Sense haver acabat la nostra intervenció, la regidora s’aixeca de la cadira donant per acabada la reunió, però això no ens impedeix acabar dient-li:

Hem vingut a oferir tot el nostre suport i col·laboració en cercar una solució per protegir íntegrament el parc, però si el que voleu es confrontació, la tindreu!


A les 18:30 h es dóna per acabada la reunió.

Plataforma de Defensa del parc de ca l’Arnús



Badalona, 11 de juliol de 2022

divendres, 3 de juny del 2022

Manifest Defensem el parc de ca l'Arnús

 


Manifest

Defensem el parc de ca l’Arnús!


La història que us volem explicar ve de lluny i moltes i molts de vosaltres ja coneixeu com va començar, fins i tot vau participar en el seu desenvolupament!

Eren els anys ’90 quan es va constituir la Plataforma en Defensa de Ca l’Arnús Parc Públic que, amb una mobilització veïnal i ecologista prolongada en el temps, va fer moure fitxa a les institucions fins a l’expropiació dels antics propietaris i consegüent indemnització dels terrenys del Parc. Va ser d’aquesta manera que la vella aspiració de la ciutadania badalonina de convertir Ca l’Arnús i Can Solei en un gran Parc públic metropolità es va fer realitat l’any 2002.

Uns anys abans, a l’octubre del 1980, els arquitectes Francesc Lladó i Joan Antoni Padròs van confegir una proposta de protecció del conjunt mitjançant la seva inclusió en el Catàleg municipal normatiu d’edificis, conjunts urbans i construccions d’interès públic a protegir (Fitxa C-20), aprovada el 27 de setembre de 1984. En aquesta fitxa del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Municipal, els autors hi van fer constar que “el Parc de Ca l’Arnús, junt al de Can Solei, constituiran el futur gran parc central que Badalona necessita”.

Ningú no dubta que el patrimoni històric i natural del jardí romàntic del Parc de Ca l’Arnús forma un conjunt paisatgístic excepcional de gran qualitat. Tampoc hem d’oblidar que l’antic propietari Evarist Arnús la va escripturar el 1851 com a finca indivisible.

I és en aquest espai on, ininterrompudament, des dels anys ‘70 del segle passat, es celebra al maig la Festa del Badiu, un esdeveniment popular fortament arrelat a la ciutat, que compta amb una gran participació associativa i de públic.

Malgrat l’alta consideració patrimonial i la suposada protecció legal, els darrers anys, el Parc ha estat deixat i malmès. No només per l’abandonament dels edificis històrics o per les salvatges i desproporcionades estassades de la massa forestal, sinó també per la contínua regressió del seu perímetre amb actuacions urbanístiques tan lamentables com construir uns blocs de pisos just al darrere del conjunt de “cases del Cristall” al carrer Sant Bru (qualificades com a zona de nucli antic), una escola de primària, els barracons d’un institut i ara, a més a més, el projecte de dos blocs amb 55 pisos a l’entrada emblemàtica al Parc pel carrer de Sant Bru.

Des de fa 20 anys que tothom creia que el parc sencer era públic. Tanmateix, malgrat que és una finca indivisible, malgrat la lluita popular, malgrat les expropiacions institucionals, sorprenentment l’any 2017 va aparèixer un projecte urbanístic sobre els terrenys de l’entrada per carrer Sant Bru, tres finques privades respecte de les quals s’havia mantingut un silenci còmplice i una opacitat municipal interessada, amb la pretensió d’edificar-hi dos blocs de pisos. Fins i tot, a la pàgina web d’una immobiliària barcelonina, ja els comercialitzaven!

Al 2017, la noticia va aixecar la protesta de la majoria de veïns i veïnes assistents als actes informatius del Districte 1 que van considerar el projecte urbanístic un disbarat. La resposta municipal a la protesta va ser reubicar un dels blocs movent-lo més cap a l’entrada, però amb la incògnita que el barri, el mur perimetral i la font dedicada a Roca i Pi no siguin finalment respectats! Tot i així, les al·legacions presentades en aquest sentit per alguna entitat ecologista van ser rebutjades.

Per això denunciem aquest projecte perquè és una operació d’especulació urbanística a dins del Parc i pels següents motius:

  • Perquè en època d’escalfament global necessitem refugis climàtics i aquí ja en tenim un en perfecte funcionament: amb els plàtans i els altres arbres centenaris que hi viuen. Només cal entrar al parc a l’estiu per notar com la temperatura s’abaixa fins a 4 o més graus!

  • Perquè l’actuació prevista impacta severament i de manera irreversible sobre la vegetació de l’entrada del Parc i en especial sobre el camí dels plàtans, alguns dels quals serien fins i tot talats.

  • Perquè aquestes construccions afecten negativament el valor paisatgístic i el patrimoni cultural i natural de l’entorn del Parc de Can Solei i Ca l’Arnús i en cap cas milloren les condicions de l’espai públic ni del paisatge urbà de l’entorn.

  • Perquè aquesta modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) malmet la integritat i la unitat paisatgística del parc.

  • Perquè segons la Llei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya els Béns d'Interès Cultural s’han de protegir i preservar els entorns pròxims que no distorsionin la lectura i la interpretació del Bé.

  • Perquè vulnera el caire indivisible de la finca de Ca l’Arnús

  • Perquè destrueix o malmet elements del patrimoni històric i natural recollits en el catàleg del Pla especial de protecció del patrimoni municipal:

  • Perquè malmet l’entrada històrica més emblemàtica al parc pel carrer Sant Bru,

  • Perquè l’alçada de l’edifici d’habitatges UP2, amb PB+2 adossat, sobrepassa la del conjunt de casetes dels treballadors del Cristall de PB+1, amb la seva pròpia fitxa G-14 de protecció en el mateix catàleg del Pla especial de patrimoni municipal,

  • Perquè la volumetria resultant de l’edificabilitat de 4.385,30 m2 definida en el planejament no respecta el rasant ni la fesomia dels conjunts arquitectònics tradicionals de les casetes adossades a banda i banda del polígon d’actuació 3 (PA3),

  • Perquè hauran de talar arbres centenaris (plàtans i còculs entre d’altres),

  • Perquè s’haurà d’enderrocar la font que Arnús va dedicar a Roca i Pi que dóna a la carretera.


Per tot això demanem als grups municipals del govern i de l’oposició de l’Ajuntament de Badalona:

  • Que rebutgin i votin contra l’aprovació definitiva de la modificació puntual del PGM al sector de Sant Bru que empara aquest disbarat de construir dos blocs de pisos dintre el Parc i es presenti un nou PGM a on es mantingui la integritat del Parc.

  • Que facin permuta o expropiïn les tres finques de titularitat privada (7.831 m2) per a la seva requalificació com a sistemes de parcs i jardins urbans de caire metropolità (clau 6c).

  • Que les incorporin al Parc de Ca l’Arnús.

  • Que portin a l’aprovació del Ple Municipal l’acord i el compromís de cercar finançament públic per afrontar la despesa financera de l’expropiació de les parcel·les privades que permeti integrar-les al sistema de parcs i jardins urbans metropolitans del Parc de Ca l’Arnús.

  • Que el Parc de Ca l’Arnús i Can Solei sigui tractat i cuidat com un parc històric i s’inclogui en la seva totalitat dins del catàleg com a Bé Cultural d’Interès Local.

  • Que el perímetre de la fitxa de catàleg H-3 de l’any 1980 sigui respectat i que les parts més deixades del parc, com l’entrada del carrer Sant Bru i tota la seva part oriental, siguin repoblades d’arbres de port alt i arbustos, en consonància amb l’estil de la resta del Parc.

  • Que es desprogrami definitivament el projecte de construir un carrer darrera dels patis de les cases de carrer Sant Bru, ja que és obsolet i seria una ferida oberta des del carrer Seu d’Urgell fins a Riera Canyadó traient encara més espai verd al Parc.


No fer-ho així representaria un gran fracàs col·lectiu que pesarà sobre tothom, sobretot sobre els responsables polítics del govern per no haver sigut capaços d’impedir-ho.


Ca l’Arnús no es toca! Defensem ca l’Arnús!


                                                                      Badalona, 3 de juny de 2022

Llistat provisional d’entitats signants:

1. Col·lectiu +VerdUrbàBadalona 2. Associació Els Verds de Badalona 3. Associació Veïnal Iris-Sol-Casagemas 4. Associació Veïnal de La Morera 5. Badalona pel Clima 6. Associació Veïnal del Centre 7. Associació Cultural La hiedra 8. Airenet, Coordinadora Veïnal Metropolitana 9. Associació Veïnal d’El Remei 10. Associació Veïnal de can Mercader 11. Entesa per a un Gran Parc Litoral 12. Conreu Sereny SCCL 13. AMPA Artur Martorell 14. Associació Veïnal de Bufalà 15. Salvem Ca l'Andal 16. Plataforma can Casacuberta Oberta 17. Transformem l'autopista C-31 18. DEPANA 19. SOS Monuments 20. Plataforma Jardins i Patrimoni 21. Moviment Pensionista de BDN 22. Amics i amigues de la natura de Roda de Ter i Les Masies 23. Associació de Familiars Malalts d'Alzheimer de Badalona i Sant Adrià de Besòs. 24. Ponts per la Pau 25. Amigues i Amics del Parc Forestal Històric del Castell de l'Oreneta  26. Plataforma Salvem el Patrimoni de les Corts 27. Club Natació Badalona 28. Associació Veïnal Nova Lloreda Nord 29. Associació Veïnal del Dalt la Vila. 30. AFA Lola Anglada. 31. Associació de Veïnes i Veïns de Sant Antoni de Llefià 32. Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli 33. Associació animalista Més k Animals 34. Associació de Veïns Front Marítim de Badalona 35. Xarxa Ciutadana Llefi@Net 36. Club Nàutic Bètulo 37. Associació Festa del dibuix 38. Forns Turris 39. Plataforma per la dignificació de la vil.la romana de Calella  40. Grup d'Espeleologia de Badalona 41. Grup Local de Som Energia Badalona 42. Associació Ecologista La Xopera de Sant Fost de Campsentelles



        

dilluns, 7 de març del 2022

Presentació del Manifest i constitució de l'ENTESA per a un Gran Parc al Litoral-Besòs


 

Manifest en defensa d’un gran parc metropolità 

al litoral de les Tres Xemeneies del Besòs

Aquests dies s’està duent a terme una forta campanya de màrqueting polític i mediàtic del hub audiovisual de les Tres Xemeneies del qual no tenim cap informació. Tanmateix, la campanya omet i amaga a l’opinió pública que el principal objectiu del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU3X) és construir 1.844 habitatges distribuïts en 30 blocs d’habitatges des del riu Besòs fins al barri de La Mora de Badalona, en zona inundable i potencialment inundable, entre el ferrocarril i la platja. Una gran operació d’especulació urbanística, típica de la vella política del gran formigó, sobre 32 ha en la primera fase i un xec en blanc sobre altres 85,4 ha en una segona fase.

En l’actual context d’emergència climàtica, necessitem espais resilients que mitiguin i adaptin les nostres ciutats als fenòmens climàtics cada vegada més extrems i recurrents com són les tempestes marines, les sequeres, les pluges torrencials, les nits tòrrides o les  onades de calor.

Un cop desapareguda la indústria costanera entre la desembocadura del Besòs i el port de Badalona, ha arribat el moment de reivindicar la renaturalització del nostre front litoral. Cal descontaminar la zona i compensar la gran pressió que l’elevada densitat urbana del Baix Besòs produeix sobre el medi natural així com la contaminació atmosfèrica que generen les centrals de cicle combinat d’Endesa i Naturgy i la incineradora de residus urbans TERSA que es troben just a l’altra banda de la desembocadura del Besòs.

El litoral necessita la creació d’una gran zona verda, d’un gran parc litoral metropolità, que ajudi a regenerar ecològicament l’espai natural de la desembocadura del riu i les platges que l’envolten. Treballar pel bé comú passa per fer possible aquesta regeneració. La “urbanització” de la zona, entesa com la creació d’un nou barri amb 5.000 nous veïns, confinat entre el ferrocarril i el mar, va en contra de les necessitats socials, econòmiques,  ambientals i ecològiques d’aquest territori litoral metropolità.

A més de la creació de llocs de treball, exigim la descontaminació, la renaturalització, la millora del transport públic, l’eliminació de la barrera arquitectònica del ferrocarril, el desplaçament  cap a l’interior del col·lector-interceptor de Llevant, reconeixent i preservant els valors patrimonials històrics i socials de la tèrmica de les Tres Xemeneies catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.

Cal aprofitar l’oportunitat que representen els nous usos a que es destini l’edifici de l’antiga central, com a veritable motor i revulsiu, per reactivar l’activitat econòmica i industrial propera. Les activitats econòmiques han de ser compatibles amb la protecció i preservació d’aquest espai natural i amb la lluita contra el canvi climàtic. Calen activitats relacionades amb les energies renovables, les indústries netes, les cooperatives de treball associat, compatibles amb altres activitats evitant el monocultiu sectorial, així com la promoció de formació professional, la inserció laboral i l’ocupació de qualitat.

 Per tot això, exigim a les Administracions públiques que compleixin amb les seves obligacions de treballar pel bé comú. Que, fruit d’una planificació estratègica consensuada, destinin les inversions i tots els esforços necessaris a impedir l’especulació immobiliària del sòl del PDU3X que es fonamenta exclusivament en polítiques de maximització de les plusvàlues urbanístiques en benefici exclusiu dels grans propietaris (Endesa i Banc Santander) i de les immobiliàries (Metrovacesa i Front Litoral Besòs SL).

Cal posar en valor la regeneració ambiental i ecològica d’aquest fràgil ecosistema litoral com a únic camí possible d’adaptació i resiliència al canvi climàtic. Cal apostar per un gran parc verd litoral metropolità equipat pel gaudi i protecció de la ciutadania, combinat amb un projecte funcional de les Tres Xemeneies que respongui a les necessitats socials i econòmiques de la nostra comarca, així com per la recuperació de la memòria històrica de la producció d’energia i de la lluita obrera. Necessitem que aquest darrer tram litoral metropolità sigui un parc més verd i més nostre.

 

Per un gran parc metropolità equipat al litoral 

de les Tres Xemeneies del Besòs!


Volem un parc litoral verd i nostre!

  

Sant Adrià de Besòs i Badalona, 9 de març de 2022

dissabte, 5 de febrer del 2022

Comunicat de denúncia a l’opinió pública:

 Comunicat de denúncia a l’opinió pública:

Col·lectiu +Verd Urbà Badalona i Associació Els Verds de Badalona


Una tala dràstica està malmetent

el parc de can Solei!


Després de rebre les queixes d’usuaris i veïns del parc per la tala que s’està fent al parc des de finals de gener, vam emplaçar a les Regidories de Medi Ambient i del Districte 1r de l’Ajuntament de Badalona a fer una visita conjunta per tal de demanar explicacions del perquè d’aquesta tala tan dràstica. Davant el panorama tan desolador a la vista de tothom, estàvem convençuts que s’avindrien a fer un manteniment adequat mantenint la fesomia de la massa vegetal. Però no va ser així, sinó tot el contrari.

Vam fer la visita però ni els seus arguments ens van convèncer en absolut, ni van acceptar cap dels nostres suggeriments de moderar la seva actuació. ja que considerem que s’està malmetent el model de parc neoclàssic ombrívol com es can Solei. Sorprenentment, poc desprès de la visita, la regidora de Medi Ambient Rosa Trenado va declarar a la TV de Badalona que ens havíem posat d’acord, en la gestió que s’està fent al parc, la qual cosa es totalment contraria a la veritat i per tant una manipulació de la informació.

 

Per tot això manifestem el següent:

1r. Constatar l'alarma social i la protesta que usuaris i veïns ens van fer arribar per la poda desproporcionada que està malmet el model tradicional de parc romàntic/neoclàssic de bosc ombrívol i fresc en galeria.

2n. Alertats pels veïns i usuaris, +Verd Urbà Badalona i Els Verds de Badalona vam fer una visita on vam constatar caire extrem de la poda que s'està duent a terme.

3r. Vam demanar a les Regidories de Districte 1r i de Medi Ambient, juntament amb tècnics responsables, per tal de rebre «in situ» les explicacions pertinents. I com el millor procediment per iniciar un procés participatiu mitjançant el qual, veïns, usuaris i grups ecologistes podem arribar a una entesa amb els responsables polítics, per millorar la gestió del verd urbà. 

4t. El dilluns 31 de gener vam fer aquesta trobada conjunta al parc. Les explicacions per part del tècnic no ens van convèncer en absolut, per ser incoherents i contradictòries. Es justifiquen dient que volen deixar entrar la llum a les heures, quan les heures prosperen perfectament en aquest ambient ombrívol des de sempre. Més que deixar entrar la llum, es pot observar que la poda feta a l'entrada al parc és una estassada en tota regla, tan salvatge que ha convertit aquell indret en un solàrium sense cap ombra, més semblant a una catàstrofe meteorològica, que a una poda de manteniment. Trigarà anys a recuperar-se la massa vegetal. Després de 13 anys sense manteniment no es pot pretendre recuperar la manca de manteniment amb una actuació tan dràstica i a ulls de tothom absolutament desproporcionada i improcedent. 

5è. Al seu torn, els nostres arguments per moderar aquesta poda tan dràstica tampoc no van ser acceptats en cap moment pels responsables municipals. Cal dir, que rebutjant els nostres arguments, s’incorre en una gran contradicció, ja que estem defensant exactament el mateix model de parc ombrívol que postula l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 
Malauradament, malgrat la retòrica participativa buida de contingut a la que ens tenen acostumats, la seva actitud va evidenciar clarament la manca de voluntat política per arribar a una possible entesa, posposant el suposat acord a futures actuacions. Adjuntem les descripcions de la wikipedia i de la mateixa AMB:

            Jardins i l'esplanada

Els jardins creen un espai amb un ambient ombrívol, íntim i protector, que embolcalla al passejant. A dins, els camins de sorra recorren la zona relligant elements: parterres de formes i mides variables, recoberts i vorejats d'heura, amb arbres centrals i restes de rocalles, reproduint cascades, estanyols i brolladors, recorden el seu marcat caràcter romàntic. El verd perennifoli de pins, cedres, teixos, llorers, còculs, entre altres espècies domine n el parc tot l'any, mentre que algunes taques dels arbres caducifolis són els que ressalten els canvis estacionals. Per tant, cal remarca la diversitat vegetal i una notable presència d'arbres singulars i arbusts convertits en petits arbres. Precisament, entrant pel carrer de la Seu d'Urgell hi ha una placeta envoltada de palmeres de diferents espècies que contrasta amb els voltants.

Més info:

  • https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_Can_Solei_i_Ca_l%27Arn%C3%BAs#Can_Solei
  • https://docs.amb.cat/alfresco/api/-default-/public/alfresco/versions/1/nodes/6026a420-3bbf-4cfc-84e5-ecdeba24343c/content/27_Can+Solei+i+Ca+lArnus+0512.pdf?attachment=false&mimeType=binary/octet-stream&sizeInBytes=981078

 

6è. Cal dir també que les nostres consideracions no són solament de caire estètic com a usuaris del parc, -que són importants- sinó també tècniques, ja que disposem de l'opinió de tècnics jardiners independents que discrepen i qüestionen molt seriosament aquesta actuació.

7è. A hores d’ara continuen el mateix tipus de poda, en la mateixa línia que estem denunciant, la qual cosa indica clarament que no han acceptat cap de les nostres propostes de modificar i moderar la tala. Com a evidència d'això, les paraules del tècnic de l'ajuntament demostren que no es té la mínima intenció de canviar el model de poda/tala quan se’ns contesta que es seguiran fent intervencions cada 10/13 anys per falta de pressupost.

8è. Tampoc no s'ha tingut en compte el fort impacte que una actuació tan dràstica com aquesta té sobre la biodiversitat de la parc, especialment sobre l’avifauna.

9è. Demanem que els recursos pels parcs i jardins de la ciutats siguin administrats d'una manera curosa i destinats a una poda de manteniment (anual o bianual) que no deixin el parc amb un aspecte tant desolador. En tota l'actuació es veu manca de planificació. No es té clara la idea de com es vol el parc comptant amb el pressupost de què es disposa. Caldria un full de ruta amb els objectius que es volen assolir. Si cal, ser modestos i treballar per conservar el què hi ha i que al menys això no se’n surti de mare deixant un aspecte final desolador.

10è. Per tot això exigim a l’Ajuntament que aturi la poda tan extrema que s’està fent i acceptin les nostres propostes de modificar i moderar la poda a fi efecte de respectar la fesomia tradicional i mantenir el model de parc ombrívol que la ciutadania i els grups ecologistes estem proposant.



Col·lectiu +Verd Urbà Badalona i Associació Els Verds de Badalona




Badalona, 5 de febrer de 2022