Presentació de la Memòria de les X jornades ecologistes: Participació democràtica i Pla d'Usos del Parc de la Serralada de Marina

 

 Foto: Angelina Lecha

El passat 23 de novembre vam presentar públicament la Memòria de les X Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina, a l'AV del Centre de Badalona

Conxita González, presidenta de l'Associació de Veïns va fer la benvinguda als assistents, destacant la col·laboració de l'Associació en la realització d'aquestes jornades des del començament.

Eduard Costa, en nom de l'Associació Els Verds de Badalona, va agrair la presència dels assistents/es i la col·laboració de l'Associació, informant tot seguit de l'organització de l'acte de presentació de la Memòria i de les conclusions de les X jornades, a càrrec de Francesc Alfambra i Montse Ventura, així com de la presentació de la passejada pels carrers arbrats de Badalona prevista pel diumenge 26 de novembre, a càrrec d'en Josep Estruch.

 Foto: Angelina Lecha

Francesc Alfambra, va fer un repàs de les nou jornades ecologistes anteriors, subratllant algun aspecte de cadascuna: les rieres, un patrimoni ecològic a protegir; el cicle de l'aigua a la serralada de Marina; els abocadors als espais naturals metropolitans; l'agricultura ecològica i les cooperatives de consum; l'evolució del paisatge agrícola i forestal de la serralada; 10 anys del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc i 20 de la campanya contra el camp de golf; la MAT ni aquí ni enlloc!; els valors i beneficis intangibles dels espais naturals i l'educació ambiental, la recerca científica i la gestió de la fauna. Finalment, per parlar de les X jornades dedicades a la participació democràtica i al Pla d'Usos del Parc, li va passar la paraula a Montse Ventura.

 Foto: Angelina Lecha

Montse Ventura, va repassar tots els actes que es van dur a terme en aquestes X jornades: la conferència inaugural a càrrec de Jordi Bigues sobre ecologia i democràcia amb la intervenció de l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater; la passejada poètica reivindicativa pel torrent de la Font i el turó de l'Enric; la taula rodona sobre el Pla d'Usos del Parc de la serralada de Marina amb Cinta Pérez, directora del Parc, Fernado Carceller de l'Associació Aloc Natura, Albert Font, Secretari del Centre Excursionista i Manel Garcia com a ciclista, amb un torn obert de paraules amb moltes intervencions molt interessants i amb moltes aportacions al debat; també, la xerrada amb audiovisual de celebració dels 15 anys de l'associació Els Verds de Badalona i, finalment, la clausura de les jornades amb la inauguració de l'exposició del patrimoni natural i cultural del Parc de la Serralada de Marina, el mateix recital de poesia en defensa del turó de l'Enric i un pica pica. Després va comentar les conclusions més importants extretes d'aquestes X jornades.

 Foto: Angelina Lecha

Per acabar, Josep Estruch ens va introduir en el recorregut de la passejada pels carrers arbrats que ens havia preparat per a la sortida del diumenge dia 26: des del carrer Santa Madrona amb riera Canyadó fins al turó de l'Enric passant per la riera de Canyadó, l'Avinguda Bac de Roda i el carrer Pirineus.

Passejada guiada per Josep Estruch pels carrers arbrats de Badalona:

Punt de trobada: carrer Santa Madrona amb la Rambla Canyadó

Segona parada a la riera Canyadó davant el Parc de can Solei 

Tercera parada al parc de la riera de Canyadó, davant les Guixeres 

 Quarta parada a la riera de Pomar

 5a parada a la plaça Bac de Roda de Morera

 6a parada al carrer Tibidabo de Morera

Final de trajecte amb sorpresa

Després de explicar-nos que el topònim "turó de l'Enric" prové de "puig d'en Riquer", la sorpresa va consistir en la rifa de dos pots de confitura de cireres d'arboç fetes per ell mateix.

Aquí el guanyador i la guanyadora de les confitures posant amb Josep Estruch

Donem les gràcies als participants i sobre tot a Josep Estruch per la preparació i realització de la passejada guiada.

Moltes gràcies!

Salut i ecologia!

Presentació de la memòria de les X jornades ecologistes de patrimoni natural de la serralada de Marina

 A mes de la presentació de la memòria i les conclusions d'aquestes X jornades, Josep Estruch ens farà cinc cèntims del recorregut de la passejada pels carrers arbrats de Badalona, qua acabarà al turó de l'Enric. Amdues activitats son obertes per a tothom. No hi falteu, esteu convidats!

Verrmut i concert al turó de l'Enric

Diumenge 15 d'octubre, a les 12 h, us convidem a gaudir d'un vermut de "traje" i a la música d'Ismael Dueñas al turó de l'Enric!

L'Ismael Dueñas és un pianista i compositor badaloní provinent del Jazz però conrea també el pop, la clàssica, la música per dansa, el teatre, l’art i o l’audiovisual.

Ha publicat discs en solitari i ha col·laborat amb músics de l'escena internacional com Leslie Helpert, Samantha de Siena, Giulia Valle, Binod Katuwal. En l’àmbit interdisciplinari ha col·laborat amb artistes com Edmond Baudoin, Judith Themistanjioglus o AlterKrapp.

Combina les seves actuacions amb labors d’acompanyament per dansa i direcció musical a l’Institut del Teatre de Barcelona.

Per saber-ne més:

www.ismaelduenas.com
https://www.facebook.com/Ismael.Duenas.music/

Amb aquest tercer concert seguim amb la lluita de defensa del turó de l'Enric i del torrent de la Font davant la voracitat especulativa de Mercadona. Reivindiquem aquest indret per que reuneix uns valors naturals, socials i ecològics extraordinaris. Aqui teniu mes informació: Salvem el turó de l'Enric i el torrent de la Font. 

Més info a l'esdeveniment https://www.facebook.com/events/175855712961785/?acontext=%7B%22ref%22%3A%22106%22%2C%22action_history%22%3A%22null%22%7D.

No hi falteu, esteu convidats/des!

Demain (Demà), el documental de les solucions als grans reptes socials, econòmics i ecològicsls

Demain (Demà): El documental sobre les solucions. La millor película sobre l'estat del món que s'ha vist mai. Aquesta vegada sobre les SOLUCIONS. Es una meravella! carregada de fantàstiques bones noticias i casos reals que esquiven per complret les terribles versions oficials que porten a l'absurd i a la lluita a mort pels recursos. Tracta temes com el menjar, l'energía, l'economia, el treball, la democràcia i l'educació. 

Per a activistes, pasotes, escèptics, conservadors, per als teus pares i avis, per a mestres, gent idealista pràctica, amb empenta i coratge. Aquest film marcarà una diferència en la nostra resposta col·lectiva a les crisis que afrontem. Autoritats, polítics, ajuntaments, associacionss, negocis verds i alternatius, associacions de veins, grups d'amics, etc... aquest és el film per a organizar videofòrums.

Aquesta projecció està organitzada pel grup local de la cooperativa d'energies renovables Som Energia i l'Associació Els Verds de Badalona, amb la col·laboració de l'Àrea Badalona Pròspera i Sostenible de l'Ajuntament de Badalona.

No te la pots perdre!

No hi faltis, estàs convidat/da!
Per saber-ne més, aqui pots veure el tràiler: 
http://www.reddetransicion.org/estreno-demain/

Envers una planificació democràtica del territori: Salvem el turó de l'Enric i el torrent de la Font

Enmascarat en part per l’ocupació urbanística, un dels principals patrimonis naturals de Badalona és el seu territori, i el que li dóna singularitat és indiscutiblement la seva estructura fonamentada en una plana deltaica litoral, una plana intermitja delimitada per una alineació de turons paral.lela al mar i la mateixa serralada des dels seus primers contraforts fins a la carena. I els eixos vertebradors d’aquest territori en tots els sentits han estat històricament  i són els torrents i les rieres.

 

Emmarcada en una estreta franja litoral, Badalona està fortament condicionada per l’impacte urbà. Vista des de l’autopista, qualsevol viatger només veurà un conglomerat impersonal de blocs d’habitatges d’arquitectura estàndard universal. Ara bé, contràriament al que va escriure Josep Pla a la seva Guia de Catalunya de 1970, Badalona no s’acontenta a ser un suburbi de l’extraradi industrial barceloní. Els badalonins sabem molt bé que, a banda i banda de l’autopista més enllà dels blocs, tenim una pila de tresors amagats. Els més importants, però, són ben visibles: la serralada de Marina i el front litoral.

 

Front litoral amb extraordinàries platges que, malauradament, per la nefasta política de ports i espigons, estan en franca regressió, tan severa que amenaça amb la seva desaparició com ja ha passat amb la de la Mora i la que va eliminar el mateix port. Els darrers 15 anys la platja dels pescadors (Rambla) ha perdut gairebé 40 metres de platja. Com es pot veure a la fotografia (Octubre 2015),  cada vegada es mes habitual que les llevantades facin desparèixer les platges i les onades impactin contra els banys de La Donzella, del Club Naùtic Bètulo o del Club Natació. 

N’hi ha d’altres ben amagats com la Baetulo romana soterrada al subsòl de Dalt la Vila, amb un tractament prou digne, a l’alçada del que es mereix. Un altre tresor amagat és un diamant en brut, oblidat, deixat, maltractat, brut, cremat, indefinit, malmès, però diamant: el turó de l’Enric. 

Malgrat tanta deixadesa, el turó de l’Enric aplega valors naturals (geològics, faunístics, ambientals, ecològics...), històrics (feixes, murs d’antigues vinyes, barraca...) i socials (proximitat nucli urbà, educatiu, didàctic, esbarjo, lleure...) d’una singularitat extraordinària. D’altra banda a Badalona, paral·lelament en tot l’àmbit metropolità, es dóna la paradoxa que mentre la població s’ha mantingut estable a la baixa els darrers trenta anys, passant del seu màxim històric de 230.000 al 1983 a 218.000 en l’actualitat, el sòl urbanitzat s’ha duplicat.

 

És a dir, el creixement urbanístic de vint-i-un segles s’ha duplicat en només trenta o quaranta anys sense que la població hagi augmentat. Amb un 40% del sòl destinat a la xarxa viària.Això representa un augment exponencial del consum de recursos naturals no renovables com el sòl, l’energia, l’aigua i tota mena de matèries primeres, amb grans repercussions ambientals ecològiques com l’emissió de gasos contaminants d’efecte hivernacle, l’acumulació d’enormes quantitats de residus sòlids urbans, la  destrucció del patrimoni històric i natural, etcétera. 

Salvem el turó de l'Enric!

El moviment Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font ha posat sobre la taula allò  que les administracions públiques obliden sistemàticament: la preservació i defensa del patrimoni natural, posant  de manifest el dèficit democràtic  en la planificació del territori. És el darrer capítol d’un  llarg procès de presa de consciencia ciutadana i ecologista en defensa d’espais verds urbans i periurbans, com van ser el Gran Sol, Montigalà, Sant Jeroni de la Murtra, Ca l’Arnús, etcétera.  Els projectes de noves urbanitzacions a can Colomer (Pomar de Dalt), a can Ferrater, al coll de Miravitges i a can Móra de Baix (Canyet), van fracassar feliçment a mercè de l’esclat de la bombolla immobiliària. 
 
 <Salvem> reivindica la preservació d’aquest espai natural davant la pretensió d’implantar un centre comercial Mercadona. Saltant-se la normativa urbanística vigent, l’anterior govern municipal del PP, no va presentar cap estudi d’impacte ambiental que aquella exigeix. I tot falsejant la realitat dient per una banda que no calia fer-ho per la “inexistència de valors ambientals significatius” i per l’altra instrumentlitzant la Fundació Badalona Capaç  com  a coartada “social” per maquillar una descarada operació d’especulació immobiliària. Als despatxos, sempre s’imposen els interessos privats dels agents econòmics, de les immobiliàries i dels bancs. El canal del port es una prova sagnant d’això: el xantatge i la imposició antidemocràtica dels negocis immobiliaris per sobre del benestar mediambiental, econòmic i social de la ciutadania de Badalona. 

 <Salvem> ha obert el debat sobre la necessitat d’un projecte democràtic de ciutat, envers un nou model de ciutat sostenible que harmonitzi els tres eixos en conflicte: salvar el turó de l’Enric, defensar el petit comerç de proximitat i garantir el dret les persones amb diversitat funcional a la formació i a la inserció laboral, son crits d’alerta inequívocs que ens indiquen per on hauran d’anar els camins d’una nova cultura de la sostenibilitat, d’un nou paradigma socioeconòmic de la futura societat postindustrial, que indiscutiblement haurà de ser justa, equitativa, social, econòmica i ecològicament sostenible. 

El desenvolupament sostenible no es un dogma de fé ni una recepta màgica. El desenvolupament sostenible es un procès social creatiu i innovador que depen de l'empenta, de l'originalitat i de la intel.ligència dels moviments socials alternatius i d'una ciutadania crítica i ben informada que a contra corrent dels tòpics establerts, son capaços d'obrir nous camins envers aquesta nova cultura de la sostenibilitat que haurà de vetllar per la planificació democràtica del territori, per l'equilibri paisatgístic, per a un model de producció i consum respectuós amb l'entorn històric i natural que eviti tot tipus d'especulació. Un model que aposti per les energies renovables, per l'ecomobilitat, per l'agricultura ecològica de proximitat.  Un model que vetlli pel benestar mediambiental i la salut de les persones, que estableixi una frontera de sostenibilitat en l'ocupació humana del territori i aturi definitivament  el creixement urbanístic de la ciutat. 

Les energies renovables: l’alternativa al col·lapse dels combustibles fòssils

CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i social Sostenible), conjuntament amb el CESIRE (Centre de Suport a la Innovació i Recerca Educativa, del Departament de Ensenyament de la Generalitat de Catalunya), ha elaborat el llibre de material didàctic LES ENERGIES RENOVABLES: L’ALTERNATIVA AL COL.LAPSE DELSCOMBUSTIBLES FÒSSILS, en el què s’exposa i justifica la ineludible transició a les energies renovables. Va adreçat al professorat de secundària i està enfocat de tal manera, amb activitats diverses, que es pugui exposar a l’aula amb facilitat.

Es fa un plantejament global del món de l’energia. Consta de tres parts:

• Una primera part que es denomina FONAMENTACIÓ CIENTÍFICOTECNOLÒGICA, que constitueix la base teòrica
• Una segona part d’ACTIVITATS, relacionades amb contingut de la primera part
• Finalment una tercera part que és la GUIA DIDÀCTICA que inclou les rúbriques d’avaluació.

La FONAMENTACIÓ CIENTÍFICOTECNOLÒGICA Està organitzada en tres capítols:

• En el capítol primer s’exposa la relació que té l’energia amb la nostra vida diària i es reflexiona sobre si se’n fa un ús lògic o es malbarata.
• En el segon capítol es planteja el caràcter finit dels combustibles fòssils i el seu ritme d’exhauriment que, si es continua amb el consum actual, serà en un termini molt breu; alhora es donen dades sobre els efectes de la seva combustió en relació al canvi climàtic.
• Finalment, un aspecte bàsic, en el tercer capítol es demostra, amb xifres i dades contrastades, que és factible, tant tècnicament com econòmica, la transició global a energies renovables,com a alternativa als combustibles fòssils.

En aquest material didàctic s’aporten dades i xifres que es consideren suficients per tal que la seva lectura pugui ser, per si mateixa, una base que permeti la reflexió i la formació d’un criteri objectiu i independent sobre l’ús de l’energia en la nostra societat.

Us convidem a aquesta xerrada, no hi falteu esteu convidats!

Per a mes informació: www.cmescolletive.org