De
l’activisme ecologista a la indignació popular
Francesc Alfambra
Un
creixent nombre de persones s’està adonant que, per assegurar-se fruir de
l’aire net, de l’aigua neta i dels aliments que necessitem per sobreviure
de forma saludable, cal convertir-se en
guardians del lloc on es viu. La gent nota la pèrdua quan s’adona que ha deixat
de conèixer els seus veïns i que ha deixat de conèixer el mateix entorn natural
i està descobrint que la millor manera de tenir-ne cura i de fer-ho conèixer
als veïns és protegir i restaurar el lloc on es viu.
Congrés
Bioregional Continental
Blue Ridge Mountains, Carolina del Nord
(EUA), 2.005
Un dels
principals patrimonis de Badalona és el seu territori, definit per una plana
deltaica litoral, una plana intermèdia i la serralada de Marina. El que
articula i dóna singularitat a aquest territori són els seus torrents i
sobretot les seves rieres. Malgrat la intensa ocupació urbanística de l’estreta
franja litoral del municipi, les rieres que antigament havien estat el camí
natural de l’aigua i vies per conduir els ramats cap a la serralada, per anar a
les masies, als conreus i a les vinyes, ara convertides en els grans eixos
urbans que connecten el mar amb la muntanya, continuen vertebrant la ciutat.
Ubicació del turó de l'Enric i del torrent de la Font, situats
entre els barris de Morera i Bufalà de Badalona
Però vet
aquí que el turó de l’Enric i el torrent de la Font situats entre els barris de
Morera i de Bufalà, ocupant un lloc prou cèntric a la ciutat, miraculosament
s’han mantingut al marge de les grans operacions d’especulació immobiliàries de
creixement sobtat típiques del franquisme i de la «democràcia». La
toponímia del torrent de la Font ens informa de l’existència d’una font
desapareguda que ja feien servir els
ibers de Baitolo (segles IV-I aC.) i els romans de Baetulo (segles I aC.-IV
dC.), i el turó de l’Enric,
originàriament turó d’en Riquer (J. Estruch, 2018)*. Durant segles
ambdós indrets van estar ocupats per vinyes, i més modernament per la bòbila
d’en Quatre Hores, fins que van ser abandonades fa uns cinquanta anys.
Vistes del torrent de la Font i del turons de l'Enric i d'en Boscà
amb la serralada de Marina al fons.
amb la serralada de Marina al fons.
Vistes des del cim del turó de l'Enric amb un plafò instal·lat per membres de la Platforma Salvem el turó&torrent
L’altra
singularitat d’aquest indret és la seva extraordinària raresa geològica, amb
materials calcaris, gresos i margues del Triàsic, amb uns 300 milions d'anys d'antiguitat, originats a
platges someres sotmeses a transgressions i regressions de l’antic mar de
Tethys, situats al mig del gran batòlit granític paleozoic de la
serralada de Marina (F. Carceller, 2018)**. Aquest patrimoni geològic és un recurs natural no
renovable de gran valor científic, cultural i educatiu, que conforma un espai
verd natural, geològicament primigeni únic dins la trama urbana del municipi de
Badalona. Segurament el fort pendent dels talussos d’aquest torrent i
d’aquest turó, originats a una falla accentuada per l’erosió pluvial, va
dificultar tot impedint la destrucció immobiliària d’aquest tresor deixat,
oblidat, maltractat i menystingut durant molts anys, però tresor, que un cop
recuperat esdevindrà un gran parc metropolità.
Plafò informatiu dels valors geològics del turó dissenyat i instal·lat per membres de la Plataforma Salvem Turó&Torrent
A partir
del 2015, la mobilització veïnal i ecologista ha estat una vegada més el factor
determinant per salvar un espai verd de la voracitat especulativa. El
col·lectiu «Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font», impulsat pel moviment veïnal i
ecologista badaloní, sobretot dels barris de Bufalà, de Morera, de Bonavista,
de Canyet, més propers a aquest emblemàtic turó, ha posat sobre la taula allò
que les administracions públiques obliden sistemàticament: la preservació i
defensa del patrimoni natural.
És el darrer capítol d’un llarg procés de presa de consciència i de mobilitzacions ciutadanes en defensa d’espais verds urbans i periurbans, com van ser les campanyes del parc del Gran Sol, de «Montigalà per al Poble», de «Sant Jeroni Parc Públic», de «Ca l’Arnús Parc Públic» a Badalona, de «Can Zam Parc Verd i Frondós» i la Bastida a Santa Coloma de Gramenet, i la font i el torrent de l’Alba a Tiana, que el túnel de la B-500 pretenia carregar-se. Els projectes de noves urbanitzacions a Can Colomer (Pomar de Dalt), a Can Ferrater, al coll de Miravitges i a Can Móra (Canyet), que tampoc gaudien del suport popular, van fracassar feliçment a mercè de l’esclat de la bombolla immobiliària. Malauradament, un cop sanejada la banca privada amb generoses fonts públiques, aquesta està reprenent amb força la vella política del creixement urbanístic i de l’especulació immobiliària de sempre.
Membres de la Plataforma "No al Mercadona" de la Federació del Petit Comerç de Badalona i de "Salvem el turó de l'Enric i el torrent de la Font" van assistir al Ple Municipal on es va debatre la retirada del projecte de requalificació del sòl per implantar un Mercadona iniciada pel PP en el mandat anterior
És el darrer capítol d’un llarg procés de presa de consciència i de mobilitzacions ciutadanes en defensa d’espais verds urbans i periurbans, com van ser les campanyes del parc del Gran Sol, de «Montigalà per al Poble», de «Sant Jeroni Parc Públic», de «Ca l’Arnús Parc Públic» a Badalona, de «Can Zam Parc Verd i Frondós» i la Bastida a Santa Coloma de Gramenet, i la font i el torrent de l’Alba a Tiana, que el túnel de la B-500 pretenia carregar-se. Els projectes de noves urbanitzacions a Can Colomer (Pomar de Dalt), a Can Ferrater, al coll de Miravitges i a Can Móra (Canyet), que tampoc gaudien del suport popular, van fracassar feliçment a mercè de l’esclat de la bombolla immobiliària. Malauradament, un cop sanejada la banca privada amb generoses fonts públiques, aquesta està reprenent amb força la vella política del creixement urbanístic i de l’especulació immobiliària de sempre.
Manifestació a la plaça de
la vila de Badalona en defensa del Turó davant la pretensió d'ubicar un centre
comercial
La metxa
es va encendre a la primera festa del torrent de la Font del 2015 on diferents
entitats del districte, i sobretot l’A. VV. de Bufalà, van conèixer en Fernando Carceller, geòleg autor de les
fitxes dels punts d’interès geològic de l’Escola
de Natura de Badalona i professor de l’Institut Pompeu Fabra que des de fa
molts anys organitza sortides de geologia al turó de l’Enric amb els alumnes de
l’institut. Li va seguir la mobilització de la «Plataforma No al Mercadona» integrada per la Federació del Petit Comerç de
Badalona i sobretot pels
comerços dels barris afectats de Bufalà i de Morera. Des d’un començament «Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font» va comptar amb el
suport dels grups ecologistes Aloc
Natura i Els Verds de Badalona,
als que poc després s´hi va afegir DEPANA,
el grup conservacionista més veterà de Catalunya.
Tercer concert al turó de l'Enric, amb el pianista
badaloní Ismael Dueñas
badaloní Ismael Dueñas
Cal destacar
també que a «Salvem» s’ha
donat una confluència de biòlegs, geòlegs, ornitòlegs, arquitectes, mestres
jardiners, enginyers, professors/es d’institut, tècnics de l’administració,
lingüistes, il·lustradors, fotògrafs, artistes plàstics, escriptors, músics i
un llarg etcètera, que han fet possible una potent comunicació mediàtica del
moviment i un munt d’iniciatives en el front legal, presentant nombroses
instàncies i promovent reunions amb regidors municipals, càrrecs metropolitans
i diputats del parlament de Catalunya.
Presentació de nombroses instàncies a l'Ajuntament de Badalona per part de tots els col·lectius en defensa del turó de l'Enric i del torrent de la Font
Entre les
nombroses activitats reivindicatives cal destacar les campanyes de neteja, de
reforestació, d’instal·lació de plafons informatius de la singularitat
geològica, botànica i faunística i de bancs, de jornades científiques
d’anellament d’ocells, de nit de papallones i de Bioblitz, de passejades
geològiques i poètiques, de festes infantils com el Tió i l’enterrament de la
sardina, de vermuts populars, de concerts, així com la publicació a les xarxes
de declaracions dels ambientòlegs Martí Boada i Josep
Lascurain, del geòleg Fernando
Carceller, del biòleg Jordi
Bordanove i de l’advocat de DEPANA Lluís
Toldrà i d’altres defensant el turó de l’Enric des del punt de vista
dels seus valors socials i naturals amb el màxim rigor professional.
Amb la
sorprenent destrossa d’una part de la vegetació del turó de l’Enric a mans d’una retroexcavadora
per fer un estudi geotècnic per tal d’implantar un tanatori, l’alarma social i
la indignació encara ha pujat més, tant
que s’ha constituït una altra plataforma ciutadana en defensa del Turó i en oposició
al tanatori. Aquesta plataforma ha tingut tanta força que els dos primers actes
que han organitzat —la presentació de l’informe ambiental de
l’AMB i el Carnestoltes a Morera— així com
una presentació massiva de signatures en defensa del turó, han estat força
participatius i multitudinaris.
Participants a una jornada científica (Bioblitz) de recerca botànica i faunística al turó, amb un resultat extraordinari pel que fa a la biodiversitat d'aquest espai natural
«Salvem» reivindica
la preservació d’aquest espai natural davant la pretensió d’implantar un centre
comercial Mercadona. Saltant-se-les a la torera, l’anterior govern
municipal del PP no va presentar cap estudi d’impacte ambiental que les
normatives urbanístiques vigents exigeixen. I tot falsejant la realitat dient,
per una banda, que no calia fer-ho per «la inexistència de valors ambientals
significatius»
i,
per l’altra, instrumentalitzant la Fundació
Badalona Capaç de coartada «social» per maquillar una descarada operació
d’especulació immobiliària. «Salvem» defensa també un model de comerç de
proximitat i dóna suport a la Fundació
però ho fa desvinculant-la d’aquest projecte especulatiu.
Després
de vuit dècades de desenvolupisme franquista i «democràtic», el liberalisme econòmic i la corrupció
política generalitzada traspassada d’un règim a l’altre sense solució de
continuïtat mantenen el creixement permanent i l’especulació urbanística com a
prioritat absoluta per davant dels béns comunitaris, democràtics, socials,
culturals, arqueològics o ecològics. Vist el garbuix d’interessos econòmics i
les estretes connexions familiars i polítiques en joc, aquest afer tan fosc
s’assembla més a L’Escopeta Nacional
de Berlanga, que al que hauria de ser una gestió ordinària de l’urbanisme en un
ajuntament democràtic.
És un
gran dèficit democràtic i una vergonya, que a despit de tantes normatives
urbanístiques i lleis de protecció del patrimoni natural, hagi de ser la
mobilització ciutadana i ecologista qui exigeixi el seu compliment, davant el
desistiment general de les administracions públiques a fer-les efectives. Estem
davant d’una administració reactiva que «reacciona» en sentit positiu davant la mobilització
ciutadana, perquè en absència d’aquesta als despatxos sempre s’imposen els
interessos privats dels agents econòmics, de les immobiliàries i dels bancs. El
canal del port és una prova sagnant d’això: el xantatge i la imposició
antidemocràtica dels negocis immobiliaris per sobre del benestar mediambiental,
econòmic i social de la ciutadania de Badalona.
Sortosament,
des del juny del 2015, ens trobem davant d’un govern municipal del canvi que va
decidir no portar al Ple Municipal
del 26 de juliol de 2016 l’aprovació provisional del Pla de Modificació Puntual del PGM del sector del turó de
l’Enric. Esperem que el govern es mantingui ferm ja que la preservació del turó
de l’Enric, la defensa del comerç de proximitat i la cerca d’una solució
institucional per fer realitat un nou centre ocupacional per a la Fundació
Badalona Capaç al marge de Mercadona així ho exigeix.
La munió d'actes celebrats en defensa del turó sempre han gaudit d'una important participació de famíles i veinat dels barris que l'envolten
El 12 de
gener de 2017 es va presentar en un acte multitudinari l’Informe dels valors Ambientals del turó de l’Enric realitzat per
l’AMB. Tot i que no és vinculant una de les conclusions va ser que, tenint
present el seus valors socioambientals,
aquest espai natural té grans potencialitats de futur com a infraestructura
verda per a la ciutat, i que un equipament com el supermercat que es volia fer
o el tanatori de Mèmora que volen fer ara,
malmetrien de manera dràstica i irreversible el futur parc metropolità.
Aquest informe ha estat, i encara és, una eina fonamental en suport de la
mobilització ciutadana en defensa del Turó. Seguint les recomanacions d'aquest
informe i la reivindicació de la Plataforma «Salvem el turó de l'Enric i el torrent de la
Font», l'1 de gener del 2018,
tot el Turó menys les tres finques privades en litigi s'han convertit ja en
parc metropolità.
Membres de la Plataforma "Salvem el Turó&Torrent" el dia de la presentació de l'Informe Ambiental de l'AMB a l'Ajuntament de Badalona (12-1-2017)
Sorprenentment,
el 24 de gener 2018, una gran grua i nova maquinària van intentar reprendre
l’estudi geotècnic amb l’objectiu d’ubicar un tanatori al Turó. Per segona
vegada l'oposició veïnal va fer fracassar el nou intent de Mèmora d'entrar al
turó de l'Enric per continuar la destrossa que van perpetrar el 9 de gener. A
més de l’interès especulatiu dels promotors, el principal responsable d'aquesta
situació d’indefensió del Turó és el dèficit democràtic endèmic de l'Àrea
d'Urbanisme de Badalona, que mai ha posat en marxa un procés participatiu previ
a l'aprovació dels projectes urbanístics, més enllà de cobrir l’expedient
decimonònic de publicar un anunci a algun diari i al butlletí oficial
corresponent, que ningú no llegeix.
Logo de la Plataforma Salvem el turó de l'Enric i el torrent de la Font , obra d'en David Martínez, dissenyador dels pòsters dels actes de la plataforma
Davant
aquest desgavell institucional, novament va ser la mobilització veïnal la que
va aturar la maquinària, tot impedint una nova agressió al Turó al crit de «Ni Mercadona, ni tanatori, el
Turó no es toca!» Òbviament la ciutadania volem un
parc metropolità del turó de l'Enric i el torrent de la Font sencer, no
mutilat. Ara,
només resta que l'Ajuntament assumeixi les seves obligacions en matèria de
protecció medi ambiental, suspenent la llicència, permutant o comprant aquestes
tres finques per integrar-les al parc metropolità i, així, acabar definitivament amb l’amenaça
especulativa.
Veïns, veïnes de Morera i membres de la Plataforma Salvem Turó&Torrent bloquejant el pas de la maquinària de Mèmora del passat 24 de gener de 2018
«Salvem el
turó de l’Enric i el torrent de la Font» ha obert
el debat sobre la necessitat d’un projecte democràtic de ciutat, envers un nou
model de ciutat sostenible que harmonitzi els tres eixos en conflicte: salvar
el turó de l’Enric, defensar el petit comerç de proximitat i garantir el dret
les persones amb diversitat funcional a la formació i a la inserció laboral. A
més, conèixer i estimar l’entorn històric i natural periurbà, juga un paper
molt important en els processos la identificació amb el territori, d’integració
i de cohesió social a ciutats intensament urbanitzades i densament habitades
per una nombrosa població immigrant com és Badalona.
«Ni
Mercadona, ni tanatori: el Turó no és toca!» És un
crit d’alerta inequívoc que ens indica per on hauran d’anar els camins d’una
nova cultura de la sostenibilitat, d’una planificació democràtica del
territori, d’un nou paradigma
socioeconòmic de la futura societat postindustrial, que indiscutiblement haurà
de ser justa, equitativa, social, econòmica i ecològicament sostenible. Les
generacions futures ens ho agrairan.
(*):
ESTRUCH, J. (2018): Què en sabem del nom de lloc «turó de l’Enric»? Les mines de la serralada de Marina (Vol. III).
Grup d’Espeleologia de Badalona (en edició).
(**):
CARCELLER, F.(2018): El turó de l’Enric: Un punt d’interès geològic de
Badalona. Les mines de la serralada de Marina
(Vol. III). Grup d’Espeleologia de Badalona (en edició).
