Emergència hídrica en portes: el canvi climàtic, la privatització de l'aigua i la desastrosa política hidrològica espanyola i catalana son els principals responsables

Església de Sant Romà de Sau completament a la vista pel baix nivell de l'embassamwent

Segons el Vè informe de 2014 del Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), la conca mediterrània és una de les regions que es veurà mes afectada per l'escalfament global. D'altra banda la Unió Europea ha declarat que Espanya és el país més àrid del continent amb un 72% del seu territori amb estrès hídric i per tant amb un alt risc de desertització. 

Mentrestant el "Plan Hidrológico Nacional <<y de España>>" elaborat pel govern del PSOE de Felipe González (essent Josep Borrell ministre d'obres públiques, redactor dels primers esborranys del Pla), posteriorment, aprovat el 2001 pel govern Aznar, va comptar amb el rebuig, majoritari no solament de les terres de l'Ebre sinó també de l'oposició més absoluta de tot el món científic i acadèmic espanyol. Els arguments a favor d'Arias Cañete, aleshores ministre d'agricultura del PP, tenint en compte que es un terratinent franquista van ser categòrics i molt coherents: HAREMOS EL Plan Hidrológico Nacional POR COJONES!, SERÀ UN PASEO MILITAR!

 

El que la demagògia i les mentides del PP venia com un projecte solidari i sostenible, per articular l'Espanya seca amb la humida, solucionant la sequera dels camps de la costa llevantina i murciana, no solament responia als interessos del potent sector de l'especulació immobiliària i turística valenciana, molt lligada històricament al PP, sinó sobretot responia als interessos de la gran patronal del Ciment, al dels grans inversors financers i als de les elèctriques (Iberdrola, fonamentalment). La presentació del "Plan Hidrològico Nacional y de España" a la seu de la patronal del ciment a Murcia (SEOPAN) va ser tota una declaració d'intencions. i el procedient habitual en tots aquests projectes faraònics, és conegut com a "Prevaricació Tècnica", és a dir minimitzant costos financers i magnificant beneficis sistemàticament i un cop aprovats els projectes, sempre hi ha temps a engrossar els costos. un exemple paradigmàtic de Itoiz: la barbàrie hidràulica de l'embassament de Itoiz i el canal de Navarra, a més de desallotjar i enderrocar aquest poble, que s'havia pressupostat l'any 1988 en 11.500 milions de pts, es va salda finalment amb un cost final de 49.500 milions.

Però, per si malgrat tot, amb la majoria absoluta del PP aleshores no en teníem prou, Artur Mas, Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, capitanejant la Lluna de mel amb el govern Aznar, gallejava encara més dient que si calia tirarien endavant els transvasament del Roine fins a Barcelona!

 

 El conjunt de les conques interiors catalanes estan al 45% de reserves d'aigua, però l'embassament del Ter a Sau està al 38%. Des del 2014 la manca de pluges i l'augment del calor està determinant una davallada progressiva del nivell de les reserves de tots els embassaments catalans.

Com es pot veure a les fotos que il·lustren aquesta entrada (2-1-2018), el baix nivell de les aigües de l'embassament de Sau deixen veure perfectament l'església de Sant Romà de Sau, cosa que no havia succeït des de 1995.

 I davant la greu situació de sequera persistent els poders públics (ACA, Departament de Territori i sostenibilitat)i les empreses (Aigües de Barcelona, ATLL, etcètera) que gestionen l'aigua potable continuen persistint en la seva política d'irresponsabilitat i desídia de no invertir en la reparació de les enormes pèrdues d'aigua de la xarxa pública de distribució, xifrada en un 27% del total. Solament a Badalona es calcula que la pèrdua anyal d'aigua de la xarxa d'abastament és de 1,76 hm cúbics/any, és a dir 176.000.000.000 litres d'aigua potabilitzada que llencem cada any a l'aqüífer de la plana deltaica badalonina, contaminant-la amb els 0'79 hm cúbics/any d'aigües fecals que es calcula perd la xarxa de sanejament del clavegueram de la nostra ciutat! (Hidrogeologia de Badalona, 2005). 

Una irresponsabilitat compartida per càrrecs electes dels poders públics i executius de les empreses privades que es lucren (portes giratòries) d'aquesta situació de dèficit hídric i manca d'inversions, pujant el rebut de l'aigua als consumidors i a càrrec dels impostos als contribuents, que som els mateixos. 

 

Per acabar-ho d'adobar l'UE no para de multar el Regne d'Espanya per l'incompliment sistemàtic de la Directiva Marc de l'Aigua, quan a la descontaminació dels rius, al desgavell de la política tarifària que regala l'aigua a un preu molt per sota del seu cost real, subvencionant descaradament als grans inversionistes de l'agroindústria, fent la vista grossa al milió de pous il·legals, i la manca de sanejament en el que encara mes d'un milió i mig d'espanyols aboquen les seves aigües residuals al medi ambient sense depurar. A Badalona tenim un port esportiu en crac financer, i encara volen contaminar mes l'aqüífer amb la salinització de les aigües freàtiques obrint un canal des dels port fins al Gorg, per poder vendre millor els pisets amb amarradors de barquetes, quan encara una part del barri de Canyet, que no té xarxa de sanejament, funciona amb pous negres que també contaminen l'aqüífer de la nostra ciutat.

Fins quan mantindrem tanta ceguesa girats d'esquena als gran reptes ambientals als que més tard que d'hora haurem de fer front col·lectivament?

Mentrestant a la “chita callando” han posat a funcionar a tope les dues dessaladores de Catalunya, a Tordera i al Llobregat! un altre gran negoci, en aquest cas energívor, ja que a part de les suculentes inversions per equipar-les els guanys del seu funcionament van a parar directament a les arques de les companyies elèctriques. 

Només queden els reis, però amb cartes de felicitacions i desitjos no resoldrem aquests greus problemes. Quan s'acabin les festes penseu que la corrupció política, la manca de democràcia i de llibertat, les privatitzacions, les retallades, els presos polítics, etcètera, tenen una altra víctima aparentment invisible que ens perjudica i molt a la nostra vida i a la nostra salut com es el deteriorament del medi ambient, la manca o la contaminació de l'aigua que bevem, de l'aire que respirem i dels aliments que mengem!

Bon any, Salut i República!