No es publicita prou, o millor dit, hi ha una clara opacitat informativa per part de les administracions públiques, del lobi Ecoembes i de les empreses associades, però fa dues dècades que estem davant un infart de les deixalles, dels residus urbans, dels residus ramaders i dels industrials, prioritzant tecnologies brutes, obsoletes i altament contaminants de final de canonada com son l'abocament i la incineració. D'altra banda aquesta greu problemàtica social i ecològica juntament amb el consum compulsiu de combustibles fòssils, un model de mobilitat insostenible fonamentat en el vehicle privat a motor, la contaminació atmosfèrica, les malalties respiratòries, la siniestralitat, les morts prematures per la contaminació, la sobreexplotació i contaminació dels aqüífers, el trencament del cicle planetari de l’aigua, son directament responsables de l'escalfament global i del canvi climàtic que ja tenim aquí.
Fa 22 anys que el Sistema Integral de Gestió imposat per Ecoembes incompleix la Llei 7/97 d'Envasos i Residus d'Envasos (LERE). Com a resultat de les pressions d'aquest lobi del plàstic Ecoembes, contra la voluntat de la majoria de grups parlamentaris, de moltes administracions públiques, i de nombroses entitats socials i ecologistes, el PP i CiU van intorduir l'Art. 7è dins d'aquesta llei que la va desvirtuar, desactivant les seves polítiques de prevenció dels residus i d'obligatorietat de les empreses productores i comercialitzadores d'envasos a fer-se'n responsables dels seus residus implementant Sistemes de Dipòsit Devolució i Retorn (SDDR).
A Catalunya generem cada any 3.500.000 tones de residus urbans, un 50% dels quals procedeixen de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on justament s'obtenen els pitjors resultats de la recollida selectiva. Mentre que la mitja catalana assoleix el 32%, a les ciutats metropolitanes no arribem al 30%:
Barcelona: 29,8%
Terrassa: 28,73%
Badalona: 26,47%
Hospitalet: 23,23%
Sant Adrià de Besòs: 22,8%
Hospitalet: 23,23%
Sant Adrià de Besòs: 22,8%
Hi ha un autèntic fracàs planificat sistemàtic del Pla Metropolità de Gestió de Residus Urbans (1996) de recollida selectiva dels residus urbans. S'havia previst que l'any 2006 havìem d'assolir el 60% de la recollida selectiva, però estem al 2019 i encara no arribem al 30%. I el recentment aprovat pla PREMET25, no solament no planifica el tancament de la incineradora de Sant Adrià del Besòs sinó que aposta d'amagat per augmentar la capacitat d'incineració portant residus urbans a cremar a les cimenteres com és el cas de Lafarge de Montcada i Reixac, residus convenientment maquillats com a Combustibles Derivats dels Residus (CDR) per a la seva "valorització energètica".
Tot plegat una autèntica estafa ecosocial, molt lesiva per a la salut de les persones i del planeta.
Per tot això les 35 entitats, organitzacions socials i plataformes ecologistes de Catalunya signants del Manifest diem PROU!
Campanya europea pel Residu Zero = incineració i abocament Zero
Les organitzacions
integrades en la Plataforma Ciutadana Residu Zero (incineració i
abocament zero), impulsem la campanya ciutadana europea RZ
(Zero Waste Citizen) per posar fi a la incineració i l’abocament de residus i
substituir-ho per la prevenció i la recuperació dels residus.
La campanya europea RZ,
d’acord amb els debats i conclusions de la Jornada Residu Zero = Incineració Zero feta a Barcelona el
passat novembre, demana un Pla per tancar les incineradores, prohibir la
crema de residus a les fàbriques de ciment i l’aprovació de la Llei Catalana Residu Zero de Prevenció de Residus.
La campanya vol construir
una mirada i resposta global comuna de les plataformes ciutadanes a partir dels
conflictes ocasionats per les polítiques i les instal·lacions de tractament de
final de canonada dels residus.
Ara fa un any el tribunal
del Lazio va sentenciar contra el Decret de gestió de residus aprovat a Itàlia
perquè incomplia les prioritats de la Directiva de Residus de 2008 que
estableix que la prevenció, la reutilització i el reciclatge han de ser les
actuacions preferents abans que la incineració i l’abocament. Cremar materials
recuperables com pretenia el decret italià és contradictori amb la Directiva i
per aquesta raó el tribunal italià va elevar aquesta sentència al Tribunal
europeu de Luxemburg que dictarà sentència aplicable arreu d’Europa.
Alhora la nova Directiva
de Residus 2018/851/CE ordena clarament que la recuperació de matèria dels
residus és prioritària abans que no pas la recuperació energètica.
La campanya europea vol
difondre aquests punts clau per garantir-ne l’aplicació sense subterfugis per
part de les institucions comunitàries i del nostre país:
1.- Canvi en la Prioritat de la gestió pública dels residus a la UE.
La valorització energètica no es pot considerar ni comptabilitzar com a
valorització dels residus inclosa la metanització i crema de biomassa. Tampoc
es poden considerar recuperació els residus orgànics que s’obtenen a les
plantes de tractament mecànic-biològiques anomenades Ecoparcs a Catalunya.
2.- La prevenció, la recuperació i el reciclatge de materials han
de ser la jerarquia d’actuació aplicada
per totes les administracions de la UE.
3.- S’ha d’aplicar la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP)
per garantir que assumeixen els costos de la gestió dels residus dels productes
que es posen al mercat (fiscalitat ambiental).
4.- A Catalunya, aquests fets han de comportar una revisió
urgent dels programes de gestió aprovats pel Govern de la Generalitat
(PRECAT i PREINFRECAT 20) i del programa de gestió de l’AMB en procés
d’aprovació (PREMET 25) i la redacció d’una nova Llei catalana Residu Zero
de prevenció de residus perquè incloguin les determinacions de la Directiva
de 2018 i les demandes presentades al Tribunal europeu de Luxemburg.
PERQUÈ ES CREMEN I
S’ABOQUEN RESIDUS QUE S’HAN DE RECUPERAR ?:
· A Catalunya i Europa, els poders econòmics i les administracions imposen un model de producció basat en l’obsolescència i el consumisme que fa crèixer sense límits l’ús dels recursos naturals, els residus i les emissions llençades al medi. No hi ha una acció de govern orientada a construir un nou model social i de producció que
tingui en compte els límits
biofísics
de la natura i sigui capaç
de preservar i restaurar els béns comuns naturals i prevenir els residus i la
contaminació.
· La voluntat d’ocultar aquests greus impactes (constatables a escala
planetària) ha portat als poders públics
a tergiversar les propostes dels moviments socials i ecologistes per fer realitat la justícia ambiental i social. Avui, “economia
circular”;
“economia verda”; “prevenció de
residus i emissions”; “aprofitament dels residus com a
recursos”; energia renovable”; o “Residu Zero”
són més que res reclams publicitaris per
perpetuar l’actual model insostenible.
· Però les dades confirmen que a Catalunya la generació de residus creix i la recollida selectiva s’estanca (de 2016 a 2017 ha crescut un 3,3%). La mitjana de reciclatge net ha arribat al 32% l’any 2017 malgrat que
la Directiva de Residus exigeix arribar al 50% l’any
2020 i el Programa de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos a Catalunya o
PRECAT 20, fixa arribar al 55%!.
· Perquè el PRECAT 20 manté i reforça la
incineració i coincineració de residus sabent que llença compostos químics tòxics a l’ambient?. Dioxines i furans, Compostos Orgànics Persistents (COP),
metalls pesants, ftalats, gasos d'efecte hivernacle, gasos àcids, partícules superfines, i un llarg etc. Un cop alliberats al medi, s’incorporen
als organismes vius, les plantes, animals i persones. Aquests compostos químics es bioacumulen i són causa de danys a la salut (càncers, disrupcions hormonals, problemes respiratoris, etc.) com ho
evidencien un nombre creixent de publicacions científiques en articles
publicats en revistes de referència.
· La incineració produeix gasos d'efecte d’hivernacle que incrementen el
canvi climàtic
i és una font d'energia bruta i ineficient.
Catalunya no compleix els objectius de reducció dels Gasos d’Efecte d’Hivernacle
i la crema de residus hi contribueix de manera important.
· Els kWh generats en la incineració no són ni es poden considerar com energia renovable. Cap empresa elèctrica de distribució d’energia d’origen renovable té plantes incineradores. Per això demanem que Barcelona Energia, si vol ser una comercialitzadora d’energia renovable, es desvinculi totalment de TERSA, l’empresa que gestiona la incineradora de Barcelona a
Sant Adrià.
· La incineració
és una font de desigualtats, manca de transparència
i pràctiques corruptes. Les
indústries cimenteres i les incineradores reben subvencions públiques
perquè l’estat espanyol els hi ha atorgat elevades quotes de drets d'emissió de
CO2 en considerar erròniament que la crema de residus és “neutre” davant
del canvi climàtic.
D’aquesta
manera se'ls comptabilitzen menys emissions de les reals.
DEMANEM
UN CANVI PROFUND DE LES POLÍTIQUES DE GESTIÓ DELS
RESIDUS
Construir un model de producció que preservi la
salut pública, el medi ambient
i l’aprofitament sostenible dels recursos naturals
comporta la recuperació dels materials i avançar en la prohibició de generar
productes que ocasionin residus no recuperables.
1 - Instem la
Generalitat, l’Àrea
Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona a posar en marxa amb caràcter d’urgència un model de gestió de residus basat en l’Estratègia
Residu Zero de prevenció i gestió de recursos i no solament com a marca publicitària.
2 - Cal aplicar un model de gestió de
residus que apel·li
la participació ciutadana, descarti l’anonimat, i que faci efectiva la prioritat de recollir la brossa orgànica sense
materials impropis. I alhora, que faci assumir els costos als responsables de posar
els productes al mercat, segons el principi de la normativa comunitària
de “Responsabilitat ampliada del productor”.
Els resultats assolits per la
recollida porta a porta a molts municipis de Catalunya i per models de gestió com
Residu Mínim, mostren el camí a posar
en pràctica arreu del país:
posar la prevenció de residus, la reutilització i el reciclatge al centre del
model.
3 - L’Agència de Residus de la Generalitat
consolida i amplia la incineració de residus. Els residus als abocadors paguen l’any 2019 un cànon de 35,60 euros/tona mentre que els destinats a incineració paguen
uns 15 euros/tona: s’incentiva fiscalment la crema dels residus.
4 - Els Programes de gestió i d’infraestructures
de residus de Catalunya fins el 2020 (PRECAT20-PRINFRECAT20),
preveuen portar grans quantitats de residus a plantes
d’incineració convencionals i de noves tecnologies; i, el
que és
més
greu, a cremar-los en
cimenteres, bòbiles, plantes de tractament de purins i altres, autoritzats sota la fórmula de “combustibles
derivats de residus”
(CDR).
5
– Les accions i el pressupost d’aquests programes prioritzen el
tractament de la fracció resta
o rebuig i afavoreixen l’abocament i la producció de CDR per incinerarar: les inversions aprovades pel PRECAT20 són d’uns 362
milions d’€; uns 83 milions es destinen a les incineradores existents. Finalment,
el 81% de les
inversions són destinades al tractament de la fracció resta, incineradores i abocadors!. Solament
el 19% del pressupost d’inversió es destina a processos directes de prevenció i recuperació material dels residus.
Denunciem aquest incompliment de la prioritat ecològica (fer prevaldre el criteri de precaució i els drets
públics
com el de la salut) i dels principis legals (no es compleix la prioritat
de la recuperació de la matèria orgànica sobre la recuperació d’energia que
estableix la legislació europea vigent.
6 - Igualment, el Programa de gestió de l’AMB en
procés d’aprovació (PREMET 25) s’ha redactat com aplicació al territori de
l’AMB del PRECAT 20 i no preveu el compliment de la promesa del programa
electoral feta a la ciutadania de Barcelona de no aportar residus a la
incineradora al final d’aquest mandat.
DEMANEM POSAR EN MARXA LES SOLUCIONS EXISTENTS
La campanya europea que iniciem demana l’aplicació
de Residu Zero, el que vol dir, obtenir els recursos naturals i els productes
d'una manera més eficient i sostenible. La prevenció de residus, la prohibició de productes d'un sol ús, la
fiscalitat ambiental a productes i activitats, el consum responsable, la
reutilització i el reciclatge són excel·lents aliats en la lluita contra el canvi climàtic
i l'estalvi d’energia.
Per això:
Demanem que es posi fi al model de consumisme, la producció de
productes d'un sol ús i
de productes que incorporen substàncies perilloses.
Demanem la prohibició dels
productes que acaben sent incinerats o abocats, de manera que
siguin substituïts i redissenyats per
mitjà de la innovació i la recerca.
Demanem que s’apliqui la responsabilitat estesa del productor. Cal evitar la
construcció i l’ampliació de noves
instal·lacions d'incineració de
qualsevol tecnologia; descartar la
crema de CDRS i residus en
cimenteres i plantes de gasificació, i aprovar un calendari de tancament de les incineradores actuals.
Demanem
que el govern i les administracions
públiques
posin en marxa Residu
Zero = incineració i abocament 0 com la millor estratègia de gestió de recursos en un
planeta amb recursos limitats, tot posant la prevenció de residus, la
reutilització i el reciclatge al centre de les seves actuacions.
Demanem a
les autoritats i professionals de la salut pública
una major implicació per garantir que s'avantposi el dret a la salut pública
davant dels interessos d’empreses
o la negligència de les administracions incapaces de garantir l’interès públic.
Demanem
urgentment
una Llei Catalana Residu Zero de Prevenció de
Residus que comporti un canvi real de la política industrial encaminada a la producció neta, sense generar residus
ni contaminació.
Cridem el poble de Catalunya a defensar el territori, la salut i la seguretat de les persones i mobilitzar-se en contra de tots els projectes i infraestructures
que atemptin contra la salut i recordem que una manera de fer-ho també és castigar amb el seu vot els partits que donen suport a la
incineració.
Plataforma
ciutadana Residu Zero
= incineració i abocament 0
Catalunya, abril de 2019.
Membres de la Plataforma Ciutadana Residu Zero:
Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius-Ecologistes de Catalunya (CEPA-EdC)
Associació de Veïns Maresme
Associació de Veïns Diagonal Mar
Jubilats de Macosa-Alstom afectats per l’amiant
Coordinadora veïnal metropolitana Aire Net.
Associació Mediambiental-Vall del Ges.net-Ecologistes de Catalunya
Plataforma Rubí sense Abocadors
Plataforma antiincineració de Montcada i Reixac
Agrupació de veïns de Can Sant Joan de Montcada
Els Verds de Badalona
Moviment contra la incineració a Uniland
Plataforma de Defensa de la salut i el medi ambient (Penedès)
Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC)
Associació de Persones afectades per productes químiques i radiacions ambientals (APQUIRA)
Federació Ecologistes de Catalunya (EdC)
Xarxa per la Sobirania Energètica
Bosc Verd-Ecologistes de Catalunya
Plataforma antiincineradora del Congost la Garriga
Salvem Solius
Moviment Ecologista de Sant Feliu (MES)
Col·lectiu Sant José de Sant Vicenç dels Horts
Federació d'entitats socioculturals i de lleure de Sant Andreu
Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu Palomar
Federació d’associacions de Veïns de Barcelona (FAVB)
Associació de Veïns de Sant Andreu Palomar
Associació Naturalistes de Girona (ANG)
Associació de veïns de Sant Adrià del Besós
Institució de Ponent per a l’estudi I conservació de l’entorn natural–Ecologistes de Catalunya (IPCENAEdC)
Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC)
Associació Naturalista Torrellenca (ANT)
Associació per a la Defensa I l’Estudi de la Natura –Ecologistes de Catalunya (ADENC-EdC)
Institució Alt Empordanesa de Defensa de la Natura (IAEDEN-Salvem l’Empordà-EdC)
Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris (CAPS)
Plataforma pel tancament de l’Abocador de Can Mata (Hostalets de Pierola)
Associació per a la Protecció del Medi Ambient (APMA-Vilanova i la Geltrú)
Plataforma Tanquem Can Mata (Ania)
Membres de la Plataforma Ciutadana Residu Zero reunits a l'Ateneu Harmonia durant la redacció del manifest (març de 2019)
Membres de la PCRZ despres d'assistir al plenari de l'AMB on es va aprovar inicialment el PREMET25
Póster-denúncia de la incineradora TERSA de Sant Adrià de Besòs, exibit per membres de la plataforma en el Plenari de l'AMB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada